Category Archives: Cultura clàssica

Visitant virtualment el Colosseu

Aquests dies sentirem parlar molt de la final de la Champions que s’ha de jugar a l’Estadi Olímpic de Roma, recinte inicialment construït per Mussolini el 1938 i remodelat parcialment per als Jocs Olímpics de 1960. És probable que molts comentaristes i articulistes de premsa es refereixin al recinte amb expressions com “Colosseu romà”, “Colosseu de la pilota” o similars, fent un paral·lelisme entre l’Estadi Olímpic i l’autèntic Colosseu, edificat per ordre de l’emperador Vespasià cap el 70 dC. Segurament, la majoria d’afortunats que acudiran a la final ho faran amb un pla de viatge massa ajustat per dedicar el temps a redescobrir l’ingent patrimoni històric romà. Tot i que res no pot substituir la vivència directe dels llocs i els esdeveniments, gràcies a les noves tecnologies, avui disposem d’un ampli catàleg de recursos web per viatjar i visitar virtualment llocs d’interès de tot el planeta, proporcionant-nos una experiència molt fidedigna a la real.

Una d’aquestes experiències virtuals la podem viure visitant 360cities.net. Aquest portal acull la captació fotogràfica de milers d’indrets a través de panoràmiques esfèriques en alta resolució, fetes per fotògrafs professionals i aficionats que han posat els seus treballs a disposició de tothom. L’exploració d’aquestes imatges es fa a través d’un visor que ens permet controlar paràmetres com el zoom, el sentit i la velocitat del gir vertical-horitzontal, així com saltar a d’altres captacions pròximes a l’indret. Aquesta aplicació també s’integra en Google Earth, el programa en local del gegant americà que ens permet volar i visitar la terra i part del firmament i dels fons marins.

Per a aquells que la final de la Champions a Roma no doni més de sí, tot seguit teniu un magnífic treball sobre el Colosseu i els seus voltants del fotògraf alemany Jürgen Diemer. Per accedir als controls panoràmics s’ha de clicar sobre “show controls”.

Cliqueu aquí, si ho voleu veure en el lloc oficial a plena resolució.

La mitologia i les fonts d’energia

  • Quines són les principals fonts d’energia i a quins personatges de la mitologia clàssica els podeu associar i per què?

  • Què us ha semblat aquest vídeo d’EnergiK, TV3 2007? On es va enregistrar? Quins referents clàssics hi heu reconegut? bla, bla, bla

Els números romans arreu

Els números romans encara s’utilitzen en la numeració de segles, capítols o reis, també en rellotges… però sobretot han perviscut en moltes paraules compostes com:

uni- de unus, una:  unicorn, unívoc, unifoliat, unípar, unió, univers, universitat, uniforme, unipersonal, uniaxial, univalent, unicel·lular, unicolor, unicorne, unifamiliar, uniflor, unigènit, unilateral, unilingüe, uniliteral, unilobulat, unimolecular, unípede, unisex, uníson, unisexual,  …

Ara caldria fer el mateix amb els ètims dels altres numerals: duo-, bi- bis, tri- tres-, quadri- quinque-, sex-, septi-, oct-, nov- dec-, duodec-, viginti, cent-, mil-…

Tenint en compte l’any de la fundació de Roma (la recordeu?) i que nosaltres vivim en el 2009, quant de temps ha passat i com es diu en llatí? Cal recordar també el llatinisme. Si voleu podeu proposar als companys de fer sumes o de citar dates rellevants de la història de Roma en llatí.

Practiqueu i practiqueu!

Vid. Els números romans del llatí a les nostre llengües.

V Magna Celebratio passada per vent i aigua!

Ja ha passat la Magna Celebratio 2009  (festival romà de Badalona 24-26 d’abril de 2009) i aquest any no ha estat tan lluïda com en les edicions anteriors per aquest temps primaveral tan plujós i ventós que hem tingut. Va ser tot un èxit la XV Jornada de portes obertes, amb  visites guiades al projecte de l’obertura al públic de les termes romanes amb el Decumanus, on es conserven les restes de botigues, diversos carrers i altres construccions, formant un conjunt arqueològic urbà de més de tres mil metres quadrats de superfície.

