Ahir, 23 d’abril, amb la celebració de la Diada de Sant Jordi, vaig visitar amb molt d’entusiasme la parada que, la meva amiga Irene Sendín va montar amb molt d’èxit a Vilassar de Mar.
En l’actualitat, Irene Sendín es dedica a la mediació professional com a mètode de resolució de conflictes, és a dir, s’encarrega de ser la guia per a que la gent pugui trobar solució als seus problemes per mitjà de l’oratòria, i sense haver d’arribar a processos judicials. Regenta In-mediatio, l’espai on pots dur a terme aquestes negociacions.
La seva intenció en aquesta data va ser transmetre la mediació de manera accessible per a tothom mitjançant venda de llibres amb un missatge resolutiu per a problemes que ens podem trobar a la vida, així com contes pels més petits amb lliçó moralitzant.
Irene Sendín a la seva parada de Sant Jordi a Vilassar de Mar.
Així doncs, a dia d’avui i des de fa molts segles la paraula segueix sent l’eina més important en el llenguatge dels éssers humans. El dret ens obre un munt de portes per fer-nos saber que no només podem dedicar-nos a la resolució de conflictes per mètode judicial, si no que disposem de noves tendències menys costoses, més profitoses i molt més beneficioses.
Cartell que anuncia la recollida de premis de Treballs de recerca.
Un honor per a mi rebre aquests reconeixement per la feina realitzada i sabent que altres persones gaudeixen i aprenen llegint el meu treball.
” Jo no sabía molts dels aspectes que tu esmentes en el teu treball” “He gaudit molt llegint-lo”
Aquestes mateixes paraules em deia un dels membres del jurat, bocabadat per la quantitat d’informació que hi conté i el tema tant poc tractat en treballs de recerca.
Així doncs, em dono per més que satisfeta i orgullosa. Moltes gràcies!
Fotografia jurat i guanyadores Premis DRET UPF
Fotografia amb Berta Cantó, professora de l’IPM en representació de la meva tutora Margalida Capellà Soler
Quina il·lusió que el web culturaclassica.com sobre la cultura clàssica ideat per Ramon Torné i que es troba en línia des del mes de febrer de 2003 inclogui IVSTITIA com a blog d’actualitat clàssica a la xarxa entre els seus diferents apartats en què es poden trobar informacions, enllaços, documents, etc. que sempre són de molta utilitat. Aquest web forma part d’un projecte més general que completa amb el web CLASSICAT. Una primera versió del treball va ser objecte d’una llicència retribuïda d’estudis atorgada per la Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa Del Departament d’Ensenyament de la Generalitat (Modalitat B 3).
El passat dimecres dia 29 de març, vaig tenir l’oportunitat d’anar a la ràdio, juntament amb d’altres companys, a explicar el meu treball de recerca, notícia que ha sortit a la pàgina web de l’institut.
Cal dir que, no vaig poder explaiar-me gaire, com m’hagués agradat, però el temps era força reduït. Tant sols, vaig poder fer cinc cèntims sobre la feina que havia realitzat, explicant també el temps dedicat i les visites amb la tutora.
De totes formes, va ser una bona experiència per fer conèixer que també, pot fer-se un treball de recerca en format bloc.
Aquí el vídeo-so de l’entrevista completa i una foto a la porta de l’emissora.
En Jin, la Sandra, la Laia i jo a l’entrada de la ràdio.
“En l’espai de tretze anys, Ciceró escalà totes les dignitats polítiques: nomenat qüestor, exercí (76-75 aC) aquesta funció a Lilibèon (Sicília), la qual cosa l’impulsà a actuar el 70, a petició dels sicilians, contra Verres, antic pretor concussionari de l’illa, defensat per Hortensi, rival de Ciceró, i sostingut per la noblesa; edil el 69 i pretor urbà el 66, pledejà en causes civils i polítiques, mentre anava adquirint una enorme fortuna i nombroses vil·les. A fi d’assegurar un ordre dins l’estat, tendí a unir cavallers i senadors (concordia ordinum), i fou cònsol el 63, a quaranta-tres anys. Féu fracassar una reforma agrària, defensà Gai Rabiri contra Cèsar i féu avortar la conspiració de Catilina amb uns discursos abrandats. L’execució dels conspiradors li alienà el favor dels demòcrates.”
