Avui haurem de fer la classe de grec virtual! M’han convidat a Girona a parlar de mites i literatura grega. No us alliberareu de mi! Aquí us deixo un vídeo sobre la civilització grega de Artehistoria i una pregunta, que segurament és influència d’un llibre magistral de Jacqueline de Romilly, publicat a Temas de debate 1997, ¿Por qué Grecia? . Ara que ja portem moltes unitats del llibre de Grec, ed. Teide, vull que em doneu motius, si així ho creieu, pels quals encara avui val la pena estudiar Grècia i si voleu també grec.
El Fil de les Clàssiques
per no perdre el fil a cultura clàssica, llatí i grec a l'Ins. de Premià de Mar
Grècia va ser la primera gran civilització. Jo crec que esta molt bé estudiar la seva cultura ja que tot el nostre món esta fet sobre els fonaments dels antics grecs. La Filosofia va neixer a Grècia amb Tales, les matèmatiques també, l’astronomia també. La seva llengua també ens afecte ja que hi ha moltes paraules que venen del grec. També la mitologia perquè hi han moltes coses que en fan referencia com l’art, la literatura i fins i tot pel·licules.
Si que val la pena estudiar Grècia i el grec. Entendre Grècia és entendre moltes coses de la nostra cultura actual. Estudiar Grècia és estudiar les nostres arrels, el fonament de la nostra literatura, filosofia, d’alguns esports, festivitats religioses, l’organització social, l’art, etc.
tnt el castellà com el català provenen del llatí i alhora el llatí prové del grec per tant jo crec que si que te sentit estudiar grec. En definitiva, Grècia i el grec són les nostres arrels i val la pena estudiar-ho.
Molt bé, Sara i Vero, tot i que ahir vàreu fer vaga d’estudiants, heu fet la feina encomanada mentre jo era a Girona en una sala plena d’estudiants de clàssiques i tal com diu en Lluís Inclán és molt important saber que no estem sols i que pertanyen a un grup: el de clàssiques!
Gali pot ser que aquest video ja l’hagim vist?? hem sona moltíssim!!
Espero que aquest sigui l’article que hem de comentar perquè aquí va el meu comentari:
Aquest és un vídeo molt interessant, que un altre cop més ens enssenya les grans virtuts que teníen els grec, per mi una d’aquestes principals virtuts és el paissatge que gaudeixen: un mar tan blau contrastat amb una vegetació abundantment verda i per tant resaltant. Per cert m’ha sorprés que el símbol de Creta sigui el “brau”, jo pensava que era exclusivament espanyol.
A la introducció de l’article ens demanes el perquè d’estudiar Grècia, jo simplement et puc dir que si no la estudiesim ens seria molt complicat
entendre el nostre món actual, tot i que molts creuen que nosaltres només vam tenir influècia romana, no pensen que la gran part de cultura romana la van agafar dels grecs per tant per estudiar el nostre món no hem de descuidar un pas tan impressindible com és el de estudiar el món grec. Aquest vídeo m’ha fet pensar que els grecs havíen aconseguit coses com la democràcia molt abans de que nosaltres poguèssim ni pensarles, tot això es deu a que van anar canviant i fent avenços progressivament. Un exemple, n’és el fet de que primer ho basaven tot amb la mitologia(teocentrisme), més tard amb l’home (egocentrisme) i després van aconseguir donar a la societat un equilibri que els ha fet convertir-se en una de les civilitzacions més avançaders i obertes del moment.
Molts filòsofs actuals han tingut en compte tot això que he esmentat abans i han basat les seves teories en les més bàsiques i obertes dels grecs.
Gali no tinc més temps, si puc després acabo de fer alguna cosa que hem deu faltar!
Margalida,
Aquest any és el centenari del naixement de Simone Weil (París, 3 de febrer 1909) i per militància i devoció em toca “predicar” sobre la vida i l’obra d’aquesta filósofa excepcional i “excèntrica”… com potser saps el seu coneixement de la cultura clàssica, sobretot la grega, era excel·lent i sabia i citava l’ Ilíada de memòria… Quan vas plantejar la pregunta de “Grècia, per què ?” vaig pensar immediatament en els seus textos i t’adjunto (en mail perquè no ho sé fer-ho en el bloc) un parell de fulls d’un article seu que relaciona la Ilíada amb la Chanson de la Croisade contre les Albigeois… Ho deixo aquí perquè ara m’enrotllaria massa… De fet, volia recordar Simone Weil…
Bona nit de canvi d’horari
Mercè
A veure si un dia, Mercè, t’animes o tens temps i véns a compartir presencialment amb nosaltres el teu saber sobre Simone Weil com a coneixedora dels clàssics, o la teva experiència en treballs de recerca (falta ens fa!). T’esperem sempre aquí virtualment i, quan vulguis, al centre. Moltes gràcies, Mercè!
El document que Mercè Otero m’ha enviat per correu es pot llegir clicant aquí.
Què us ha semblat? Per què Grècia?
Grècia i Grec, que dir que ja no haguem dit en articles anteriors… Grècia és la nostra cultura, juntament amb la Romana i amb el Llatí. Grècia i tot el que la forma ja siguin costums, llengua, ideologies, són la base del que tenim actualment.
Hi ha diferents maneres de veure el per què estudiem actualment Grècia, jo trobo que s’ha d’estudiar per cultura, per ser realistes i poguer tenir criteri propi d’on realment provenim, de que estan formades les paraules que diem sense donar-nos compte, d’on venen els nostres vicis, costums, ”hobbies” inclús.
Perquè una llei no es crea si abans no s’ha discrepat en alguna qüestió, no?
Vaja això és el que jo penso… És a dir, la nostre cultura no s’ha creat sola, ni d’un dia per l’altre sinó que és fruit d’una llarga evolució.
Estudiant Grècia i el Grec, m’he adonat de coses que realment abans desconeixia, i per que no estudiar-ho? Tot ens fa crèixer cultament!
Gali!!
Crec que es super important saber del Grec ja que tot en l’ actualitat per petit que sigui te una minima relació.
Llavors si no estudiem Grec, d’on sabem que sorgeix la mitologia? Per a mi la mitologia es super interessant, enriquidora, on t’ensenya alguns topics i la moral humana. Per aixó es té que saber l’origen, les fonts els noms.. no només parlant de la mitologia ni molt menys, i la democràcia? molt temps abans que nosaltres a Grècia la democracia ja estava instarurada, cosa facinant, com s’organtitzaven , la politica,..es una cosa que vulguis o no ha estat i estarà sempre relacionat amb la nostre actualitat.
I dels filòsofs que? Mare meva els filòsofs mes importants són grecs..Com no estudiarem grec si ara per ara tot toca tot esta relacionat?
el video molt llarget pero molt interessant Gali!
Ara mateix et donaré les meves raons de per què Grècia?
Grècia és l’origen de la cultura a Europa, a Grècia neix el classicisme, una corrent que a inundat milers milers d’articles i trebballs, a Grècia va neixer la filosofía i si pensem una mica, la filosofía dòna peu a la ciència, a totes les ciències, ja sigui politica, física, o química, les matemàtiques, aquesta gran maquina de calcul de dades van ser creades pels grecs, o almenys d’ells provènen els primers teoremes, i la lògica mes absoluta. Grècia va portar a terme l’expansió dels esports, com tothom sap ells van inventar els jocs olímpics, i els van inventar com a alternativa a la guerra. Els grecs van intentar buscare explicacions de tot, encara que per fer això es van tenir que inventar certs déus, tot i això aquests déus inventats i les seves històries plenes de moralitat encara son presents a la nostre vida i parlem de fa 3000 anys aproximadament, es impressionant, a Grècia neix tota la cultura europea i fins i tot Americana.
Vale Lida espero que t’agradi la meva opinió. Tot i que encara podria dir més coses però no acavariem mai.
i me oblidat de mencionar l’arquitectura.
