Tag Archives: Patrimoni

Les restes romanes de Can Farrerons

Ahir us comentava que havia situat les restes romanes de Can Farrerons, no obertes al públic, al Google maps de Chiron (no us ho perdeu, ni tampoc els enllaços a les termes romanes ni la planta octagonal dels balnea). Avui l’arqueòleg Ramon Coll ens les ha obert i ens ha explicat la història arqueològica de la vil·la romana. Què us ha semblat? Mentre l’escoltàveu, què us han xiuxiuejat les pedres? us ha impressionat la descoberta dels cadàvers?, bla, bla, bla

Sabeu què és això que hi ha inscrit en un dels murs?

Què té la Coty a les mans?

N.B.: Si aneu aquí trobareu en segon lloc el vídeo sobre la fundició de metalls en època romana; i l’article sobre dolium.

Can Farrerons al Google maps de Chiron

Hispania romana de Chiron

Veure Hispania Romana en un mapa més gran

Demà a l’hora de llatí de quart i de primer de batxillerat, visitarem els balnea de la vil·la romana de Can Farrerons a Premià de Mar, de la mà de les explicacions de l’arqueòleg Ramon Coll. El curs passat també hi vàrem anar i, com a record de la visita, l’ex-alumna Marta Molina ens va fer un vídeo. Fa uns dies el vaig penjar en el Google maps de Chiron, un mapa col·laboratiu sobre les restes romanes a Hispània. En el Google maps d’Hispània romana  de El fil de les clàssiques, només hi penjo els indrets romans prescrits per les PAU Catalunya, que també he afegit al de Chiron.

Viatge a Empúries

Aquí us deixo unes imatges de record del nostre pas plujós per les restes grecoromanes d’Empúries. Ahir els alumnes de primer i de segon de batxillerat de clàssiques de l’IES Cristòfol Ferrer juntament amb els alumnes de l’IES Serra de Marina de Premià de Mar vam fer via cap a Empúries. Malgrat la tramuntaneta humida crec que vàrem poder aprendre in situ més coses sobre els grecs i els romans. 

N.B.: Visioneu també Empúries: l’ànima de Catalunya.

Empúries: l’ànima de Catalunya

No us perdeu el documental  “Empúries: l’ànima de Catalunya””. En la seva producció hi han col·laborat el Museu d’Arqueologia de Catalunya, l’Ajuntament de l’Escala, i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, entre d’altres.

asclepi.jpg

Sabeu qui el presenta? Doncs, l’Antoni Tortajada, el presentador d’Històries de Catalunya, i germà d’en Manel, professor de música del nostre institut. No us el podeu perdre!

Si el voleu tornar a veure:

Hispània romana al Google maps

En aquest mapa de Google, podreu accedir als principals monuments de la Hispània romana prescrits per les PAU. Si cliqueu sobre cada una de les localitzacions podreu visionar un audiovisual descriptiu dels monuments, i en el cas de Tàrraco i Bàrcino podreu accedir a una ampliació dels indrets monumentals del seu entorn. Per accedir a una plana amb el mapa més gran, cliqueu l’enllaç inferior.


Veure mapa a Google

Primer de setembre

Tot, ens agradi o no, acaba per arribar i avui he tornat al Cristòfol per començar un nou curs escolar, tot i que vosaltres no ocupareu les aules fins el dia 15. Aprofiteu aquests últims dies! De totes maneres, l’institut sense vosaltres no té vida. 

A Catalunya, no hi ha exàmens de setembre; per tant aquells alumnes que no vàreu aprovar no teniu l’oportunitat de fer-ho ara. Ara bé, a finals de setembre tots els de segon de batxillerat de grec i de llatí tindreu un examen per actualitzar el que sabíeu al juny però ara potser ja no. Per tant, us recordo que cal posar-se les piles si no ho heu fet aquest estiu. Qui va suspendre i aprova aquest examen, ja no caldrà que es presenti als exàmens de l’octubre i febrer. Aprofiteu l’oportunitat!

Molts m’escriviu aquests dies preguntant-me quan comencen les classes o quan hi ha la presentació. M’imagino que rebreu una carta, però si aquesta no arriba aquí ho teniu:

Presentació de

3r ESO: divendres 5 a les 11

4rt ESO: divendres 5 a les 11’30

1r batxillerat:  dimecres 10 a les 10

2n batxillerat: dimecres 10 a les 10’30

Els alumnes de treball de recerca de clàssiques caldria que concertéssiu entrevista amb mi abans de començar les classes el dia quinze.

