L’institut Premià de Mar al XV Fòrum Auriga a Cervera

4 Replies

Aquest cap de setmana ha tingut lloc a Cervera el XV Fòrum Auriga en el marc de Cervera, capital de la Cultura Catalana.

Hem gaudit de la presència de la H. Consellera de cultura Maria Àngela Villalonga.

Les actes d’aquest Fòrum es publicaran en el número 101 de la revista Auriga, perquè el proper número és un especial per celebrar els cents números. L’enhorabona, Montserrat Tudela, i per molts anys!

L’institut Premià de Mar, un any més, ha tingut molta presència en el XV Fòrum Auriga amb la comunicació “Batxillerat filològic a l’institut Premià de Mar. Una manera de preservar el grec a secundària” amb la participació a través d’un vídeo de salutació del director, Salvador Redón; l’exalumne de batxillerat humanístic Arnau Lario Devesa també hi ha presentat comunicació arran de la seva recerca del seu treball final de grau…

Salvador Redón, director de l’institut Premià de Mar, saluda els participants del XV Fòrum Auriga arran del batxillerat filològic a l’institut Premià de Mar:

“La religió com a eina d’integració i diàleg social i polític. Anàlisi d’espais de culte rurals a la Hispania Citerior entre els segles II a.C. i II d.C.” Arnau Lario:

La taula rodona ‘El món clàssic com a punt de trobada en el món intercultural”

Han resultat molt interessants les comunicacions de l’ICE de Clàssiques de la URV “Un any intens” i “Ampliant horitzons en l’ensenyament del grec clàssic: les TIC i el mètode comunicatiu” de David Solé Gimeno i Lorena Rion López que ens han presentat unes noves jornades didàctiques. Hi haurem d’estar a l’aguait.Interessant ha estat l’aportació de Guillem Cintas “La didàctica del llatí a Cervera” sobre el paper cabdal del pare Mir de Cervera tant en la inspiració d’Orberg per a Lingua Latina per se illustrata com per al diccionari Vox de Llatí.

Guillem Cintas al XV Fòrum Auriga

De les comunicacions de patrimoni i arquelogia, m’ha impressionat que la vil·la del Romeral a la Baixa Noguera quedés inacabada i també m’ha agradat molt la idea que ens ha presentat David Castellana Guàrdia del Museu de Guissona “Iesso – Guissona. El llegat arqueològic de la ciutat romana com a fonament per a la construcció de la identitat local”. La procedència dels marbres a “Color i riquesa, la decoració en marbre a la vil·la romana de “Els Munts” (Altafulla) de Laura Galán Palomares i Anna Gutiérrez de l’ICAC.

Esperarem amb candeletes les actes del XV Fòrum Auriga i ens retrobem en el XVI que tindrà lloc a El Vendrell, de franc amb dinar inclòs per als subscriptors.

“Reflexos. L’obra de Damià Campeny” a Ca l’Arenas Centre d’Art del Museu de Mataró

4 Replies

Reflexos. L’obra de Damià Campeny a Ca l’Arenas Centre d’Art del Museu de Mataró

L’exposició “Reflexos. L’obra de Damià Campeny” a Ca l’Arenas Centre d’Art del Museu de Mataró fins al 27 d’octubre de 2019 analitza la trajectòria artística de l’il·lustre escultor mataroní i un dels millors escultors europeus, Damià Campeny (1771-1855), com expressió d’una època i d’un ideari estètic. A la vegada, es presenta com un espai de reflexió sobre el valor de l’escultura neoclàssica catalana en l’àmbit internacional, a través de l’anàlisi de materials, processos artístics, temes i models. A aquests propòsits responen els nou àmbits de la mostra que il·lustren la relació de Campeny amb Mataró, la seva formació a l’Escola Gratuïta de Dibuix de Barcelona i a Roma (destí obligat de pintors i escultors de tota Europa on va viure del 1797 al gener de 1815 i a les aules de la Scuola del Nudo i sota el mestratge d’Antonio Canova, assimilà de manera magistral els principis estètics neoclàssics), el sistema de pensions de les acadèmies d’art, la còpia d’obres de l’antiguitat i el procés creatiu que condueix del dibuix al marbre. Per acabar amb les dues seccions dedicades a interpretar els models que inspiraren la seva representació ideal de la figura femenina, Lucrècia, Cleòpatra o Diana.

Cronologia de Damià Campeny

Cronologia de Damià Campeny

De retorn a Barcelona, dedicà la seva vida a l’ensenyament i treballà algunes obres per a la Junta de Comerç, en virtut d’un contracte signat el 1825. Els últims anys de la seva vida els visqué malalt a Sant Gervasi de Cassoles, on morí el 1855.

Mireia Rosich a la conversa sobre Campeny a Ca l’Arenas Centre d’Art

Dissabte 28 de setembre de 2019 en el marc de l’exposició “Reflexos. L’obra de Damià Campeny” Mireia Rosich, directora de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i molt coneguda pels seus articles al suplement  El Punt Avui, va realitzar la conversa “Mites en tres dimensions. Com Campeny esculpeix els personatges mitològics”. L’artista mataroní  va donar forma, amb la seva alta qualitat tècnica, a molts personatges mitològics. Darrera de cadascuna d’aquestes figures hi ha un mite, una llarga història, sovint plena de símbols. Els mites no són només dades per a erudits, ens parlen de la saviesa de la vida. L’artista ho va congelar en una sola imatge, sobre diversos materials com marbre o bronze, en què cada detall té la seva significació. La Lucrècia de marbre s’exposa actualment,tot i d’accés bastant restringit, a l’edifici de la Llotja, al MNAC la de bronze i al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i a l’Escola de Belles Arts d’Olot, dos guixos posteriors. Rosich que és una gran comunicadora ens va fer un passeig molt interessant per totes les Lucrècies de la història de l’art, amb comentaris artístics i textos literaris. Una gran lliçó de tradició clàssica, tot ressaltant la importància d’anar a les fonts dels textos clàssics que han inspirat la creació de l’obra d’art.

Les idees estètiques neoclàssiques són ben emmirallades en l’obra de Damià Campeny. Entre el 1760 i el 1820 els artistes (Canova, Thorvaldsen, Campeny, Solà…) que van treballar a Europa presenten uns trets estilístics que les germanen. Consideraven la civilització grega un exemple de llibertat política i individual, d’igualtat entre ciutadans. Les excavacions de Pompeia i Herculà hi van jugar un paper molt important. Va sorgir un nou interès per l’escultura antiga i van aconseguir copsar la bellesa ideal. Dues obres de Wincklemann són claus per entendre l’estètica neoclàssica: Reflexions sobre la imitació de les obres gregues en la pintura i l’escultura (1755) i la Història de l’Art de l’Antiguitat (1763). “El general i principal segell de les obres mestres gregues és”, segons Wincklemann, “una noble simplicitat i una plàcida grandesa”. De la Lucrècia de Campeny, tota una obra mestra, es podria dir el mateix.

"Reflexos.<brReflexos. L’obra de Damià Campeny

A la vegada, els episodis de món grecorromà evocaven l’heroisme, la virtut i el sacrifici. Eren tot un exemplum virtutis. Recorrien a les obres de Plini, Tit Livi, Plutarc i Valeri Màxim, així com a la Ilíada i l’Odissea d’Homer, l’Eneida de Virgili o les Metamorfosis d’Ovidi pels temes mitològics.

Talia. Campeny

En Campeny hi trobem, a més de l’exemple d’honor de Lucrècia que prefereix la mort abans que el deshonor, el tema de l’amor (Himeneu…), de l’assetjament sexual (Nessos i Deianira), de la continència d’Escipió, la història de Muci Escevola cremant-se la mà…

Amb Mireia Rosich a l'exposició Reflexos. L'obra de Damià Campeny

Margalida Capellà i Mireia Rosich

Visiteu l’exposició “Reflexos. L’obra de Damià Campeny” a Ca l’Arenas Centre d’Art (Museu de Mataró) fins al 27 d’octubre, que reuneix una trentena d’obres originals de propietaris diversos, sota el comissariat de la historiadora de l’art, experta en Campeny, Anna Riera. No és ben bé una antològica, ja que no s’hi han traslladat les grans escultures de l’artista, sinó que explora el seu mètode de treball. El bronze de Cleòpatra continua lluint al MNAC i el marbre de Lucrècia a la Llotja de Mar, seu de la Cambra de Comerç, que també atresora, al seu Saló Daurat, quatre interessants escultures més d’aquest autor, Diana, Paris, Himeneu i Fe conjugal. A Ca l’Arenas Centre d’Art hi trobareu la seva història i molts referents clàssics. Dissabte per primera vegada em vaig adonar que la Lucrècia seu en un klismós (κλισμός), un tipus de cadira familiar que en l’antiga Grècia trobem sovint en peces de ceràmica i en baixos relleus des de mitjan segle V a.C. i que els neoclàssics van posar de moda i en l’Art Déco va tornar a les seves línies simples. Sempre m’havia fixat en la magistral captació de Campeny en l’instant en què la vida abandona el cos, els membres es relaxen i el cap s’inclina suament cap a un costat. En la perfecció asserenada i ideal de la bellesa femenina, en l’expert treball del drapejat…

Tal com diu Mireia Rosich, moltes gràcies al Museu de Mataró i a la seva directora, Anna Capella, per aquesta exposició sobre Damià Campeny.

Ciceró, l’etern amic d’Àtic

1 Reply

Per saber què és l’amistat? Llegiu L’amistat (Leli) de Ciceró a la Bernat Metge Essencial així com a Adesiara. De Ciceró també podeu llegir els més de 5 volums de la seva obra publicada a la Bernat Metge. Per començar us recomano Ciceró de Stefan Zweig dins Moments estel·lars de la humanitat.