Després d’observar les monedes romanes, quina construcció sintàctica creus que comparteixen i quina traducció en faries de cada una?
Aprendre llatí amb monedes
12 Replies
Category Archives: Llatí
Expressions i dites llatines
He trobat una notícia a Wilaweb que ens va com l’anell al dit sobre expressions i dites llatines. Els enllaços també són molt interessants.
També m’ha caigut a les mans aquesta fotografia i he pensat que li podríem posar un llatinisme com a títol. Quin us ve al cap? A veure si coincidim!
Prínceps etruscos. Entre Orient i Occident
Us recomano una exposició digna de veure a Caixaforum Barcelona sobre els etruscos, concretament Prínceps etruscos, entre Orient i Occident. Aprofiteu aquests dies de vacances de Setmana Santa per visitar-la; tanmateix teniu temps fins al 4 de maig. Fugit irreparabile tempus!
Imagineu-vos si eren d’avançats els etruscos que les dones de classe alta, almenys, ja havien aconseguit la paritat. El filòsof Aristòtil fa escarafalls quan diu que els etruscos mengen acompanyats de les seves dones, que jeuen amb ells com iguals. N’hi que fos un sacrilegi! Com menjaven les dones gregues?
L’historiador grec Heròdot afirmava que el poble etrusc havia emigrat a Itàlia, condretament a la Toscana, des d’Àsia Menor. Per contra, Dionís d’Halicarnàs en l’època d’August deia que era un poble auctòcton. Sigui com sigui, la civilització etrusca a causa de les seves pecularitats etnogràfiques i lingüístiques, però també religioses, polítiques i culturals, va ser diferent de la resta de pobles de la Itàlia antiga. L’exposició aplega una selecció de cent setanta obres procedents del Louvre de París i dels principals museus arqueològics d’Itàlia. No us la perdeu! A més és de franc.
P.D.: Enllaceu amb Sebastià Giralt que ofereix una miniexposició fotogràfica amb enigma a Els Dies de Dèdal.
Apol·lo i Dafne, de Bernini
En el llibre Narracions mitològiques de mites clàssics, editorial Teide 2007 (pàgs. 95- 98), hi podreu llegir una adaptació del mite de Dafne extret de les Metamorfosis d’Ovidi. A continuació, heu de buscar una obra d’art de qualsevol època que s’hi hagi inspirat i n’heu de fer un comentari. Camila Pérez López s’ha avançat i ha fet un comentari d’ Apol·lo i Dafne de Bernini; També el podeu comentar, ampliar o precisar. Si voleu saber qui era Bernini, visioneu també aquest vídeo:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/l0ghYhIEC50" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
29 de febrer: any bixest o de traspàs
Avui és 29 de febrer, un dia més que tindrà l’any! D’això se’n diu any bixest o de traspàs, i passa cada quatre anys. El nostre calendari té 97 anys bixests cada 400 anys. Bixest prové de bis sexto calendas martias, nom amb què els romans anomenaven el dia 25 de febrer, quan aquest mes tenia 29 dies per ajustar el calendari, ja que intercalaven sis dies abans de les calendes de març.
La història diu que fou Juli Cèsar, assessorat pels astrònoms, qui va reformar el calendari del rei romà Numa Pompili, i a causa de l’endarreriment produït respecte a l’any solar va afegir cada quatre anys un dia més; tanmateix, la reforma juliana tampoc era perfecta ja que provocava un error d’un dia cada 128 anys.
Fou el Papa Gregori XIII que va establir l’any bixest tal com el tenim avui, val a recordar que el nostre calendari és el gregorià. Va establir que l’any bixest requereix que les dues últimes xifres de l’any han de ser divisibles per quatre i que l’any no pot acabar amb dos zeros. Aleshores un any seria bixest si fos divisible per 400. Això tampoc és infal·lible ja que de ser-ho també hi hauria un endarreriment cada 4000 anys, per tant anys com 4000, 8000 0 12000 haurien de ser bixests segons la regla anterior i ho deixen de ser per reajustament.
El temps s’esmuny (Fugit irreparabile tempus) i, a més, es resisteix a ser fraccionat, mesurat per l’home. Carpe diem! i no feu cas de la fama de mal averany que té, com ho recull la dita: Any bixest, les faves al revés!
P.D.:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=AgKaHTh-_Gs[/youtube]
L’esport a Grècia i a Roma
A classe, hem treballat l’esport a Grècia i a Roma. Enguany és any olímpic: Beijing 2008. Ara ha arribat el moment que comenteu les diferències i les semblances entre Grècia, Roma i l’actualitat. Primer, visioneu aquest vídeo sobre una exposició que es va fer al MAC de Catalunya i que ha anat itinerant per diferents llocs (Tarragona, València). Reflexos d’Apol·lo és una exposició excepcional que mostra els nombrosos testimonis conservats que il·lustren la pràctica de l’esport i l’esperit esportiu a la Grècia i Roma antigues.
Aquí teniu les meravelloses fotografies que Ana Ovando va fer de l’exposició Reflexos d’Apol·lo al MNAT de Tarragona.No us les perdeu!
Gaudeamus igitur
Quin dos llatinismes prescrits per les PAU de llatí trobeu a l’himne universitari internacional, el Gaudeamus igitur? Què signifiquen?
[youtube width=”650″ height=”550″]https://www.youtube.com/watch?v=S_OblYW1uvc[/youtube]
Us atreviu a cantar-la el dia de la vostra graduació?
[youtube]https://youtu.be/aLUKfU2AOBY[/youtube]
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=TMUFMvm1sh0[/youtube]
Ludi electronici de lingua Latina
Per repassar, passar-s’ho bé i aprendre llatí, us recomano els exercicis Ludi electronici de lingua Latina (declinacions i conjugacions, sobretot) d’Aula de latín de Pedro L. Cano.
La UNESCO inaugura l’Any de les Llengües
Avui, Dia Internacional de la Llengua Materna, la UNESCO inaugura l’Any de les Llengües, des d’aquí vull retre un homenatge al grec, llengua indoeuropea arcaica, amb més de 3.000 anys d’història, des dels primers testimonis en l’època micènica fins al grec modern. Per molts anys! Tant de bo la meva llengua materna, el català, també els pugui complir! Per als que encara no coneixeu el grec antic, aquí teniu un vídeo per aprendre’n, tot i que sigui amb pronúncia no erasmiana:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/IdUlC4sS1Qg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Plaer termal
Els alumnes de primer de batxillerat de llatí acaben d’arribar d’Andorra. Han anat uns dies a esquiar i també han gaudit de l’aigua a Caldea. A classe, estem estudiant les termes romanes. A finals de març, a Premià de Mar visitarem in situ les termes privades (balnea) de la vil·la romana de Can Farrerons a uns carrers més amunt del nostre institut.Visitarem virtualment les termes de Bètulo, no ens perdrem la informació sobre les termes, ni la versió en Flash ni les adreces d’interès de Sebastià Giralt . Què seria de la nostra vida sense l’aigua? Esperem que plogui força i que l’aigua mai no ens falti ni per a la vida diària ni per al gaudi termal!
Banys romans de artehistoria.com:[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/b9McZC6y_rQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Monumentals termes de Caracal·la a Roma: