La pervivència de…: Dido i Eneas

guerin.jpg 

A llatí, llegim l’Eneida de Virgili o bé la seva adaptació en A la recerca d’una pàtria, de Penelope Lively, Vicens Vives, 2006.

Sabem que l’Eneida és un poema èpic del romà Virgili (70 aC- 19 aC). L’Eneida, en dotze cants i quasi deu mil versos,  narra els avatars mítics de l’establiment d’Eneas a Itàlia. Amb aquest encàrrec imperial, Virgili es proposava explicar els orígens llegendaris de Roma i unir la gens Iulia, la família de l’emperador August (qui li va fer l’encàrrec), amb els antics herois troians: August esdevé un descendent d’Eneas i tota la nissaga Iulia ha pres el nom de Iulus, fill d’Eneas.  L’Eneida va esdevenir l’epopeia nacional romana i té com a base la destrucció de Troia pels grecs i l’anada del cabdill romà Eneas a Itàlia, on ha de fundar una nova pàtria. S’inspira en la Ilíada i l’Odissea del grec Homer. En la primera part, (des del llibre I al VI) narra la navegació d’Eneas des de Troia fins a Sicília, tot emulant l’Odissea. La segona part (des del llibre VII fins al XII) és una imitació de la Ilíada i explica les lluites amb els aborígens d’Itàlia i la lluita per aconseguir el poder.

En el cant III, Eneas explica a la reina Dido totes les seves aventures des de Troia fins que arriba a Cartago. Dido s’enamora d’ell i Eneas viu un any amb la reina, període explicat en el cant IV, el més romàntic de tots; però Eneas, per decisió divina, ha de continuar el seu viatge i fundar una nova pàtria (la nova Troia), fet que provoca el suïcidi de Dido i la futura rivalitat entre Roma i Cartago (val a recordar les guerres púniques):

Tal és el prec i l’últim desig que amb sang us envio.

Tiris, vosaltres volteu el seu fill i tot el llinatge

de rancors, i un regal, aquest, oferiu-me a les cendres:

que no siguin mai més aliats ni amics els dos pobles.

(Dido a l’Eneida)

Aquest episodi de l’Eneida ha gaudit d’una llarga tradició literària i la seva pervivència ha estat visible en molts camps: art, música, literatura, cinema, etc. Us recomano el treball de Maria Jesús Espuña a Mites, art i literatura: un treball interdisciplinari a les aules. A veure, quina pervivència del mite Dido i Eneas trobeu i ens la doneu a conèixer?

Per començar, llegiu aquest poema de Joan de Boixadors (1703-1780) i comenteu a què fa referència i quines conseqüències se’n derivaran?

Doncs, oh Eneas, que serà dido_cayot_louvre.jpg

precís que a Dido deixem?

Mes, sentiments, què diem?

Cor, a on la llengua va?

Eneas, ai deixarà

a Dido? No, no pot ser

que, fet esclau del voler,

quan lo remei s’ha ordenat,

accepte la llibertat,

podent ser tal presoner!

Jo, deixar-te? Dura estrella!

Jo, sens tu, quan sols pensar

que tal mal se pot donar,

sens compassió m’atropella?

No, no serà causa bella

de mon amor, que ma fe,

per a mi perdre tant bé,

a tot quant s’oposarà,

menos ton poder, romprà.

Mes, ai de mi, què rompré? […]

Com? Mes, ai, sia com sia,

deixem lo com del sentir,

que no el gosar! L’obeir

nos toca, voluntat mia!

Ja en l’amorosa porfia,

fet infeliç de ditxós,

“Dido”, et diu mon cor plorós,

“Júpiter mana, ell m’obliga,

a son voler ma fatiga

cedeix, adiós, Dido, adiós!”

 Soliloqui d’Eneas, de Joan de Boixadors

Dido i Eneas (Londres, 1689) de Henry Purcell amb Sasha Waltz i l’Akademie fur Alte Musik a Berlín el 2005:

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Per acabar, us recomano una pàgina molt interessant sobre la pervivència de Dido en la música ¿Dónde está Dido? al bloc Musical Blogies.

71 thoughts on “La pervivència de…: Dido i Eneas

  1. irina

    Salve!!

    Pel que fa al poema fa referència a quan Eneas se’n vol anar de Cartago per fundar la seva pàtria a Laci. Ddio s’oposa però al final Eneas s’acaba marxant, Dido dessolada es suicidà.

    Dido era una princesa filla del rei de Tir Mattan I, a Fenícia que va fugir del seu germà Pigmalió, que conspirava pel poder, i va desembarcar a la costa de l’actual Tunísia, fundant-hi, segons la llegenda, Cartago. Durant la fugida de Troia, una tempesta empeny a Enees a la costa de la nova ciutat de Cartago, la reina de la qual, Dido, l’acull com a convidat. A causa d’un complot de Venus, la mare d’Enees, Dido s’enamora bojament d’ell. Però Zeus recorda aleshores a Enees els seus deures i ell abandona Cartago, cosa que duu Dido a suïcidar-se. Però ella jurà venjança i establí, d’aquesta manera, la base del conflicte posterior entre Roma i Cartago.