No us perdeu els nostres muntatges àudiovisuals d’ Un dia a l’antiga Baetulo I i II, representat fa anys al Decumanus, i els de la Magna Celebratio MMVIII de la Textrina, Macellum et pistor, Ludi gladiatori, entre d’altres.

Sort que l’alumna de segon de batxillerat de llatí, Verónica Vega, tot fent cas a la meva crida, va aprofitar el bon temps del dissabte i va aconseguir fer-nos un bon reportatge per a El Fil de les Clàssiques. Aquí el teniu i espero que us agradi tant com a mi:

També podeu fer-vos una idea de l’ambient de la Magna Celebratio 2009 amb aquest altre vídeo del YouTube:

 

Mater, matercula!

harvard-1960342

Qui estima més els fills: les mares o els pares? Aristòtil a Ètica a Nicòman ho tenia clar: les mares.  En la literatura grega, també sembla que estimen més les mares. Els fills eren la seva vida i tot sovint morien, en el part, per donar-los vida. L’embaràs, el part, els primers anys junts en el gineceu fan que la dona senti el fill com a alguna cosa pròpia. A més, s’hi sentia completament realitzada i es complaïa moltíssim, tot mirant la canalla, acaronant-la, adormint-la, alletant-la, embolcallant-la, cantant-li, criant-la…. Era allò que diem en català una autèntica lloca.

La literatura grega, però, identifica aquest amor de mare amb diversos animals com l’ocell que protegeix els pollets sota l’ala, o com l’ovella alletant el xaiet, o l’eugua que nodreix la pollina, o la lleona que defensa els seus cadells.

La dona grega també comptava amb les esclaves, la dida i les àvies per criar els seus fills en un clima d’amor i acolliment. També hi havia carinyoses mares adoptives i dolces mares acollidores ( la Sàmia de l’atenès Menandre!).

Quan li arribava la mort, tot era orgull de mare:

Aquesta tomba m’ha ofert el meu marit Froures,

digna corona de la meva pietat.

Deixo en les cambres de Froures un cor il·lustre de fills,

fidel testimoni de la meva vida assenyada.

Dona d’un sol em moro, però en deu vivents visc,

havent collit el fruit d’unes noces fecundes.

Anònim, Antologia Palatina (trad. M.Àngels Anglada)

Quina mare divina pateix moltíssim quan li rapten la filla? Quina, quan els seus pretendents pretenen fer una emboscada al seu fill? Quina mare prefereix morir abans de suportar el dolor de l’absència del seu fill? Quina mare disfressa de nena el seu fill perquè no vol que mori a Troia? Quina dida estima, pateix i s’alegra com una mare? Quines altres mares de la literatura o mitologia grega recordeu? Totes són bons models?

Feliciter, mater, matercula mea!

Nîmes i el cocodril de Lacoste

lacoste_logo.jpg 

Tots coneixem el logo caracterític de la marca Lacoste; però potser poc ens imaginàvem que també tinguis a veure amb els romans. Personalment, ho vaig descobrir de la mà de la doctora Isabel Rodà de Llanzà, en el decurs de les III Jornades de Clàssiques. La curiositat que em va despertar m’ha portat fins aquí:

Nîmes al sud de França té un poderós passat romà, el més conegut del qual és la Maison Carré però el seu escut, el seu emblema dissenyat per Philippe Starck el 1985, l’escut de futbol, el cocodril i la columna de la plaça du Marché de Martial Raysse, a part dels quatre cocodrils dissecats i penjats a l’entrada del seu ajuntament,  ens recorden les monedes romanes:

monedasnimes2.jpg

Nîmes va ser fundada en temps d’August. Atès que bona part dels seus fundadors eren veterans que provenien d’Egipte, van encunyar una moneda fundacional amb la victòria de la batalla naval d’Acci (31 aC) a Egipte, simbolitzada amb un cocodril lligat a una palmera amb la llegenda COL.NEM. Colonia Neumausensis, nom derivat de l’expressió llatina “des del Nil“. El fet d’estar lligat a la palmera significa el domini romà d’Egipte, que a partir d’aleshores esdevindria el graner de Roma.

