Mostra tots els articles de sanchez.cano

Valoració del contingut del treball

En general, pel que fa el contingut del treball penso que he fet una bona feina encara que l’inexperiència ha influït de manera negativa en alguns aspectes de la meva recerca. Des del principi em va ser difícil delimitar el tema i la selecció d’allò més important i d’alguna manera, redactar tot l’escrit no ha estat una tasca gens fàcil des de la inexperiència i ignorància de realitzar un treball d’aquestes característiques.

Pel que fa la part teòrica, potser ha estat la més complicada ja que, havent nascut en una generació poc consumidora de llibres i ben aficionada a les noves tecnologies, ha resultat molt laboriós i complicat englobar la informació. Però, també, aquesta m’ha servit per donar-me encara més compte, que els llibres que m’he llegit de dret privat romà i actual per realitzar treball, els llibres de llatinismes i tot el material escrit que he fet servir, realment m’agraden i és això al que em vull dedicar en un futur. Sens dubte, m’agradava i m’agrada aquest tema, però ha estat un procés molt costós des de la manca d’experiència d’escriure un treball de recerca. Tot i així, penso que el resultat ha estat positiu.

La part més pràctica va ser la més divertida. En aquesta part, realment vaig poder gaudir del que era fer Dret tenint l’oportunitat de realitzar entrevistes, debats a classe, enquestes… Ha estat una experiència molt bona i positiva i no només en l’àmbit professional sinó molt gratificant en el personal. Per tant, la part pràctica penso que ha estat un granet més de sorra que ha fet que el meu treball llueixi i demostri que el dret no només és l’aprenentatge de lleis.

En general, valoro positivament el contingut del treball un cop finalitzat. Després d’aprendre dels errors i  de repetir moltes vegades el mateix escrit per tal de millorar en el redactat, penso que no està gens malament la recerca que he realitzat i que ja me n’adono que he après moltes coses i algunes ben evidents: ja redacto millor.

Debat a classe de 2n Batxillerat Grec IPM (7/12/2016)

El passat dia 7 de desembre, vaig desenvolupar a classe de Grec II amb els alumnes de segon de Batxillerat un debat per defensar o al·legar, a favor o en contra sobre aquesta qüestió:

‘ S’hauria d’obligar als joves a llegir llibres clàssics? ‘

A continuació, el vídeo-reportatge del debat amb les aportacions d’ambdues posicions. Tot seguit, l’explicació del procediment a l’hora de realitzar un debat.

Encara i no debatre sobre un aspecte relacionat amb el meu treball, tenir una bona oratòria i saber defensar els teus arguments, és imprescindible per l’estudi del Dret.

Procediment i normes

-Primer grup: a favor d’obligar els joves a llegir llibres clàssics. Tenen 45 segons, cronometrats, per exposar el seu tema, Exemple, creiem que s’ha de llegir per això, això altre, això tal…

-Segon grup: en contra d’ obligar els joves a llegir llibres clàssics. Tenen altres 45 segons per exposar el seu tema.

A continuació, segon torn de paraula,  el grup a favor, ha de defensar la seva visió donant arguments durant 1 minut i 30 segons. Després ho ha de fer el grup en contra, ja contrastant els arguments del contratacant. La seva durada, també és d’un minut i mig.

Tercer torn de paraula, l’equip a favor ha de contraatacar amb arguments les respostes del grup en contra, però aquesta vegada en 1 minut. Es repeteix l’ acció amb els en contra.

Per concloure  el debat,  el torn a favor exposa les seves conclusions i el grup en contra finalitza el debat exposant les seves.

Així doncs, cada equip ha d’argumentar, justificar i raonar les seves respostes de manera que guanyi el debat el grup que millor hagi defensat el seu tema. Els seus companys, encara i que només en parli un -o de vegades dos-, poden apuntar-li coses en fulls perquè  aquest les comuniqui al contrincant.

Debat 4t ESO: El canvi de sexe a partir del mite de Ceneu i Cenis

Tema a debatre: El canvi de sexe a partir del mite de Ceneu i Cenis de la 1a part de Narracions de mites clàssics.

1r grup: A FAVOR del canvi de sexe

2n grup: EN CONTRA del canvi  de sexe

Procediment

Primerament es recorda  el mite a classe (parlar amb ells, preguntar pel mite, quines coses coneixen, què en pensen, va prendre Cenis una bona decisió?…)

Seguidament es formen dos grups i entre tots trien un representant, aquest agafarà un dels dos papers que porto a la bosseta.

Posteriorment tenen uns minuts per parlar amb el seu grup sobre quins arguments debatre en la seva posició.

Comença el debat!

