La pèrdua de la propietat a Roma era un concepte senzill i que no portava conflictes en aquella època. Hi havia diferents mètodes de perdre la propietat:
-De manera voluntària: Era quan es transferia la propietat a una altra persona per mitjà de la venda (mancipatio), la donació o l’abonament i per tant, aquell que es deslliurava de la propietat lliurada, era recompensat econòmicament. La venda (mancipatio) es realitzava amb el lliurament del bé i el preu simultàniament i davant de testimonis, i llavors era perfecta. Si no es complien els termes acordats, l’infractor havia de satisfer l’altra part el mateix que si hagués furtat la cosa.
-De manera involuntària: Es perdia el dret a la propietat per l’expropiació d’un objecte que ja tenia propietari o era de l’estat.
En l’actualitat, les maneres de perdre la propietat poden classificar-se en voluntàries i involuntàries, com a l’antiga Roma.
Maneres voluntàries de perdre el domini:
–>Abandonament: Es refereix a l’acte de deixar de costat o descurar qualsevol objecte o dret que es consideri propietat d’un individu.
–>Alienació. Es considera la transmissió d’un dret cap a una altra persona. El principi que domina l’alienació, és que ningú no pot transmetre més béns o drets dels quals legítimament li pertanyen.
Maneres involuntàries de perdre el domini:
–> Pèrdua: Existeix una pèrdua física (destrucció) i pèrdua jurídica (que té lloc quan la cosa queda fora dels homes per disposició de la llei)
–>Expropiació: Consisteix en la transferència de la propietat privada des del seu titular a l’Estat, mitjançant una indemnització econòmica.
–>Revocació: Té lloc quan l’anterior propietari declara la seva voluntat de deixar sense efecte la propietat i no fer-se càrrec d’ella, per tant la perd.
–> Adquisició a non domino: Aquesta és admesa per la llei. L’adquisició a non domino té lloc quan s’adquireix la propietat d’una cosa de qui no és propietari i aquesta adquisició és protegida pel dret, de manera que el propietari no pot reivindicar la cosa.
Afirmem per tant que no hi ha tanta diferència en el que significava pèrdua de la propietat en l’edat romana i el que significa ara.