Category Archives: General

L’Ara Pacis Augustae a Tarraco viva

Ja tenim una nova edició de Tarraco Viva, el festival de reconstrucció històrica del món romà de Tarragona, enguany in memoriam del nostre Hermes, Juanvi Santa Isabel. Fins al dia 25 de maig podrem gaudir d’unes 800 activitats en un any en què Tarraco Viva se suma a la celebració del bimil·lenari de la mort d’August (vid. La cursa per rememorar la mort d’August i August, el primer emperador romà.

Ahir a la nit es van inaugurar les visites guiades a la reproducció de tamany real de l’Ara Pacis Augustae en el Palau de Congressos de Tarragona:

També s’ha fet una reproducció en color de l’August de bronze del Passeig Arqueològic de Tarragona, a imitació de l’estàtua d’August de Prima Porta de Roma:

Per cert, quina relació té August amb Tarragona? Quant de temps hi va sojornar?
Què simbolitza l’Ara Pacis Augustae? Qui és qui en aquest retrat de la família imperial?

Què simbolitzava l’estàtua d’August? Què et sembla en color? Per què va descalç? Fa poc vàrem visitar Tarragona arran del Festival Juvenil de Teatre Grecollatí, recordes on vàrem veure una estàtua d’August? En tens fotografies? Què en saps de l’August de Prima Porta?

No et perdis el Festival Tarraco Viva!
Programa de Tarraco viva en català
Programa en castellà
Programa de butxaca

Dos blogs de clàssiques de l’IPM, finalistes a Edublogs 2014

b788204a-af4f-4848-b5e4-43580e255137

L’univers clàssic dels nostres mots i Tòpics horacians arreu són finalistes en la vuitena edició del premi Edublogs d’Espiral en la mateixa categoria, Blogs d’alumnes de batxillerat. El 2011 Aracne fila i fila va acabar guanyant la Baldufa d’or en aquesta categoria i el 2009 El Fil de les Clàssiques la de plata en la categoria més disputada, la de blogs de professor@s.

Arribar fins aquí, alumnes, és tot un honor per al nostre centre i especialment per a les clàssiques. Continueu treballant i bona sort per a la final de la VIII edició del premi Espiral d’Edublogs. Sigui quin sigui el resultat Feliciter, discipuli discipulaeque!

L’enhorabona a tots els blogs finalistes!

Ruta per les inscripcions llatines de Palma amb Pep Campillo

Per Palma es poden trobar tota una cinquantena d’inscripcions llatines que poden servir per fer un bon recorregut didàctic amb alumnes de llatí; però poden ser també una ruta ben entretinguda i alhora cultural per fer individualment o amb tota la família i els amics un dissabte matí. El Col·legi d’Aparelladors de Mallorca i la Fundació Aedificat sota la direcció i conducció de Pep Campillo, professor de Llatí de l’institut Joan Alcover de Palma ens ofereix aquesta possibilitat.


 

Per tal de fer-ne un tastet i treure el rovell al llatí, comenceu per la inscripció llatina del sepulcre de l’església de Santa Magdalena, la que en la ruta es veu en l’església just abans d’entrar al convent de monges de clausura:

HIC CONDITA EST ANCILLA CHRISTI, SOROR CATHARINA THOMASA;
REGNI BALEARIS INDIGENA, HVIVS COENOBII MONIALIS PROFESSA,
A TENERIS ANNIS, DEO ADDICTISSIMA, SVPERIS FAMILIARIS,
DAEMONIB[VS] TERRIFICA, VIRTVTIBVS EXIMIIS, AC MIRACVLIS
CONSPICVA. OBIIT ANNO 1574. VITAE SVAE 41. CORPVS ILLIVS,
POST 40 ANNOS AB OBITV, INCORRVPTVM INVENTVM.
IN QVORVM MEMORIAM, ET CVLTVM, CVM IN LOCVLVM RECENS
EXTRVCTVM TRANSFERRETVR, RELIGIOSA BALEARIVM PIETAS
HOC MAVSOLEVM D[ICAT] C[ONSECRAT] ANNO 1628.

A qui va dedicada? Per què? D’on era? Què va fer?  Quan va morir? A quina edat? Quan se li consagra aquest mausoleu i per què?

Mallorca té mil cares i una de molt important romana. Us recomano la ruta que ofereix en Pep Campillo i ja que sou a l’illa podeu aprofitar per fer els diferents itineraris romans per Mallorca:


Mostra Itineraris romans per Mallorca en un mapa més gran

Mares, no feu de Leto!

Vet aquí una escultura de  William Henry Rinehart  de la dea Leto (en llatí, Latona) i els seus fills. Sabríeu dir qui és i amb quines històries d’amor de mare la relacioneu?