Funcionament i normes

1-Es formen dos grups equitatius amb els mateixos participants.

2- Sense haver fet consulta del tema, s’explica el tema de debat.

3- Cada grup, tria un representant, que dialogarà amb l’altre de l’equip contrari.

4- En 45 segons, cada grup ha de fer una exposició del tema, però ja al·legant la seva postura. Primerament a favor; en acabar, en contra.

5- El grup a favor, ha de defensar la seva visió donant arguments durant 1 minut i 30 segons. Després ho ha de fer el grup en contra, ja contrastant els arguments del contratacant. La seva durada, també és d’un minut i mig.

6- Segon torn de paraula, el grup a favor ha de contraatacar amb arguments les respostes del grup en contra, però aquesta vegada en 1 minut. Es repeteix l’ acció amb els en contra.

7-Seguidament, el torn a favor exposen les seves conclusions i el grup en contra finalitza el debat exposant les seves.

Al debat ha d’ intervenir només el portaveu o portaveus del grup, però els seus companys poden passar-li notes (o apuntar a una llibreta, pissarra…) mentre parla el contrincant, agafant aquests les idees del rival per facilitar així la feina del portaveu. Ha d’haver-hi un tribunal d’entre 3-4 persones que decideixi quin grup ha defensat i al·legat millor els seus arguments. Aquest guanya el debat.

 

Cal dir que el tema podia arribar a ser complicat pels que havien de realitzar la defensa en contra. Afirmo que cap dels alumnes que van realitzar l’activitat i van posicionar-se en contra, hi està d’acord amb negar el canvi de sexe a una persona. El seu pensament, sense la ficció de l’activitat, és que cada ésser deu triar com vol viure i com vol ser i que cap persona i cap societat pot prohibir-ho.

Així doncs, els alumnes de 4t de l’ESO de Llatí van demostrar posicionant-se en contra, tal i com ho requeria l’activitat, que tot es pot defensar (fins i tot, l’indefensable o allò que no es creu) mitjançament una bona argumentació i un bon ús persuasiu de la paraula.

Agraïments

Un cop  finalitzat el treball que em vaig proposar i  que  tant esforç, dedicació i entusiasme li he dedicat, no vull tancar aquesta recerca sense un bon agraïment a totes aquelles persones que han col·laborat i contribuït en algun aspecte del meu treball, sense les quals aquest no seria el que ha arribat a ser.

En primer lloc, vull agrair a la meva tutora del treball de recerca, Margalida Capellà Soler, els ànims i els consells, la dedicació al bloc, la contínua recerca, la resolució dels problemes tècnics, les correccions  i el constant seguiment del treball.

Agraeixo també a l’Irene Sendín, la Sonia Liarte, l’Esther Sánchez i en Francesc Sánchez, advocats, l’oportunitat que em van donar de entrevistar-los i la seves paraules que han aportat un granet del seu  ampli coneixement al meu treball i a la meva formació personal i professional.  A més a més, donar les gràcies a l’ Íngrid Valcarce pel trajecte al Il·lustre Col·legi d’advocats de Barcelona i la seva explicació sobre el dret romà.

Així mateix, a totes les persones que van dedicar uns minuts a respondre l’enquesta que vaig realitzar, com també als alumnes de primer de batxillerat de l’Institut Premià de Mar per la seva participació i ajut en el debat que vaig desenvolupar a classe de Llatí 1. Sense oblidar pas, els alumnes de 4t ESO de Llatí i de segon de Batxillerat de Grec 2 que van fer possible la seva realització.

Per últim, agrair als meus familiars,  l’assistència en tot moment, per llegir-se i rellegir-se el treball i per l’impuls incondicional durant tot el procés de recerca. Agrair a la meva cosina, Adriana Cano, per les correccions, per les estones de lectura, com així mateix, al meu cosí, Cristian Cano, pels muntatges audiovisuals. No puc oblidar-me de l’Alma Bergel, exalumna del centre i portadora d’informació a partir de llibres pel meu treball i noves idees; així com a la Maryam i a la Xènia, tutorandes de la Margalida, per haver iniciat aquesta recerca que jo he continuat i ara presento.

Comparació de família

Durant aquest apartat del treball, he pogut investigar sobre alguns dels aspectes judicials que integraven la família romana. Per tant, m’ha estat possible establir una sèrie de diferències i similituds fins a formar una comparació d’aquest mateix bloc.

