La família romana és un cos social totalment diferent de la nostra societat domèstica. La família és defineix com una obediència de tots el membres a la mateixa autoritat, el paterfamilias, senyor o sobirà de la família.
Ulpià defineix familia proprio iure dicta com: Iure proprio familiam dicimus plures personas, quae sunt sub unius potestae aut natura iure subiectae. (Per dret propi diem “família” al conjunt de persones que, per naturalesa o per dret, estan sota una mateixa potestat).
El paterfamilias, ha d’ajudar a formar altres famílies tant com fills homes tingui, les dones o pertanyen a la família del marit o estan sota la potestat del tutor.
El poder unitari del paterfamilias, conte en si diverses autoritats: sobre la dona (manus maritalis o potestas maritalis), sobre els fills (potestas o patria potestas), sobre els esclaus (dominica potestas) i sobre els fills d’altres entregats en venta al paterfamilias (mancipium). El paterfamilias tenia poder absolut sobre les persones que dominava.
L’antiga família és una petita comunitat sobirana: maiores nostri…domum pusillam rem publicam esse iudicaverunt (els nostres majors van considerar la casa com una petita república) Sèneca.
El paterfamilias dona el dret de vida o mort (ius vitae necisque) a tots el individus lliures i no lliures de la casa.
La intervenció legislativa es va iniciar en el segle I dC. Adrià castiga amb la deportatio in insulam al pare que mata al fill latronis potius (more) quam patrius iure (més com lladre que en us del dret patern). Ius vitae et necis encara testimoniat per Papinià, es condemnat per l’ètica cristiana.
Justinià només permet la venta del fill en cas d’extrema necessitat, poden tornar a la llibertat mitjançant oferta al comprador de preu o d’altre esclau.
Es forma part de la família per naixement i per acta jurídic.
El Naixement: És la forma més normal d’entrar en la família. Es fa membre familiar el procreador en iustae nuptiae per individu home de la família, sigui per pater o filius.
Es considera iustus al fill nascut després dels 182 dies de la celebració del matrimoni i abans dels 300 de la seva dissolució. És possible que el marit reconegui com a fill el nascut abans dels 182 dies, però en cap cas es considera iustus el nascut després dels 300 dies de la dissolució del matrimoni.
Els fills non iusti, és a dir, els nascuts fora del matrimoni, reben la denominació de spuri o vulgo concepti.
Parentesc: Era una relació jurídica o de sang. Aquesta generava drets i també obligacions alimentàries i hereditàries.
La domus (família) estava sotmesa a la manus (custòdia) del pater familias (pare). Estaven units a ell civilment i aquest lligam familiar i civil perdurava fins a la seva mort.
Hi havia dos tipus de parentesc: Adgnatio (civil) o cognatio (per la sang).
El paterfamilias tenia tres tipus de custòdia a la familia civil:
- La patria potestas (la pertanyent als fills/es)
- La dominica potestas (els esclaus)
- La in manu (la dona)
El paterfamilias ja podia ser un nadó, que era el cap de la família i no havia de respondre sota l’autoritat de ningú. D’això se’n diu sui iuris. Els fills nascuts després de 180 dies d’haver celebrat el matrimoni i dins dels 300 dies després d’haver dissolt el matrimoni es consideraran legítims i la patria potestas serà del pare o de l’avi. Si el nadó neix fora d’aquests terminis es passarà a considerar sui iuris.
- Si eren fills legítims, heretaven la ciutadania romana del pare i eren lliures
- Tot el patrimoni de la dona i tots els seus béns pertanyien al marit una vegada establit el matrimoni.
Classes de parentesc:Els fills nascuts després de 180 dies d’haver celebrat el matrimoni i dins dels 300 dies després d’haver dissolt el matrimoni es consideraran legítims i la patria potestas serà del pare o de l’avi. Si el nadó neix fora d’aquests terminis es passarà a considerar sui iuris.
- Línia recta: Es tracta dels parents que uneix ascendents amb descendents: Avi, pare, fill, net.
- Línia col·lateral: Uneix parents que provenen d’un ascendent comú sense necessitat d’estar en línia recta: germans, nebots, oncles, cosins.
- Per afinitat: Entre els parents del marit i de la muller.
La patria potestad del paterfamilias: es tracta del poder jurídic del paterfamilias, del que podia fer amb les persones a càrrec seu i amb els seus béns.
- Ius vendendi: El paterfamilias podia vendre els seus fills si volia.
-
- Podia abandonar els seus fills
- El patrimoni familiar és seu
Deures del paterfamilias:
- Alimentar els membres de la família
- Assegurar la perpetuïtat de la raça i nom.
- Complir amb el culte religiós
Adopció (adoptio, o datio in adoptionem): Era un acte jurídic pel qual un per virtut del qual un estrany s’incorpora com filius en una família. Filiusfamilias (adoptat) deixa la patria potestad del seu pare i entra a formar part de la patria potestad d’un altre home que l’adopta. Aquest últim ha de ser 18 anys major que el filiusfamilias i no havia de tenir fills legítims. Hi havia dos tipus d’adopció:
- Adoptio plena: És el cas en el qual els involucrats són parents. Es perden els drets successoris i s’adquireix un nou nom, drets gentilicis i hereditaris de la nova família.
- Adoptio minus plena: És el cas en el qual els involucrats no són parents. En aquest cas no es perden els drets successoris de l’antiga família.
XII Taules: si pater filium ter venum duit, filius a pater liber esto (si el pare ven el fill tres vegades, es proclama la llibertat del fill). Un cop l’adoptat és en un altra família s’ha d’adaptar canviant-se el nom, religió…
En època justiniana l’adopció es verifica d’acord amb un procediment simple: l’adoptant, l’adoptat i el seu pare es presenten davant l’autoritat judicial , prenent nota de la declaració d’acord amb l’antic i el nou pater. · Adrogatio: implica la filtració El casament era el ritual més important dins de la vida familiar.
![IMG_3207[1]](http://blocs.xtec.cat/llatijuridic/files/2014/12/IMG_32071.jpg)
