AIXOTOCA, 08/07/08

Diversos aliments.. Diversos alumnes.. Diversos treballadors.. Sabem que la diversitat existeix i sabem que aquesta ha de ser integrada .(……………..) Per exemple: Es diu que hem de menjar de tot. En aquest àmbit és viu la diversitat o varietat, com una necessitat.  En el món de l’educació i en el món del treball no s’acaba de veure com una necessitat. Podem considerar que la diversitat és una necessitat?.. Aquesta seria la primera qüestió.. Integrar la diversitat és necessari?.. Aquesta seria la segona qüestió? Considerades aquestes 2 qüestions, parlaré del sistema educatiu i del món del treball . I ressaltaré que les persones que no integrem , al igual que els residus que no integrem en el seu cicle (reciclem) , o “eliminem”, abans o després ens faran nosa!

1. EDUCACIÓ: Queden pocs centres especials. Els centres que queden tenen pocs alumnes.. Queda doncs

clar , que l’administració ho té clar: “La integració, una necessitat”!. Durant l’ època Logse els defensors de la integració, els que deien que els alumnes que no anaven bé, no havien de ser separats, parlaven sovint.. Darrerament , aquestes persones parlen poc.. Darrerament , encara que es continua dient, que tots els alumnes, sempre que sigui possible han d’estar integrats dins dels grups ordinaris, es fan agrupaments, que comporten una integració discutible.. A més l’administració ha creat recursos específics per a les persones que no aconseguim que s’integrin bé: Les Unitats d’Adaptació Curricular (UAC) , les Unitats d’Escolarització Compartida (UEC), ……………. El tema de la integració dels immigrants, mereix un tractament apart..

1. EMPRESA: Què podem dir de la diversitat? Que fa temps , als centres docents , es va crear la Comissió

d’Atenció a la Diversitat i això ara és comença a fer a les empreses.. Dins dels Departaments de Recursos Humans , la gestió de la diversitat, ha passat a tenir molta importància.. Aquí també la discapacitat física, dificulta la integració, i els trastorns del cervell , i també la pertinença a determinades ètnies, i la poca intel·ligència emocional, …………………….. Segons l’ Institut Europeu per a la Gestió de la Diversitat, les empreses que la gestionen bé, milloren . Aquests són els beneficis: Més innovació i més creativitat.. Més motivació i més eficàcia i, més prestigi…. A més de dir això, cal repetir que les persones, no han de ser marginades, perquè, si les marginem, abans o després , la seva incomoditat tindrà conseqüències negatives. . Per acabar, penso , que val la pena esmentar una empresa (La Fageda), que ens hauria de servir de model..

LEVANTE (El mercantil valenciano), 29/06/08

La confiança i els sentiments derivats

1. Si la societat receptora imposa un “Contracte d’Integració”, a la persona nouvinguda , la relació que s’inicia no es basa en la confiança.. Quan la població nouvinguda s’organitza i reclama de forma decidida a la societat receptora, determinats drets, la relació que es posa en marxa no es basa en la confiança….
2. Si considerem que de les relacions basades en la confiança es deriven els millors sentiments, els governs que imposen un “Contracte d’Integració” s’equivoquen .. S’equivoquen igual o més que les persones nouvingudes (especialment en un primer moment) , quan volen abandonar l’àmbit de la confiança i de la solidaritat i es fiquen a l’àmbit dels drets….. En l’àmbit de les reivindicacions..
3. Si considerem que són els partits de dretes, els que tendeixen a imposar l’ esmentat contracte, i que són els demagogs els que tendeixen a impulsar les protestes dels nouvinguts, haurien de dir que ni els uns, ni els altres afavoreixen l’aparició de sentiments positius . Haurien de dir que ni els uns ni els altres afavoreixen la convivència…. Nosaltres sabem que partits que demanen aquest contracte n’hi ha , i sabem també que immigrants que protesten contra la societat que els acull, també n’hi ha!.
4. Si considerem que quan ja s’han establert aquestes relacions de confiança, s’han de mantenir, (…….) i si considerem que el nostre mercat laboral no pot absorbir tots els treballadors que volen entrar. Si considerem tot això, les mesures del govern, tenen sentit: Limitar l’entrada i afavorir el retorn. El retorn de les persones no arrelades.. Parlo d’un retorn incentivat!..