Arxiu de la categoria: General

Ulpià

Ulpià

Domitus Ulpianus (Ulpià) va néixer aproximadament l’any 170 i va morir l’any 223 o 224, era d’origen fenici i va morir a Roma. Va ser un jurista romà i magister libellorum, que va assessorar el seu mestre Papinià i va exercir com a praefectus praetori d’Alexandre Sever.

L’any 212 després de l’homicidi de Papinià, Ulpià va retirar-se de la carrera pública i es va centrar en la vida privada. En aquesta època va escriure la major part de les seves obres jurídiques.

Durant el govern d’Elagàbal (el 25è emperador de l’Imperi Romà) va ser expulsat de Romà per ser un bon home. L’any 222 Alexandre Sever va ser emperador i Ulpià va poder tornar a Roma i formar part del govern com a assessor i finalment va ser praefectus praetori d’Alexandre Sever.

Els seus escrits comprenen dues cinquenes parts de les compilacions de Justinià que durant segles va formar part de l’educació jurídica europea. Inclou capítols sobre l’ oratòria, la Cosmópolis, els Drets Humans i el Mètode Empíric. Entre les seves obres cal destacar els comentaris Ad Sabinum (sobre el ius civile) reunits en 51 llibres i ad Edictum ( sobre l’edicte del pretor) reunits en 81 llibres.
Ulpià volia aconseguir la igualtat de drets humans, els valors de la llibertat i la igualtat i dignitat humana.

Les obres d’Ulpià es poden llegir amb facilitat i gairebé col·loquial, utilitza exemples i així sigui més fàcil d’interpretar pels advocats. En els seus escrits no acostumava a donar  la seva opinió.

Papinià

Aemilius Papinianus conegut també com a Papinià va néixer l’any 142 i va morir a Roma l’any 212, va ser un jurista romà, magister libellorum i praefectus praetori  de l’emperador Septimi Sever.  

Es diu que va ser deixeble de Quint Cervidi Escevola, va succeir a Septimi Sever com advocat del fisc (advocatus fisci).

Les seves obres principals apareixen al Digest, a Questiones (37 llibres). El Digest és una obra de Justinià en la que apareixen les seves principals obres.

Va ser el jurista romà de més alta reputació, se’l qualificava de prudentissimus, consultissimus, disertissimus entre altres. Al codi Teodosià es va declarar l’autoritat dels seus escrits pels jutges, és a dir, els seus escrits van passar a ser llei. És considerat un dels prínceps de la jurisprudència romana.

 

El dret romà i les seves fonts

Les fonts principals de les quals prové el dret romà són les següents:

1. Mores maiorum. El dret romà es basava en la tradició, en els costums dels avantpassats. Aquest és el tipus d’ordenació arcaica en totes les societats. Les normes que regulen les relacions entre els ciutadans són les que s’han anat fent servir des de temps immemorials. La primera codificació escrita fou la Llei de les XII Taules, a mitjan segle V aC.

2. Leges et plebiscita. Les lleis podien ser datae o rogatae.

Les primeres eren les que elaborava un magistrat o un grup de magistrats per encàrrec del poble. Un exemple de lex data és precisament la Llei de les XII Taules, que va ser redactada per una comissió de deu homes o decèmvirs.

En canvi, s’anomenava lex rogata la que proposava un magistrat al poble per sotmetre-la a aprovació. Generalment, aquestes lleis són conegudes pel nom del magistrat que les presentava. Per exemple, la lex Canuleia la va presentar, l’any 455 aC el tribú Caius Canuleius per tal d’anul·lar la prohibició dels matrimonis entre patricis i plebeus que regia segons la Llei de les XII Taules.

Els plebiscits, és a dir, les lleis aprovades en l’assemblea de la plebs, al principi només obligaven els plebeus, però la lex Hortensia, de mitjan segle III aC, va equiparar-los a les lleis emanades de les altres assemblees.

