En dret romà el testament (testamentum), es tracta d’un document jurídic que algú signa i redacta conscient i voluntàriament amb el fi de fer constar d’una manera legal la seva voluntat envers el seu patrimoni després de la seva defunció. Ha de ser una persona sui iuris, que volia dir que no responia a l’autoritat de ningú. Havia d’estar en les seves plenes funcions mentals. Aquest era legal, però no entrava en vigor fins el moment de la defunció, i estranyament podia ser substituït per un altre fins que el sui iuris mori.
El fiduciant és la persona que haurà de conservar i transmetre els béns del difunt a un tercer que serà el fiduciari.
Podien deixar en herència a diversos hereus, directament o mitjançant el fiduciant que hem esmentat abans. Es podien deixar en herència les concessions de llibertat a esclaus, els nomenaments de tutors, les ordenacions de sepultura…
Hi havia dos maneres de fer el testament dins del dret civil:
- Testamentum calatis comitiis:
Aquest tipus de testament es donava a les assemblees (comitia calata) dirigides per un Pontifex Maximus. Només hi havia dos a l’any, una el 24 de març i l’altre el 24 de maig. Aquests testaments agafaven la forma de la llei pública. Aquest testament el portaven a terme els paters que no tenien hereus directes i tractaven de buscar un artificialment per procurar de mantenir viu el llegat familiar. - Testamento in procinctu: Aquest testament és el testament que utilitzaven els militars. El testament dels homes que estiguessin in proelium exituri (davant l’exèrcit en armes). Era portat a terme pels paterfamilias que volguessin fer el seu testament abans de sortir al camp de batalla, i en aquest els altres companys soldats representaven l’assemblea del poble.
- Testamentum per aes et libram: Fen servir el mètode mancipatio, que es tracta d’una forma de transmetre propietats a la Roma arcaica i a la Roma clàssica. Es feia servir per coses que es podien fer esclaves com ara el fundus, la domus, els esclaus i els animals de càrrega. La persona que volia deixar en testament alguna cosa amb aquest mètode li deixava a un amic, familiae emptor (el comprador del patrimoni) mitjançant el mancipatio . L’home, que no es pot esperar a realitzar el seu testament en les assemblees comitia calata realitza aquest testament amb el fi de deixar el patrimoni al familiae emptor, que no és l’hereu, sinó la persona de confiança del moribund al qual li deixa de manera escrita o oral les seves voluntats amb el fi de què ell les compleixi.