El vaixell d’Odisseu, premi Blocs Catalunya d’educació 2010

L’enhorabona, tripulants del Vaixell d’Odisseu! Ahir vaig passar amb alguns de vosaltres, en l’acabat d’estrenar TecnoCampus de Mataró en el lliurament de la tercera edició dels Premis Blocs Catalunya, els nervis previs i després vaig poder compartir l’alegria i el goig de la feina recompensada. Em vaig emocionar amb les paraules que en Jordi em va dedicar en el lliurament i porto en el cor el “meravellosament pesada” i el mateix comiat d’agraïment, tot i que de l’emoció vaig moure la càmara mentre enregistrava el nostre Ciceró català en el moment de recollir el guardó, aquí teniu el meu petit regalet acompanyat d’una gran ENHORABONA i en el Facebook trobareu algunes de les fotografies que us vaig fer!

Com a Premi bloc Catalunya en la primera edició des d’aquí vull felicitar a  l’enorme  generositat de la Trina Millán, de l’associació stic.cat, de tots els blocaires participants, felicito tots els finalistes (la majoria d’una gran qualitat) i evidentment a tots els guanyadors i al jurat que ho ha fet possible:

Blocs de política: La primera esmena

Blocs personals: Som la llet

Blocs de literatura: L’illa dels llibres

Blocs de gastronomia: La cuina vermella

Format audiovisual: El racó dels meus somnis

Blocs d’esports: Blaugranes en cadires de rodes

Blocs d’educació: El vaixell d’Odisseu

Blocs de tecnologia: Espai Internet

Blocs de cultura: Lo Cantich

Blocs corporatius: Taradell bloc

Juntament amb els blocs premiats, STIC.CAT ha concedit el premi especial STIC a tres iniciatives vinculades a twitter i que al llarg d’aquest any han posat de manifest el relleu i la utilitat d’aquest canal. Són l’etiqueta #neucat, proposada per Miquel Pellicer durant la nevada del 8 de març, el projecte d’informació ciutadana sobre la xarxa de Rodalies, Rodalia.info, i el programa Vist i no vist, de Valentí Sanjuan.

Els blocs i en català estan ben vius i els de clàssiques estan al cap davant.

PER MOLTS ANYS! Plurimas gratias! Ευχαριστώ πολύ!

Ovidii Ars Amatoria

Tal com ja es va anunciar a Noves lectures a 2n de llatí! i després d’haver llegit la introducció sobre la vida i obra d’Ovidi i haver respost el Responde Latine, avui hem començat a última hora de la tarda el nostre art d’estimar per enfilar el gust per llegir en llatí. Gràcies a Lingua Latina per se illustrata teniu aquí les primeres pàgines. Què n’opineu? Us agradarà endinsar-vos en l’obra que portà a l’exili Ovidi i en l’últim treball didàctic del professor Hans H. Ørberg:

Dia Europeu de les Llengües amb Cèsar

Avui 26 de setembre és el Dia Europeu de les llengües. Enguany també el celebrarem. No sols amb el Google Maps que tenim obert El llatí ens agermana sinó també amb aquest altre del mot Cèsar. Caesar era un títol distintiu que rebien els emperadors romans a partir d’August, derivat del sobrenom de la família Júlia: Gaius Iulius Caesar.  Ara bé, etimològicament vol dir “infant nascut per incisió de l’úter”, d’aquí es diu sovint que prové el mot català cesàrea o extracció quirúrgica del fetus ja sigui perquè un parent seu va néixer per cesària o bé perquè es relaciona amb la llei Cesària, segons la qual s’ordenava practicar aquesta operació a dones moribundes o en un avançat estat de gestació.

En les diferents llengües del món s’ha utilitzat el nom de Cèsar. 

Fixeu-vos-hi bé i responeu en comentari les qüestions següents:

El mot Cèsar que prové de Juli Cèsar és igual en moltes llengües, podríeu explicar el perquè.

Ara que aquests dies a classe i al bloc estudiem l’indoeuropeu i les diferents famílies de llengües indoeuropees, podríeu classificar i anotar en comentari les diferents entrades al mapa segons els diferents grups lingüístics.

Quines són les llengües d’Europa i com es diu Cèsar en aquestes llengües europees?

Segur que heu trobat algunes mancances en el mapa. Quines llengües falten? Les hi podríeu afegir atès que segurament no us serà difícil de fer-ne l’entrada?

Què us sembla tot plegat?

Cada setmana, un mite ovidià!

Comencem avui un bell i vell costum de portar llegit a classe un mite ovidià a partir de l’adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi, Narracions de mites clàssics, ed. Teide 2007 (no us confongueu i  si l’heu de comprar porteu la versió en català.) Qui el portarà ben preparat i ens l’explicarà a classe? En parlarem, el posarem en comú, intercaviarem la seva pervivència i en deixarem constància per escrit. A partir d’aquí, seguint com a punt de referència les Propostes de treball que hi ha al final del llibre de lectura, en triareu un i agafareu idees per fer-ne un muntatge audiovisual, una recreació literària o el que sigui. Es valorarà també l’originalitat i la creativitat que hi poseu. Els amics de El vaixell d’Odisseu de l’escola Vedruna fins i tot n’han fet una desfilada!

Posem fil a l’agulla amb Licàon. Alguns encara no teniu el llibre i per no endarrerir-nos en la programació de curs, us en faig cinc cèntims aquí:

Licàon

Un dia, Júpiter, el déu dels déus, va deixar l’Olimp i va baixar a la terra, disfressat d’home. Un horabaixa, a punt de fer-se de nit, va arribar a la casa inhospitalària del tirà de l’Arcàdia, de nom Licàon. Va entrar al seu casal, tot presentant-se com a déu. El malvat Licàon no s’ho va creure, tot i que la gent ja havia començat a pregar, i es va riure de les pietoses ofrenes ofertes. Aquella nit, havia planejat de matar l’hoste, mentre hagués dormit desprevingut, per demostrar que era mortal; però no en va tenir prou amb aquest pla. Abans li va servir un festí a taula amb carn humana d’un ostatge. El gran Tonant se n’adonà i, horroritzat, va esfondrar sobre el seu amo impiu la casa. Licàon, aterrit, va fugir al camp; va començar a udolar i de la seva boca ja no li va sortir paraula, tot i que debades intentava parlar. El seu instint criminal el va menar a atacar els ramats i a delir-se per la sang. La seva roba es va transformar en pèl, els seus braços en potes; esdevingué un llop. Conservà, però, de la seva anterior faiçó els mateixos pèls grisencs, la mateixa expressió violenta, els mateixos ulls brillants; era tan ferotge com abans.            OVIDI, Metamorfosis (adaptació M. Capellà)

Preguntes de la Guia de lectura:

1. En l’edat de ferro es cometien crims de tota mena. Els valors positius (veritat, modèstia, lleialtat,…), van donar lloc a l’engany, el frau, la traïció, la desconfiança, la impietat… Davant aquesta creixent degeneració del gènere humà, què decideix fer Júpiter? Quan ho decideix?

2. Júpiter baixa de l’Olimp, tot agafant forma humana. Quin nom rep la capacitat que tenen els déus de transformar-se en humans? Saps com es diu en grec ésser humà? A on va? Qui era Licàon?

3. Licàon no sols pretenia matar Júpiter de nit per comprovar si era un déu sinó que va gosar servir-li a taula carn humana. Quin doble càstig li imposa Júpiter per haver infringit les normes de l’hospitalitat? Quines traces de la seva antiga ferocitat conserva?

4. El mite de Licàon ha gaudit d’una llarga pervivència en el llenguatge, la literatura, el cinema, la música… Entre tots i totes a veure si aconseguim conèixer-la.

5. Us recomano dos apunts d’Aracne, fets per alumnes del Cristòfol Ferrer: una recreació literària del mite i un muntatge audiovisual. Què us ha semblat?

6. Qui vol saber-ne més i fa recerca? Aquest apunt del company de Canàries Ricardo L. Rodríguez Jiménez us pot ser de gran utilitat.