Itineraris miticobotànics pel jardí de l’institut Premià de Mar. Experiència interdisciplinar de Clàssiques i CFGM Jardineria i Floristeria al XIV Fòrum Auriga

4 Replies

Celebrem la castanyada llegint a l’aula de clàssiques

2 Replies

Enrere queden aquells anys en què al nostre institut celebràvem la castanyada i un bon record n’és l’exposició Festes de difunts, festes d’alegria d’ara fa deu anys.

Festes de difunts, festes d’alegria from El Fil de les Clàssiques on Vimeo.

Enguany a l’aula hem celebrat la mort i hem recordat els difunts romans amb la lectura de Perennia (Godall edicions, 2015) de Mònica Miró, els alumnes de 4t, vestits de negre, han llegit en llatí i en català, tot tenint encara un bell record de l’última lectura amb la presència de la Mònica i de la seva estimada editora la Matilde, al Museu Romà de Premià amb els alumnes de Normalització lingüística i les seves professores, l’Anna Roig i Núria Saavedra:

A Llatí, a més de treballar el lèxic de la mort, hem llegit Licàon, Aracne, Les filles de Mínias del llibre de lectura Narracions de mites clàssics (adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi)…

A tercer de Cultura Clàssica hem llegit històries de por a partir del llibre de Fernando Lillo El aprendiz de brujo y otros cuentos de Grecia y Roma (Editorial Merial):

“La muerta viviente” (a partir de Fregó de Trales, Sobre els prodigis, 1)

“Sueños fantasmales” (a partir de Ciceró, Sobre l’art d’endevinar I, 27)

“El boxeador y el fantasma” (a partir de Pausànias, Descripció de Grècia VI, 6)

“La casa encantada” (a partir de Plini el Jove, Cartes VII 27, 5-11)

Tabé Orfeu i Eurídice de Mites grecs de Maria Angelidou (ed. Vicens Vives)

i la Història de Sòcrates de l’Ase d’or d’Apuleu…

A Grec de 1r de Batxillerat “La Filosa” d’Erinna de Telos i epigrames de l’Antologia Palatina relacionats amb la mort dins Poetes gregues antigues (PAM). Havíem de llegir la baixada als morts de l’Odissea d’Homer, però ho hem deixat per un altre dia, perquè els alumnes de grec han portat textos seleccionats per ells i han llegit el mite de Pandora com a mite etiològic de per què ens morim i un fragment de la Carta de Meneceu d’Epicur en què aconsella als joves no témer la mort perquè no és res per a l’home, perquè la mort priva de les sensacions i allà és on es troba el bé i el mal. Això fa que no tinguem enyorança per morir, és a dir, que no vulguem morir el més aviat possible. Segons el text, aquell qui tem a la mort és estúpid perquè pateix preveient-la, ja que la mort no existeix mentre som vius, i quan no hi som, ella hi és present. És per aquest motiu que la mort no ens ha d’afectar… també textos de Harry Potter i les Relíquies de la mort, “Orfeu fa un sol” dins Percy Jackson i els herois grecs de Rick Riordan, entre d’altres…

I a última hora del matí amb els alumnes de Grec 2 hem llegit la tragèdia grega Alcestis d’Eurípides en traducció de Carles Riba.

Viuite felices!

N.B.: i mentre llegíem hem tingut l’agradable visita sorpresa de dos exalumnes: la Mireia Sánchez editora del blog El dret romà i el llatí en l’àmbit jurídic actual i l’Imad Tmara del blog Metamorfosejats, molts contents els dos que el seu treball continuï actualitzant-se, sobretot aquests dies amb referents clàssics de Licàon, l’home llop! Non omnis moriar!

Ceràmica grega amb GeoGebra

7 Replies

Gràcies als grecs (Tales, Pitàgoras, Plató, Euclides…) les matemàtiques van adquirir l’aspecte de raonament lògic i la terminologia tradicional. Fa uns dies vam tenir l’enorme sort d’assistir a una masterclass per tal de descobrir les matemàtiques amb GeoGebra amb el professor de matemàtiques jubilat, Bernat Ancochea. Quina meravella quan els professors gaudeixen fent classe i compartint la seva saviesa!

A més dels enigmes matemàtics que anirem publicant a mesura que els resolgueu, ara teniu un nou repte: Aconseguir fer una peça de ceràmica grega amb GeoGebra.

Primer de tot, us heu d’instal·lar el programa GeoGebra 5 gratuït a l’ordinador, la tablet o el mòbil.

Tot seguit, heu de pujar la imatge de la ceràmica grega que hàgiu triat.

Fer la ceràmica en GeoGebra amb els comandaments Spline i Superfície.

Us pot anar molt bé aquest tutorial que en Bernat ens ha fet ad hoc:

[youtube]https://youtu.be/CXVaUJQ__VA[/youtube]

Espero amb candeletes les vostres peces de ceràmica grega amb Geogebra, no us oblideu ni del nom ni dels usos de la peça. La ceràmica és el millor suport per conèixer la vida quotidiana grega i, a més, és important per identificar les restes del naufragi intacte més antic del món. Ho veieu, Matemàtiques i Cultura Clàssica és una combinació possible!

`

Epigrames matemàtics I: Quants guerrers aqueus varen lluitar a la guerra de Troia?

2 Replies

El llibre XIV de l’Antologia Palatina conté epigrames amb enigmes matemàtics.

Alumnes de Grec de segon, podríeu traduir aquest epigrama per tal que els alumnes de Cultura Clàssica de l’ESO, a punt de llegir La còlera d’Aquil·les (ed. Teide), puguim esbrinar, si cal, amb l’inestimable ajut del professor de matemàtiques jubilat Bernat Ancochea, quants guerrers aqueus varen lluitar a la guerra de Troia.

Ὅμηρος Ἡσιόδῳ ἐρωτήσαντι, πόσον τὸ τῶν
Ἑλλήνων πλῆθος τὸ κατὰ τῆς Ἰλίου στρατεῦσαν

ἑπτὰ ἔσαν μαλεροῦ πυρὸς ἐσχάραι· ἐν δὲ ἑκάστῃ
πεντήκοντ᾽ ὀβελοί, περὶ δὲ κρέα πεντήκοντα·
τρὶς δὲ τριηκόσιοι περὶ ἓν κρέας ἦσαν Ἀχαιοί.
Anth. Gr. XIV 147

Si heu vist la pel·lícula Troia de Wolfgang Peterson (2004) podeu deduir que foren molts, però quants segons aquest epigrama homèric de l’Antologia Palatina?

[youtube]https://youtu.be/RisxaECRzc0[/youtube]

Segons el catàleg de les naus del cant II, 480-760 de la Ilíada d’Homer s’enumeren vint-i-nou contingents atacants considerats una unitat geogràfica i política. El nombre total de naus és de mil cent vuitanta-sis (1.186), procedents de cent setanta-vuit (178) punts geogràfics. Aristarc, al segle II aC, calculà que el nombre d’aqueus participants devia ser, atenint-se a aquest catàleg, superior als cent vint mil (120.000).

Quants foren exactament segons l’epigrama de l’Antologia Palatina?

Pàtria dels herois homèrics, grecs i troians.