Les legions romanes eren conegudes per la seva disciplina i el seu ordre, i l’ordre només s’aconseguia amb una ferma disciplina. Quan aquest ordre era pertorbat s’havien d’aplicar mesures disciplinàries. Els càstigs imposats a la legió són els que veurem a continuació:

• Castigatio: Era un càstig impartit pel centurió, i que consistia en un cop amb el vitis o en una pallissa a bastonades. El centurió solia trencar els bastons durant aquest càstig.

  

• Pecuniaria multo: Reducció o anul·lació de la paga del legionari. Aquest càtig es produïa si el legionari feia qualsevol tipus de mal a la població o perdia municions, armes, màquines… No importava la situació en la que es trobés, ja fos en combat o en qualsevol altre situació no hi havia excusa, i els diners eren empleats per restaurar els mals causats.
• Munerum indictio: Es tracta del càstig més típic, aquell que suposa rentar les latrines, rentar els estables o fins i tot haver de realitzar guàrdies sense el cingulum. Si no duien el cingulum semblava que el guardia portava només un vestit. Aquest era un càstig que solia anar acompanyat d’humiliacions vàries, i sovint es podia evitar sobornan al centurió.

  

   

• Militae mutatio: Aquest càstig consistia en la pèrdua de tots els privilegis i graus que havies anat guanyant amb el pas del temps i el dur esforç.
• Gradus deiectio: Es tracta del mateix càstig que el militae mutatio, però sumant-li el trasllat a una unitat amb una categoria menor.
• Animadversio fustium: Es tracta d’un càstig públic i humiliant. El castigat era assotat davant de la cohort o la centúria, per haver comès una falta greu.

• Fustuatium: El següent nivell del càstig anterior és aquest. Si un legionari tracta de desertar de la legió, o bé és sorprès dormint durant una guàrdia serà durament assotat amb el flagrum que era el fuet que s’utilitzava amb els esclaus. Si la falta era comesa en acte de campanya militar, el legionari seria assotat fins a la mort públicament. Aquest càstig solien dur-lo a terme després de la primera fuetada impartida pel tribú militar, els altres companys, amb puntades de peu, pedres o flagrums.
• Missio ignominiosa: Suposa la baixa de la legió d’una manera poc honorable, i això suposa generalment quan l’emperador, decideix que la legió no formarà part del seu exèrcit, ja sigui per motius econòmics o per la seva mediocritat. Aquesta pena pot aplicar-se a un legionari en particular i a tota la legió sencera. Finalment els legionaris no tindran paga ni pensió de jubilació si són llicenciats d’aquesta manera.
• Munerum indictio: Aquest càstig s’imposava al legionari que perdia el temps. Consistia en afegir tasques addicionals a les que principalment el legionari ja posseïa.
• Frumentum mutatum: “Frumentum” és la ració de menjar que es rebia a l’exèrcit. S’eliminava la carn i se substituïa per blat. A vegades el centurió afegia al càstig una reducció dels salaris generalitzada.
• Extra muros: Els legionaris eren exclosos de la vida social del campament, sent obligats a traslladar la seva tenda a l’exterior del campament. Moltes vegades el càstig anava acompanyat amb la decimatio fins que els legionaris tornessin a recuperar el seu honor. S’obligava al legionari tornar a recitar el jurament militar anomenat sacramentum.
• Decimatio: Era un dels càstigs més coneguts a les legions romanes per la seva brutalitat. Un de cada deu soldats escollits a l’atzar moriria en mans dels seus propis companys a base de bastonades o per lapidació. Era un càstig que solia aplicar-se quan una legió fugia de la batalla acovardida. En cas de traïció o de fur, era normal entre legionaris introduir nu al legionari castigat en un sac ple de serps i llençar-lo al riu.

Si un legionari moria sota l’execució d’un càstig a causa de la brutalitat de l’executor, l’executor podia ser condemnat al mateix destí si el càstig no incloïa la pena de mort.