Comencem per la primera valoració, el concepte de família. Com a similitud, els romans van establir la família romana de forma jerarquitzada, en què els membres de la família estaven sotmesos a la patria potestat dels homes de la casa. Aquest fet ha estat efectiu en la societat fins fa poques dècades. El pare, tant en època romana com en els anys 50-60,  ha estat el responsable de tots els membres de la família, de tal manera que, tant la dona com els fills estaven supeditats a la potestat i la decisió de l’home sense tenir determinació en cap aspecte. A més a més, la dona residia a casa cuidant els fills i el pare s’encarregava dels negocis i la gestió econòmica.  Com a diferència, actualment a major part d’Occident, una família no es forma per convenciència, sinó per relacions d’estimació i d’afecte. Tant l’home com la dona tenen la mateixa autoritat envers la seva família. Tampoc, és possible decidir el futur dels fills ja que cada persona és única i singular.

Una disconformitat en el concepte de ciutadà que ens diferencia dels romans és que no existeix una jerarquització que diferencii les persones en grups socials. No existeix la terminologia de ciutadà o no ciutadà, que aquests últims en època clàssica romana  mancaven de tot tipus de llibertat (no tenien assegurances, no podien participar en la vida pública, tampoc podien casar-se d’acord amb la llei ni adoptar de manera correcta…). Avui en dia, qualsevol persona pot assolir la nomenclatura de ciutadà sempre i quan tingui la nacionalitat del país que resideix i així pugui complir uns deures i ser recompensat amb uns drets. Altra desigualtat és que, a diferència dels romans, encara i no estar considerat ciutadà per la llei, s’ha de respectar dignament els drets de les persones i no vetar-los la independència.

Pel que fa el concepte de matrimoni, és cert que els romans, a continuació dels grecs, van aportar a la societat el concepte de matrimoni, en el qual dues persones s’unien per conveniència, de bon principi per a formar una família. Com a diferència aporto que, ara  no existeixen els matrimonis justos i injustos ni tampoc la llei hi pren part. El terme matrimoni ha anat evolucionant fins a formar una relació d’afecte i ja no tant una relació de conveniència entre dues persones, encara que, com a similitud, a Orient encara es segueix portant a terme aquesta tradició seguint el model clàssic romà. Altre concepte molt lligat al matrimoni i recorrent en la societat és el concepte manus de la dona sobre l’home, és a dir, la submissió de la dona envers l’home. Als anys 60, la tradició grecoromana encara era visible en aquest aspecte, la dona era a casa amb els fills i s’ocupava de les tasques de llar, mentre que l’home gestionava la part econòmica. Posteriorment, el terme va anar evolucionant fins que a major part d’Occident va acabar desaparaixent, però malauradament, a altres països no tan desenvolupats, la dona segueix sent a dia d’avui un instrument de reproducció que no es té en compte en les decisions familiars.

La paternitat i l’adopció són dos termes que han variat considerablement en el transcurs d’ambdues èpoques. La paternitat i la maternitat són dos conceptes que estan a la mateixa línia de poder. Només poden limitar el fill fins que assoleix la majoria d’edat però sense dissoldre les seves capacitats i els seus drets com a ésser humà digne que és. No està acceptat per la llei rebutjar el fill o filla, com tampoc ordenar la seva mort. Altre tema, l’adopció actualment és similar a l’antiga Roma. Únicament poden adoptar un menor aquelles persones que tinguin alguna nacionalitat i per tant siguin ciutadans reconeguts per la llei i exclusivament es podrà adoptar si aquella persona està en totals facultats mentals per gestionar i cuidar l’adoptat. Com a diferència, l’adrogació, va quedar totalment suprimida en finalitzar l’època clàssica.

Per acabar amb les comparacions, avui en dia és més comú la tutela que la curatela. La primera se sol efectuar quan els pares del jove moren o no estan en les condicions de fer-se càrrec del menor. Aquest es fa càrrec d’ell fins que assoleix la majoria d’edat. Així doncs, controla i gestiona el seu patrimoni, exactament similar en època romana. Com a diferència, però, la curatela no se segueix portant a terme de la mateixa manera, si no que hi ha assosiacions per a persones discapacitades o bé la seguretat social controla i gestiona els diferents casos de malalties per tractar-los d’una manera més personalitzada insertant-los en centres.

Comparació de propietat

Pel que fa aquest bloc, he volgut establir unes similituds i unes diferències que uneixin ambdues èpoques. Afirmo que, aquest apartat presenta moltes més similituds que no pas diferències amb l’època romana.

El propi concepte de propietat, de bon principi reflectia l’apropiament de persones (esclaus, dona, fills…), encara que amb el pas de les diferents èpoques romanes (monarquia, república, imperi…) va anar adaptant-se a l’adquisició d’objectes materials, i d’aquesta manera similar en l’actualitat. Així doncs, el terme propietat va anar ajustant-se per arribar a formar completa similitud entre ambdues èpoques.