Si teniu records d’aquestes vacances relacionats amb les clàssiques, viatges, cançons, obres de teatre, de cinema, parcs d’atraccions, exposicions etc. els espero al bloc amb els braços oberts.

Jo us deixo aquí l’última capbussada de l’estiu:

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/de_vacances/001_706027.rm" width="352" height="288"/]

Apa, fins aviat i recordeu d’entrar al Cristòfol dextro pede. Molt bon curs!

Vil·la romana de Can Farrerons

Tot i que ja ha acabat el curs, l’alumna Marta Molina de segon de batxillerat A, m’ha portat aquest vídeo sobre la nostra sortida a les restes de la vil·la romana de Can Farrerons a Premià de Mar, que vàrem poder visitar el 29 de març i vàrem poder gaudir de les interessants explicacions de l’arqueòleg que va treballar en l’excavació, en Ramon Coll. Moltes gràcies, Marta, per aquest reportatge que espero que sigui històric quan l’espai arqueològic ja sigui un museu i tothom les pugui visitar.

On en temps dels romans hi havia la vil·la romana i els balnea de planta octogonal, avui hi ha un edifici del segle XXI i en el subsòl les restes romanes, que han sobreviscut el pas del temps (les dues rieres les van preservar i unes excavacions modernes també, tot i que soterrades): 

Nou bust de Juli Cèsar

juli-cesar.jpg

Al llarg del curs, hem treballat en més d’una ocasió Juli Cèsar: vida i obra, frases cèlebres, etc. Però una notícia d’ahir (JT France 3), relacionada amb la descoberta d’un bust seu, potser el més fidedigne, ens obliga a tractar-lo de nou.  

Llegiu la descripció que Suetoni va fer de Juli Cèsar a El diví Cèsar 45, en traducció de Francesc Carbajo (La Magrana, 1995):

“Diu la tradició que feia una gran alçada, que tenia un color de pell pàl·lid, els membres ben proporcionats, la cara un xic massa plena, els ulls negres i vius i una bona salut, per bé que, vers la fi de la seva vida, solia perdre sobtadament el coneixement i li agafaven esglais durant el son. En dues ocasions va patir el mal dels comicis en plena activitat. Pel que fa a la cura del seu cos era força primmirat, i així, no es limitava a fer-se tallar els cabells i a afaitar-se escrupulosament, sinó que fins i tot es feia depilar, tal com li van retreure alguns. El defecte de la calvície, certament el suportava molt malament, car hagué de veure-la sovint convertida en blanc de la riota dels seus detractors. És per això que s’havia acostumat a pentinar-se endavant des de la coroneta els pocs cabells que tenia i que, de tots els honors que li concediren el senat i el poble, el que rebé i adoptà amb més satisfacció fou el dret de portar sempre la corona de llorer.”

Tot seguit, llegiu la notícia del País i del Periódico d’ahir. A continuació, comenteu si creieu que el bust trobat al Roine és fidel al retrat de Juli Cèsar que ens ha deixat Suetoni.

XV Jornades de portes obertes a la ciutat de Baetulo

Si durant les XV Jornades de portes obertes a la ciutat de Baetulo  no vàreu poder gaudir de les visites guiades a diverses restes arqueològiques, mireu què us vàreu perdre i encara les podeu visitar tot consultant els horaris al Museu de Badalona:

. la Casa dels Dofins (c/ Lladó): un espai  arqueològic recentment obert a la visita.  La Casa dels Dofins es tracta d’una casa benestant d´època romana que conserva diverses estances entorn d’un atri amb el conegut mosaic dels dofins, altres relacionades amb un peristil i una zona de treball destinada a la producció de vi.   mosaic-dels-dofins.jpg

. el Jardí de Quint Licini (plaça de l’Assemblea de Catalunya, 3): el 1957 es va descobrir un estany gairebé complet del jardí d’una domus de Baetulo. Sembla ser que pertanyia a Quint Licini Silvà Granià.  La visita inclou dos àmbits: el de l’exposició permanent i el de l’estany, on hom té la sensació de trobar-se en un jardí romà. 

jardi-quint-licini.gif

. el mosaic de la Torre Vella

. les restes de la plaça de la Constitució

. i el conducte d’aigües (C/ Pujol)