MIQUEL DOLÇ. Fragment extret de l’Enciclopèdia Catalana a l’entrada Ciceró
Marc Tul·li Ciceró va néixer dins d’una família de classe eqüestre el 3 de gener de 106 aC. El seu avi va ser un ciutadà romà amb un paper localment destacat i el seu pare, Marc Tul·li Ciceró, a causa de la seva delicada salut va restar al camp, sense aspiracions polítiques. La seva família no va trigar a enviar el jove a Roma, on va rebre una excel·lent educació perquè tingués una adequada formació que li permetés accedir a la carrera política. Allí va conèixer Eli Estiló, que fou el seu professor de gramàtica i posteriorment va iniciar l’aprenentatge de Dret. Quant a la filosofia, va estar envoltat de personatges significatius que li van permetre estudiar el corrent epicuri de la mà de Fedre , el corrent platònic amb Filó de Larissa i la filosofia estoica amb Diòdot. Durant una època va haver de realizar la breu carrera militar, obligatòria per als ciutadans romans. L’any 81 aC va reprendre els estudis i continuà amb més profunditat els seus estudis de Dret. És aquest mateix any quan comença la seva obra com a advocat, amb el discurs Pro Quinctio. El 79 aC viatjà a Grècia i a Àsia per continuar els seus estudis fugint de la tirania del regnat de Sul·la. El contacte amb el món grec va fer que posteriorment apliqués diferents concepcions als problemes filosòfics i que aprofités lectures i influències per formar el seu esperit crític que més tard aplicaria en els seus discursos jurídics. Així, doncs, durant aquest temps sintetitzarà molts escrits i els reescriurà en llatí. Després de la mort de Sul·la, va tornar a Roma. Just abans o després del viatge, es va casar amb Terència, la qual va jugar un paper molt important en la carrera política de Ciceró. Van tenir dos fills, Marc i Túl·lia.
Carrera política
Havent tornat a Roma, l’any 77 aC emprengué el cursus honorumcom a qüestor a la província romana de Sicília, càrrec que li va procurar l’estima dels sicilians, que més tard van demanar dur a terme l’acusació contra Verres, exgovernador de l’illa, acusat de corrupció i robatori d’obres d’art. Així doncs, amb el discurs Contra Verres, amb el qual venç el famós Hortensi, es consagrarà.
El 69 aC va ser elegit edil curul i el 66 aC pretor urbà.
Més tard, es va presentar a les eleccions consulars i les guanyà, amb el suport dels ciutadans. Durant el seu consolat, s’enfrontà als seguidors del partit popular, arran de la disputa que va tramar Luci Sergi Catilina. Amb les seves famoses Catilinàries, va denunciar-lo i va aconseguir esclafar-lo. Catilina, després d’haver fracassat per segona vegada en intentar obtenir el consolat i d’haver-se arruïnat, es proposa sublevar els que, com ell, estan plens de deutes.
Obra de Ciceró. Les catilinaries.
Tot i que alguns, per haver salvat la República, van arribar a anomenar-lopater patriae (pare de la pàtria), Ciceró comptava diversos enemics, encapçalats per Pisó, cònsol, i Clodi, tribú de la plebs. Finalment el tribunat de la plebs carregà contra ell amb una llei per haver executat ciutadans romans. Aquesta llei, anomenada Lex Clodia, condemnava a l’exili i manava confiscar els béns de qui hagués condemnat a mort un ciutadà romà sense les degudes garanties processals. Així doncs, va haver d’exiliar-se un any, el 58 aC, a Tessalònica i a Dirràquium
L’any 53 va tornar a Roma, després del seu exili. Va ser nomenat àugur i acceptà el càrrec de procurador de la província romana de Cilícia, És llavors quan donà el seu suport a Pompeu contra Cèsar durant la guerra civil, perquè l’ideari que representava era més afí a la república. En guanyar Cèsar l’any 48 aC, va comprendre que l’oposició era inútil i des d’aquell moment es dedicà plenament a escriure, abandonant tota activitat política.
