L’alumne de grec de segon de batxillerat, Cristian Dedeu Van den Berg, que ja ens havia fet un muntatge amb els jocs i l’esport a Grècia, acaba de penjar al YouTube dues animacions amb les faules d’Isop: El lleó, la guineu i el llop i L’àliga de l’ala tallada i la guineu. L’enhorabona, Cristian! Has entès molt bé el que volia a partir de l’animació Bòreas i Hèlios. No t’has atrevit amb la recitació, però amb la paraula escrita també ha quedat molt bé. Felicitats, Cristian, i que tinguis bona sort!
Clica en el reproductor per començar l’audició de la primera part de la comèdia Lisístrata d’Aristòfanes en traducció de Cristián Carandell (Institut del teatre, 1988). Trobaràs la fitxa de lectura a Grec 2, ed. Teide, 2005 pàg. 138 i la notícia aquí :
Viuamus mea Lesbia, atque amemus, rumoresque senum seueriorum omnes unius aestimemus assis! Soles occidere et redire possunt; nobis cum semel occidit breuis lux, nox est perpetua una dormienda. Da mi basia mille, deinde centum Dein mille altera dein secunda centum Deinde usque altera mille deinde centum! Dein, cum milia multa fecerimus Conturbabimus illa ne sciamus, Aut ne quis malus invidere possit Cum tantum sciat esse basiorum.
Catul V
Visquem, Lèsbia meva, i estimem-nos,
i el xiu-xiu dels vells massa seriosos
considerem-lo del valor d’un as.
El sol pot pondre’s i tornar a sortir:
a nosaltres, quan la breu llum s’apagui,
ens tocarà dormir una nit perpètua.
Fes-me mil petons i cent més després ,
després mil més, després els cent segons,
després fins a mil més i després cent.
Després, quan molts milers ens n’haurem fet,
els embolcallarem per no saber-los,
no fos que un malastruc pugui envejar-nos
en saber que hi ha hagut tants de petons.
(trad. J.I. Ciruelo i J. Juan Edhasa,1982)
Què us ha semblat aquest poema de Catul? Quin sentiment descriu? És un bon regal per Sant Jordi?
En quin temps i mode estan les formes verbals següents: uiuamus, amemus, aestimemus, sciamus, possit, sciat?
Qui va escriure aquests fragments i a quins tòpics literaris fan referència?
I. Dum loquimur, fugerit inuida
aetas: carpe diem, quam minimum credula postero.
II. Beatus ille, qui procul negotiis,
ut prisca gens mortalium,
paterna rura bubus exercet suis.
III. Auream quisquis mediocritatem
diligit, tutus caret obsoleti
sordibus tecti, caret inuidenda
sobrius aula.
Si encara no saps el nom del seu autor, potser Maria Àngels Anglada et donarà un cop de mà:
Però us voldria presentar físicament el nostre amic …, aquest ” homenet graciosíssim” com l’anomenava l’emperador. No era alt, certament; més aviat força baix, i, amb els anys, es va tornar grassonet, ja que tampoc no menyspreava el bon menjar. Ell mateix es comparava, amb sentit de l’humor, amb “un porc grassonet del ramat d’Epicur”. Amb això volia dir que li agradava l’ensenyament d’aquest filòsof grec, que recomanava gaudir del plaer amb moderació… era ric, no de terres, sinó de sentiments afectuosos i profunds, de saviesa, d’amistat i, sobretot, del do de les muses gregues: la poesia. Ell adaptà les més belles estrofes i els ritmes grecs a la llengua llatina; ell cantà l’amor, el pas del temps, l’amistat, la bellesa de les fonts, la grandesa de Roma. Però també gosà de trepitjar un camí nou: explicar la senzilla vida de cada dia en poemes: un àpat, un viatge des de Roma fins a Bríndisi -i no eren tan còmodes com ara!-, una passejada pels carrers de Roma, una simple conversa amb el seu esclau. Tot això ho va fer en uns llibres anomenatsSàtires; i donà preceptes i opinions sobre art i literatura a les Epístules. Aquests llibres, al costat de les seves Odes immortals i l’anomenat Èpodes, formen el conjunt de la seva obra.
Maria Àngels Anglada, Retall de la vida a Grècia i a Roma (Empúries, 1997)
Alguns us vàreu queixar (amb raó) que el vídeo que vaig penjar del YouTube a Amor més enllà de la mort no seguia fil per randa la història d’Orfeu i Eurídice. A veure, què us sembla la meva versió del mite? He posat música de Monteverdi i de Gluck que van tractar aquest mite i ho he guarnit amb obres d’art de totes les èpoques i estils.
Avui, els alumnes de primer de batxillerat de llatí del nostre institut hem assistit a la representació del Persa de Plaute al teatre grec de Montjuïc. El grup Balbo ha fet una representació molt acurada i alhora actualitzada de l’obra plautina. Hem rigut molt i hem après com seria una comèdia de Plaute al segle XXI. A més de llegir tots junts i en veu alta a la pèrgola del jardí del nostre institut el llibre El Persa de Plaute (ediciones clàssiques, 2003), i assistir a la representació no us perdeu la guia de lectura d’Enric Comas i Parer.
És admirable la tenacitat de Ramon Torné en treballar perquè tots i totes puguem gaudir del teatre grecollatí al teatre grec barceloní, que malauradament està en obres. Endavant Ramon, tots et recolzem i malgrat les dificultats no defallessis.
També cal agrair el suport que la revista Auriga amb Montserrat Tudela com a representant ha donat a l’acte, així com la presència i la invitació del senyor Pere Izquierdo a visitar el MAC. Cal visitar el museu d’Arqueologia, tot esperant que no el tanquin. Teniu una gimcana mitològica si cliqueu damunt la pàgina Gimcanes. A mi m’ha fet molta il·lusió trobar-me amb alumnes d’altres centres amb la meva gimcana. Ara que ja no hi ha l’Esculapi original ja que ha retornat a Empúries, potser sigui hora de descobrir altres elements valuosos del nostre passat grecoromà al MAC.
Ens veiem l’any vinent a Montjuïc, esperem amb millor infraestructura i amb un MAC remodelat i ben vistós.