    Enees, és un heroi de la mitologia romana basat en l’heroi de l’Odissea descrit per Homer. La seva mare fou la deesa de l’amor Afrodita (anomenada Venus pels romans) i el seu pare, el mortal Anquises, un príncep troià i rei de Dardània. Durant la guerra de Troia, Afrodita li va dir al seu fill que fugís de la ciutat, que no morís com un bon troià perquè per a ell se li havia reservat un altre futur. Enees va marxar amb el seu pare Anquises, el seu fill Ascani i un grup de troians a Macedònia, d’allí a Sicília (en ambdós llocs van sorgir aventures) fins a arribar a Laci, a la Península Itàlica. La regió era governada per Llatí, el rei dels llatins. Enees va fer una aliança amb aquest rei i a més es va casar amb Lavínia, la seva filla; en el seu honor va fundar la ciutat de Lavínium. Enees i Lavínia van tenir un fill al qual van anomenar Silvi i que succeiria al seu germanastre Ascani (fill d’Enees i Creüsa) com a rei d’Alba Longa. Turn era rei dels rútuls i havia estat pretendent de Lavínia. Enrabiat, va declarar la guerra a Enees i Llatí. Turn va ser derrotat i per això va buscar l’aliança del rei dels etruscs anomenat Miceni el qual no veia amb bons ulls el creixent poder de la lliga llatina.

  2. Andrea Balart

    Salve!

    Dido era una princesa filla del rei de Tir Mattan I, a Fenícia que va fugir del seu germà Pigmalió, que conspirava pel poder, i va desembarcar a la costa de l’actual Tunísia, fundant-hi, segons la llegenda, Cartago. Durant la fugida de Troia, una tempesta empeny a Enees a la costa de la nova ciutat de Cartago, la reina de la qual, Dido, l’acull com a convidat. A causa d’un complot de Venus, la mare d’Enees, Dido s’enamora bojament d’ell. Però Zeus recorda aleshores a Enees els seus deures i ell abandona Cartago, cosa que duu Dido a suïcidar-se. Però ella jurà venjança i establí, d’aquesta manera, la base del conflicte posterior entre Roma i Cartago.

    La seva tràgica història és representada en l’òpera “Dido i Eneas” de l’any 1689 de Henry Purcell i també a l’òpera. Recorda una mica la seva història al personatge de Tirant lo Blanc de la viuda reposada que està enamorada d’aquest però aquest d’ella no i llavors ella es suïcida.

    Vale!

  3. Pingback: L’entrada al Tàrtar de l’Eneida | Aracne fila i fila

  4. Pingback: Suïcidi de Dido (Eneida IV 630-705) | Aracne fila i fila

  5. Pingback: Dido reloaded / Go, Aeneas, Go! | Cartellera de teatre clàssic a Barcelona

  6. Pingback: L’amor a la cartellera teatral de Barcelona | Cartellera de teatre clàssic a Barcelona

  7. Pingback: L’Eneida de Virgili | Aracne fila i fila

  8. Pingback: Un altre embarbussament en llatí: Hanníbal | El Fil de les Clàssiques

  9. Pingback: L’Eneida, baula romana de pervivència homèrica | El fil del mite grec

  10. Mireia Sánchez Cano

    Salve!!

    Molt bon apunt! Gràcies!
    No he llegit l’Eneida però penso que si la gent la commemora tant és per que deu ser una molt bona obra.
    Em sembla molt interessant el enllaç que ha adjuntat la Margalida sobre Dido i Eneas per explicar el bulling i les seves conseqüencies i tot el que té a veure amb l’abús escolar. L’he vist i m’ha semblat genial!

  11. Sandra Mendoza Barco

    Salve!
    Ara que ja he llegit “ a la recerca d’una pàtria” i per tant ja conec la història d’Enees crec que seria bastant encertat atrevir-me a començar l’Eneida, ja que com tots sabem una adaptació poques vegades és tant bona com l’obra original. Com podem veure la història de Dido i Eneas ha tingut molta transcendència i crec que tots la hauríem de conèixer (d’alguna manera o altra). La història de Dido i Enees ja la coneixia abans de llegir-me “a la recerca d’una pàtria” ja que vaig haver d’anar a l’escola Bergantí per a explicar als alumnes de 5è de primària un recull de mites, entre ells el de Dido i Enees. La veritat es que aquella experiència fou molt enriquidora i gràcies a ella encara recordo a la perfecció el mite!

  12. Alexia Álvarez Pàmies

    Salvete!
    Quan vàrem fer el Kahoot del llibre a la recerca d’una pàtria, no me’l vaig poder acabar, però ara si, i la veritat que em va agradar, tot i que el vaig trobar molt dens d’informació (noms de deesses, déus, semidéus, mars, etc.). Com sabem aquest llibre és una adaptació de l’Eneida de Virgili, on Enees, fill de la deessa Venus i un mortal. Quan la ciutat és destruïda, ell sobreviu, s’ha de dirigir a Latzio i fundar-hi una ciutat que serà gran i poderosa. El camí no serà fàcil, convertint-se en heroi fundador de què serà l’Imperi Romà.
    Per ampliar una mica més l’article he estat buscant informació de Eneas i Dido, i he trobat un vídeo de Televisió Espanyola on s’explica aquest mite molt bé, potser serveix per aclarir dubtes;
    http://www.rtve.es/alacarta/videos/mitos-y-leyendas/mitos-leyendas-eneas/1606343/
    També he trobat que hi ha òpera de Henry Purcell, composta l’any 1689, aquí us deixo l’enllaç:
    https://youtu.be/jweNnjeY-Q0
    Aquest estiu provaré de llegir l’Eneida!

  13. Pingback: Refugiats, apàtrides, …i vellets hospitalaris | El Fil de les Clàssiques

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *