Reprenem com cada dimecres d’estiu el relat de mitologia de Neus Jordi
LA NISSAGA DELS DÉUS:
BARALLES DE DÉUS
LA TITANOMÀQUIA, Déus contra Titans
Zeus i els seus germans, els déus, van decidir lluitar contra el seu pare Cronos i els seus oncles, els Titans.
Primer, però, van alliberar els monstres que el cruel Cronos havia tancat al centre de la terra: els tres Ciclops, que tenien un sol ull al front, i els tres Hecatonquirs, gegants de cent braços i cinquanta caps.
Els Ciclops, en agraïment per haver-los alliberat, van fer un regal a Zeus, un altre a Posidó i també un altre a Hades.
A Zeus li regalaren el llamp i el tro, a Posidó el trident, i a Hades un casc que el feia invisible. Amb aquestes armes s’enfrontaren als Titans.
Els Hecatonquirs i els Ciclops els van ajudar. Amb la seva força immensa aixecaven pedres enormes i les tiraven contra els Titans.
Va ser una lluita ferotge i va durar deu anys! S’anomena TITANOMÀQUIA, que vol dir “lluita de Titans”. La van guanyar els déus.
François Dumont. Wikimedia
ELS DÉUS FAN UNA RIFA
Quan van haver guanyat, es reuniren els tres déus germans, Zeus,Posidó i Hades.
El poder del món no el podia exercir només un, se l’havien de repartir.
Com que al començament no es posaven d’acord van decidir fer-ho a sorts. Van fer una rifa per veure què tocava a cadascú.
A Zeus li va tocar governar el cel, a Posidó el regne del mar i a Hades el del món que hi ha sota terra.
Zeus dominava el cel amb el llamp i el tro.
Posidó provocava tempestes amb el trident que movia les onades, encara que de vegades demanava ajuda a Èol, el déu dels vents.
Louvre. Wikimedia
Hades, amb el casc que el feia invisible, era el rei del món del més enllà, un món subterrani on anaven les ànimes dels morts. El porter era el gos Cèrber, un gos terrible de tres caps, que no deixava sortir ningú.
LA GIGANTOMÀQUIA , déus contra gegants
Hi havia uns altres gegants fills de Gea, la mare terra, que no volien que Zeus i els seus germans fossin els reis del món.
Aleshores Zeus i els déus van decidir lluitar contra aquests gegants.
Wikimedia
Eren uns monstres, mig home i mig fera. Tenien el cap, els braços i el cos fins a la cintura de forma humana, però les cames eren uns dracs esgarrifosos, plens d’escates, i cadascun dels seus peus era un cap de drac. La seva força era tan gran que llançaven al cel pedres enormes i alzines enceses. Un oracle havia vaticinat que cap dels gegants podia morir a mans d’un déu immortal si no tenien l’ajuda d’ un mortal. Zeus va demanar ajuda al seu fill Hèracles, l’heroi més fort del món. Era mortal perquè la seva mare Alcmena també ho era.
La lluita va ser terrible. Els déus lluitaven contra aquells gegants tan monstruosos cadascun amb les seves armes.
Zeus amb el llamp els fulminava. Apol·lo amb l’arc i les fletxes els feria els ulls. Posidó i Atena agafaven les illes senceres i les tiraven contra ells. Però finalment Hèracles els va matar a tots amb la seva espasa.
EL MONSTRUÓS TIFÓ
Tifó va ser l’últim monstre amb qui va haver de lluitar Zeus abans de regnar a l’Olimp. Era també una barreja d’home i fera.
Hesíode, un gran escriptor de l’antiga Grècia ens el descriu així:
“De les seves espatlles neixen cent caps de serpent, de drac esfereïdor, d’on surten, talment dards, llengües negroses. En els seus caps mostruosos, sota les celles, els seus dos ulls brillen com brases, i de tots ells quan mira en surt foc”.
Aquesta vegada Zeus es va enfrontar amb el monstre ell tot sol.
Per lluitar va utilitzar les seves armes poderoses, que són el llamp que porta el foc, el tro i el llampec. Amb aquestes terribles armes va cremar tots els caps del monstre i el va deixar fulminat i abatut.
Diuen que de Tifó ve la força dels vents que bufen sobre la mar quan hi ha tempesta i fan perillar els vaixells.
Després de vèncer tots aquests monstres Zeus, pare dels déus i dels homes, va regnar per sempre a l’Olimp, on viu acompanyat dels déus immortals.
No se separa mai del llamp, el tro i el llampec. Se’l coneix perquè sempre en porta un grapat a la mà. És el seu símbol.
(CONTINUARÀ…)
