15 thoughts on “Qui van ser Indíbil i Mandoni?

  1. Marina

    No tenia ni idea de qui eren, així que he buscat informació:
    Els cabdills ibers Indíbil i Mandoni són tot un símbol per a la ciutat de Lleida. Indíbil, líder ilergeta de la segona meitat del segle III a.C., i Mandoni, cap dels Ausentans, van lluitar per la independència dels seus territoris davant de la invasió de cartaginesos i romans.
    L’estàtua que els representa (foto), de fet, és un lloc emblemàtic per als lleidetans.

    Margalida, segueixo comentant.
    Vale!

  2. Coral

    Hola Margalida.
    No sé qui són i he buscat imformació dells:
    L’escultura representava Istolaci i Indortes, dos guerrers cèltics que lluitaren contra els cartaginesos durant la segona guerra púnica. L’any 1946 es realitzà la rèplica en bronze actual i es dedicà als guerrers ilergetes.

    Avui en dia, l’estàtua d’Indíbil i Mandoni és considerada com un dels monuments més destacats i simbòlics de Lleida, juntament amb La Seu Vella. Situat en un dels centres d’activitat més importants de la ciutat, s’ha convertit en punt de trobada per a desenes de lleidatans.

    Axió es lo que he trobat, esperu k sigui això.
    Segueixu comentan…

    Coral

  3. Camila Pérez

    Margalida! No tenia ni idea de qui eren, de fet mai havia vist aquesta estàtua, però per l’informació que he trobat veig que Mandoni, cabdill iber, era el cap de la tribu dels ausetans, els quals ocupaven la regió d’Ausa, actualment comarca d’Osona a Catalunya, amb assentament principal a la població de Vic.Encara que el llegendari pretén fer-lo germà menor d’Indíbil això sembla poc probable, i en tot cas, si existia alguna relació familiar, seria mitjançant la dona d’algun d’ells, que seria germana de l’altre.
    Mandoni es va rebel·lar primerament contra Roma al costat d’Indíbil i amb el suport del principal enemic de Roma en aquell moment, Cartago, liderat per Anníbal Barca. Més endevant els papers es van intercanviar ja que els romans van aconseguir convencer als ilergets que els cartaginesos els havien traït. Així doncs, ilergets i ausetans van unir-se als romans i van contribuir a fer fora de la península ibèrica als cartaginesos. Després però, els romans van mostrar les seves autèntiques intencions, que no eren altres que sotmetre als pobles peninsulars. Fou llavors quan Indíbil i Mandoni s’uniren, encapçalant una coalició de pobles ibers, i es van enfrontar als romans de nou, liderats per Publi Corneli Escipió, l’any 206 aC. La lluita va finalitzar amb victoria romana. Un any després, el 205 aC, mentre Escipió abandonava Hispania per dirigir-se al continent africà, els ibers no donats per vençuts van intentar una nova revolta on Indíbil va morir al camp de batalla i Mandoni fou entregat a Roma pels seus propis seguidors on va morir crucificat juntament amb altres cabdills locals.

    Espero que t’agradi l’informació Margalida!
    Salve!

  4. mcapella Post author

    Seràs, Camila, una bona alumna de batxillerat, quan passis la ESO.

  5. andrea gonzalez

    Van ser dos grans guerrers.
    Al 218 aC va dirigir els auxiliars hispans del general cartaginès Hannó. Governador de les províncies al nord de l’Ebre, però més tard fou alliberat i el 217 aC apareix amb el seu germà Mandoni atacant territori de tribus aliades de Roma, però els èxits romans el van obligar a romandre aturat.

  6. Nora

    Salve!
    he buscat informació sobre Indíbil i Mandoni.
    Indíbil era in lider ilergeta de la segona meitat del segle III a.C, i Mendoni cap del Ausentans.Van lluitar per la independència dels seus territoris davant de la invasió de cartaginesos i romans. Els ilergetes tenien lltirta (Lleida. Mentre que els Ausetans estaben establerts a Vic. Indíbil i Mandoni van lluitar contra els romans com aliats dels cartaginesos. Els romans, però, els van saber atraure cap els seus interesos i van convèncer als cartaginesos els havien traït. Els ilergetes i ausetans es van unir amb els romans i van posar-se d’acord per fer fora als cartaginesos de la península. Els romans van mostrar les seves autèntiques intencions, que no eren altres que sotmetre als pobles peninsulars. Indíbil i Mandoni s’uniren encapçalant una coalició de pobles Ibers, i es van enfronat als romans. La lluita acaba amb la victoria romana, i Indíbil trobà la mort en camp de batalla. Mandoni va sobreviure, però fou entregat a Roma, que l’executà juntament amb altres cabdills locals. Els lleidatans han atorgat a Indíbil i Mandoni el paper d’herois.

    Això és tot Margalida!
    petons 🙂

  7. mekki

    salve¡¡¡

    com anem com pots veure ja vaig comentan¡¡¡

    Avui e fet una mica de recerca i e pogut trobar tota aquesta informació sobre Indíbil i Mandoni, es molt interresant el que trobat.Mira-t`ho i digam que et sembla.

    Els cabdills ibers Indíbil i
    Mandoni són tot un símbol per
    a la ciutat de Lleida. De fet,
    l’estàtua que els representa,
    situada a l’Arc del Pont
    (plaça Agelet i Garriga) és un
    lloc emblemàtic pels lleidatans.
    Indíbil, líder ilergeta de la
    segona meitat del segle III
    a.C., i Mandoni, cap dels
    Ausentans, van lluitar per la
    independència dels seus territoris
    davant de la invasió de
    cartaginesos i romans. Els ilergetes
    tenien Iltirta (Lleida)
    com a principal assentament,
    mentre que els Ausetans estaven
    establerts a Vic.
    Indíbil i Mandoni van lluitar
    primer contra els romans com
    aliats dels cartaginesos. Els
    romans, però, els van saber
    atreure cap als seus interessos
    i van convèncer als ilergetes
    que els cartaginesos els
    havien traït. Així doncs, ilergetes
    i ausetans van unir-se als
    romans i van contribuir a fer
    fora de la península als cartaginesos.
    Després, però, els
    romans van mostrar les seves
    autèntiques intencions, que
    no eren altres que sotmetre
    als pobles peninsulars. Fou llavors
    quan Indíbil i Mandoni
    s’uniren, encapçalant una
    coalició de pobles ibers, i es
    van enfrontar als romans.
    Els ilergetes, derrotats en
    primera instància, aprofitaren
    la partida cap a Itàlia del
    general romà Escipió per tornar
    a sublevar-se. La lluita va
    finalitzar amb victòria romana
    i Indíbil trobà la mort en
    camp de batalla. Mandoni
    va sobreviure, però fou entregat
    a Roma, que l’executà
    juntament amb altres cabdills
    locals.
    Des de llavors, els ilergetes
    van anar adoptant poc a
    poc la cultura llatina i ja no
    van plantejar problemes militars
    importants als romans.
    Fou el moment en què Iltirta
    esdevingué Ilerda.
    Els lleidatans han atorgat a
    Indíbil i Mandoni el paper
    d’herois. Uns herois que representen
    la resistència dels
    habitants de Lleida davant
    les invasions exteriors. La lluita
    per mantenir la seva independència
    ha convertit
    aquests dos ibers en un símbol
    de força i coratge per a tots
    els lleidatans.

  8. andrea garcia

    He aqui la meva petita recerca:
    Indíbil i Mandoni han passat a la història per ser dos dels cabdills ilergetes més destacats i per les lluites que van mantenir contra els romans. Indíbil es va aliar amb els cartaginesos i al costat d’aquests van lluitar contra els romans, durant la segona guerra púnica, després que els romans, comandats per Cneu Escipió, desembarquessin a Empúries (218 aC). Indíbil, juntament amb el cartaginés Hannó, va ser empressonat el mateix any per Escipió, quan avançava cap a l’Ebre.
    Aproximadament al cap de dos anys, Indíbil i el seu germà Mandoni es vàren aliar amb els romans i van lluitar al seu costat enfront dels cartaginesos, ja sigui perque havia tingut certes discrepancies amb els generals cartaginesos o bé perque s’havia acollit a la política de captació dels indígenes de Plubi Corneli Escipió.
    El 207 aC Indíbil i Mandoni es vàren aixecar contra els romans tot aprofitant la indisciplina d’una part de l’exèrcit, però, fou vençut i a la vegada perdonat per Escipió.
    El 206 aC es vàren aixecar de nou i van formar un exèrcit d’ilergetes, ausetans i lacetans. Aquesta vegada també vàren ser vençuts, però amb la diferència que aquesta vegada no se’ls hi va perdonar la vida. Van ser morts per l’exèrcit comandat pels procònsols Luci Lèntul i Luci Manli Occidi.
    La mort d’aquests dos règuls va posar punt i final a la dura resistència, que fins llavors havien posat els ilergetes, els romans van poder continuar el seu camí i complir el seu objectiu, conquerir la Península.