Grècia jo penso que és l’origen de la nostre cultura, dels grecs igual que dels romans, en tenim moltes coses, sobretot la mitologia.
Perquè creiem amb déu i tenim una série de creences?
Tot bé de que fa moltissims anys els Grecs creien el algunes coses, i poc a poc sense donar-nos compte ho hem anat adquirint.
A mi personalment la mitologia m’encanta, em sembla molt entretinguda i interessant. Els jocs olímpics també provenen dels Grecs..
Vulguis o no sempre hi ha algo que ens fa recordar si hem estudiat sobre els Grecs i tot el que ens relaciona!
Per això GRÈCIA!
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » A Grècia, un gran deute li devem!
Per a Mercè Otero Vidal:
Podeu trobar tot de textos de Simone Weil traduïts a la nostra llengua en la web:
http://www.traduccionssimoneweil.cat
Us poden fer servei.
Moltes gràcies, Jordi! Faré arribar l’enllaç a la Mercè.
Gràcies, Jordi i gràcies, Margalida. Ara mateix me’ls miro. Jo, en català de la Weil només conec l’antologia de textos sobre la guerra de Bromera, si no m’equivoco…
Us recomano la lectura de l’article de Mario Vargas Llosa a El País ¿Por qué Grecia? http://elpais.com/elpais/2012/06/01/opinion/1338542464_213857.html
“En aquella cena, hace ya varios años, me sentaron junto a una señora de edad que cubría sus ojos con unos grandes anteojos oscuros. Era amable, elegante, hablaba un francés exquisito y, pese a que hacía grandes esfuerzos por disimularlo, en todo lo que decía y opinaba se traslucía una enorme cultura. Sólo a media cena advertí, por las grandes precauciones con que manejaba los cubiertos, que era ciega o, cuando menos, que su visión era mínima. Sólo después de despedirnos, averigüé que Jacqueline de Romilly era una gran helenista, catedrática de griego clásico en la École Normale y en la Sorbona, la primera mujer en ser elegida miembro del Colegio de Francia y una de las pocas representantes del género femenino en la Academia Francesa.
El primer libro suyo que leí, Pourquoi la Grèce?, me deslumbró tanto como su persona. Aunque lo que dice y cuenta en él ocurrió hace 25 siglos, es de una extraordinaria actualidad y su lectura debería ser obligatoria en estos días para aquellos europeos que, espantados con lo que está ocurriendo en Grecia, su deuda vertiginosa, su anarquía política, su empobrecimiento pavoroso y la ascensión de los extremismos fascista y comunista en sus últimas elecciones, creen que la salida de ese país de la moneda única, e incluso de la Unión Europea, es inevitable y hasta necesaria.
El libro cuenta cómo la joven Jacqueline leyó en sus años escolares a Tucídides y cómo la impresión que hizo en ella uno de los dos fundadores de la disciplina histórica (con Heródoto) orientó su vocación a los estudios de la Grecia clásica, a la que dedicaría su vida. El ensayo pasa revista, de manera clara, entretenida y profunda —rara alianza para una especialista— a ese milagroso siglo V antes de nuestra era en el que la historia, la filosofía, la tragedia, la política, la retórica, la medicina, la escultura alcanzan en Grecia su apogeo y sientan las bases de lo que con el tiempo se llamaría la cultura occidental. Homero y Hesíodo son bastante anteriores al siglo V, desde luego, y hay artistas, pensadores y comediógrafos posteriores a ese marco temporal. El ensayo no vacila en retroceder o avanzar para incluirlos en el legado griego, aunque el grueso de lo que llama “una visita guiada a través de los textos” se concentra en ese pequeño período de 100 años en que en el reducido espacio del mundo heleno hay como una eclosión frenética, enloquecida, de creatividad en todos los dominios del espíritu, con ideas, modelos estéticos, patrones intelectuales, inventos y descubrimientos, gracias a los cuales la civilización del logos tomaría una distancia decisiva respecto a todas las otras culturas del pasado y de su tiempo y, sin pretenderlo ni saberlo, cambiaría para siempre la historia del mundo.
