A veure si reconeixeu el mite ovidià corresponent a la segona part de Narracions de mites clàssics i, a continuació, en feu la seva recreació o actualització:
Ecce pictura IX. Quae fabula est?
33 Replies
Category Archives: Espai dels alumnes
“Ovidi per parelles”, adaptació curricular i atenció a la diversitat
Ovidi per parelles és l’adaptació del treball dels mites d’Ovidi, a partir de Narracions de mites clàssics, pels alumnes de quart de llatí que davant la impossibilitat de fer el treball de la guia de lectura Propostes de treball (pàgs. 191-201 versió en català; 203-213 en castellà) i no volent excloure’ls d’aquesta tasca, els vaig demanar una altra activitat i el resultat és espectacular. Aquí el teniu i aviat hi jugarem per tal de comprovar si realment sabeu en què es transformen els personatges dels mites ovidians.
Ovidi per parelles recull els mites de la primera part de les Narracions de mites clàssics ja que l’Hugo i l’Alexander finalment els han agafat al PQPI i ens han deixat però els tindrem sempre ben presents amb aquest joc de cartes per parelles que m’han regalat i que el Lucas amb l’ajut d’en Ricard, quan calgui, continuarà.
Les imatges són totes elles extretes d’internet, amb llicència Creative Commons, després d’haver fet una recerca exhaustiva i no pas per imatges del Google. El treball, com bé sabeu, el van fer majoritàriament en hores de classe i des del meu ordinador; també vàrem sentir com imprimien les imatges, els vàrem veure retallar, plastificar i tornar a retallar; també els vàrem veure aparellar mite i transformació, equivocar-se i tornar a buscar. Recordeu que la intenció d’Ovidi al principi de les Metamorfosis era precisament aquesta:
In noua fert animus dicere formas corpora.
Ara, però, ha arribat el moment de que nosaltres continuem amb el joc. En Lucas, ja sol ja amb en Ricard, ens farà aquest trimestre els mites de la segona part de Narracions, transformacions en plantes (per cert, en el vídeo heu vist com ja n’hi ha un, quin?) i el tercer el de la tercera part, transformacions en pedra. Entre tots i totes hauríem d’establir com jugar-hi, és a dir escriure les regles del joc i quan ho tinguem hi jugarem. El requisit màxim és demostrar que sabem els mites ovidians recollits en les Narracions de mites clàssics (ed. Teide) i que sou capaços d’explicar-los una vegada heu unit l’obra d’art (també es podria identificar) amb l’animal, planta o pedra resultant de la transformació.
N.B.: L’enhorabona Lucas, Hugo i Alexander! Us desitjo bona sort en trobar el vostre camí! Tot és possible si un s’ho proposa.
Videofelicitació de quart!
Els alumnes de quart de l’ESO de llatí han fet aquesta videofelicitació plurilingüe per a tots els filadors i filadors i per a tots els aràcnids i han volgut publicar-la a El Fil de les Clàssiques perquè encara creuen que publicar aquí té més honor que al premiat Aracne Fila i Fila. Els he concedit aquest desig, tot i que no és cert el que pensen; però és Nadal!
“What’s This?” Nightmare Before Christmas in Latin! “Quid Est?
Dies Natalis Solis Invicti
Ara va de gentilicis!
Saps què és un gentilici?
Doncs, un gentilici és el nom amb què es designa les persones i els objectes en relació amb el seu lloc de procedència. No s’ha de confondre amb el topònim que és el nom d’un lloc.La majoria de vosaltres sou premianens i premianenques, no?
Prové del mot llatí gens, gentis que vol dir “estirp, llinatge” i es refereix a un grup familiar amb un antecessor comú.
Per extensió, ens indica el lloc de procedència d’una persona o d’un objecte. Hi ha gentilicis que deriven del nom llatí que els romans van donar al nucli urbà. Així un ilurenc és un habitant de Mataró, Iluro en temps dels romans. Sovint el gentilici que deriva del topònim d’origen llatí conviu amb el gentilici derivat del topònim modern, així els habitants d’Astorga, l’antiga Asturica Augusta, es diuen astorgans i també asturicenses (cultisme).
