Les Dotze Taules

Duodecim tabularum que en llatí vol dir lleis de les dotze taules, eren un esquema del dret vigent a l’època. Creades a partir del 454 a.C. i per posar fi a les disputes entre plebeus i patricis, els quals s’oposaven clarament. El cos legal de les XII Taules va ser publicat sota els cònsols Luci, Marc Horaci i Valeri el 449 a.C.

Fou el codi de lleis de la República de Roma. Va ser l’únic codi legal fins al temps de Justinià I.

La llei va ser obra d’una comissió de deu persones (Decemviri legibus scribundis), se’ls hi va encomanar el poder polític durant el temps de la seva actuació suprimint-se així les magistratures ordinàries.

Si ens han arribat a estat gràcies als fragments i cites que fa la literatura de finals de la república i començaments del principat. No sabem quant s’ha perdut d’aquestes lleis i realment tampoc sabem quin era el seu ordre original. Més tard, a la modernitat s’han arribat a fer especulatius i hipotètics assajos de reconstrucció d’aquestes lleis, alguns són bastant improbables. L’ordre que més acceptacions té és el del cas de l’assaig d’SCHÖLL (Legis XII tabularum reliquiae, 1886). És possible que algunes de les prescripcions de les XII taules hagin sigut modernitzades i reeditades, ja que les XII taules eren dotze taules de fusta reals en les quals estaven escrites les lleis i que es varen perdre segurament a l’incendi dels gals al 390 a.C.

Al final de la República el que es coneixia era un format del text en un llatí adaptat al de l’època. Gràcies a això, el llatí de les XII Taules no ens resulta incomprensible del tot, i encara el podem entendre, ja que segurament ens seria impossible comprendre les Dotze Taules en el seu llatí original.

El que no esta massa clar i en ocasions es discuteix és la interpretació jurídica de les XII Taules. El Dret privat i el Dret penal es consideraven una sola unitat a diferència d’ara

Trobem una gran influència del Dret grec sobre la legislació de les XII Taules. Els juristes romans van senyalar les coincidències amb el Dret àtic al camp de les prescripcions relatives al Dret de veïnatge i al Dret d’associacions.

Les Dotze taules incloïen inscripcions sobre el procediment judicial i sobre la seva execució. El legislador recollia el ius civile  que eren les normes que es dirigien al ciutadà en particular que no eren massa exhaustives.

La tradició romana volia per mitjà de les Dotze Taules assegurar un grau de justícia als ciutadans mitjos, que es veien enfrontats a la noblesa patrícia.

Les XII Taules permetien el divorci legalment des de l’origen de Roma. Va ser el primer codi a l’antiguitat que va tenir reglamentació sobre la censura, que condemnava a pena de mort als autors de poemes satírics.

L’historiador Tit Livi va dir que les Dotze Taules eran la font de tot el dret romà, tant privat com públic.

En algunes de les lleis de les XII Taules hi podem trobar influència de la Llei de Talió

Taules I, II, III

Són les taules que s’encarreguen de les lleis que tracten el Dret processal i privat.

Aquestes lleis regulen la funció jurisdiccional de l’Estat. Tracten de les accions jurídiques que podien realitzar els ciutadans romans per defensar els seus drets. El més característic d’aquest procés és el seu excés de formalisme. La intervenció del poder públic era molt escassa

Taules IV, V

Són les taules que contenien el Dret de família i de successions

Taules VI i VII

Són les que inclouen el dret i les obligacions jurídiques, els drets de les dones…  i drets reals (relacions immediates entre una persona i una cosa)

Taules VIII i IX

Contenien el dret penal de l’època.

Taula X

El dret sacre

Taules XI i XII

Són les Tabulae iniquae o taules dels injustos

 

ley de las 12 tablas by Sebastian

Llatinismes en el món jurídic- Wikispaces

En el món del dret trobem molts llatinismes jurídics, i molts cops no sabem el seu significat, ja que tant en el català com en el castellà es poden traduir de diferents maneres, i per això molts cops no sabem ni el perquè s’utilitzen, a què es refereixen, etc. Per això nosaltres hem seguit completant una wikispaces que la va obrir una ex-estudiant de llatí de la nostra tutora, en la wiki podeu trobar molts dels llatinismes que es fan servir en el món jurídic i el que hem fet nosaltres ha estat traduir els conceptes, definir-los i posar algun fragment per tal que es vegi clar el que es vol dir amb aquell llatinisme.

 

 

Ulpià

Ulpià

Domitus Ulpianus (Ulpià) va néixer aproximadament l’any 170 i va morir l’any 223 o 224, era d’origen fenici i va morir a Roma. Va ser un jurista romà i magister libellorum, que va assessorar el seu mestre Papinià i va exercir com a praefectus praetori d’Alexandre Sever.

L’any 212 després de l’homicidi de Papinià, Ulpià va retirar-se de la carrera pública i es va centrar en la vida privada. En aquesta època va escriure la major part de les seves obres jurídiques.

Durant el govern d’Elagàbal (el 25è emperador de l’Imperi Romà) va ser expulsat de Romà per ser un bon home. L’any 222 Alexandre Sever va ser emperador i Ulpià va poder tornar a Roma i formar part del govern com a assessor i finalment va ser praefectus praetori d’Alexandre Sever.

Els seus escrits comprenen dues cinquenes parts de les compilacions de Justinià que durant segles va formar part de l’educació jurídica europea. Inclou capítols sobre l’ oratòria, la Cosmópolis, els Drets Humans i el Mètode Empíric. Entre les seves obres cal destacar els comentaris Ad Sabinum (sobre el ius civile) reunits en 51 llibres i ad Edictum ( sobre l’edicte del pretor) reunits en 81 llibres.
Ulpià volia aconseguir la igualtat de drets humans, els valors de la llibertat i la igualtat i dignitat humana.

Les obres d’Ulpià es poden llegir amb facilitat i gairebé col·loquial, utilitza exemples i així sigui més fàcil d’interpretar pels advocats. En els seus escrits no acostumava a donar  la seva opinió.

Papinià

Aemilius Papinianus conegut també com a Papinià va néixer l’any 142 i va morir a Roma l’any 212, va ser un jurista romà, magister libellorum i praefectus praetori  de l’emperador Septimi Sever.  

Es diu que va ser deixeble de Quint Cervidi Escevola, va succeir a Septimi Sever com advocat del fisc (advocatus fisci).

Les seves obres principals apareixen al Digest, a Questiones (37 llibres). El Digest és una obra de Justinià en la que apareixen les seves principals obres.

Va ser el jurista romà de més alta reputació, se’l qualificava de prudentissimus, consultissimus, disertissimus entre altres. Al codi Teodosià es va declarar l’autoritat dels seus escrits pels jutges, és a dir, els seus escrits van passar a ser llei. És considerat un dels prínceps de la jurisprudència romana.