Experts blocaires de grec, com veieu la decoració d’aquesta ceràmica?

L’alumna de tercer d’ESO de Cultura Clàssica, Laura Galán, ha presentat el seu treball del tercer trimestre i ha sorprès els companys de classe amb aquest original vídeo. No cal dir que s’hi ha esforçat molt i que ha hagut de superar moltes dificultats d’edició i de muntatge en aquesta opera prima. L’enhorabona, Laura! Tant d’esforç, haurà valgut la pena!

Al llarg del curs, hem treballat en més d’una ocasió Juli Cèsar: vida i obra, frases cèlebres, etc. Però una notícia d’ahir (JT France 3), relacionada amb la descoberta d’un bust seu, potser el més fidedigne, ens obliga a tractar-lo de nou.
Llegiu la descripció que Suetoni va fer de Juli Cèsar a El diví Cèsar 45, en traducció de Francesc Carbajo (La Magrana, 1995):
“Diu la tradició que feia una gran alçada, que tenia un color de pell pàl·lid, els membres ben proporcionats, la cara un xic massa plena, els ulls negres i vius i una bona salut, per bé que, vers la fi de la seva vida, solia perdre sobtadament el coneixement i li agafaven esglais durant el son. En dues ocasions va patir el mal dels comicis en plena activitat. Pel que fa a la cura del seu cos era força primmirat, i així, no es limitava a fer-se tallar els cabells i a afaitar-se escrupulosament, sinó que fins i tot es feia depilar, tal com li van retreure alguns. El defecte de la calvície, certament el suportava molt malament, car hagué de veure-la sovint convertida en blanc de la riota dels seus detractors. És per això que s’havia acostumat a pentinar-se endavant des de la coroneta els pocs cabells que tenia i que, de tots els honors que li concediren el senat i el poble, el que rebé i adoptà amb més satisfacció fou el dret de portar sempre la corona de llorer.”
Tot seguit, llegiu la notícia del País i del Periódico d’ahir. A continuació, comenteu si creieu que el bust trobat al Roine és fidel al retrat de Juli Cèsar que ens ha deixat Suetoni.
Amb els alumnes de primer de batxillerat, dimarts a la tarda, vàrem jugar a Labyrinthos de Fernando Lillo et alii. És un joc didàctic genial per repassar temes de cultura clàssica, literatura romana, art … d’ ediciones Eureka (sobretot per a aquells dies, especialment tardes, que no hi ha manera de fer una classe intensa), i ens hem adonat que alguns temes els portem molt ben assimilats, però d’altres cal fixar-s’hi més.
Els ludi gladiatori eren un espectacle de lluita patrocinat i organitzat per un patrici que feia carrera política. A la Magna Celebratio MMVIII, vàrem poder assistir a uns ludi gladiatori pagats per un romà enriquit amb el negoci del vi, a càrrec de Taller de Reconstrucción Histórica d’Alacant.
L’alumna de Cultura clàssica de 3r d’ESO, Fiorella Scotto, ha adjuntat com a annex al seu treball Del Caos als déus olímpics (pdf), un dominó molt interessant, fet en cartró dur amb els atributs dels déus:
A veure, si endevineu a quina divinitat corresponen les fitxes dobles següents?:
Clica en el reproductor per començar l’audició de la primera part de la comèdia Lisístrata d’Aristòfanes en traducció de Cristián Carandell (Institut del teatre, 1988). Trobaràs la fitxa de lectura a Grec 2, ed. Teide, 2005 pàg. 138 i la notícia aquí :
Clica en el reproductor per continuar escoltant la segona part de l’obra:
Aquest és el vídeo que m’ha presentat com a treball de classe l’alumne de grec Cristian Dedeu Van den Berg sobre els jocs olímpics quan sols falten uns mesos per una nova edició a Beijing 2008. Amb el seu permís, crec que és bo que tots i totes el pugueu visionar, compartir i comentar. L’enhorabona, Cristian!