Saps altres gentilicis d’origen llatí? Per exemple, d’on és un/a gerundense, tarraconense, ilurdenc/a, baetulense… En aquest Google maps, localitza tots els gentilicis que s’indiquen aquí tot recordant el nom llatí d’aquests assentaments romans (vid. topònims llatins de l’antiga Hispània i Google maps de toponímia de la Hispània romana) i la ciutat actual corresponent:
Abderità (Abdera); accità (Acci); astigità (Astigi); asturicense (Asturica); aurgità (Aurgi); ausetà, ausonense (Ausa); bilbilità (Bilbilis); calagurrità (Calagurris); cesaraugustà (Caesaraugusta); complutense (Complutum); dertosense (Dertosa); easonense (Aeason); egabrense (Egabris,Igabrum, Licabrum); gadità (Gades); egarense (Egara); emeritense (Emerita); emporità (Emporiae); gerundense (Gerunda); hispalense (Hispalis); ilerdenc (Ilerda); ilicità (Ilici); ilurenc (Iluro); lucense (Lucus Augusti); malacità (Malaca); mirobrigense (Mirobriga Vettorum); numantí (Numantia); onubense (Onuba); oscense (Osca); pacense (Pax Iulia); palentí (Palentia); pincià (Pintia); salmantí (Salmantica); setabense, setabità (Saetabis); tarraconense (Tarraco); ursaonense (Urso)…
Veure Ara va de gentilicis! en un mapa més gran
No sols la penísula ibèrica fou romanitzada. Amb quin altre nom es corresponen els gentilicis següents: hispans, germànics, gals, lusitans, helvètics, britànics…?
N.B.: Consulteu Societat d’Onomàstica.
Vitam quae faciant beatiorem…
Marcial (si no sabeu qui és Marcial a hores d’ara, busqueu-lo amb el CERCA del bloc!) es dirigeix al seu amic i patró Luci Juli Marcial i, seguint el tòpic literari de la felicitat, presenta en vers i en forma sintètica el seu ideari de vida feliç “Les coses que fan més feliç la vida…”. Apa, no et vénen ganes de conèixer-les; doncs ja podeu acabar de traduir els versos restants:
Vitam quae faciant beatiorem,
Iucundissime Martialis, haec sunt:
Res non parta labore, sed relicta;
Non ingratus ager, focus perennis;
Lis numquam, toga rara, mens quieta; 5
Vires ingenuae, salubre corpus;
Prudens simplicitas, pares amici;
Convictus facilis, sine arte mensa;
Nox non ebria, sed soluta curis;
Non tristis torus, et tamen pudicus; 10
Somnus, qui faciat breves tenebras:
Quod sis, esse velis nihilque malis;
Summum nec metuas diem nec optes.
X, 47
N.B.: Una traducció, entre tots i totes triarem la millor (ha de ser pròpia); una recreació del poema seguint el tòpic literari i la llarga tradició literària, si t’hi fixes, Marcial fa servir la parataxi i les oracions nominals, si tu fas el mateix aconseguiràs exposar poèticament què és per a tu la felicitat; o una cançó, per què no?. Si no ets ni traductor ni poeta, potser ets filòsof i pots argumentar quin ideari filosòfic segueix Marcial en aquests versos. Una cosa o altra trobaràs, sigues feliç, però!
Aliud est enim epistulam, aliud historiam, aliud amico, aliud omnibus scribere
En la sisena lletra, Plini el Jove escriu a Tàcit sobre la mort del seu oncle, Plini el Vell, que va morir durant l’erupció del Vesuvi, a Pompeia, l’any 79 d.C. Va escriure l’epístula per donar a Tàcit material útil per a les seves Històries. El Jove tenia testimoniatge de primera mà sobre la mort del seu oncle i reconstrueix els últims dies de Plini el Vell a partir de les dades objectives i la seva experiència dels fets; però la narració del Jove, coneixedor de la seva gran responsabilitat -sap que l’historiador Tàcit immortalitzarà la memòria de l’oncle segons la qualitat i la persuasió del seu relat- diu en el nivell metatextual més coses: Plini el Vell va morir com un heroi. Els científics no han sabut fins al segle XX que la descripció de Plini el Jove de l’erupció del Vesuvi no era pura literatura i en el seu honor han anomenat a aquest tipus d’erupcions, caracteritzades per columnes de fum i cendra, amb pedra tosca i explosions de gas, plinianes.
