Límits.. De Ferran....

Article publicat al setmanari “ELDEMÀ”.              http://copdema.wordpress.com/

Eduard Punset, ens diu que el Desenvolupament Tecnològic, pot posar en les nostres mans un gran poder i que per això és urgent aprendre a gestionar les nostres emocions per a no equivocar-nos… Ens diu que l’Educació Social i Emocional pot reduir la violència i el consum de drogues. Ens diu que pot allunyar-nos de la malaltia i apropar-nos a la salut…(…).

Quan arribem al món, ja tenim la capacitat d’emocionar-nos. El nadó , ja al començament se sent satisfet, o insatisfet.. Els primers anys són fonamentals en educació emocional. Si els primers anys són fonamentals, els anys successius són importants.. El nen ha de poder parlar de les seves emocions. Solament si les coneix podrà controlar-les. Ha de poder parlar de les conseqüències de les seves accions . Solament si les coneix tindrà motius per controlar-se..(…..)..

Dic això, perquè sembla que els mitjans de comunicació, han imposat una idea, que presenten com a solució: “Cal posar límits. Cal posar límits, doncs els nens fan el que volen”. (….).. I dic això, perquè si tothom accepta que hem de ser més durs i prou, no abordarem l’Educació Emocional, de la que ens parla el senyor Punset.. No l’abordarem o l’abordarem malament. L’abordarem malament si, en les nostres interaccions predomina la ràbia i el desànim i figuren poc les altres emocions..(…). L’abordarem malament, si obsessionats per posar límits, limitem massa l’expressió i ens oblidem dels reforços..

Losantos.. De Pabloherasalonso....

Article d’opinió publicat al setmanari  http://eldema.cat

El locutor de la Cope, Federico Jiménes Losantos, va ser condemnat per l’Audiència de Barcelona a pagar 60.000 € per dir que els republicans eren “aliats d’ETA”.. Condemna que ha estat revocada recentment pel Tribunal Suprem. Suposem que l’esmentat tribunal, ha pensat que les paraules no són armes i que un dels pilars de la democràcia és la Llibertat d’Expressió. (…).

Fa pocs dies, determinats professors i determinats estudiants de la Universitat Autònoma van voler boicotejar la xerrada de Rosa Díez. La boicotejaven perquè ella i el seu partit no defensen les aspiracions de Catalunya i les ataquen..(…). El degà de la Facultat on es va celebrar la xerrada, Salvador Cardús, va defensar el dret de la diputada, a expressar-se lliurament….Suposem que el senyor Cardús considera que les paraules no són armes i que un dels pilars de la democràcia és la Llibertat d’Expressió. (..).

Ja hem parlat de la Llibertat d’Expressió!. Fonamental en democràcia!. Fonamental, si volem que les decisions és prenguin no en funció dels que saben “colpejar”, sinó, en funció dels que saben parlar.(…). Ara toca parlar de la Tolerància!. Fonamental en democràcia!. Fonamental, si volem que les decisions es prenguin, no en funció dels que parlen agredint, sense mostrar respecte per l’adversari, sinó, en funció, dels tolerants, dels que parlen sense excloure. (…). Per acabar, cal dir que la Tolerància d’algunes de les persones esmentades, és discutible..