Tag Archives: Reconstruccions històriques

Defensa numantina i canvi de l’inici d’any del calendari

Sabeu què és una defensa o resistència numantina i d’on li ve el nom? No us oblideu d’utilitzar l’expressió en una frase pròpia.

Encara que ho sabeu no us perdeu aquest interessantíssim documental d’ arteHistoria:

Què us ha semblat? Heu après moltes coses? On es troba Numància? Quin general romà i quan la va conquerir? Què en sabem de l’exèrcit celtiber? i de l’exèrcit romà? Què és una legió? Quines són les principals armes de l’exèrcit romà? Què vol dir SPQR? Per què el nostre calendari comença el mes de gener i des de quan?

LLegiu els textos següents sobre el canvi de l’inici de l’any en el calendari: Segeda, 153 aC

Consules anno quingentesimo nonagesimo octavo ab urbe condita magistratum [kal. Ian] inire coeperunt. Mutandi comitia causa fuit, quod Hispani rebellabant.

Tit Livi, Ab Urbe Condita 47, 15

“En l’any 598 de la fundació de la Ciutat, els cònsuls entraren en la magistratura en les calendes de gener. La causa d’aquest canvi va ser una rebel·lió a Hispania”.

 

Q. Fulvius et T. Annius. Hi primi consules kalendis ianuariis magistratum inierunt propter subitum Celtiberiae bellum.

Cassiodor (Chr. [601] {47})

“En el consulat de Q. Fulvivs i T. Annius. Aquests van ser els primers cònsuls en entrar a la magistratura en les Calendes de gener a causa d’una guerra en la Celtibèria”.

 

(Ann)us no(uus) (incipit) / quia eo die mag(istratus) ineunt quod coepit / (post Romam) condita a. DCI

Fasti praenestini. Calendari d’època imperial

“L’any comença perquè els magistrats entraren en les seves funcions per primera vegada en l’any 601 de la fundació de la ciutat”.

Apià, Iber. 44-47: explica la rebel·lió de Segeda, però no parla del canvi en el calendari.

Plutarc a Vida de Numa 18-19 atribueix a Numa que l’any comenci el mes de gener.

El passat romà de Bètulo

Badalona serà el 2010 capital de la cultura catalana i, entre altres actes, s’hi celebrarà el proper Fòrum Auriga (s’acaba de celebrar el V a Figueres). L’organització de la CCC  ja  ha obert el termini  per votar  fins el 29 de novembre de 2009  els 7 tresors del patrimoni cultural material de la ciutat de Badalona (els nombre set altre cop i la seva màgia!).  Entre els candidats hi ha la ciutat romana de Baetulo i el fons romà del Museu. Jo ja he votat i espero que vosaltres també hi participeu. Com cada any també des de El Fil de les Clàssiques ens farem ressò de la Magna Celebratio i hi anirem; potser serà una altra oportunitat per retrobar-nos amb els companys de l’Albéniz!

Baetulo, Bètulo, l’actual Badalona, al Barcelonès era en el moment àlgid de la seva vida urbana, a finals del segle I aC, una petita gran ciutat romana, que disposava de tots els serveis, edificis i infraestructures necessàries i imprescindibles en aquella època. Demà nosaltres coneixerem in situ part d’aquest passat romà en el Museu i fora, tot i que no podrem visitar les termes ni el decumanus que romanen tancats, ni el teatre, farem un matí romà a Bètulo!

Casa dels dofins

Casa dels dofins. Foto de Sebastià Giralt

Si no heu vist aquesta gravació que vaig fer fa un temps al Decumanus amb el permís corresponent Un dia a l’antiga Baetulo I i II no us la perdeu perquè varen aconseguir dramatitzar la vida quotidiana a la Bètulo romana d’una manera ben fidedigna. En el vostre Moodle corresponent, hi teniu les tasques encomanades i heu de llegir-vos els termes que entre tots els cursos de llatí  heu introduït al Glossari col·lectiu Baetulo. Demà a més de la visita i de la recerca fotogràfica, hi haurà un Eureka de mots. Recordeu, reporters, de portar bolígraf, carpeta, càmera de vídeo, de fotos… que heu d’immortalitzar la sortida!  Bon matí romà a Bètulo!

