Águilas. (Murcia). Autor de la foto: Rietje Swart.....
Si te falta tiempo, sube tu ansiedad y rindes más resolviendo tus problemas cotidianos. Preparando un examen, por ejemplo!…..
Si te sobra tiempo, te aburres y puedes acabar en reflexiones profundas. Es decir, rindes más resolviendo problemas trascendentales. Reflexionando sobre el origen de la violencia, por ejemplo!.
Fa alguns mesos es parlava dels jutges. Es parlava molt!. Un error judicial va actuar com detonant… Segur que recordeu les conseqüències de l’error!. Un delinqüent , al qual no li tocava estar en llibertat, va matar una nena..
Ara es parla molt de les infermeres. Es parla molt!. Un error mèdic, ha actuat com detonant. (……..). En els dos casos, es parla de falta de recursos.. En el cas de les infermeres, també es diu , que hi ha hagut un deteriorament progressiu de la Sanitat Pública, sobretot a Madrid i al País Valencià… (…..). Un deteriorament, que alguns volen vincular, a les privatitzacions del sistema i a la introducció d’incentius mercantils…
Aquest tema m’ha fet pensar en un article que vaig llegir fa temps sobre la sanitat als EEUU, que com sabeu s’ha de pagar. L’article deia aproximadament això: “Allà el consum de medicament i radiografies, per exemple, és més alt que aquí, i paradoxalment, la qualitat de l’assistència és més baixa”.
El director d’orquestra britànic Edwards Downes i la seva dona es van suïcidar en una clínica de Suïssa… El gest d’aquesta parella, no ens provoca admiració.. No!. Tampoc ens provoca rebuig, tampoc!. Però, ens sorprèn!. Això si, ens sorprèn!…..
El suïcidi ens sorprèn quasi sempre. Doncs, quasi tots esperem, que la mort ens arribi sense avisar..(……),Ara bé, el suïcidi individual ens sorprèn d’una manera i el que es pràctica en companyia , ens sorprèn d’una altra manera: “El suïcidi individual ens sorprèn d’una manera íntima, doncs el vinculem més al “patiment extrem”.. El suïcidi més o menys col·lectiu, no ens sorprèn de la mateixa manera, doncs, el vinculem més a la defensa d’una idea..
En les guerres, els suïcidis col·lectius o els “quasi” col·lectius no són infreqüents. Ara em ve al cap “Numància”…
Fa uns 3 anys, les dues bandes llatines majoritàries, Latin Kings i Ñetas, es van constituir legalment en dues associacions culturals..(…..)La violència sembla que no ha disminuït: Baralles amb ferits, cada cap de setmana. Més que abans!. Com explicar aquest increment de la violència?…..
Segons la policia, sembla que solament es pot dir, que les bandes aquestes tenen ara una estructura menys rígida, tenen menys disciplina..Els caps no manen tant!.Moltes vegades, els membres d’aquestes bandes, inicien baralles, sense el coneixement i el consentiment dels caps de grup.
Una nena de menys de 16 anys, pot comprendre l’abast de la seva decisió?… Té la maduresa intel·lectual i emocional necessària?… Ha de poder avortar sense el consentiment dels seus progenitors?..
De moment, sembla que dins del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), es pensa que si!.. De totes maneres, hem de dir, que el Ple d’aquest òrgan encara s’ha de manifestar…
Aquest debat, al voltant del dret de les adolescents a avortar, i al voltant del dret dels pares a oposar-se , ens fa pensar en el passat: “Abans els fills eren propietat dels pares. Els pares els podien vendre fins i tot.”.(…….).
Això passava abans!.. Ara , els pares no conserven aquesta propietat. Conserven la obligació de mantenir-los , i en part , el dret a educar-los. En part!..