Quan Cèsar va ser assassinat, el març de 44 aC, Ciceró tornà a la política i s’oposà amb totes les seves forces a Marc Antoni, successor de Cèsar, tot escrivint contra ell les famoses Filípiques. A finals de l’any 43 aC Marc Antoni ordenà secretament la seva execució juntament amb setze persones més. Ciceró fou advertit de les intencions d’aquest i fugí amb diversos de la seva vil·la a Túsculum embarcant a Àntium, però inclemències del temps el feren desembarcar a Circeis d’on anà fins a la seva vil·la a Fòrmies. En aquest trajecte fou interceptat pels soldats de Marc Antoni que li van tallar el cap i les mans, que foren enviats a Marc Antoni i que ordenà que fossin empalades i exposades al fòrum romà.
“Ciceró denunciant Catilina” quadre de Cesare Maccari (finals del s. XIX).
Obra de Ciceró. Les filípiques.,
L’Oratòria en Ciceró
L’oratòria des d’època romana significa l’art de fer bons discursos, de convèncer el públic. Cal recordar que durant la República el poble i el Senat eren els òrgans que prenien decisions sobre els assumptes col·lectius i de govern. Per tant, per tal de convèncer el poble, s’havien de pronunciar discursos en el Senat, en les Assamblees populars i en els Tribunals de Justícia i no és fàcil ser un bon orador. Aquests tres escenaris són els que van permetre el desenvolupament del gènere i cadascun d’ells requeria un tipus de discurs. N’hi havia tres:
–> Judicial: (genus iudiciale) , pronunciat als tribunals de justícia per demostrar la culpabilitat o innocència d’un acusat.
–> Polític: (genus deliberativum), pronunciat per senat o una Assamblea per mostrar l’acord o el desacord sobre una decisió a prendre (aprovar una llei…).
–> Demostratiu: (genus demonstrativum), pronunciat en qualsevol acte destinat a alabar una persona, celebrar un esdeveniment, una activitat, etc.
Segons la tradició grega i llatina i posteriorment presa per Ciceró, l’estructura per una bona Oratòria havia de tenir quarte parts ben diferenciades:
En primer lloc, l’anomenat Proemi (o introducció). És la part en què l’orador ha d’intentar guanyar-se l’atenció i la simpatia del públic (captatio benevolentiae) i enunciar el contingut del discurs.
En segon lloc, l’exposició en la qual s’exposa allò del que es tractarà, per tal de situar l’auditori en el context del tema.
En tercer lloc, l’argumentació, que consisteix a definir clarament el punt de debat i a defensar-se de les raons de l’oponent.
I en darrer lloc, la conclusió, en què l’orador ha de resumir els arguments donats i intentar atreure l’auditori cap a la seva posició.
Aquesta estructura s’havia de bastir seguint els cinc passos de l’art de l’oratòria:
Inventio, que consistia a cercar els temes i els arguments adequats al discurs que es pretenia fer.
2. Dispositio oart de distribuir els diferents temes i arguments en l’ordre més adequat.
3. Elocutio o recerca dels mots i de les frases més adequades per tal que el missatge resultés convincent.
4. Memoria o art de saber memoritzar l’ordre dels temes, dels arguments i de les frases.
5. Actio o la posada en escena del discurs, que havia de tenir en compte dos elements molt importants: el gest i la dicció.
Discursos i obres retòriques
Els discursos conservats de Ciceró constitueixen un dels monuments més sòlids de la prosa llatina. Ciceró, que va viure els darrers anys de la República, va trobar encara un clima propici per tal d’expressar-se en llibertat. Se’n conserven 58. Els més destacats varen ser:
1. Les Catilinàries. Són 4 discursos pronunciats contra el senador Catilina i els seus còmplices.
2. Les Filípiques. Són 14 discursos contra Marc Antoni, a qui Ciceró es va oposar després de la mort de Cèsar.
D’obres retòriques en tenim les seguents:
1. De oratore. Tracta sobre la formació de l’orador i els criteris de proporció que ha de mantenir un text.
” En la meva opinió, serà digne del seriós nom d’orador aquell que parli de qualsevol tema que escaigui que hagi de ser explicat de paraula, amb coneixement de causa, ordenadament, amb elegància, de memòria i amb una certa noblesa de gestos.” CICERÓ, De l’orador 1, 64
2. Brutus. És una història de l’eloqüència romana des dels orígens fins al segle I a.C., amb un petit resum de l’oratòria a Grècia.
