En temps dels romans, les vores dels camins principals eren l’equivalent als nostres cementiris. Us convido a passejar virtualment per un dels camins d’accés a la ciutat de Bàrcino, entre els diferents sepulcres, coneguts com cupae, amb els seus epitafis adreçats als vianants que accedien a les ciutats per tal de perpetuar la memòria del difunt (poc es devien imaginar ells que fins i tot perduressin en la realitat virtual!).
Una vegada fet el passeig pel tram litoral de la Via Augusta que resseguia la via de la Porta Praetoria, hauríem de triar una inscripció sepulcral de Bàrcino, de Bètulo, d’Iluro, de Cabrera de Mar … i retre homenatge als nostres avantpassats romans, ja que ells amb aquests epitafis varen volen deixar constància del seu pas per aquest món, així com el seu paper social i la fidelitat amb els seus parents. D’aquesta manera, la seva dignitat i les seves virtuts quedaven públicament assegurades per sempre i nosaltres sabem encara de les seves vides gràcies a la perdurabilitat d’aquestes inscripcions.
A textos llatins per a Halloween, Fernando Lillo ens ofereix, a partir de la pàg. 4, unes normes molt bàsiques i alhora efectives per llegir aquestes inscripcions sepulcrals dedicades a persones difuntes, de les quals val a recordar hic et nunc les següents:
1) Una invocació als déus mans D(is) M(anibus) S(acrum) (consagrat als déus mans). 2) El nom del finat en nominatiu o en datiu 3) L’edat del decès indicada per AN(norum), també A, ANN i després el número. 4) La fórmula H(ic) S(itus/a) E(st) S(it) T(ibi) T(erra) L(evis) (Aquí està enterrat/da. Et sigui la terra lleu). 5) El nom de la persona o persones que paguen o manen fer la inscripció i sovint el parentiu amb el difunt. 6) Un verb indicant la col·locació o la realització de la inscripció: F(ecit/ecerunt) (va fer/ varen fer), F(aciendum) C(uravit/uraverunt) (va tenir curar de fer-la/varen tenir cura de fer-la), P(osuit/osuerunt) (la col·locà/la col·locaren).
Vid. Festes de difunts, festes d’alegria; el vídeo de l’exposició; Festa de difunts; El llatí i el lèxic de la mort; Els romans i les supersticions envers els morts; Referències clàssiques per Tots Sants…
De les nostres manualitats, quina simula la tomba cristiana?:
No us perdeu aquesta exposició de l’IES San Tomé de Freixeiro de Vigo.
salvee:)
m’ha semblat molt interessant, ara he aprés moltes coses que no sabia, sobre els sepulcres romans.
Salve!
Aquest vídeo està molt bonic, i m’ha agradat molt mirar-lo. Perquè he vist coses que mai havia vist…
Salve!
Molt ben fet el video i molt interessant la representació del cementiri:)
Salve!
He après moltes coses, no savia que en els sepulcres romans es posava una invocació als deus, he après molt6es coses que no savia sobre els sepulcres romans.
Salve! Ei quin vidio més interesant, jo no m’imagino aixó en el meu poble!!
vale Lida:)
Salve Lida! 🙂
Aquest vídeo m’ha semblat molt interessant. He après algunes coses que no sabia, com per exemple que l’entrada, i per tant la sortida de la ciutat de Barcino era un camí on a banda i banda hi havien les tombes, de la gent que havia mort. Em sembla molt bonic, i una manera diferent, i interessant de recordar els que han mort.
AVE !
la tomba cristiana sembla la de la dreta crec jo..!
el video molt be fet pero a estat una mica “sos” pero la vritat esque les tombes dels estan molt be perque no son com les d’ara totes igual i amb el cos enterrat sota terra molt be fet el video !
vale =)
he trobat molt interesant el video, no m’imagino això a Premià. Penso que els romans es prenien molt en serio tot això dels difunts, ja que volien perpetuar la seva memòria. Trobo que els romans posaven moltes inscripcions als sepulcres que ara no s’utilitzen.
Salve!!
El video em pareix molt interesant i una mica impresionant. He apres coses interesants que no sabia com que las tombes estavan a les bores del carrer.
La tomba cristiana sembla la de la dreta
Salve Lida!
Crec que és un video molt interessant i molt ben fet. He après molt sobre com estaven disposades abans les tombes, crec que eren més boniques abans, quan cada tomba era diferent. També la idea de fer un camí rodejat de tombes em sembla una manera molt bonica de recordar els qui han mort.
Salve!
Salve!
Aquest vídeo l’he trobat molt interessant, i molt ben fet. Costa creure que això era Barcelona (Barcino), i com han canviat les coses.
Han canviat molt per exemple les tombes, els cementiris, abans eren més bonics, ara els cementiris a part de ser tristos de per si, ho són més per com està decorat.
Vale!
Salve!
El video està molt bé, amb aquest video he après coses que no sabia per exemple com era la ciutat de BARCINO, les tombes, els sepulcres romans,etc.
Salve!
Aquest vídeo l’he trobat molt interessant, i molt ben fet. Costa creure que això era Barcelona (Barcino), i com han canviat les coses.
Han canviat molt per exemple les tombes, els cementiris, abans eren més bonics, ara els cementiris a part de ser tristos de per si, ho són més per com està decorat.