    Nulla dies sine linea,
    a més a més, cada dia s’aprenen coses noves.
    Un petonet.

  9. Oriol garcia

    Jo no cal que fagi recerca de ningú. Aquets dos eran un gran símbol per Lleida. Indívil era un líder, i Mandoni cap dels Ausentans i els dos van lluitar per la independització de les seves terres contra els romans.

  10. Raquel Martos

    He buscat infromació, i això és el que he trobat:

    Mandoni, cabdill iber, era el cap de la tribu dels ausetans, els quals ocupaven la regió d’Ausa, actualment comarca d’Osona a Catalunya, amb assentament principal a la població de Vic.
    Encara que el llegendari pretén fer-lo germà menor d’Indíbil això sembla poc probable, i en tot cas, si existia alguna relació familiar, seria mitjançant la dona d’algun d’ells, que seria germana de l’altre.
    Mandoni es va rebel·lar primerament contra Roma al costat d’Indíbil i amb el suport del principal enemic de Roma en aquell moment, Cartago, liderat per Anníbal Barca. Més endevant els papers es van intercanviar ja que els romans van aconseguir convencer als ilergets que els cartaginesos els havien traït. Així doncs, ilergets i ausetans van unir-se als romans i van contribuir a fer fora de la península ibèrica als cartaginesos. Després però, els romans van mostrar les seves autèntiques intencions, que no eren altres que sotmetre als pobles peninsulars. Fou llavors quan Indíbil i Mandoni s’uniren, encapçalant una coalició de pobles ibers, i es van enfrontar als romans de nou, liderats per Publi Corneli Escipió, l’any 206 aC. La lluita va finalitzar amb victoria romana. Un any després, el 205 aC, mentre Escipió abandonava Hispania per dirigir-se al continent africà, els ibers no donats per vençuts van intentar una nova revolta on Indíbil va morir al camp de batalla i Mandoni fou entregat a Roma pels seus propis seguidors on va morir crucificat juntament amb altres cabdills locals.

  11. Àlex Via

    Doncs jo he trobat això:
    Indíbil i Mandoni formaven part dels ilergets, una gran tribu ibera que dominava part de les actuals planes de Lleida
    i d’Aragó. Lleida, llavors Iltirda, era governada per Indíbil, príncep iber; Mandoni era un
    príncep aliat que alguns historiadors presenten com el seu germà. Els cabdills de
    vegades pacten i de vegades lluiten contra els romans i els cartaginesos quan vénen a
    la Península a la conquesta. A la segona guerra púnica, en què lluiten romans i
    cartaginesos, els ilergets apareixen a la “gran” història.
    Les aliances són efímeres i es van alternant. Els romans resulten vencedors i
    comencen l’any 205 aC la romanització de la Hispània. Indíbil i Mandoni moren i els
    ilergets són castigats. ILTIRDA és ja ILERDA.

  12. Oriol Moreno

    L’escultura representava Istolaci i Indortes, dos guerrers cèltics que lluitaren contra els cartaginesos durant la segona guerra púnica. L’any 1946 es realitzà la rèplica en bronze actual i es dedicà als guerrers ilergetes.

    Avui en dia, l’estàtua d’Indíbil i Mandoni és considerada com un dels monuments més destacats i simbòlics de Lleida, juntament amb La Seu Vella. Situat en un dels centres d’activitat més importants de la ciutat, s’ha convertit en punt de trobada per a desenes de lleidatans.

    No sabia que ni qui eren fins que he buscat informació… jjijiji 😀

    ja m’ha quedat més clar. 🙂

  13. Buxra Samadi

    No sabia qui eren sinó que gràcies els comentaris de la gent he sabut qui eren et deixo la meva opinió.
    Penso que el sentiment de nacionalista neix amb una persona igual que els lleidetans van lluitar pel manteniment d’una pàtria i per no estar sotmesos a unaltre nosaltres tenim la nostra història sobre les colonitzacins de França i Espanya al marroc i considerem fidels i herois a tots aquella que van lluitar contra ells

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *