Domitus Ulpianus (Ulpià) va néixer aproximadament l’any 170 i va morir l’any 223 o 224, era d’origen fenici i va morir a Roma. Va ser un jurista romà i magister libellorum, que va assessorar el seu mestre Papinià i va exercir com a praefectus praetori d’Alexandre Sever.

L’any 212 després de l’homicidi de Papinià, Ulpià va retirar-se de la carrera pública i es va centrar en la vida privada. En aquesta època va escriure la major part de les seves obres jurídiques.

Durant el govern d’Elagàbal (el 25è emperador de l’Imperi Romà) va ser expulsat de Romà per ser un bon home. L’any 222 Alexandre Sever va ser emperador i Ulpià va poder tornar a Roma i formar part del govern com a assessor i finalment va ser praefectus praetori d’Alexandre Sever.

Els seus escrits comprenen dues cinquenes parts de les compilacions de Justinià que durant segles va formar part de l’educació jurídica europea. Inclou capítols sobre l’ oratòria, la Cosmópolis, els Drets Humans i el Mètode Empíric. Entre les seves obres cal destacar els comentaris Ad Sabinum (sobre el ius civile) reunits en 51 llibres i ad Edictum ( sobre l’edicte del pretor) reunits en 81 llibres.
Ulpià volia aconseguir la igualtat de drets humans, els valors de la llibertat i la igualtat i dignitat humana.

Les obres d’Ulpià es poden llegir amb facilitat i gairebé col·loquial, utilitza exemples i així sigui més fàcil d’interpretar pels advocats. En els seus escrits no acostumava a donar  la seva opinió.