La usucapió va néixer a l’antiga Roma i va utilitzar-se en el Dret romà majoritàriament en l’època de Justinià. Era un mètode que consistia en l’adquisició de la propietat per mitjà del pas del temps. És a dir, un cop passaven dos anys, el possessor podia convertir-se en propietari, tan sols, demostrant que l’objecte o la terra havia estat en les seves mans durant aquell període. Es va crear amb la finalitat de donar seguretat i certesa al propietari, es volia posar fi a l’adquisició ’abosant en què la manera de transmissió no havia sigut l’adequada que requeria la llei. Per exemple, si una persona, no propietaria de cap objecte entregava una cosa, jo no podia adquirir la propietat sinó que passava a ser possessor d’aquesta.
En el dret Espanyol, aquestes maneres d’adquirir la propietat estan actualment documentades a l’article 1940 del Codi civil. Es cita textualment que per disposar d’una propietat es necessita posseir aquell instrument amb bona fe i ajustant-se a la llei.
La codificació no és res més que la plasmació de manera escrita del dret. Bàsicament consisteix a englobar la pluralitat de fonts jurídiques ja existents per crear de totes un sol òrgan que sigui assequible per tota la població. Això és el que s’anomena codi, mot que etimològicament prové de la paraula llatina codex.
L’ètimcodex significa literalment ‘escorça d’un arbre’ però s’ha d’entendre en un sentit més general. D’entrada, aquest terme es va utilitzar per referir-se a un antic format editorial utilitzat en l’època romana. Estava format per tauletes de fusta unides entre si per una cinta o anella metàl·lica de manera que cada conjunt de tauletes feia la funció dels llibres actuals. Cap a finals del segle I aC, aquestes es van substituir per plecs de pergamí que es doblegaven i cosien fins a formar-ne un de sencer. Van tenir un ús molt restringit a causa del seu alt cost econòmic. A finals del segle III aC, el codex es començà a utilitzar per a la formació de llibres de matèria jurídica, així doncs, va ser possible la difusió en el món jurídic. A conseqüència de la comoditat que va aportar aquest sistema, estès de bon principi pels romans i posteriorment reformat, per crear nous codis i refer el mode de plasmació de la jurisprudència per tal de tenir una versió més modernitzada.
En definitiva, el significat d’aquest mot estarà summament relacionat amb el món jurídic perquè va permetre denominar un exemplar que concentrés totes les lleis.