Leto i els seus fills, Apol·lo i Diana de William Henry Rinehart (1874) Metropolitan Museum of Art, NY

Per molts anys a totes les mares i d’una manera molt especial a la meva. Estimeu  molt els vostres fills (moltes gràcies, filleta); però no feu de Leto!

N.B.: Mater matercula, Els fills, les millors joies; De qui fou mare Aurèlia Cotta?

Bona diada de Sant Jordi!

Un any més, aquest Sant Jordi hem volgut que fos col·laboratiu amb els instituts Lluis de Peguera de Manresa i amb el Maria Aurèlia Capmany de Cornellà de Llobregat i, per això, hem acceptat de bon grat la invitació de la professora de clàssiques Rocío Poyato de Els clàssics del Peguera:

santjordi2014

Aquestes són les participacions de l’IPM clàssic en el treball col·laboratiu, a més dels microrelats al Facebook amb la biblioteca Martí Rosselló de Premià de Mar:


Aquest Sant Jordi tampoc podia faltar el tradicional poema de la nostra poetessa aràcnida Pepita Castellví:

SANT JORDI

La primavera s’ha obert tintada de verds.

Sant Jordi arriba amb el color encès:

vermells, blancs, grocs, taronja, atzur.

Són roses, roses que es reflecteixen al fons dels ulls.

I per tot arreu llibres. Amb paraules grans, petits,

juganeres, amb olor de tinta, plenes d’encís.

El so corre per les parades, per les tendes,

amb l’aire perfumat de moltes veus.

Sant Jordi a l’abril:

Una rosa i un llibre.

Vermelles les roses.

Blanques les cançons.

Petjades a terra.

Llibres i colors.

Pepita CASTELLVÍ

Vet aquí els clàssics afortunats del Certamen de Sant Jordi 2014 i del concurs Odissea:

Bona Diada de Sant Jordi!

Escoltant les memòries perdudes de Marc Aureli

Marc Aureli

Marc Aureli, Museu Pushkin

“Hi ha bandits que per lliure designi abandonen la seva professió; emperadors, cap. Encara que al principi no desitgés el càrrec, segueixo sent emperador. I ho seré fins a la mort. Les responsabilitats cal exercir-les fins al final, encara que seria faltar a la veritat pretendre que mai hi ha dubtes en qui les exerceixen. De fet, cal desconfiar d’aquells que mai no es plantegen l’abandonament del càrrec, perquè el poder embriaga més que un barril de vi, i la borratxera de poder és la tirania “…

El 13 de juliol de 2009, unes obres per a la construcció d’una nova línia de tramvia als afores de Viena a la vora del Danubi, van treure a la superfície uns quants rotlles de l’època romana; estaven escrits en grec i tenien la marca de Marcus Aurelius Antoninus Augustus. Semblen fragments de les memòries perdudes de l’emperador filòsof que sojornant a Vindobona (l’actual Viena) va escriure les seves memòries i va morir l’any 180.

Al segle III Herodià i Dió Cassi van citar l’obra … encara que no hi va haver més mencions conegudes fins al segle XIV que el monjo Humbert de Bolonya la copia en un còdex avui perdut, però que es creu es guarda complet en els arxius secrets del Vaticà …

Videodrome el programa de Radio 3 de rtve, dirigit per Gregorio Parra i presentat per Gregorio Parra i Sandra Urdín amb música de John Dowland, Thomas Ravenscroft, Tieleman Susato i música anònima del Renaixement interpretada per Andreas Prittwitz; i cançons de Dowland interpretades per Sting ens ofereix la possibilitat de conèixer el pensament de Marc Aureli sobre la transitorietat i de la vacuïtat de les coses humanes i reflexionar sobre la importància de la filosofia en un moment com l’actual a punt de ser encara més arraconada del currículum escolar:

Videodrome – VINDOBONA – 29/09/13

Videodrome – VINDOBONA… (2n lliurament) – 12/01/14

Videodrome – VINDOBONA (3r lliurament 1ª part)- 20/04/14

Classical Culture: “Zeus, king of the gods”

Fa anys que no puc, tot i que m’agrada molt, impartir Cultura Clàssica. Les vint hores lectives les haig de dedicar al Llatí de 4t ESO i al Grec i al Llatí de primer i de segon de Batxillerat. La matèria de tercer de l’ESO l’han feta aquests últims anys professors de Filosofia i de Llengua i Literatura Catalana, aquest curs (2013/14) es fa Cultura Clàssica per primer cop i amb molt d’èxit en anglès i forma part del projecte de plurilingüisme del nostre centre, l’institut Premià de Mar, i tenim la gran sort de ser impartida per la professora Aida López, especialista en llengua anglesa i amant del món clàssic.

L’altre dia els alumnes de Classical Culture en van convidar a aquesta petita representació a la biblioteca de l’edifici Cristòfol Ferrer i em va fer tanta gràcia que em plau compartir-la aquí i felicitar així públicament l’Aida i els seus alumnes que, si bé comenten en anglès pels nostres blocs, encara no s’han decidit a fer-ne un apunt, però no crec que triguin massa.

[youtube]http://youtu.be/4OGglShG4bk[/youtube]

Ja em direu en comentari què us ha semblat? De què va l’obra? Quines dificultats heu tingut si és el cas? Encara recordo amb emoció l’última de les nostres representacions a classe de la meva Cultura Clàssica! etc.

Procedite gens classica!

DSC_0191

Ahir a la tarda vaig sentir el frec frec d’Hermes en l’entranyable homenatge que se li va retre a Sagunt. Avui vull compartir l’Hermes que ens va regalar el 2009 arran de la VII Jornada Clàssica de Sagunt  i l’Hermes que familiars i amics ens van obsequiar per preservar-la in aeternum juntament amb el trosset de la seva ànima que perviu en tots nosaltres. Hi havia molta gent: la seva família, autoritats i gent vinguda de tots els racons de la geografia peninsular i insular (entre els quals un bon nombre de chironians) i el missatge de l’emotiu acte amb què tots ens vam anar crec que va ser que ens continuava il·luminant amb el seu caduceu,  la seva alegria entusiasta, rialla penetrant, saviesa clàssica…, i que ens acompanyava per tal que continuéssim endavant: Procedite gens classica!

En el recopilatori de referències de condolències, va ser emotiu trobar-hi el nostre Avui és dimecres, què en diria Hermes?

[youtube]http://youtu.be/aZS0pVGPf1M[/youtube]

En el meu interior ressonaven aquells versos d’Horaci de l’Oda I 24:

…      durum: sed leuius fit patientia
      quicquid corrigere est nefas.

Em va agradar molt i em va emocionar molt sobretot que dos moments màgics en què a Santiago de Compostela em va mirar a través de l’objectiu de la meva càmera de vídeo quedessin immortalitzats en aquest vídeo homenatge; certament un a taula amb chironians pica l’ullet i l’altra fa ganyotes trapelles, talment el déu, mentre el company chironià Álvaro l’immortalitza amb aquella fotografia vestit d’esclau que tenim a Chiron.

In aeternum, Juanvi!Que tingueu uns bons Ludi Saguntini, sodales!, Procedite gens classica!, amplum amplexum, Celina!

Aquest Sant Jordi: Microrelats inspirats en el passat romà de Premià al Facebook

Ja has escrit al mur del grup del Facebook de la Biblioteca Martí Rosselló de Premià de Mar el teu microrelat inspirat en el passat real o fictici d’aquesta vil·la marinera de nom romà amb els balnea octogonals del jaciment de Can Ferrerons.

Aquest any en el certamen literari de Sant Jordi, a més del concurs tradicional en prosa i en vers, s’ha optat per les noves literatures i així ho feia saber la directora de la Biblioteca Martí Rosselló, Marta Romera,  a Premià notícies de Ràdio Premià de Mar.

Espero amb candeletes llegir les vostres microliteratures d’inspiració romana. El microrelat més votat rebrà el segon premi, el primer el triarà un jurat local.

microrelats

Hipsípila a Lemnos, segons Higí

Hipsípila. Teatre Joventut Hospitalet de Llobregat març de 2014. Fotografia d’Elisa Moya

La setmana passada vàrem gaudir amb la representació d’Hipsípila d’Eurípides a càrrec del grup Komos al teatre Joventut de L’Hospitalet de Llobregat. Anem ara a llegir en llatí el mite d’Hipsípila a l’illa de Lemnos segons les  Faules atribuïdes a l’hispà Higí:

In insula Lemno mulieres Veneri sacra aliquot annos non fecerant, cuius ira uiri earum Thressas uxores duxerunt et priores spreuerunt. at Lemniades eiusdem Veneris impulsu coniuratae genus uirorum omne quod ibi erat interfecerunt, praeter Hypsipylen, quae patrem suum Thoantem clam in nauem imposuit, quem tempestas in insulam Tauricam detulit […] Hypsipyle ex Iasone procreauit filios Euneum et Deipylum. […]

[Argonautae] ibi cum plures dies retenti essent, ab Hercule obiurgati discesserunt. Lemniades autem postquam scierunt Hypsipylen patrem suum seruasse, conatae sunt eam interficere; illa fugae se mandauit. hanc praedones exceptam Thebas deportarunt et regi Lyco in seruitutem uendiderunt. Lemniades autem quaecunque ex Argonautis conceperunt, eorum nomina filiis suis imposuerunt. 

De ser tu Hipsípila o Jàson quina correspondència tindríeu?