La nena amb 5 anys, no reconeixia cap lletra, no nomenava cap color, no dibuixava la figura humana,  no havia integrat cap quantitat i solament responia preguntes molt senzilles..  Durant un temps els pares van dubtar entre una escola especial i una escola ordinària.. Els pares  van  saber que als centres docents, la diversitat es tractava, simplificant  l’explicació quan era necessari, posant activitats obertes, posant activitats senzilles,  amb grups petits i una programació adaptada i,  algunes vegades amb projectes..

El pare, més crític amb el tractament  que se li donava a la diversitat  dins dels centres,  va dir, sense acritud:  Mireu!.. Dins d’un grup ordinari, la meva filla sempre serà l’última..  En una Escola d’ Educació Especial, té alguna possibilitat, de ser la primera, en alguna cosa..  Aquest pare no estava en contra de la segregació..