Fa alguns mesos uns alumnes d’un institut de Barcelona, van voler organitzar una votació , per fer fora un professor. L’aparell de l’institut es va activar en contra d’aquest plantejament . Malgrat que l’alumnat sempre s’havia pogut queixar!. (….)..

L‘alumnat va abandonar la idea, doncs el missatge que els va arribar era clar. “Dins de l’Institut la normativa no preveu consultes d’aquesta mena”.. (….). L’alumnat no va decidir celebrar l’esmentada consulta fora de l’Institut, doncs, les opinions dels professors van deixar la idea sense oxigen i el foc es va apagar..

En el cas d’Arenys la situació és, en part, similar: Hem vist que l’aparell de l’estat s’activava en contra i hem vist que els organitzadors rebien un missatge clar :”Dins de les dependències de l’ajuntament la llei no permet consultes d’aquesta mena”… I Punt!. (….). No hem vist que la idea s’hagi quedat sense oxigen.. No!.. Certs periodistes no han volgut o no han sabut ser rigorosos , ni neutrals, i si han volgut llançar llenya al foc, de diferents maneres, per exemple, dient-li referèndum a la consulta, i dient que aquesta es va prohibir…Normal!

Era jo el diumenge, dia 20 de setembre, a la Plaça dels Països Catalans, de Barcelona, llegint el diari “AVUI”, recolzat a la barra on s’aparquen les bicicletes, i, una senyora que passava per allà, acompanyada d’un home em va dir: “Señor habla usted español?”.. I després de deduir del meu canvi de posició, que li deia que si, va afegir: “¿La estación del tren es esa?”…

Quan la senyora ja havia marxat, quasi un minut després, vaig pensar: “Senyora, però, que li han dit de Catalunya?”

Carrer de Pals (Catalunya). Foto de SBA73...

Un intel·lectual , el nom del qual ara no recordo , deia que de la mateixa manera que un corredor, mira enrere , fa retrocedir el peu dret , es posiciona i quan sona el tret de sortida agafa embranzida,(……..), un poble també mira enrere, és posiciona, i quan es donen les circumstàncies adequades, avança..

Aquest intel·lectual deia que els pobles sense història no avancen i si avancen, avancen mal , perquè no poden recolzar-se en el passat… Deia també que els pobles que es recolzen en històries falses, no avancen i si avancen ho fan sense força, sense convicció, sense nord.. Cal recuperar la història, cal descobrir la veritat, deia!. (……..).

Dit això vull exposar dues notícies recents: Una relacionada amb la recuperació de la història i l’altra relacionada amb el descobriment de la veritat:

1. (El Periódico, 31/08/08). A Catalunya s’estan rodant 3 films, que recuperen fets de la nostra història…..

2. (Avui, 12/09/09). La investigadora Eva Sans, té proves que demostren, que la primera expedició de Colom, no va sortir de Palos (Huelva), sinó de Pals (Girona)..

El senyor Agustí Esteve, en una carta que publica El Periódico, 12/09/09, escriu que els professors tenen de 18 a 20 hores lectives setmanals, quan qualsevol treballadors té 35 de treball. Aquest senyor dona a entendre que un professor treballa unes 18 hores a la setmana..(…….)..

D‘aquesta carta es podrien dir moltes coses, jo no diré res, solament aportaré dos reflexions:

1) Si al conferenciant solament li comptem com a hores de treball, les hores que està davant de l’auditori, quantes hores fa? .. Si al dissenyador solament li comptem les hores de treball que fa actuant davant de les persones que han de comprar o validar el seu disseny, quantes hores fa?.

2) Són moltes les persones que tenint una carrera universitària acabada, acaben en el sector de l’educació, no perquè els agradi ensenyar, sinó, perquè en altres sectors no troben feina. Fet que demostra que la feina de docent no es una feina especialment perseguida, malgrat , les poques hores lectives.. D’acord, senyor Agustí?..

Arenys de Munt.. Saül Gordillo...

Si les accions no generessin reaccions, seria fàcil separar els plantejaments intel·ligents dels altres.. De la consulta que s’ha fet en aquest poble del Maresme, no sabem que dir!.

a) Si considerem els titulars de la premsa catalanista, els impulsors de la consulta són valents, que s’han guanyat un lloc en la història..

b) Si considerem el que diuen determinades persones del carrer, no podem dir el mateix.

Per exemple, l’altra dia anava jo en el tren i 5 persone parlaven entre elles. Una d’elles ho feia en català. Se’m va quedar gravat el que va dir aquesta: “Aquesta gent, no ens té en compte, parlen de Catalunya com si solament estiguessin ells, ens costa sentir-nos catalans!”.

Què volen els polítics?.  El Sistema Educatiu ens prepara per resoldre problemes?