Tag Archives: Patrimoni

El palau de Dioclecià

restituciopalaudioclecia1

Reconstrucció del palau de Dioclecià per Ernest Hébrard. Wikimedia

Split (Salona en temps dels romans) és avui la ciutat més gran i més important de la regió de Dalmàcia, i la més gran de Croàcia després de Zagreb, la capital. En el segle III, l’emperador Dioclecià (245-313 d.C.) hi va fer construir el seu palau per a descansar-hi, un magnífic palau de pedra blanca  amb  marbre d’Itàlia i de Grècia, a més de columnes i esfinxs d’Egipte.

Esfinx del palau de Dioclecià. Wikimedia

Esfinx del palau de Dioclecià. Wikimedia

Al segle VII s’hi van refugiar els habitants de la colònia romana de Salona. Els seus descendents encara hi viuen: dos cents vint edificis dins del recinte del palau (d’uns 31.000 m²), entre els quals hi ha la catedral,  segueixen allotjant més de tres mil persones, a més de comerços i restaurants per a turistes.

Muralles del temple de Dioclecià a Split. Wikimedia

Muralles del temple de Dioclecià a Split. Wikimèdia

 

Catedral de Split. Wikimedia

Catedral de Split. Wikimedia

Si encara no en teniu prou, provem de viatjar-hi amb imatges de satèl·lit  de Google maps:


Vid. mapa més gran

 Mercè i companyia, quan torneu de visitar-lo aquest estiu vull, si en teniu ganes, que ens en feu cinc cèntims. Molt bon viatge!

Per quan tornem a les aules: Què opineu d’aquest palau, declarat Patrimoni de la Humanitat? Què en sabem de Dioclecià? Què idea per tal d’evitar les lluites dinàstiques?  Què sabeu dels límits de la  Dalmàcia, província de l’imperi romà? Es corresponen amb l’actual Dalmàcia? Com es diuen els seus habitants?

Què és el CASC?

Si no saps què és el CASC ni què fa, visiona primer aquest vídeo del Telenotícies Comarques de TV3 d’ahir (5 d’agost de 2009):

Ara que ja saps què el CASC i què fa, si en vols saber més (per exemple, com es diu el seu vaixell insígnia? ) hauries de visitar el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya amb seu a Girona.

Ja saps el nom mitològic del seu vaixell? Aquil·les bé ho sabria!

Jo no sé si és el mar blavós, el fons marí, la posidònia amenaçada o la meravellosa Cala de Sant Vicens a Mallorca, on es va trobar fa uns anys el vaixell grec cosit, que m’han vingut ganes de preparar una visita de cara el proper curs a les instal·lacions del CASC a Girona i contribuir a conscienciar que cal preservar el patrimoni arqueològic submarí. El mar ens l’ha preservat des de l’època dels romans i els seus vaixells enfonsats, tot i les tècniques de navegació romana, ens poden fer sabedors de les seves vides i manera de viure-les.

No sé si aquest periple meu al CASC és un somni, però espero que no acabi en naufragi!

soscomunitari

Campanya de Salvaguarda Subaquàtica de la Comunitat Europea

 

Rostres de Roma al MAC

Des del 9 de juliol fins al 13 de setembre de 2009 (de 9’30-19h, diumenges i festius 10-14’30 i dilluns tancat) podreu visitar al Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona (c/ Sta Madrona, 39) l’exposició Rostres de Roma, retrats romans del Museo Arqueológico Nacional. Jo abans d’anar-me’n de vacances ja m’hi vaig passar i ara he trobat aquest vídeo del MAC que vull compartir amb tots vosaltres per animar-vos a visitar-la, paga la pena i és una oportunitat única. Aprofiteu-la! 

La mostra consta, en tres parts, de trenta peces, quinze retrats de les dinasties Júlia-Clàudia, Flàvia, Antonina i Severa, i quinze de privats, entre els quals hi ha sarcòfags i esteles funeràries:

1a L’origen del retrat fisionòmic, tot i que subjecte a l’idealisme del món clàssic: efígies d’Alexandre Magne, Èsquines, …

2ª Història Augusta amb els primers exemples de propaganda política: retrats d’emperadors i membres de diferents dinasties imperials.

Cives Romani amb diferents exemples de retrats privats.

No us perdeu les fotografies de la companya Ana Ovando del pas de l’exposició per València, com ja ens havia anunciat Sebastià Giralt.

Jornada de portes obertes a Pol·lèntia

Avui en plena alarma roja (amb un sol de justícia i a més de quaranta graus) he visitat la zona arqueològica  de Pol·lèntia (al nord de Mallorca), tot acceptant la invitació de la Jornada de portes obertes que em va fer arribar la revista Auriga amb motiu de la Campanya 2009 que ha demostrat que Pol·lèntia és una ciutat romana molt ben traçada urbanísticament i un punt estratègic cabdal a la Mediterrània per controlar la pirateria. Ha estat un plaer visitar el  jaciment amb les explicacions dels arqueòlegs Margalida Orfila i Miguel Àngel Cau, de les universitats de Granada i Barcelona respectivament, que  treballen en aquesta campanya d’estiu juntament amb alumnes d’història de diferents indrets. Per acabar el refresc mallorquí ens ha tret la soleiada.

Quan pugui ja compartiré les belles  imatges que he enregistrat, segur que us agradaran. Ara per ara en deixo constància en aquest diari d’estiu amb aquestes fotografies de les principals novetats d’aquesta campanya  i l’any vinent, si puc, hi tornaré per conèixer de primera mà les novetats arqueològiques del jaciment:

. Margalida Orfila de la Universitat de Granada dins la trinxera que es va fer als  anys 30 per fer un tren explicant els dos sòls romans i la ceràmica talaiòtica:

Foto Margalida Capellà

Foto Margalida Capellà

. S’han excavat més de 350 tombes i carrers a la zona del fòrum:

Foto Margalida Capellà

Foto Margalida Capellà

 

Foto Margalida Capellà

Foto Margalida Capellà

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=lR_1ET9j8ds[/youtube]

L’estàtua de la Llibertat reoberta

estàtua de la Llibertat

Ahir, tot celebrant el dia de la Independència, es va poder tornar a visitar  a l’illa de la Llibertat, al sud de Manhattan, l’estàtua de la Llibertat, regal de França al poble dels Estats Units en el 100è aniversari,  i també es va poder arribar a la corona, un mirador de vint-i-cinc finestres, sota extremes mesures de seguretat,  amb grupets de deu persones, acompanyats per un guia, per una estreta escala de 345 esglaons. Aquest símbol de la llibertat i del progrés humà, Patrimoni de la Humanitat, romania tancat des dels atemptats de l’onze de setembre, gairebé vuit anys per por al fanatisme terrorista. Si viatgeu aquest estiu a Nova York, tanmateix, no hi podreu  ascendir perquè les entrades estan exhaurides fins al setembre. Espavileu perquè es tornarà a tancar el 2011 per fer-ne una remodelació que potser permetrà encimbellar-se a la torxa tal com ho podien fer, quan es va obrir, el 28 d’octubre de 1886, els privilegiats de l’època si pagaven cinquanta centaus. Quines vistes més espectaculars  de Nova York, tot i que sense gratacels,  devien contemplar!

L’estàtua de la Llibertat, de coure,  fa noranta-tres metres d’alçada i pesa dues-centes vint-i-cinc tones, tot i així la forjà a França  l’escultor Frederic Auguste Bartholdi sota el guiatge de l’enginyer Gustave Eiffel, que en féu la carcassa interna, i, com a regal  en el centenari de la declaració de la Independència,  en 350 peces fou transportada en vaixell a Nova York, on va arribar el 17 de juny de 1885.

Aprofitant l’actualitat estiuenca i els vostres possibles viatges, vaig preparant feina per al proper curs:

Quina relació podeu establir entre la iconografia del mite de Prometeu i l’estàtua de la Llibertat de Nova York o la rèplica en petit d’aquesta estàtua a Paris? En coneixeu més rèpliques? Quin símbol comparteixen? Què significa? A quina de les set meravelles del món antic us recorda?……

El colós de Rodes i l’estàtua de la LLibertat de Nova York

Quina meravella de mosaic!

Com m’hagués agradat de ser una de les deu mil persones que van veure un dels mosaics més grans i més ben conservats d’Israel! Els arqueòlegs van trobar aquest mosaic de mil set cents anys d’antiguitat fa més d’una dècada (el 1996 a Lod, vora a tocar Tel Aviv)  i el van mostrar aquesta setmana per segona vegada.

El mosaic de 56 metres quadrats consta de més de dos milions de peces amb escenes de cacera, lleons i girafes africans i un mar amb vaixells i diferents tipus de peixos.

León Levy i el col·leccionista Shelby White han aportat dos milions i mig de dòlars per tal de fer-li un emplaçament  a Lod que es podrà visitar cap el 2012, mentrestant un fragment volarà fins al Metropolitan Museum de Nova York tal com ens informa l’Expresso italià.

La Tàrraco de Lluís Gavaldà

Anit en el programa de TV3 El paisatge favorit de Catalunya, el cantant de constantí de Els Pets, lluís Gavaldà, ens va mostrar els seus racons preferits de la Tàrraco romana. Si us ho vàreu perdre, ho podeu visionar tot seguit:

 

Ara que és temps d’estiu, temps de vacances, és un bon moment per visitar la Tàrraco romana. Nosaltres hi anirem tots plegats el proper curs.

Els balnea d’Ilturo amb 3D

A Cabrera de Mar al Maresme, s’han trobat les restes romanes pertanyents a una ciutat romana al peu d’un dels tres poblats ibèrics més importants de la península i que va ser capital de la Laietània. Malauradament no hi ha recursos per obrir al públic i fer visitables les restes romanes de Ca l’Arnau o de destapar altres jaciments romans que romanen amagats. Mentrestant, Cabrera de Mar: Arqueologia i Patrimoni ens il·lustrarà didàcticament.  Gràcies a una llicència d’estudis retribuïts que atorga el Departament d’Educació, i amb el finançament de la Generalitat, l’Ajuntament de Cabrera de Mar i la Fundació Caixa Catalunya, l’historiador Josep Maria Rovira i l’enginyer tècnic Ferran Bayés amb el suport científic i tècnic de la Universitat de Barcelona, així com del Grup d’Història del Casal de Mataró han posat a disposició dels alumnes de primària i de secundària un dossier didàctic i unes reconstruccions virtuals mitjançant les quals els escolars es podran apropar a aquest important passat ibèric, romà, medieval i recent amb el coneixement de la masia de Can Bartomeu. Per a fer-ho més real hi han posat l’ésser humà en situació i entorn real. Us recomano, ara per ara, la reconstrucció virtual dels banys públics romans on s’hi poden observar amb tot detall les instal·lacions d’aigua freda i calenta.

nova web de cabrera

P.D.:

Per les pedreres de Tàrraco

Ahir, dissabte 27 de juny, es va iniciar l’activitat “Itinerari per les pedreres de Tàrraco”, organitzada pel MNAT en el marc de l’exposició temporal “Tarraco pedra a pedra”.
Es coneixen vint-i-quatre pedreres romanes als voltants de Tàrraco, de les quals la més coneguda és la del Mèdol.

L’itinerari per les pedreres de Tàrraco és una oportunitat per tal de conèixer les tècniques i mètodes d’extracció de la pedra que van permetre als romans bastir la ciutat de Tàrraco. Es tracta d’un interessant recorregut per emplaçaments ben coneguts pel gran públic i per d’altres de menys coneguts, com la de Roda de Barà.

Si ahir us ho vàreu perdre, teniu encara la possibilitat de fer aquest itinerari per les pedreres de Tàrraco els dissabtes 11 i 27 de juliol.

Lloc: Sortida i arribada des de la plaça imperial Tarraco. Es recorreran les pedreres de l’Aqüeducte, de la Torre d’en Dolça a Vila-seca, de Roda de Barà, dels Munts (Altafulla), i del Mèdol.
Preu: 12 € adult i 10 € infants (de 5 a 15 anys). El preu inclou el recorregut amb autocar.
Horari: L’activitat tindrà una durada aproximada d’unes quatre hores i mitja, entre les 10:00h. i les 14:30h.
Cal fer reserva prèvia al telèfon 977 25 15 15.
Per a informació i reserva d’aquesta activitat: 977 25 15 15 / 977 23 62 09.
mnat@mnat.cat

La Torre d’Hèrcules, Patrimoni de la Humanitat!

Ahir 27 de juny la Torre d’Hèrcules, l’únic far d’època romana en actiu al món, va ser proclamada a Sevilla pel comitè de la UNESCO Patrimoni de la Humanitat. Si no recordo malament també són Patrimoni de la Humanitat d’època romana els conjunts arqueològics de Tàrraco i de Mèrida, així com les Mèdules. Caldria, al meu parer, que en la propera convocatòria també hi formés part el conjunt grecoromà d’Empúries i les mines romanes de mercuri a Almadén (Ciudad Real) que no van aconseguir passar a la selecció de la Unesco per un sol vot.

No us perdeu la informació del diari El Mundo sobre la proclamació de la Torre d’Hèrcules com a patrimoni humanitat ni el vídeo preliminar de la candidatura creat per la conselleria de cultura de la Xunta que podreu visionar en el Google maps de El Fil de les clàssiques sobre els monuments de la Hispània romana, prescrits per les PAU Catalunya de llatí. Tot seguit podeu visionar el vídeo explicatiu de l’Institut d’Estudis Torre de Hércules:

També podeu veure aquesta crònica del Telexornal de la televisió gallega, on s’explica com ha anat el primer dia d’afluència pública després de la designació.


Feliciter, Gallaecia!