Ara aprofitem l’estona i fem la visita virtual a les termes de Baetulo:

Roma aeterna, caput mundi

Tot just acabem d’estudiar l’actualitat de l’enginyeria romana, ens podem imaginar l’espectacularitat i la majestuositat de l’antiga Roma (vid. l’apunt Visitant virtualment el Colosseu i Turisme virtual per Roma amb Google Street View)?

No us perdeu aquest impressionant vídeo en 3D:

Què us ha semblat? Potestis cogitare Romam antiquam tam vivacem fuisse quam praesentem Romam?

Amb quina colossal construcció romana us quedaríeu si només en poguéssiu triar una? Per què? Què en sabeu?

L’àgora d’Àtal en 360º i en 3D

Sabeu quin nom rep la tècnica de reconstrucció arqueològica d’un edifici en ruïnes i quina és la seva etimologia?
Una pista: és la tècnica que els arqueòlegs van utilitzar per reconstruir, entre d’altres, la stoà d’Àtal a l’àgora d’Atenes.

Què en sabeu de l’àgora atenesa? i de la stoà d’Àtal?

[youtube]https://youtu.be/Qazrxq8cdVo[/youtube]

Què us sembla la seva reconstrucció? i què dieu de les imatges en 360º o aquestes en 3D de Google Earth?

L’amfiteatre de Pula

Al mig de la ciutat de Pula a Ístria, Croàcia, entre carrerons de casetes baixes a prop del port, s’aixeca encara l’increïble i majestuós amfiteatre romà, construït amb pedra calcària el segle I i aleshores amb capacitat per a vint mil espectadors.

Com podeu observar (si cliqueu a sobre la imatge serà més nítida), gràcies a la gentilesa de Mercè Otero, encara es conserva amb molt bon estat el mur exterior d’uns trenta metres d’alçada amb dues fileres de setanta dos arcs.

En una altra població d’Ístria, a Motovun no ha passat per alt a la nostra companya i col·laboradora viatgera aquesta imatge de darrere de l’altar de l’església de Sant Esteve (dissenyada per l’arquitecte Andrea Palladio), pertanyent a una pintura d’un artista venecià desconegut en què podem observar al fons l’amfiteatre de Pula on Sant Germà va ser martiritzat.

Motovun (Ístria, Croàcia)

L’amfiteatre romà de Pula fins i tot s’ha recreat tot utilitzant les últimes tecnologies; fixeu-vos bé amb aquestes recreacions fetes amb Google Sketchup.

En aquest Google maps col·laboratiu, us he localitzat l’amfiteatre de Pula amb una fotografia, feina vostra serà anar localitzant altres amfiteatres romans (teniu cura amb les fotografies i només poseu imatges Creatives Commons):


Ver Amfiteatres romans en un mapa més gran

Cavalleria romana a Tàrraco Viva

 cavalleria_01.jpg

Per segon any consecutiu, Timetrotter, un grup alemany especialitzat en demostracions de cavalleria antiga, va oferir el passat diumenge 31 de maig al camp de futbol el Roqueral al públic de Tàrraco Viva unes exhibicions de parada i de lluita amb una unitat de cavalleria legionària romana. Realment va ser tota una demostració d’habilitat  amb bells cavalls de la Camarga. 

Els romans llogaven la cavalleria a pobles habituats a lluitar a cavall, en tenim un exemple en els contingents de cavalleria germànica i gàl·lica emprats per Cèsar a la guerra de les Gàl·lies. La cavalleria a les legions romanes s’utilitzava sobretot per tasques de reconeixement, comunicació i enllaç. No obstant això, a partir de l’alt Imperi es crearen unitats específiques per aglutinar els cossos de cavalleria, les alae. En les restes arqueològiques dels campaments d’aquestes unitats, s’ha trobat abundant material (màscares, utensilis per als cavalls i altres restes) que han permès al grup Timetrotter fer les seves fidels reconstruccions  pel que fa a l’armament i al vestuari.

A més de la cavalleria legionària, hi havia la cavalleria esportiva els esports de la qual es deien hippica gymnasia. Consistien en una sèrie d’exercicis de destresa, de gran lluïment, realitzats amb javelines de colors. Tant el genet com el cavall, anaven molt guarnits i destacaven les màscares que tapaven tota la cara del genet i de vegades del cavall. A Anglaterra i a Alemanya s’han localitzat nombroses troballes arqueològiques d’aquests guarniments.