3. Orator. En ella, Ciceró fa un retrat de l’orador ideal i les característiques que aquest ha de dominar per ser un bon orador.
També, va elaborar una sèrie de tractats, que varen ampliar la seva carrera política.
1. Tractats polítics: La República i Les lleis.
2. Tractats morals: Els deures, Les Tusculanes, La vellesa i L’amistat.
3. Tractats de religió: La natura dels déus.
Així doncs, és evident que Ciceró és representat com el màxim impulsor de l’oratòria ja des d’època romana, que ha volgut crear consciència de que la paraula és l’ única eina favorable capaç de solucionar un conflicte. La seva tasca d’orador en aspectes judicials ha perviscut fins els nostres dies i són ara, els advocats, entre d’altres, que han fet seva aquesta comesa.
Em complau aquesta notícia i n’estic molt contenta que altres persones puguin gaudir visitant la meva feina. Ha estat un gran repte per a mi i espero que aquest sigui el primer projecte de tants altres que en queden per endavant.
Després de mesos de recerca, entrevistes, xerrades, enquestes, debats i tot el procés constructiu del meu treball, finalment puc demostrar que la hipòtesi que vaig plantejar-me fa uns mesos enrere, s’acompleix gairebé en la seva totalitat.
Aquesta hipòtesi: ‘El dret actual recrea el dret romà?’ ha estat demostrada de manera específica tractant sobre temes variats i comparant alguns aspectes del dret actual amb el romà fins al punt que es pot afirmar que el dret romà ha contribuït a formar el codi civil Espanyol vigent en la jurisprudència actual.
Per tant, com a principal conclusió del meu treball afirmo que el dret actual recrea el dret romà encara que ho fa amb certes modificacions i actualitzacions que s’han dut a terme per mitjà del pas dels segles i la convivència amb d’altres cultures. Això ho he pogut demostrar gràcies a la col·laboració dels advocats que han aportat la seva petjada romana a la meva feina i en els temes de la meva recerca bibliogràfica i de camp he pogut adonar-me d’aquesta semblança. Per exemple, pel que fa a la propietat, i a la successió hereditària, afirmo que són una completa imitació del dret romà; però amb petites diferències que demostren el pas d’altres civilitzacions fins a arribar a la nostra actualitat i ambdues estan basades en el codi civil espanyol, que aquest recau totalment en el dret romà. Per tant, es completament evident la forta petjada que els romans han deixat en la nostra justícia. Altre aspecte, en investigar sobre el bloc de família, vaig poder adonar-me que alguns conceptes com el de ciutadà o família, no són gaire encertats avui. La societat dels nostres dies s’ha modernitzat, i la figura de la dona ha assolit un paper preponderant en la societat, de manera que aquests dos conceptes havien pogut ser similiars entre l’època romana i la societat dels anys 60; però avui dia afortunadament han quedat superats. Encara i tot, els altres aspectes del bloc, són una calca del dret romà.
Pel que fa als llatinismes jurídics, he pogut demostrar que, els advocats fan poc ús d’ells, encara que s’usen de vegades com a símbol de prestigi i admiració sobre una llengua culta i que així es mantindran in saecula saeculorum.
Ergo, el dret romà continua ben vigent, tot i que adaptat als temps actuals, en el nostre dret contemporari, sobretot en el dret civil i en l’ús dels aforismes perquè el llatí és una llengua, universal i absoluta, molt sintètica que no porta a error, ja que facilita de manera clara i concisa la comprensió de les bases fonamentals del dret, i, a més, legitimitza el que diu un jurista perquè els seus mots no canvien mai de sentit, en cap època ni en cap llengua.
Una altra de les entrevistes que vaig realitzar a futurs juristes, va ser a l’Alma Bergel, exalumna del centre i actualment estudiant de Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona on està cursant el seu tercer any. Ella va decidir respondre les preguntes en Castellà perquè li era més fàcil.
En primer lloc, a aquesta primera pregunta: Per què en la carrera de Dret és tan important l’oratòria i el poder de la paraula? Aquesta va ser la seva resposta.
En segon lloc, quina és la teva opinió sobre l’estudi del llatí? La seva resposta va ser:
La tercera qüestió va ser aquesta: Què en penses dels llatinismes jurídics? Tenen rellevància en l’actualitat? Són essencials? I aquesta va ser la seva resposta:
Per acabar, creus que amb el pas dels anys, desapareixeran aquests aforismes? I aquesta va ser la seva resposta:
Un cop més, donar les gràcies a l’Alma per la dedicació a les meves preguntes i ajut en el treball.
P.D.: L’Alma ens envia des de la Facultat de dret, una frase en llatí d’una professora de Dret processal que l’escriu a la pissarra quan els renya.
Dormientibus iura succurrunt Al que se duerme el derecho no le socorre. Una interpretació de la frase llatina Vigilantibus non dormientibus iura succurrunt
El passat divendres 9 de desembre, vaig poder realitzar finalment una de les entrevistes que més ha marcat el meu treball gràcies a la col·laboració del Sr. Francesc i les seves àmplies aportacions i confirmacions de la meva recerca prèvia tant en l’àmbit del dret romà com en els llatinismes jurídics.
En principi, la finalitat de la xerrada era conèixer en profunditat altres aspectes del dret romà, que prèviament hagués treballat en la part teòrica i comprendre el pensament professional sobre els llatinismes jurídics en l’actualitat.
Aquestes van ser les preguntes que vaig realitzar i la seva pertinent resposta (més generosament explicada per ell mateix en el vídeo-reportatge de l’entrevista).
–Què aporta la carrera de dret i concretament l’estudi de dret romà a la societat dels nostres dies? Aquest primer dret, organitza i institualitza totes les relacions humanes de manera que ens permet conviure i no matar-nos per mitjà d’unes lleis que han anat passant i actualitzant-se depenent de l’època en què es produís.
– Què ha marcat el dret romà en el dret canònic i civil actual? Ho aporten tot. Estan considerats com a dret romà actualitzat però seguint la mateixa jerarquització. En època de Justinià, per exemple, es reprodueix el primer codi important, el de les XII taules, que posteriorment aquest formarà amb el pas del segles i per mitjà de modificacions el codi civil que actualment encara legisla.
-És possible seguir exercint dret provinent del dret romà? En quins aspectes del dret actual els romans continuen deixant empremta? En quins aspectes, el dret actual s’allunya més del dret romà? Exercim, sense dubte, el dret provinent del dret romà. En el dret públic, és el dret que menys influències romanes segueix ja que està basat en política, i aquesta és canviant i els nous drets, no pertanyen a cap vessant clàssic sinó que han anat sorgint de manera voluntària amb el pas de les èpoques.
– Podem afirmar que el dret anglosaxó, encara que està basat en una altra manera d’exercir la justícia, manté molts més vocables de l’antic dret romà. Per què creu que és això? El dret romà ha tingut, també influència en altres sistemes?El dret anglosaxó està basat en una altra manera d’exercir la llei. Mitjançant el Common Law, els jutges decideixen, sense cap llei, la resolució del cas. Si que conté alguns vocables romans, però està basat en una altra manera de fer justícia.
– Per què el llatí i el dret van units de la mà fins a l’actualitat? Per tradició, per costum, per les característiques de la llengua llatina…? Encara que el dret romà ha influït moltíssim en el dret actual i, fins i tot a dia d’avui, segueix prenent part, els llatinismes amb el pas del temps acabaran desapareixent ja que gairebé no s’utilitzen a l’hora de redactar demandes.
-La XVIII conferència iberoamericana va aprovar l’eliminació de les expressions llatines perquè els ciutadans poguessin comprendre i accedir a les resolucions judicials. Què opina d’això? És una mesura encertada o errònia? L’aforisme com a tal està despareixent. En aquest cas, no es necessari l’obligació d’eliminar tots els llatinismes en un moment concret. La seva poca utilització portarà a la seva supressió absoluta i al seu desús.
– Creu vostè que a casa nostra el llatí del dret també ha de ser eliminat per fer així més comprensible el diàleg entre el professional i el client en un moment que fins i tot la gramàtica catalana tendeix a la simplificació de contingut? El client no ha de mantenir un contacte amb el jutge, sinó que ha de ser l’advocat capaç de transmetre el missatge al client, utilitzant o no aquests aforismes. L’advocat actua com a intermediador entre la persona que efectuarà la decisió i les dues parts i és aquest en tot cas que ha d’utilitzar llatinismes en sala judicial com per exemple, iuris novit curia, que vol dir, els jutjes coneixen el dret.
– Els llatinismes jurídics són considerats termes universals. És possible prescindir d’ells? Per què són tan importants? Quines conseqüències podria comportar no fer-los servir a nivell mundial? Per què no es poden suplir els llatinismes del dret? Cada aforisme conté la seva pròpia història i la seva pròpia significació. Els llatinismes es poden suplir de manera que siguin explicats amb altres paraules sense fer servir la terminologia jurídica concreta.
– A la seva pàgina a l’apartat de dret romà té: Libertas est potestas faciendi id quo facere iure licet. Per què? No té gaire transcendència, diu. Simplement, al iniciar la pàgina web, va inspirar-se a posar alguna frase que representés el món judicial i doncs, en un dels apartats hi va posar la tan certa expressió: “Facultat de fer el que la llei et permet”.
-Avui hi ha gent que es vol casar segons el dret romà? Quina validesa tenen aquestes cerimònies? No tenen cap validesa, simplement és el gust de representar el casament en època romana i tenir present aquelles semblances i diferències que ens fan equivalents.
Ell mateix, va realitzar la representació d’un casament romà, juntament amb un divorci. Aquest és el vídeo d’aquest espectacle.
. Per acabar, com podria definir la petjada romana en el dret actual?Per què encara es porta toga? Quina relació hi ha entre els col·legis d’advocats i els romans? Per què encara avui és tan important el poder de la paraula, l’eloqüència romana? En quins altres aspectes els romans encara són vigents en el dret actual? El dret romà ens ha marcat en tots els aspectes. La toga és un símbol de distinció entre les persones que hi ha en sala judicial i de tradició romana encara persistent. El poder de la paraula ajuda a defensar-te, formar uns bons arguments i justificacions per tal de persuadir amb la paraula i l’oratòria. Els romans estan vigents en gairebé tot el dret actual i sense dubte, diu: ‘ sóm romans’.
I aquí el video-reportatge complet de l’entrevista amb en Francesc Sánchez. Durant l’entrevista van sorgir altres preguntes, ben esmentades en el vídeo i sense gran rellevància per ser exposades per escrit.
Per últim, vull agrair a en Francesc la seva col·laboració i ajut en el meu projecte.
Aprofitar l’aula de Llatí per realitzar el treball més didàctic per a la meva feina ha estat una bona iniciativa que vull agrair a la meva tutora del treball, Margalida Capellà, que ha dedicat estones de classe a realitzar aquestes trobades didàctiques tant en els alumnes del meu curs, com en d’altres cursos que estudien Llatí així com als alumnes que han participat molt motivats en els debats, en els kahoots…
Valoro molt positivament haver pogut realitzar la part pràctica de la meva recerca a l’aula i amb alumnes reals, alguns d’ells fututs estudiants de dret. M’ha agradat molt conduir els debats, ser el déu dels kahoots o fer les explicacions prèvies del dret romà. Ha estat una bona experiència per explicar la meva recerca i fer un ús pràctic d’ella a l’aula.. A la vegada despertar l’interès per la recerca, per aprendre algunes qüestions del dret i del llatí, com per exemple els llatinismes, sempre és més senzill fer-ho mitjançant un joc, i això bàsicament és el que vaig fer, mitjançant la ludificació del contingut, i les eines digitals com el kahoot ho permeten i despertar l’interès pel debat oral a l’aula i impulsar l’oratòria en els joves per tal de crear un clima de participació en el treball i veure el dret com un assumpte sever però amb la seva part de distracció. A l’aula amb els alumnes he gaudit molt i m’he sentit ben realitzada.