Escolteu amb atenció la sisena carta de Plini el Jove a Tàcit o bé llegiu-la a 7 Lletres. Llibres V-IX. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1927 amb traducció de Marçal Olivar, i després, tot imitant l’estil epistular de Plini el Jove que tenia més o menys la vostra edat en el moment dels fets, disset anys, haureu d’escriure una carta a un habitant de Pompeia tot explicant el que us ha impressionat dos mil anys més tard ser sabedors de la seva mort, víctimes de l’erupció del Vesuvi, en un moment en què el volcà islandès ha aterrit i aterreix els aeroports europeus amb el seu núvol de cendra. No heu de convèncer Tàcit però sí a mi, tasca també de gran responsabilitat; per tant, després d’haver comentat Pompeia, quina meravella i d’haver vist Pompeya, el último día de Peter Nicholson, documentada dramatizació de la catàstrofe, i Los misterios de Pompeya de Marie-Noëlle Himbert, documental científic, utilitzeu fets històrics i arqueològics i altres recursos expressius per fer una “Epístola a un habitant de Pompeia” tot tenint en compte l’encapçalament de l’article, mots finals de la lletra de Plini a Tàcit (per cert, sabeu què volen dir aquests mots de Plini el Jove?). Si voleu saber la segona carta de Plini el Jove a Tàcit, escolteu aquest àudio o llegiu-la a la pàgina 49 del llibre esmentat:
Valete!
El rap de les Clàssiques
Escolteu bé aquest rap d’un alumne de llatí de quart d’ESO de l’IES Cristòfol Ferrer, es fa dir Deka. Avui no és el meu aniversari ni el meu sant, però m’ha semblat un regal excel·lent.
Plurimas gratias tibi ago!
Les manualitats de Cultura clàssica
Hem arribat un any més a finals de curs i, conjuntament amb els alumnes de dibuix de l’Anna Sánchez, hem exposat els treballs manuals (cases romanes, amfiteatre, dominó mitològic, etc) que al llarg de l’any hem anat fent a Cultura Clàssica. Per a tots els que us vàreu perdre l’exposició del divendres passat al nostre institut, teniu aquí un petit muntatge per contemplar els vostres treballs de cultura clàssica. L’enhorabona a tots i a totes!
Més llatinismes amb imatges
Quan vaig manar la feina als d’iniciació al llatí poc m’imaginava que em fessin uns muntatges tan fantàstics. Era la primera vegada que se’m passava pel cap i no sabia què m’acabarien fent. N’estic molt contenta. Aquí encara us penjaré el de l’alumna Marina Royo i el de l’Oriol García-Penge d’Iniciació al llatí de 4rt ESO perquè si voleu els pugueu comentar el seu muntatge amb llatinismes. Si voleu veure els dels seus companys aneu a llatinismes amb imatges i a llatinismes a la carta.
LLatinismes, per Marina Royo:
Llatinismes, per J. Oriol García-Penge de Gea:
En Hanza Maanani ha preferit fer un dibuix original que també podem contemplar:
Guaita, amb qui es trobaren!
Tot passejant per les Rambles de Barcelona, mireu amb qui es van trobar i fotografiar la Sara, la Judit, Marina i l’Agus! Què en sabeu d’aquest personatge mitològic, per què és tan horripilant, què feia, qui el matà, etc.
Si encara no ho sabeu o no ho recordeu, potser és el moment de llegir les pàgines 136-143 del llibre de lectura Narracions de mites clàssics, ed. Teide.
Mentrestant, qui va pintar aquest quadre? Què n’opineu?