Tot seguit podeu visionar un tastet del que va ser la demostració de cavalleria romana per Timetrotter a Tàrraco Viva:

Tàrraco Viva al Telenotícies

Telenotícies 30 de maig de 2009  

Si us heu perdut (jo sí que hi he anat!) aquest any el festival romà de Tarragona, Tàrraco Viva, aquí us deixo un petit tastet en què sabreu si els romans tenien estreps i com indicaven la mort o perdonaven la vida als gladiadors. Amb quins gests ho feien? Sabeu de qui és el quadre d’on prové l’error de les pel·lícules d’indicar l’ordre de matar el vençut amb el polze cap a terra?

Pollice verso

Menús romans a Tàrraco Viva

Els alumnes de clàssiques del Cristòfol Ferrer ja sou uns experts en cuina romana després del nostre convivium o del taller de cuina romana a la Boqueria. Per tal que no perdeu el gust pel menjar romà, aquí teniu un reportatge emès ahir en el TN comarques sobre la quinzena gastronòmica romana que podrem tastar a  Tàrraco Viva:

[kml_rm movie="http://video.xtec.net:8080/ramgen/mcapella/Tarraco_menus.rm" width="400" height="320"/]

En quins establiments els romans podien consumir aliments? Recordeu que van inventar el fast food.

Si en voleu saber més, llegiu aquest interessant document.

Lvdi Rvbricati MMIX i el passat romà de Sant Boi

El primer cap de setmana de juny (dissabte tarda i diumenge matí) a Sant Boi de Llobregat, des de fa cinc anys, hi ha una gran festa romana: els Lvdi Rvbricati. Així ens ho han fet saber des del Museu de Sant Boi de Llobregat (telf. 93 635 12 50 ) en un comentari al bloc, però crec que l’esdeveniment es mereix article. Jo tenia la intenció d’anar-hi i participar dels tallers i activitats de reconstrucció històrica d’època romana; però m’ho haureu d’explicar vosaltres perquè jo seré a Madrid a recollir la baldufa d’argent que l’associació Espiral ens ha otorgat com a segon millor bloc de professors i professores a nivell nacional; no els puc fer un lleig. L’any vinent espero no perdre-me’ls!

Enguany el fil conductor dels Lvdi Rvbricati són els déus i els mites que giren al voltant del foc, IGNIS. Si hi podeu anar, gaudireu de la cultura romana. A més, si voleu participar en un autèntic sopar romà podeu anar al Rubricati Convivium el divendres 19 de Juny a la riba del Llobregat.

Per què es diuen Ludi Rubricati? A què i per què els romans van anomenar Rubricatum? No us perdeu El vi de la Laietània.

Recordeu que per les PAU de llatí cal saber que a Sant Boi hi ha unes termes romanes, recordeu el Google maps d’Hispània romana:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/3cZSyU3dVik" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

 

V Magna Celebratio passada per vent i aigua!

Ja ha passat la Magna Celebratio 2009  (festival romà de Badalona 24-26 d’abril de 2009) i aquest any no ha estat tan lluïda com en les edicions anteriors per aquest temps primaveral tan plujós i ventós que hem tingut. Va ser tot un èxit la XV Jornada de portes obertes, amb  visites guiades al projecte de l’obertura al públic de les termes romanes amb el Decumanus, on es conserven les restes de botigues, diversos carrers i altres construccions, formant un conjunt arqueològic urbà de més de tres mil metres quadrats de superfície.

No us perdeu els nostres muntatges àudiovisuals d’ Un dia a l’antiga Baetulo I i II, representat fa anys al Decumanus, i els de la Magna Celebratio MMVIII de la Textrina, Macellum et pistor, Ludi gladiatori, entre d’altres.

Sort que l’alumna de segon de batxillerat de llatí, Verónica Vega, tot fent cas a la meva crida, va aprofitar el bon temps del dissabte i va aconseguir fer-nos un bon reportatge per a El Fil de les Clàssiques. Aquí el teniu i espero que us agradi tant com a mi:

També podeu fer-vos una idea de l’ambient de la Magna Celebratio 2009 amb aquest altre vídeo del YouTube: