1. La llengua grega
(atès que el coneixement d’una llengua s’adquireix de forma progressiva, cal tenir en compte també alguns continguts que corresponen al Primer Any) – Identificació de les lletres, accents i altres signes relacionats amb l’alfabet, així com dels signes de puntuació usats en grec.
– Morfosintaxi nominal: exercicis de flexió del substantiu i de l’adjectiu (identificar formes donades o escriure una forma que es demani).
Les tres declinacions
L’article
Adjectius de 1a i 2a classe
Adjectius com πολύς i μέγας
Els graus de l’adjectiu – Morfosintaxi pronominal
(identificar formes donades o escriure una forma que es demani)
Els demostratius
L’indefinit τις i l’interrogatiu τίς; el negatiu οὐδείς
Els pronoms personals i el pronom αὐτός
El relatiu ὅς, ἥ, ὅ – Morfosintaxi verbal. Formes personals de la veu activa i mitjana, i formes no personals.
Verbs en -ω, no contractes i contractes: temes de present, de futur i d’aorist, en indicatiu, imperatiu, participi i infinitiu.
Verb εἰμί: present i imperfet d’indicatiu; infinitiu i participi.
Verbs en -μι: present d’indicatiu.
Tema de present i aorist d’altres verbs irregulars d’ús freqüent: οἶδα, ἔρχομαι, γίγνομαι, ἔχω, λέγω, λαμβάνω, χρή, δεῖ, ὁράω, etc. – Aplicació dels coneixements de la sintaxi nominal, verbal i oracional per poder interpretar textos breus. Identificació de les oracions en textos adients de dificultat mitjana per poder-los interpretar.
Sintaxi de l’infinitiu i el participi.
Preposicions i conjuncions.
Oracions subordinades:
o completives
o de relatiu
o adverbials (temporals i causals)
2.Els textos dels autors grecs i la seva interpretació – Traducció, amb l’ajut del diccionari, de textos de dificultat mitjana-baixa de prosa àtica, amb anàlisi sintàctica implícita, i explícita quan es demani. – Interpretació dels aclariments morfològics, sintàctics i/o semàntics que es donin a peu de text (per exemple, respecte de formes en modes subjuntiu i optatiu, en temps de perfet o en veu passiva) per a la seva inclusió en la traducció. – Estar familiaritzat amb els continguts de les obres següents:
Èpica: Ilíada, Odissea
Tragèdia: Èsquil, Prometeu encadenat
Sòfocles, Èdip Rei, Antígona
Eurípides, Medea, Bacants
Comèdia: Aristòfanes, Els núvols, Lisístrata
3. El lèxic grec i la seva vigència en la terminologia culta de les llengües modernes – Pràctica de maneig del diccionari. – El lèxic grec: familiarització amb mots habituals en la prosa àtica.
– Vocabulari culte i científic d’origen grec en català (o en castellà).
4. La idiosincràsia dels grecs i el seu llegat. – Comprensió d’obres senceres, o de parts escollides, de la literatura grega, sobretot referides a l’epopeia homèrica i al drama, i exposició d’alguns aspectes sobre la temàtica, els protagonistes i les característiques del gènere literari al qual pertanyen.
– Coneixement de les restes arqueològiques dels jaciments (Empúries) i dels museus que tenim al nostre abast. Les principals peces gregues del museu d’Empúries.
– Coneixement dels gèneres literaris en prosa, especialment la historiografia d’època clàssica, així com dels fenòmens històrics que s’hi expliquen.
– Coneixement de les produccions artístiques dels grecs antics i la seva funció (temples i teatres); la seva influència en creacions posteriors fins als nostres dies.