Hendrick Goltzius (1558-1617) Wikipedia
Nuda manu feriens exclamat pectora coniunx:
“Cadme, mane, teque, infelix, his exue monstris!
Cadme, quid hoc? Ubi pes? Ubi sunt umerique manusque
et color et facies et, dum loquor, omnia? Cur non,
me quoque, caelestes, in eamdem uertitis anguem?”
OVIDI, Metamorfosis
El Fil de les Clàssiques a les III Jornades de didàctica de llengües clàssiques en el Seminari Conciliar de Barcelona el divendres 13 de març de 2009:
Quin noms rebia la via que unia Roma amb Gades? Quina era la seva extensió? Què en sabeu de les vies romanes?(Consulteu de nou l’article Aqüeductes, ponts i camins i visioneu el vídeo sobre la via de la Plata a Hispània romana a Google maps)
Per posar a prova els vostres coneixements i divertir-vos, podeu jugar a aquest joc interactiu de la Junta de Andalucía De Roma a Gades.
Avui és el Dia Mundial de la Poesia, i des de El Fil de les Clàssiques ho celebrem amb la poeta catalana Clementina Arderiu i el poema que va escriure en veure per primer cop la Via Àpia (document sonor):
Ni sola en mi ni acompanyada
Era el diàleg sorprenent
de dos que senten igualment
i callen. Tota una fillada
de pensaments vam engendrar
i caminàvem via enllà.
I fins també callava l’aire.
-Oh aquell moment que es pon el sol
i res no gosa moure el vol
en una treva de no gaire!
Quan la paraula va venir
portava un ròssec sense fi.
En cada pedra que mirava
tanta història m’ha llampat;
i una amargant serenitat
de l’olor dels xiprers lliscava.
Fórem tots dos tocats d’oblit
En el capvespre beneït.
La imaginada via lenta,
la sang dels màrtirs esponjant,
se’ns torna tota palpitant.
L’ombra de Pere, que valenta!
I Roma ens dóna el seu alè
senzillament, com qui no re.
Mentre nosaltres –ho diria?-
com per a fer el lligam més fort
entrellaçàvem mots de mort.
La nostra mort que apareixia
al fons de la immutable via.
Enllà, més lluny, vora el pedrís
On finirà l’amor feliç.
Clementina Arderiu
Què us ha semblat el poema? Què en sabíeu de Clementina Arderiu? Amb qui viatja per Itàlia? Què en sabeu de la Via Àpia? Què en penseu de celebrar el dia de la poesia? Amb quin poema el celebreu vosaltres? etc
Via Àpia
Si no en sabeu res de res, llegiu Jàson i els argonautes en el laberint dels mites de Sebastià Giralt. Si ja heu llegit El viatge dels argonautes, adaptació de Les argonàutiques d’Apol·loni de Rodes, feta per Antoni Garcia Llorca (que ben aviat ens visitarà a l’IES Cristòfol Ferrer i que acaba de rebre el premi Gran Angular), i heu fet el Quadern virtual Jàson i Medea a la Biblioteca o al vostre Fil Moodle, ara és el moment de fruir de les versions cinematogràfiques del tema de la cerca del velló d’or que apareix en el cinema en la pel·lícula Hèrcules, del director italià Pietro Francisci (1957), en Els gegants de Tessàlia, de Ricardo Freda (1960), d’una manera no gens fidel; més interessant és Jàson i els Argonautes de Don Chaffey (1963), famosa pels efectes especials de Ray Harryhausen. De l’any 2000 hi ha una minisèrie amb el mateix nom de Nick Willing. Ben aviat, hi haurà una nova versió en què Zak Penn, guionista de L’increïble Hulk i d’alguns dels lliuraments de X-men, en serà responsable. Hollywood reviu una vegada més la mitologia grega!
Els següents vídeos pertanyen al mateix moment. Quin? On? Per què? Quin us ha agradat més i per què?
Jàson i els argonautes, de Don Chaffey.
Títol: El paciente inglés
Direcció: Anthony Minghella
Intèrprets: Ralph Fiennes (Conde László de Almásy), Kristin Scott Thomas (Katherine Clifton), Juliette Binoche (Hannah), Willem Dafoe (Caravaggio)
Guió: Anthony Minghella
Any: 1996
Durada: 155 minuts
Sinopsi: A finals de la Segona Guerra Mundial, un home molt ferit que no recorda qui és (Ralph Fiennes) és atès per una jove infermera canadenca en una vila en ruïnes de la Toscana. El seu cos està totalment cremat, però encara té temps per refer la tràgica història de la seva vida quan era geògraf i feia mapes de tota Àfrica. Els acompanyen un cínic supervivent i un sapador sij, especialista en desactivar explosius.
Premis: Guanyadora de 9 òscars, inclosos Millor Pel·lícula, Millor Director (Anthony Minghella) i Millor Actriu Secundària (Juliette Binoche).
Quan el 1996 es va estrenar El paciente inglés d’Anthony Minghella (mort avui farà un any), basada en la novel·la Michael Ondaatje, em va impressionar la presència del llibre d’Heròdot en tota la pel·lícula, precisament la seva obra titulada Nou llibres d’història. Heròdot d’Halicarnàs (c. 480-420 aC), considerat des de Ciceró el pare de la història, apareix des del primer moment fins al final. Fins i tot se’ns relata una bella història que, quan la vaig traduir del grec per primera vegada en els meus primers anys de facultat, en va cridar l’atenció. És la història de Giges i Candaules que Heròdot ens explica en el primer llibre, envoltada d’elements folklòrics com l’anell que fa tornar invisible a qui el porta, la fortuna meravellosa, el descobriment d’un tresor, l’amor d’una reina, la seva bellesa, etc
Heròdot va ser el primer en utilitzar estudis etnogràfics i constitucionals per explicar les causes de les guerres mèdiques; i va ser el primer que va crear una història universal i que va donar el nom de historía (NO PUC ESCRIURE EN GREC NI AMB L’EUCLIDES!) a les seves investigacions sobre els esdeveniments del passat. Ryszard Kapuscinski en el seu llibre Viatges amb Heròdot (Empúries. Anagrama. Traducció d’Anna Rubió i Jerzy Slawomirski) també ret un homenatge a l’autor grec.
In memoriam Anthony Minguella, us deixo un fragment de la seva llarga, però ben captivadora pel·lícula El paciente inglés en què, com en les històries d’Heròdot, es barreja la ficció amb els esdeveniments històrics i la verídica localització geogràfica. Precisament he seleccionat el fragment en què s’explica la història de Giges que ens transmet Heròdot. Animeu-vos a veure-la sencera i a gaudir d’una fotografia terrosa de passatges desèrtics. A més dels referents d’Heròdot, us pot ajudar a entendre l’eutanàsia en un pacient terminal amb una colpidora història d’amor!