Al llarg del curs, hem treballat en més d’una ocasió Juli Cèsar: vida i obra, frases cèlebres, etc. Però una notícia d’ahir (JT France 3), relacionada amb la descoberta d’un bust seu, potser el més fidedigne, ens obliga a tractar-lo de nou.  

Llegiu la descripció que Suetoni va fer de Juli Cèsar a El diví Cèsar 45, en traducció de Francesc Carbajo (La Magrana, 1995):

“Diu la tradició que feia una gran alçada, que tenia un color de pell pàl·lid, els membres ben proporcionats, la cara un xic massa plena, els ulls negres i vius i una bona salut, per bé que, vers la fi de la seva vida, solia perdre sobtadament el coneixement i li agafaven esglais durant el son. En dues ocasions va patir el mal dels comicis en plena activitat. Pel que fa a la cura del seu cos era força primmirat, i així, no es limitava a fer-se tallar els cabells i a afaitar-se escrupulosament, sinó que fins i tot es feia depilar, tal com li van retreure alguns. El defecte de la calvície, certament el suportava molt malament, car hagué de veure-la sovint convertida en blanc de la riota dels seus detractors. És per això que s’havia acostumat a pentinar-se endavant des de la coroneta els pocs cabells que tenia i que, de tots els honors que li concediren el senat i el poble, el que rebé i adoptà amb més satisfacció fou el dret de portar sempre la corona de llorer.”

Tot seguit, llegiu la notícia del País i del Periódico d’ahir. A continuació, comenteu si creieu que el bust trobat al Roine és fidel al retrat de Juli Cèsar que ens ha deixat Suetoni.