El rectangle auri

El rectangle auri el trobem en els elements del Partenó, en les escultures de Fídias, però també en les parts d’un insecte, en els pètals d’una rosa, entre les separacions d’on neixen les branquetes de les plantes, en l’altura d’una persona respecte de l’alçada del melic, en les targetes de banda magnètica utilitzades, per exemple, en els caixers automàtics o cabines de telèfon.

Qui no ha sentit a parlar del rectangle auri, raó àuria o divina proporció?

Fins i tot el Pato Donald ens ho explica:

Els poetes tampoc no s’han pogut resistir als seus encants:

A ti, maravillosa disciplina,
media, extrema razón de la hermosura
que claramente acata la clausura
viva en la malla de tu ley divina.
A ti, cárcel feliz de la retina,
áurea sección, celeste cuadratura,
misteriosa fontana de mesura
que el Universo armónico origina.
A ti, mar de los sueños angulares,
flor de las cinco formas regulares
dodecaedro azul, arco sonoro.
Luces por alas un compás ardiente.
Tu canto es una esfera transparente.
A ti, divina proporción de oro.
Rafael Alberti, “La divina proporción”

La bellesa i el nombre phi (per cert, d’on li ve el nom?)

Us pensàveu que la bellesa era subjectiva, eh!

P.D.:
“Òpera en texans” Pelléas et Mélisandre (especialment a partir del minut 21:40):

Conferències de clàssiques a la UB

universitat.jpg 

Demà a la tarda ens trobarem a l’estació de tren a les cinc per assitir a dues conferències de batxillerat a l’Aula Magna de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 585), organitzades per la Secció Catalana de la Societat d’Estudis Clàssics i molt útils com a preparació per als exàmens de l’institut i de les PAU:

18’30 L’urbanisme romà: Tàrraco i Emèrita Augusta, a càrrec de la Dra. Isabel de Rodà de Llanza, catedràtica d’Arqueologia de la UAB i directora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). (Al nostre Google maps hi trobareu informació i enllaços.)

19’45 Déus i herois a la Literatura grega, a càrrec de la Dra. Montserrat Reig Calpe, Professora Titular de Filologia Grega (UB).

Ja em comentareu aquí si us han agradat, què us han semblat, si eren adients al vostre nivell i interessos, etc

ub.jpg També aprofitarem la nostra sortida per localitzar referents clàssics i per repassar els   termes d’etimologia i llatinismes relacionats amb la Universitat, ben aviat la vostra alma mater. Al  paranimf ens reunirem i les conferències seran a l’ Aula Magna, no oblidarem de trobar l’escut i ens fixarem amb el lema en llatí; per tant, badeu molt bé els ulls, obriu molt bé les orelles i poseu la cremallera a la boca.

Sabeu què és?

segellusa.pngreversusa.png

Qui ho reconeix? Quins referents clàssics hi trobeu? En quina frase llatina hi veieu el vers 625 de l’Eneida de Virgili: Iuppiter omnipotens, audacibus annue coeptis? i quina s’inspira en les Bucòliques IV 5 de Virgili: magnus ab integro saeclorum ordo?

També apareixen en el bitllet d’un dòlar americà:

1dolarusa.jpg

Per cert, sabíeu que el símbol del dòlar $, entre altres,  pot tenir  relació amb els romans: podria provenir del símbol HS (H= dos i S= semis “mig”)  amb què els romans indicaven  el valor d’un sesterci que, en època republicana, equivalia a dos asos i mig. Els americans en van superposar les dues lletres i el resultat fou $.

També es relaciona el símbol $ amb la mitologia grega i concretament amb les columnes d’Hèrcules:

Amb una lupa, podreu observar encara un altre referent clàssic en el bitllet d’un dòlar!

Ja ho vàrem comentar que els nord-americans tenen moltes coses dels romans!

L’Odissea de A.Konchalovsky

konchalovsky.jpg

TÍTOL ORIGINAL: The Odyssey.
NACIONALITAT: USA.
DURACIÓ: 180 Minutos.
ANY: 1997.
DIRECTOR: Andrei Konchalovsky.
GUIÓ: Andrei Konchalovsky i Christopher Solomine.
INTÈRPRETS: Armand Assante (Ulisses), Christopher Lee (Tirèsias), Geraldine Chaplin (Euriclea) i Isabella Rossellini (Atena), Greta Scacchi (Penèlope), Irene Papas (Anticlea), Vanesa L. Williams (Calipso).
PRODUCTOR: Dyson Lovell, Francis Ford Coppola, Fred Fuchs, Robert Halmi Sr., Chris Thompson i  Nicholas Meyer.
MÚSICA: Eduard Artemyev.
FOTOGRAFIA: Sergei Kozlov.
Guanyadora de dos premis Emmy: millor director i millors efectes epecials.

Trobareu més informació a la Guía didáctica de la Odisea de Fernando Lillo, Áurea clásicos 2004, a l‘Odissea en TIC i a aquí.

Què n’opineu? Us ha agradat? Quin és el seu argument? Diferències i semblances respecte a Les aventures d’Ulisses?

 Quin personatge us ha agradat més? Quin episodi? Què no us ha agradat? Què opineu de l’ambientació de la pel·lícula? Del paper dels déus? De la vigència de l’argument? bla, bla, bla

 Si encara no he visionat l’article sobre el Ciclop Polifem en el cinema, ho podeu fer ara. Coneixeu altres pel·lícules que s’inspirin en l’Odissea?

Els catalans porten l’aliança al dit anular esquerre

amor-vincit3.jpg En les esponsalles, els promesos s’intercanviaven regals i un anell, generalment de ferro. Aquest anell el portaven al dit anular de la mà esquerra, perquè creien en la vena amoris:

“Sabem que els antics grecs portaven un anell al dit de la mà esquerra que és a prop del dit xic. Diuen que els romans generalment també portaven els anells al mateix lloc. Apió, en la seva Història d’Egipte, diu que la causa d’aquesta pràctica és que, obrint i disseccionant cossos humans, com era costum a Egipte, cosa que els grecs anomenen anatomia, va ser descobert un nervi molt prim que va des del dit al qual hem fet referència fins a arribar al cor de l’home; per això no sembla estúpid que aquest dit primordial fos guarnit amb aquesta dignitat, ja que semblava que aquest dit era essencial perquè està directament connectat amb el cor, l’òrgan principal.”

Gel·li, Nits àtiques X 23 

Amb quina formalitat actual es correspon l’intercanvi d’anells els enamorats? Per què el dit anular es diu així? Quin dit és aquest? Què en saps de la vena amoris? On porten l’anell de prometatge o de casats a la resta d’Espanya i del món? Per què la penyora d’amor és des de temps immemorials un anell?