Una de les maneres més conegudes d’adquirir la propietat i que realment presenten una estructura molt similar en l’actualitat és l’usucapio. Podríem dir que és un dels aspectes dels que he analitzat al treball que més semblança presenta amb l’època actual.  Basat en el codi de les XII Taules i actualment en el Codi Civil Espanyol.

Per últim, la pèrdua de la propietat, presenta també una estructura molt similar. La forma més habitual de perdre la propietat era i és de manera involuntària, de manera que descuides o deixes de gestionar la teva propietat o per propi oblit, aquesta propietat passa a ser administrada per l’estat a no recórrer a cap propietari. De la mateixa manera que, de manera voluntària, repudies la propietat i per tant, la perds. Totalment similar a l’època romana però establint algunes diferències en quant a la modernització de realitzar els processos.

Valoració personal

Un cop finalitzada la recerca, és hora de posar sobre la taula una avaluació personal de la realització del treball i el resultat d’aquest.

En primer lloc, puc afirmar que ha estat un treball que m’ha aportat una base molt àmplia de coneixement i de cultura ja que, tractant sobre un tema que m’agrada m’he endinsat a llegir molts llibres, pàgines web i articles que han ampliat el meu coneixement sobre el tema. Penso que, a part de aportar-me nous continguts, també m’ha aportat una trajectòria personal molt àmplia en haver de redactar, escriure i presentar un treball d’aquestes característiques sense gairebé preparació prèvia i que per tant, no ha estat gens fàcil realitzar-lo, m’he equivocat molts cops i he hagut de refer la feina per millorar-ho. Tot junt ha estat una maduració personal i professional enorme, aprendre a redactar en condicions, a extreure aquella informació més necessària, a sintetitzar, a treure conclusions… tot en general ha estat un complet estudi durant aquests mesos que he realitzat el treball de recerca.

Doncs, un cop finalitzat el treball, n’estic molt orgullosa del treball que he realitzat i del seu resultat, penso que realment ha estat una experiència positiva per trobar-te a tu mateix davant un paper i buscar la teva pròpia inspiració, els teus propis interessos i plasmar-los en el treball de manera que amb només una lectura s’entengui perfectament el que vols reflectir. Tots aquests punts que ara semblen tan fàcils, han passat per moltes correccions, per estones de desesperació i pessimisme, fins a no saber per on agafar el treball, però amb esforç i dedicació tot s’aconsegueix i sobretot intentant millorar cada dia.

Ara em complau molt haver-lo realitzat i m’anima saber que quedarà a la xarxa i podrà ser útil a qui el busqui o bé el trobi per atzar i el pugui consultar. En català sobre el dret no hi ha encara massa material a Internet.

Valoració de les xerrades

Aquesta oportunitat de poder dur a terme xerrades amb estudiants de Dret, va ser una experiència maquíssima per a poder acabar de reflectir el resultat de la meva hipòtesi. Noves generacions, que no pensen que el llatí sigui una llengua morta sinó una llengua clàssica actual ja que forma part dels nostres dies i claríssimament mostrat al llarg del meu treball, forma part d’aquesta magnífica carrera, del Dret.

A més, per mitjà de whatsapp va ser una manera ràpida, fàcil i còmoda de rebre opinions sense haver de requerir una cita prèvia.

En general, molt contenta del resultat que han aportat al meu treball perquè han servit per corroborar la meva hipòtesi.

Valoració del treball de camp

Com a part pràctica del treball, vaig decidir portar a terme entrevistes amb professionals del dret, una enquesta per a conèixer el pensament de la població; debats, per a desenvolupar l’oratòria com a bon jurista i també explicacions i jocs didàctics a classe de Llatí per tal de mobilitzar la joventut cap a aquest tema. Tota la part pràctica, m’ha servit per a demostrar d’altres maneres allò que durant molts mesos he estat treballant en la part teòrica i que després mitjançant l’òratòria he pogut posar amb comú amb altres persones.

Penso que la part pràctica ha estat la part que més m’ha aportat com a persona durant la realització del treball. El conviure amb d’altra gent, discutir sobre els conceptes esmentats, conèixer diferents visions d’un mateix assumpte, percebre el coneixement de la població i poder interpretar-lo basant-me en la teoria, parlar amb professionals del sector… Tota aquesta recerca de camp, en general, és la part que més m’ha inspirat  i marcat del meu treball a conseqüència que m’ha aportat un coneixement molt més ampli que el que només basant-me en la part teòrica em pogués haver aportat.

Per tant, sens dubte, ha estat la part del treball que més he gaudit per poder tractar amb persones sobre un mateix contingut i que aquestes els agradi el Dret de la mateixa manera que a mi. Ho repetiria moltes vegades més.