Jacqueline de Romilly muestra que en Grecia nacieron, o cobraron una realidad y dinamismo que nunca tuvieron antes en la vida social de pueblo alguno, los factores determinantes del progreso humano, como la democracia, la libertad, el derecho, la razón y el arte emancipados de la religión, las nociones de igualdad, de soberanía individual, de ciudadanía, y una manera absolutamente nueva de relacionarse el hombre con el más allá y con los dioses, además, por supuesto, de una idea de la belleza y de la fealdad, de la bondad y la maldad, de la felicidad y la desdicha, que, aunque con los inevitables matices y adaptaciones que ha ido imponiéndoles la historia, siguen vigentes.
No fue un accidente, ni obra del azar, hubo razones para ello y el libro de Jacqueline de Romilly las hace desfilar ante nuestros ojos con la misma desenvoltura, belleza y elegancia con que su conversación me hechizó a mí aquella noche. Los diálogos socráticos y platónicos, además de una manera de filosofar, nos explica, enseñaron a los seres humanos que conversar, hablar en grupo, es una manera más civilizada y ética de convivir que dando órdenes u obedeciéndolas, una forma de la comunicación que reconoce o establece de entrada una igualdad de base, una reciprocidad de derechos, entre los interlocutores. Así fue surgiendo la libertad, desanimalizándose el hombre, naciendo de verdad la humanidad del ser humano.Maravilla que un pueblo tan pequeño y tan poco cohesionado políticamente, hecho de unas cuantas ciudades y colonias repartidas por Europa y el Asia Menor, que conservaban un enorme margen de autonomía entre ellas, un pueblo tan instintivamente reticente a conformar un imperio, a practicar el imperialismo y a someterse a la prepotencia de un tirano (como hicieron todos los otros) haya sido capaz de dejar en la historia de la humanidad una huella tan honda, tan presente todavía tantos siglos después, en tanto que casi todos los otros grandes imperios o civilizaciones —los persas y los egipcios, por ejemplo— sean ahora sobre todo, sin olvidar ninguna de sus maravillas, piezas de museo.
Esta demostración en Pourquoi la Grèce? no aparece como un discurso abstracto, sino a través de comentarios y de citas literarias, porque, como su autora no se cansa de repetirlo, todo aquello que constituye una cultura está esencialmente representado en sus obras literarias, y la verdadera crítica es aquella que escudriña la poesía, la narrativa, el drama, los ensayos que una sociedad produce en busca de esas verdades recónditas que alimentan su imaginación e impregnan las aventuras y los personajes a que sus artistas dieron vida para aplacar la sed de absoluto, de vivir otras vidas, de sus gentes.
“Sin saberlo, respiramos el aire de Grecia a cada instante”, dice en una de sus páginas. No es la menor de las paradojas que los griegos, que nunca conquistaron a pueblo alguno y sólo combatieron en defensa de su libertad, hayan dominado luego discretamente al mundo entero, empezando por Roma, cuyas legiones creyeron apoderarse de Grecia sin esfuerzo, cuando, en verdad, sería el pueblo vencido el que terminaría por infiltrarse en la mente, el espíritu y hasta la lengua del conquistador. (El ensayo revela que, durante buen tiempo, fue de buen gusto entre las familias romanas contemporáneas de Cicerón y de Virgilio hablar en lengua griega).
