Hi ha bromistes que amb les seves bromes es burlen dels dèbils: Dels defectes dels altres. Dels fracassos.. Es burlen dels marginats.. Fan llenya de l’arbre caigut.. Hi ha humoristes, que amb els seus acudits i amb les seves imitacions no es burlen dels dèbils.. És burlen de si mateixos. Dels col·lectius dins dels quals estan inclosos.. O posen en evidència les males pràctiques dels poderosos.. (…).

Dels primers es podria dir que no estan qualificats.. Que més que humoristes són maltractadors.. Dels segons es podria dir que ens fan riure, que ens ajuden a practicar l’autocrítica, i que ens aporten informació útil..

Quan veus que en un grup, un noi fa comentaris sobre les foques on una nena grassa amb els ulls plorosos baixa la mirada , mentre els altres riuen , penses en els maltractadors o en els humoristes de segona.. Quan veus les imitacions burlesques que fa el programa Polònia conduït per Toni Soler, no et provoquen la mateixa sensació que la burla anterior..