Ahir a la tarda vaig sentir el frec frec d’Hermes en l’entranyable homenatge que se li va retre a Sagunt. Avui vull compartir l’Hermes que ens va regalar el 2009 arran de la VII Jornada Clàssica de Sagunt i l’Hermes que familiars i amics ens van obsequiar per preservar-la in aeternum juntament amb el trosset de la seva ànima que perviu en tots nosaltres. Hi havia molta gent: la seva família, autoritats i gent vinguda de tots els racons de la geografia peninsular i insular (entre els quals un bon nombre de chironians) i el missatge de l’emotiu acte amb què tots ens vam anar crec que va ser que ens continuava il·luminant amb el seu caduceu, la seva alegria entusiasta, rialla penetrant, saviesa clàssica…, i que ens acompanyava per tal que continuéssim endavant: Procedite gens classica!
En el recopilatori de referències de condolències, va ser emotiu trobar-hi el nostre Avui és dimecres, què en diria Hermes?
[youtube]http://youtu.be/aZS0pVGPf1M[/youtube]
En el meu interior ressonaven aquells versos d’Horaci de l’Oda I 24:
… durum: sed leuius fit patientia
quicquid corrigere est nefas.
Em va agradar molt i em va emocionar molt sobretot que dos moments màgics en què a Santiago de Compostela em va mirar a través de l’objectiu de la meva càmera de vídeo quedessin immortalitzats en aquest vídeo homenatge; certament un a taula amb chironians pica l’ullet i l’altra fa ganyotes trapelles, talment el déu, mentre el company chironià Álvaro l’immortalitza amb aquella fotografia vestit d’esclau que tenim a Chiron.
In aeternum, Juanvi!Que tingueu uns bons Ludi Saguntini, sodales!, Procedite gens classica!, amplum amplexum, Celina!
Aquest matí hem gaudit un any més d’un matí de teatre clàssic al