Tag Archives: Mitologia

La llegenda d’Eneas, de Giorgio Rivalta 1962

Fitxa tècnica:

Gènere: Fantasia / Aventures

Nacionalitat: Itàlia / França

Director: Giorgio Rivalta

Actors: Steve Reeves, Carla Marlier, Liana Orfei, Giacomo Rossi-Stuart, Gianni Garko, Mario Ferrari, Lulla Selli, Maurice Poli, Luciano Benetti, Pietro Capanna, Enzo Fiermonte, Charles Band, Benito Stefanelli, Nerio Bernardi, Adriano Vitale.

Productor: Albert Band i Giorgio Venturini

Guió: Albert Band i Ugo Liberatore

Fotografia: Angelo Lotti

Música: Giovanni Fusco

Qualificació moral: No recomanada a menors de 13 anys

Duració: 97 minuts.

Sinopsi: Eneas arriba al Laci per fundar una nova pàtria, en una lliure adaptació dels últims sis cants de l’Eneida de Virgili en forma de pèplum.

Recordeu que a classe de llatí de quart aprenem història amb cinema de romans (tema d’actualitat! i si no us ho creieu llegiu l’article d’aquest cap de setmana de Rosa Montero a Babèlia) i començarem avui pels orígens de Roma amb Eneas quan arriba al Laci a la recerca d’una nova pàtria. Abans de res, caldria deturar-nos en qui va ser Virgili i quin és el resum de l’Eneida en què es basa la pel·lícula La llegenda d’Eneas. Per a tots i especialment per a aquells que no heu llegit l’Eneida o la seva adaptació, la presentació del professor Luis Inclán us serà de gran ajut per situar-vos ràpidament.

També us recomano els viatges d’Eneas en flash del professor Sebastià Giralt, aquests viatges no apareixen a la pel·lícula ja que aquesta sols es basa en els llibre VII-XII de l’Eneida de Virgili i malauradament no tracta el viatge d’Eneas ni els seus amors amb Dido, ni la baixada al món dels morts.

Ara ja estem a punt per visionar el fragment inicial i després llegireu aquest text en traducció de Miquel Peix de l’Eneida de Virgili (cant VII 45-127), hi comentareu quines diferències i quines semblances hi detecteu entre el fragment de la pel·lícula visionat i la lectura atenta del text? Què us ha semblat l’heroi Eneas interpretat per Steve Reeves? Bla, bla, bla… Us recordo que us havia recomanat els excel·lents articles de J.L. Cano i de Fernando Lillo.

Si algú s’anima a fer-ne un muntatge, pot ser de gran ajut la pàgina de Maria Jesús Espuña.

Nova descoberta arqueològica: un centaure o un tritó? o potser un ictiocentaure?

17 Replies

Avui és notícia la descoberta d’una escultura romana, trobada accidentalment fa tres anys a Cap de Creus per uns pescadors; després passà a ser pedra ornamental al parterre de la piscina municipal de Roses. Els arqueòlegs que l’han estudiada encara no saben si és un centaure o un tritó. Quan he vist la increïble notícia, m’ha vingut al cap la possibilitat d’un ictiocentaure o centaure-peix. Els ictiocentaures foren molt difosos en les arts plàstiques d’època hel·lenística i romana: amb cos d’home i cua de peix, de vegades amb potes de cavall (Tzetzes, A Lycophron 34). Formen part del seguici de les divinitats marines juntament amb els hipocamps i els tritons. A veure, què diran els entesos? Realment la descoberta de les restes d’aquesta escultura romana ha estat una gran troballa, la millor en els darrers anys a Catalunya!

Mosaic del sacrifici d’Ifigenia, on el vam veure?

19 Replies

Recordeu on vam veure el mosaic del sacrifici d’Ifigenia?

El mosaic del sacrifici d’Ifigenia, fotografia de Sebastià Giralt

Mireu què ha fet amb el mosaic en Sebastià Giralt. Ara l’haurem de refer!

Consulteu el número 1 de la revista Auriga El mosaic del Sacrifici d’Ifigenia del Museu d’Empúries del professor Joan Alberich.

Quan hàgiu fet memòria, heu de contestar i enviar l’enquesta a PollDaddy. Bona fortuna, discipuli et discipulae!