 El tennista francès René Lacoste va rebre el nom de “el Cocodril” per la seva agressivitat en la pista una vegada va obtenir com a regal una maleta de cocodril que li feia molta il·lusió. El 1933, quan es va retirar, va llançar una samareta de tennis blanca de màniga curta  i amb botonets fins al coll ribetejat i amb un emblema d’un petit cocodril verd primavera amb una mica de vermell a la boca oberta. Aquestes samarretes, els polos, han estat de moda des del 1930 i, a partir de 1970, s’hi van posar també altres peces de roba amb una àmplia gamma de colors i de models. 

Creieu que Lacoste es degué inspirar en el cocodril de les monedes romanes de Nîmes: posició, direcció… Què n’opineu?

Cap a Ullastret, s’ha dit!

No us perdeu les visites teatralitzades organitzades pel  Museu d’Arqueologia de Catalunya-Ullastret: Indiketa, Ultibeles i Bintar.
En aquesta visita singular i gratuïta, Indiketa, una antiga habitant d’Ullastret, en companyia dels seus veïns Ultibeles i Bintar, us conviden a passejar pel jaciment i a recordar plegats un moment clau de la història: l’arribada dels romans.
Si mireu aquest vídeo que vaig fer quan hi vaig anar amb la família, segur que us vindran ganes d’anar-hi i de conèixer millor els ibers:

[youtube]https://youtu.be/ggNCsKwvJCQ[/youtube]

També podeu fer una visita virtual al jaciment d’Ullastret.

Déus i herois en la literatura grega

D’aquesta presentació sobre Déus i herois en la literatura grega, m’heu de comentar quins déus i quins herois  heu reconegut en les imatges i per què; per què diem que la literatura grega és sobretot mitogràfica? Per què la mitologia grega encara avui ens agrada tant?…

Recordeu que heu de clicar damunt per anar desplegant les descripcions associades, a més d’anar seguint les fletxes indicadores.

Que la mitologia us acompanyi!

Roma, de Manel

Ahir, a Igualada, vaig tenir la sort de participar en el Projecte Neptú  i el professor Salvador Oliva (membre del CECI i principal impulsor del projecte) em va descobrir Roma del disc Els millors professors europeus (Discmedi) del grup barceloní  Manel:

Si hagués nascut a Roma, fa més de dos mil anys,
no faria olor a xampú el teu cabell daurat,
oferiríem bous als déus, brindaríem amb soldats
i ens despertaria un carro pujant per l’empedrat.

I els turistes es fan fotos on tu i jo vam esmorzar,
són les coses bones de passar a l’eternitat,
i una guia els ensenya el mosaic del menjador,
es retraten i passegen per la nostra habitació.

I ara un nen dibuixa a llapis a la sala del museu
el braçalet de maragdes que t’embolicava el peu
i un submarinista troba els nostres gots i els nostres plats,
són les coses bones de passar a l’eternitat.

Què uns ha semblat aquesta cançó de Manel sobre la seva translació a l’antiga Roma?

Us atreviu a cantar-la?

P.D. Curs 2018/2020
Neus Gili, alumna de l’institut Premià de Mar versiona “Roma” de Manel:

S’acosta la Magna Celebratio 2009!

Durant els dies 24, 25 i 26 d’abril tornarem a gaudir de la Magna Celebratio a Badalona. No us perdeu aquesta gran festa romana! Aquí teniu tota la informació per no perdre cap reconstrucció històrica. Per començar a fer boca, reviviu amb els vídeos següents alguns moments de la Magna Celebratio de l’any passat a El Fil de les Clàssiques:

Allí ens veiem!