Ante este panorama, lo que debería sorprender no es que muchos griegos hayan votado en las últimas elecciones por nazis y extremistas de izquierda; sino, más bien, que haya todavía tantos griegos que sigan creyendo en la democracia, y que las encuestas para la próxima elección señalen que los partidos de centro izquierda, centro y centro derecha, que defienden la opción europea y aceptan las condiciones que ha impuesto Bruselas para el rescate griego, podrían obtener la mayoría y formar gobierno.Es verdad que la Grecia de nuestros días es muy distinta de aquella donde se construyó el Partenón, en la que peroraba Solón y esculpía Fidias sus estatuas. En los 25 siglos intermedios su pueblo ha experimentado acaso más infortunios y catástrofes que la mayoría de los otros: guerras externas e internas, ocupaciones que por siglos acabaron con su libertad, tiranías y segregaciones que varias veces amenazaron con desintegrarla. Esta mañana leo en el International Herald Tribune una espeluznante descripción del estado de su economía, los grotescos privilegios de que han gozado en todos estos años sus armadores, banqueros y empresarios más prósperos, exonerados de pagar impuestos, y las fortunas que han fugado y siguen fugando del país hacia Suiza y los paraísos fiscales más seguros del planeta, en tanto que el pueblo griego se sigue empobreciendo, viendo encogerse sus salarios o pasando al paro, a la mendicidad y al hambre.
Mi esperanza es que así sea porque, simplemente, Grecia no puede dejar de formar parte integral de Europa sin que ésta se vuelva una caricatura grotesca de sí misma, condenada al más estrepitoso fracaso. Europa nació allá, al pie de la Acrópolis, hace 25 siglos, y todo lo mejor que hay en ella, lo que más aprecia y admira de sí misma, incluyendo la religión de Cristo —una de las páginas más hermosas del ensayo de Jacqueline de Romilly explica por qué buena parte de los Evangelios se escribieron en lengua griega—, así como las instituciones democráticas, la libertad y los derechos humanos tienen su lejana raíz en ese pequeño rincón del viejo continente, a orillas del Egeo, donde la luz del sol es más potente y el mar es más azul. Grecia es el símbolo de Europa y los símbolos no pueden desaparecer sin que lo que ellos encarnan se desmorone y deshaga en esa confusión bárbara de irracionalidad y violencia de la que la civilización griega nos sacó.”
EL PAÍS, 03.06.12
És un article molt emotiu, sobre com una dona anomenada Jacqueline de Romille sent joveneta va ser seduïda per Grècia. Va lluitar pel país que tan important fou un dia i pels seus drets com a dona, convertint-se així en una de les primeres representants femenines de l’Acadèmia Francesa.
De petita li va inspirar l’escriptor Tucídides. A la seva obra Pourquoi la Grèce. De Romille assegura que Grècia fou la primera civilització que va acollir els valors pròpiament humans (democràcia, llibertat, art, raó, religió, filosofia…)
Los diálogos socráticos y platónicos enseñaron que conversar es una manera más civilizada de convivir. – Diu Jacqueline de Romille. I quanta raó! El llenguatge juntament al pensament caracteritzen a l’ésser humà, sense la capacitat d’expressar-nos no podriem considerar-nos humans.
Lo sorprendente es que haya todavía tantos griegos que sigan creyendo en la democracia -Comenta l’autora del llibre. La democràcia ha tingut tantes crítiques… És un sistema imperfecte, però el millor fins ara. Va ser desplaçat pel Feudalisme durant la fosca Edat Mitjana, però a partir de la Revolució Francesa i la Revolució Industrial va tornar a néixer aquest lleu sentiment polític popular…
Tantes crítiques que està rebent a l’actualitat! Però hem de considerar que és el règim polític amb més història.
Per últim, Mario Vargas Llosa acaba l’article dient que Grècia és el centre, el niu d’una Europa en ruïnes, que poc a poc s’enfonsa per sota les noves potències que ocupen el lloc que abans ho feiem nosaltres…
Grècia va ser com la mare de la nostra cultura.
a l’antiga Grècia, van apareixer la filosofia, les matematiques, la llengua que gràcies a ella nosaltres tenim paraules derivades del grec i també del llatí. Per això està bé estudiar la seva cultura, a part de que és molt interesant veure totes les ruines gregues.
Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » La nostra herència grega. Per què Grècia?
http://www.psychologies.com/Culture/Savoirs/Litterature/Interviews/Jacqueline-de-Romilly-Je-n-abandonne-pas-mon-combat