Qüestionari Ifigenia

P.D.:

Avui és Sant Martí, patró de Teià

13 Replies

Aquests dies fruïm de l’estiuet de Sant Martí, espero i desitjo que demà que anem d’excursió a Empúries encara ens acompanyi. Avui és festa a Teià i ho celebro tot posant-vos al bloc aquesta imatge meva teianenca de fa uns dies (amb el mar de Premià al fons i un petit arc de Sant Martí) i també dues preguntes (perquè a Premià no esteu de festa):

Una de mitologia: En català diem arc de Sant Martí en comptes d’arc iris, quina relació hi ha entre Sant Martí i la dea Iris?
L’altra d’enigmologia: Què hi ha darrere la frase llatina que, segons diuen el diable digué a Sant Martí, quan aquest anava camí de Roma (tot i que amor en seria una pista)?

Signa te, signa, temere me tangis et angis.

La pervivència de…: Dido i Eneas

71 Replies

A llatí, llegim l’Eneida de Virgili o bé la seva adaptació en A la recerca d’una pàtria, de Penelope Lively, Vicens Vives, 2006.

Sabem que l’Eneida és un poema èpic del romà Virgili (70 aC- 19 aC). L’Eneida, en dotze cants i quasi deu mil versos, narra els avatars mítics de l’establiment d’Eneas a Itàlia. Amb aquest encàrrec imperial, Virgili es proposava explicar els orígens llegendaris de Roma i unir la gens Iulia, la família de l’emperador August (qui li va fer l’encàrrec), amb els antics herois troians: August esdevé un descendent d’Eneas i tota la nissaga Iulia ha pres el nom de Iulus, fill d’Eneas. L’Eneida va esdevenir l’epopeia nacional romana i té com a base la destrucció de Troia pels grecs i l’anada del cabdill romà Eneas a Itàlia, on ha de fundar una nova pàtria. S’inspira en la Ilíada i l’Odissea del grec Homer. En la primera part, (des del llibre I al VI) narra la navegació d’Eneas des de Troia fins a Sicília, tot emulant l’Odissea. La segona part (des del llibre VII fins al XII) és una imitació de la Ilíada i explica les lluites amb els aborígens d’Itàlia i la lluita per aconseguir el poder.

En el cant III, Eneas explica a la reina Dido totes les seves aventures des de Troia fins que arriba a Cartago. Dido s’enamora d’ell i Eneas viu un any amb la reina, període explicat en el cant IV, el més romàntic de tots; però Eneas, per decisió divina, ha de continuar el seu viatge i fundar una nova pàtria (la nova Troia), fet que provoca el suïcidi de Dido i la futura rivalitat entre Roma i Cartago (val a recordar les guerres púniques):

Tal és el prec i l’últim desig que amb sang us envio.

Tiris, vosaltres volteu el seu fill i tot el llinatge

de rancors, i un regal, aquest, oferiu-me a les cendres:

que no siguin mai més aliats ni amics els dos pobles.

(Dido a l’Eneida)

Aquest episodi de l’Eneida ha gaudit d’una llarga tradició literària i la seva pervivència ha estat visible en molts camps: art, música, literatura, cinema, etc. Us recomano el treball de Maria Jesús Espuña a Mites, art i literatura: un treball interdisciplinari a les aules. A veure, quina pervivència del mite Dido i Eneas trobeu i ens la doneu a conèixer?

Per començar, llegiu aquest poema de Joan de Boixadors (1703-1780) i comenteu a què fa referència i quines conseqüències se’n derivaran?

Doncs, oh Eneas, que serà

precís que a Dido deixem?

Mes, sentiments, què diem?

Cor, a on la llengua va?

Eneas, ai deixarà

a Dido? No, no pot ser

que, fet esclau del voler,

quan lo remei s’ha ordenat,

accepte la llibertat,

podent ser tal presoner!

Jo, deixar-te? Dura estrella!

Jo, sens tu, quan sols pensar

que tal mal se pot donar,

sens compassió m’atropella?

No, no serà causa bella

de mon amor, que ma fe,

per a mi perdre tant bé,

a tot quant s’oposarà,

menos ton poder, romprà.

Mes, ai de mi, què rompré? […]

Com? Mes, ai, sia com sia,

deixem lo com del sentir,

que no el gosar! L’obeir

nos toca, voluntat mia!

Ja en l’amorosa porfia,

fet infeliç de ditxós,

“Dido”, et diu mon cor plorós,

“Júpiter mana, ell m’obliga,

a son voler ma fatiga

cedeix, adiós, Dido, adiós!”

Soliloqui d’Eneas, de Joan de Boixadors

Dido i Eneas (Londres, 1689) de Henry Purcell amb Sasha Waltz i l’Akademie fur Alte Musik a Berlín el 2005:

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/z2SGb0x7Jqw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Per acabar, us recomano una pàgina molt interessant sobre la pervivència de Dido en la música ¿Dónde está Dido? al bloc Musical Blogies.

L’eterna inspiració clàssica

22 Replies

La prestigiosa fotògrafa Annie Leibovitz acaba de presentar la seva darrera obra, les fotografies del calendari del 2009 que li ha encarregat la coneguda empresa de cafè italiana Lavazza. Contempleu-ne alguna de les fotografies i gaudiu de les recreacions mitològiques del segle XXI amb un rerafons de visions de Roma i amb una tassa de cafè. Què us ve al cap?

Els cinèfils no us perdeu el fragment següent de la pel·lícula de Federico Fellini, Dolce vita (1960), amb Marcello Mastroianni i Anita Ekberg a la Fontana di Trevi a Roma:

Jàson i Medea: una adaptació i un QV

40 Replies

Ha estat un plaer per a mi fer la introducció i la guia de lectura a una fidel i necessària adaptació de les Argonàutiques d’Apol·loni de Rodes: El viatge dels argonautes, d’Antoni Garcia Llorca, publicat a Biblioteca Teide, 2008 amb la clara intenció d’introduir el jove lector modern en una poesia narrativa mitològica i heroica, tan abundosament conreada durant l’època hel·lenística.

Apol·loni explica, en quatre llibres i en uns sis mil versos, la llegenda de Jàson i els argonautes a la recerca del velló d’or i recull un bon nombre de temes narratius comuns a mites, llegendes i contes populars de tot el món. No és un poema popular, pensat per a la recitació com l’Odissea d’Homer, sinó una obra culta destinada a la lectura, seguint el gust de l’època hel·lenística. Tot i la gran quantitat de dades geogràfiques, antropològiques i mitològiques, les Argonàutiques no són una simple acumulació de dades, sinó un poema de gran categoria literària amb detalls novel·lescos fascinants, moments d’intriga, notes humorístiques i passatges tràgics punyents. Apol·loni deixa de banda els antecedents, tractats a bastament pels seus predecessors, tot i que en farà al·lusions en molts moments del seu poema. S’ha proposat explicar un viatge, el naixement d’una passió amorosa i les seves conseqüències: la superació d’unes proves heroiques i el robatori del velló d’or; finalment, la fugida i el retorn dels expedicionaris amb Medea a Iolcos. Tanca el seu poema amb un final feliç, tot deixant de banda la terrible venjança de Medea quan Jàson es vol casar amb la princesa de Corint, així com la tràgica mort de l’heroi Jàson.

Com a colofó de l’adaptació i la guia de lectura (també hi ha la versió en castellà i les respectives guies didàctiques) de l’editorial Teide, El viatge dels argonautes d’Antoni Garcia Llorca, us presento Jàson i Medea, un Quadern virtual (ja sabeu que s’adapten molt bé al Moodle amb el Mozilla), recentment publicat a la Biblioteca de QV, que no acaba amb les Argonàutiques sinó que ressegueix el mite en la tragèdia Medea d’Eurípides fins a l’actualitat:

P.D. Acabo de trobar una presentació amb molta marxa de Xavi Villaplana i no m’he pogut resistir d’afegir-la aquí perquè segur que us agradarà!

[slideshare id=351213&doc=m-e-d-e-a-pptminimizer-1208125925723485-8&w=425]

Èdip en clau humorística

8 Replies

Ja sabeu que el complex d’Èdip fou encunyat per Freud a partir del mite d’Èdip. Ara en podeu sentir la seva història en clau d’humor : Edipo de Tebas de Les Luthiers:

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/gSObEqoT8MQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Si no en teniu prou, podeu visionar una animació molt bèstia amb verdures. No us espanteu!

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/NydKPClhYgM" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Guaita, amb qui es trobaren!

22 Replies

Tot passejant per les Rambles de Barcelona, mireu amb qui es van trobar i fotografiar la Sara, la Judit, Marina i l’Agus! Què en sabeu d’aquest personatge mitològic, per què és tan horripilant, què feia, qui el matà, etc.

Si encara no ho sabeu o no ho recordeu, potser és el moment de llegir les pàgines 136-143 del llibre de lectura Narracions de mites clàssics, ed. Teide.

Mentrestant, qui va pintar aquest quadre? Què n’opineu?