Aquest passat divendres, Rich Scadding director de l’Escola D’idiomes Aprendiom de Premià de Mar em va concedir una entrevista que va resultar molt interessant i molt enriquidora.
Rich Scadding es va graduar en Empresarials l’any 1996 a Bournemouth, una petita ciutat ubicada al sud d’Anglaterra, Regne Unit. Té nocions de dret perquè formava part de la carrera d’empresarials.
Les lleis britàniques que acullen els camps dels delictes i lleis en general ell creu que són el mateix, només podem trobar diferents variacions entre les lleis d’Anglaterra i Escòcia en l’àmbit de la construcció.
Tenen influència del llatí, però la influència més gran que han rebut les lleis del seu Estat provenen del francès, ja que els francesos van formar la seva Casa de Parlament, va ser cap al 1066 que es comencen a prendre les seves lleis.
També va estudiar la Carta Magna, utilitzada pel rei Joan I d’Anglaterra o més conegut com a Joan sense Terra. La Magna carta té el seu origen a Anglaterra on va ser més coneguda com a Magna charta libertatum. Una carta elaborada després de llargues i tenses reunions i en la qual el rei es disposava a renunciar a certs drets, acceptava que estava sotmès a la llei i en la qual prometia respectar certs procediments legals. Amb aquesta carta els drets dels súbdits es trobaven protegits.
Scadding recorda haver estudiat llatinismes jurídics a la universitat, alguns amb una història molt interessant, com ara el de Quid pro quo que significa alguna cosa per alguna cosa i que en argot dels diners es sol fer servir per substituir la paraula lliura. Com per exemple: -Donem dos quid. Això ens porta a pensar que la pervivència del llati i dels llatinismes jurídics és molt forta i fins i tot a calat en el llenguatge dels britànics.
Un altre llatinisme que recorda haver utilitzat és el d’Ad quod damnum que significa: d’acord amb el dany, en paraules més bastes és el famós “ull per ull”, però no en un sentit tan violent com a primera vista pot semblar, sinó que és una expressió que diu que tal mal, tal remei, intenta aproximar-se el màxim possible a la compensació pel mal fet. Aquesta expressió forma part de la llei d’agravi, utilitzada en els jutjats civils.
L’entrevista va ser realitzada en castellà i tot i que Rich Scadding va fer la carrera en anglès va explicar d’una manera molt clara i concisa tots els termes jurídics, a més va posar un seguit d’exemples que van ajudar a fer més entenedores les explicacions dels conceptes. Estic molt agraïda al senyor Scadding per haver-me rebut tan ràpidament i per haver-me concedit l’entrevista, cal dir que s’ha notat molt que es dedica a l’ensenyament, les seves explicacions eren molt clares i tenia molta facilitat per explicar-se i fer-se entendre.
