Tag Archives: Viatges

Pol·lèntia, el vídeo promès

Gràcies a l’amabilitat del Consorci de la ciutat romana de Pol·lèntia, dels arqueòlegs Margalida Orfila i Miquel Àngel Cau, dels companys i encoratjadors amics Maria Capellà i Martí Cuní i de la música original de Nini, finalment teniu aquí, tot i ser temps de vacances, el vídeo que us vaig prometre en l’apunt de les Jornades de portes obertes a Pol·lèntia amb les novetats de la campanya arqueològica d’enguany:

Espero que us hagi agradat i us hagi animat a visitar aquest jaciment romà a Alcúdia, al nord de Mallorca. Ja veiu Mallorca, l’illa de les mil cares, també va ser romana! Per cert, els haig de localitzar al mapa col·laboratiu ( Google maps de la Hispània romana de Chiron, obert pel company chironià d’Extremadura Carlos Cabanillas) que encara Mallorca està en blanc i això no pot ser!)

Tot i que surt al principi del nostre vídeo i que trobareu a l’entrada del jaciment illenc, m’agradaria acabar amb aquesta estela honorífica de marbre blanc amb escriptura monumental, trobada a Pol·lèntia, i dedicada a l’edil i dues vegades duumvir Lluci Vibi Nigel·lió, per la seva dona, Mànlia Fabiana, ja que quan comenci el curs la treballarem (en quin cas va l’oferent? a qui la dedica i en quin cas va? què significa L.D.D.D.? etc.).

Estela honorífica, Pol·lèntia. Foto Margalida Capellà

Plafó estela Pol·lèntia. Foto Margalida Capellà

El palau de Dioclecià

6 Replies

Reconstrucció del palau de Dioclecià per Ernest Hébrard. Wikimedia

Split (Salona en temps dels romans) és avui la ciutat més gran i més important de la regió de Dalmàcia, i la més gran de Croàcia després de Zagreb, la capital. En el segle III, l’emperador Dioclecià (245-313 d.C.) hi va fer construir el seu palau per a descansar-hi, un magnífic palau de pedra blanca amb marbre d’Itàlia i de Grècia, a més de columnes i esfinxs d’Egipte.

Esfinx del palau de Dioclecià. Wikimedia

Al segle VII s’hi van refugiar els habitants de la colònia romana de Salona. Els seus descendents encara hi viuen: dos cents vint edificis dins del recinte del palau (d’uns 31.000 m²), entre els quals hi ha la catedral, segueixen allotjant més de tres mil persones, a més de comerços i restaurants per a turistes.

Muralles del temple de Dioclecià a Split. Wikimèdia

Catedral de Split. Wikimedia

Si encara no en teniu prou, provem de viatjar-hi amb imatges de satèl·lit de Google maps:

Vid. mapa més gran

Mercè i companyia, quan torneu de visitar-lo aquest estiu vull, si en teniu ganes, que ens en feu cinc cèntims. Molt bon viatge!

Per quan tornem a les aules: Què opineu d’aquest palau, declarat Patrimoni de la Humanitat? Què en sabem de Dioclecià? Què idea per tal d’evitar les lluites dinàstiques? Què sabeu dels límits de la Dalmàcia, província de l’imperi romà? Es corresponen amb l’actual Dalmàcia? Com es diuen els seus habitants?

Jornada de portes obertes a Pol·lèntia

10 Replies

Avui en plena alarma roja (amb un sol de justícia i a més de quaranta graus) he visitat la zona arqueològica de Pol·lèntia (al nord de Mallorca), tot acceptant la invitació de la Jornada de portes obertes que em va fer arribar la revista Auriga amb motiu de la Campanya 2009 que ha demostrat que Pol·lèntia és una ciutat romana molt ben traçada urbanísticament i un punt estratègic cabdal a la Mediterrània per controlar la pirateria. Ha estat un plaer visitar el jaciment amb les explicacions dels arqueòlegs Margalida Orfila i Miguel Àngel Cau, de les universitats de Granada i Barcelona respectivament, que treballen en aquesta campanya d’estiu juntament amb alumnes d’història de diferents indrets. Per acabar el refresc mallorquí ens ha tret la soleiada.

Quan pugui ja compartiré les belles imatges que he enregistrat, segur que us agradaran. Ara per ara en deixo constància en aquest diari d’estiu amb aquestes fotografies de les principals novetats d’aquesta campanya i l’any vinent, si puc, hi tornaré per conèixer de primera mà les novetats arqueològiques del jaciment:

. Margalida Orfila de la Universitat de Granada dins la trinxera que es va fer als anys 30 per fer un tren explicant els dos sòls romans i la ceràmica talaiòtica:

Foto Margalida Capellà

. S’han excavat més de 350 tombes i carrers a la zona del fòrum:

Foto Margalida Capellà

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=lR_1ET9j8ds[/youtube]

L’estàtua de la Llibertat reoberta

14 Replies

Ahir, tot celebrant el dia de la Independència, es va poder tornar a visitar a l’illa de la Llibertat, al sud de Manhattan, l’estàtua de la Llibertat, regal de França al poble dels Estats Units en el 100è aniversari, i també es va poder arribar a la corona, un mirador de vint-i-cinc finestres, sota extremes mesures de seguretat, amb grupets de deu persones, acompanyats per un guia, per una estreta escala de 345 esglaons. Aquest símbol de la llibertat i del progrés humà, Patrimoni de la Humanitat, romania tancat des dels atemptats de l’onze de setembre, gairebé vuit anys per por al fanatisme terrorista. Si viatgeu aquest estiu a Nova York, tanmateix, no hi podreu ascendir perquè les entrades estan exhaurides fins al setembre. Espavileu perquè es tornarà a tancar el 2011 per fer-ne una remodelació que potser permetrà encimbellar-se a la torxa tal com ho podien fer, quan es va obrir, el 28 d’octubre de 1886, els privilegiats de l’època si pagaven cinquanta centaus. Quines vistes més espectaculars de Nova York, tot i que sense gratacels, devien contemplar!

L’estàtua de la Llibertat, de coure, fa noranta-tres metres d’alçada i pesa dues-centes vint-i-cinc tones, tot i així la forjà a França l’escultor Frederic Auguste Bartholdi sota el guiatge de l’enginyer Gustave Eiffel, que en féu la carcassa interna, i, com a regal en el centenari de la declaració de la Independència, en 350 peces fou transportada en vaixell a Nova York, on va arribar el 17 de juny de 1885.

Aprofitant l’actualitat estiuenca i els vostres possibles viatges, vaig preparant feina per al proper curs:

Quina relació podeu establir entre la iconografia del mite de Prometeu i l’estàtua de la Llibertat de Nova York o la rèplica en petit d’aquesta estàtua a Paris? En coneixeu més rèpliques? Quin símbol comparteixen? Què significa? A quina de les set meravelles del món antic us recorda?……

El colós de Rodes i l’estàtua de la LLibertat de Nova York

Mor Baltasar Porcel, roman la seva obra

8 Replies

A Sant Elm, Mallorca

El primer que vaig llegir de Baltasar Porcel va ser Primaveres i tardors, he anat seguint la seva obra literària, els seus articles a La Vanguàrdia, els seus viatges, les seves entrevistes, fins i tot les impossibles, … finalment el tumor cerebral ha pogut més que ell, però va dir que la seva obra era ell i ara i per sempre restarà entre nosaltres.

Des de El Fil de les Clàssiques vull recordar l’insigne escriptor mallorquí amb un programa de TV3 sobre l’antiga Grècia que va fer fa molts anys i que guardava a la meva videoteca. Que descansi a Ítaca!

La Tàrraco de Lluís Gavaldà

5 Replies

Anit en el programa de TV3 El paisatge favorit de Catalunya, el cantant de constantí de Els Pets, lluís Gavaldà, ens va mostrar els seus racons preferits de la Tàrraco romana. Si us ho vàreu perdre, ho podeu visionar tot seguit:

Ara que és temps d’estiu, temps de vacances, és un bon moment per visitar la Tàrraco romana. Nosaltres hi anirem tots plegats el proper curs.

Per les pedreres de Tàrraco

5 Replies

Ahir, dissabte 27 de juny, es va iniciar l’activitat “Itinerari per les pedreres de Tàrraco”, organitzada pel MNAT en el marc de l’exposició temporal “Tarraco pedra a pedra”.
Es coneixen vint-i-quatre pedreres romanes als voltants de Tàrraco, de les quals la més coneguda és la del Mèdol.

L’itinerari per les pedreres de Tàrraco és una oportunitat per tal de conèixer les tècniques i mètodes d’extracció de la pedra que van permetre als romans bastir la ciutat de Tàrraco. Es tracta d’un interessant recorregut per emplaçaments ben coneguts pel gran públic i per d’altres de menys coneguts, com la de Roda de Barà.

Si ahir us ho vàreu perdre, teniu encara la possibilitat de fer aquest itinerari per les pedreres de Tàrraco els dissabtes 11 i 27 de juliol.

Lloc: Sortida i arribada des de la plaça imperial Tarraco. Es recorreran les pedreres de l’Aqüeducte, de la Torre d’en Dolça a Vila-seca, de Roda de Barà, dels Munts (Altafulla), i del Mèdol.
Preu: 12 € adult i 10 € infants (de 5 a 15 anys). El preu inclou el recorregut amb autocar.
Horari: L’activitat tindrà una durada aproximada d’unes quatre hores i mitja, entre les 10:00h. i les 14:30h.
Cal fer reserva prèvia al telèfon 977 25 15 15.
Per a informació i reserva d’aquesta activitat: 977 25 15 15 / 977 23 62 09.
mnat@mnat.cat

La Torre d’Hèrcules, Patrimoni de la Humanitat!

10 Replies

Ahir 27 de juny la Torre d’Hèrcules, l’únic far d’època romana en actiu al món, va ser proclamada a Sevilla pel comitè de la UNESCO Patrimoni de la Humanitat. Si no recordo malament també són Patrimoni de la Humanitat d’època romana els conjunts arqueològics de Tàrraco i de Mèrida, així com les Mèdules. Caldria, al meu parer, que en la propera convocatòria també hi formés part el conjunt grecoromà d’Empúries i les mines romanes de mercuri a Almadén (Ciudad Real) que no van aconseguir passar a la selecció de la Unesco per un sol vot.

No us perdeu la informació del diari El Mundo sobre la proclamació de la Torre d’Hèrcules com a patrimoni humanitat ni el vídeo preliminar de la candidatura creat per la conselleria de cultura de la Xunta que podreu visionar en el Google maps de El Fil de les clàssiques sobre els monuments de la Hispània romana, prescrits per les PAU Catalunya de llatí. Tot seguit podeu visionar el vídeo explicatiu de l’Institut d’Estudis Torre de Hércules:

També podeu veure aquesta crònica del Telexornal de la televisió gallega, on s’explica com ha anat el primer dia d’afluència pública després de la designació.

Feliciter, Gallaecia!

El primer CAT inaugurat: Cella vinaria de Teià

14 Replies

Avui s’ha inaugurat a Teià el primer Centre d’Acollida Turística (CAT) de Catalunya: un celler d’època romana per tal de promoure el turisme cultural, la ruta gastronòmica de la denominació d’origen Alella i la romanització de la Laietània. Val a destacar l’audiovisual del CAT (amb bastantes fotografies de Sebastià Giralt) i la reconstrucció de dues premses de vi.

A l’hora de preservar les restes del passat, creieu que aquesta iniciativa de reconstruir les restes romanes amb finalitats econòmiques i turístiques és avui en dia la més encertada o més aviat preferiu que es quedin tal qual i només s’explotin amb finalitats culturals?

Menús romans a Tàrraco Viva

7 Replies

Els alumnes de clàssiques del Cristòfol Ferrer ja sou uns experts en cuina romana després del nostre convivium o del taller de cuina romana a la Boqueria. Per tal que no perdeu el gust pel menjar romà, aquí teniu un reportatge emès ahir en el TN comarques sobre la quinzena gastronòmica romana que podrem tastar a Tàrraco Viva:

[kml_rm movie="http://video.xtec.net:8080/ramgen/mcapella/Tarraco_menus.rm" width="400" height="320"/]

En quins establiments els romans podien consumir aliments? Recordeu que van inventar el fast food.

Si en voleu saber més, llegiu aquest interessant document.