3. Edicta magistratuum. Quan el magistrat encarregat de la justícia civil entre els ciutadans romans, o praetor urbanus, prenia possessió del càrrec, publicava un edictum en què anunciava les mesures que duria a terme i les directrius que seguiria.

Aquest edicte era una compilació viva del dret civil romà.

Mores maiorum

4. Senatusconsulta. Els senatconsults eren vinculants per als magistrats en època republicana. Primer, només s’adreçaven als magistrats, però, a partir del segle I dC, van ser preceptius per a tothom.

5. Constitutiones principum. Les constitucions imperials podien ser de caràcter general o solucions aplicables a casos puntuals. Entre les primeres hi havia els edicta, actes normatius dirigits a tots els ciutadans, i els mandata, que eren instruccions adreçades als alts funcionaris. Les dedicades a resoldre casos particulars podien ser decreta, sentències proclamades per l’emperador a instàncies de les dues parts en litigi, o rescripta, respostes que l’emperador dictava per escrit contestant una pregunta efectuada per una de les dues parts.

6. Consuentudo. L’ús consuentudinari és diferent dels mores, que formen un nucli tancat i antic. La consuetudo fa referència, sobretot, als usos de les províncies, on, tot i la implantació del dret romà, quedaven encara usos propis del lloc. Els juristes romans reconeixien, en general, aquesta tradició local com a font de dret en cas de mancança de la llei general.

7. Interpretatio prudentium. Així s’anomenava l’activitat que duien a terme els iuris consulti, és a dir , persones enteses en dret, cultes i intel·ligents, que sovint hi tenien pràctica per haver exercit algun càrrec.

El dret romà com a llegat en el món occidental

Els romans ens han fet arribar un sistema jurídic sòlid i ben fonamentat, basat en l’experiència i en el sentit comú. El dret romà juntament amb la filosofia grega i el cristianisme solen ser considerats com els tres factors que van determinar la conformació d’Europa, ja que la influència del dret romà en el món occidental ha estat notòriament gran.

El dret ius, és allò que pot ser objecte d’una apreciació de justícia o d’injustícia. Així, aconseguir la iustitia (justícia) és la finalitat del dret i la lex és la manera d’expressar la norma que regeix i organitza l’ordre social.

Segons els àmbits a què es vulgui aplicar, el dret es pot classificar en mercantil, polític, penal, internacional, civil, etc.

El dret civil és una paraula relacionada amb ciuis o amb ciuitas, és el dret dels ciutadans, es refereix al conjunt de normes que regulen les relacions més naturals de la vida, i és, el dret que ens han deixat en herència els romans, aquell que preserva els drets de l’individu i regeix les relacions familiars, les de la propietat i les dels contractes, etc.

Hola, món!

Benvingut/da a a De iure, El llatí en l’àmbit jurídic de Maryam Alaoui i Xènia Sánchez, alumnes de llatí de l’institut Premià de Mar situat a Premià de Mar (el Maresme, Barcelona). Som alumnes de la Margalida Capellà i Soler, tutora personal i del nostre treball de recerca. Jo, la Xènia, vaig decidir de fer aquest treball perquè m’encanta el llati i tenia clar que el volia fer relacionat amb el món de les clàssiques. Per altra banda el dret i el món jurídic sempre ha sigut un tema que m’ha causat molt d’interès, sempre he pensat que m’agradaria dedicar-me a alguna cosa relacionada amb això perquè trobo que és un tema profund, perquè arriba fins a les qüestions més rebuscades per aproximar-se el màxim possible a la veritat, just, perquè és cec davant la persona i la seva condició fixant-se només en els fets i fins i tot noble, perquè dóna una sortida justa per sobre de la condició i estatus de les dues parts.

A la meva companya Maryam li agrada molt aquest tema també, ja que d’ençà que la vaig conèixer vol estudiar dret. No recordo qui va tenir la idea d’iniciar aquest treball de recerca si la Maryam o la nostra tutora Margalida, però estem molt agraïdes d’haver pogut treballar i fer recerca sobre aquest tema tan apassionant i que té les seves arrels en el món romà com quasi tot.

trtrtrtr