Vale!
Molt bon vídeo, això ens dona una altre imatge de aquesta època, perquè estem acostumats en veure només ruïnes, almenys jo, i mai ho havia vist des de aquest punt de vista! Molt bon vídeo repeteixo!
Vale!
Salve!!
La tomba cristiana és la de la dreta, clarament pe’ls símbols de la creu, la tomba romana retrata molt més la mort.
Ave!!
Salveteee. 🙂
En la meva opinió, crec que la tomba cristiana diria que es la de la drete. El vídeo esta molt ben treballat. Semble que les tombes hasta siguin de veritat.
Molt bon treball!!. Felicitats!!!.
Valeee.
Salve!
És impresionant com ha evolucionat la ciutat de Barcino desprès de tants segles, i amb ella la cultura. Tot i això, els cementiris romans no són tan diferents als nostres gràcies a la cultura comuna.
Salve Lida!
Està molt bé el video, és molt real.
I quin camvi més gran a tingut Barcelona en tot aquest temps, es impresionant!
La tomba Cristiana, és la de la dreta.
Vale!
Per què creieu que és la de la dreta?
Salve!!!
El video és molt interesant, m’agradat molt! He après coses que no sabia sobre els sepulcres romans!
Salve!!!!
Aquest video està molt bé, representa molt bé com era tot abans i si ho comparem amb ara veiem que ha fet una evolució molt gran.
La tomba cristiana és la de la dreta, ho sabem per què podem veure la creu.
Vale!!
Salvete! 😀
Crec que es el de la dreta perquè porta una creu, tot i que no estic molt segura perquè no el puc veure del tot bé però diria que si que es el de la dreta.
Valete!!
Salve!
Aquet video es molt interesant, ens demostra que en la cultura romana sempre s’intentava deixar els cementiris fora de la ciutat enmurallada. No m’enrecordo el perquè, crec que era alguna cosa a veure amb els esperits.Però en el món actual aixo s’ens ha oblidat i en quasi tots els municipis el tenen dintre del poble.
Salve!
Aquest video es molt interesant, ens demostra que en la cultura romana sempre s’intentava deixar els cementiris fora de la ciutat enmurallada. No m’enrecordo el perquè, crec que era alguna cosa a veure amb els esperits.Però en el món actual aixo s’ens ha oblidat i en quasi tots els municipis el tenen dintre del poble.
Salve 🙂
Aquest video es molt interesant per veure l’evolució de les tombes..
La cristiana es la de la dreta
La tomba crsitiana és la dreta ja que té la creu alfa i omega (inici i fi).
És impressionant saber que sota nostra hi ha hagut una ciutat així i és impressionant i saber que pels llocs on ens movem més hi ha havia una cultura tant i tant diferent de l’actual.
Salve!
Aquest video es fantàstic, es una recreació molt i molt aconseguida; les coses que s’hi troben a la xarxa…
El que em sobta és que (jo ho he entès així) les tombes estàn alineades a banda i banda del camí d’entrada o sortida de la ciutat, no estan en un lloc concret com un cementiri dels que entenem ara.
Vale! 😀
salve lida!
M’he quedat bastant impressionada amb el gran canvi que hi ha agut al llarg dels segles a la ciutat de Barcelona, i la manera de recordar als morts, sobretot allò de posar-los a l’entrada i la sortida de la ciutat, a més en el vídeo han sortit moltes mes cossa que mai no havia escoltat i no sabia.
VALE!
Salve!
La tomba cristiana sembla la de la dreta. Em sembla curiós que les tombes es trobessin per les bandes dels carrers i que els romans quan sortissin a passejar es topessin amb elles! Bé, el valor de la mort ha anat evolucionant al llarg del temps.
SALVE!
Aquest vídeo és molt interessant, he après coses que no sabia, amès jo faig el treball de recerca sobre els ritus funeraris, i aquesta informació ens be com anell al dit 😀
Salve! 🙂
M’ha semblat que el video està prou bé i molt interesant saber com eren les tombes fa tant de temps i poder veure que les coses tampoco han canviat tant. M’ha sorprès molt lo llarg que era el camí on estaben els sepulcres, una forma molt interesant i bonica per recordar als que ja no estan amb nosaltres.
Salve!
M’ha semblat molt interessant veure aquest vídeo, perquè he vist coses que abans no sabia, com per exemple com estaven situades les tombes abans a Barcelona, tot el temps que ha passat i com han canviat les coses.
Respecte a la tomba, jo penso que la cristiana es la de la dreta, ja que té la creu, però no estic gens segura.
Abans de tot crec que la tomba cristiana és la de la dreta.
Mirant el vidio podem veure que abans es prenien molt més enserio aquestes coses relacionades a els difunts, sobretot els grecs. Les tombes eren molt més boniques i es feien servir coses que ja no es veuen… És una llastima que amb el pas del temps es perdin aquestes coses.
VALEE!!!!
Salve!!
M’ha semblat un video molt bonic, una manera molt diferent de recordar als morts. Ara ho fem en un cementiri i només ho pot veure aquell qui va a visitar-lo, en canvi antigament qualsevol que volgues entrar o sortir de la ciutat passejava pel seu voltant.
A part d’això crec que la tomba cristiana és la de la dreta ja que em sembla veure una creu i a l’esquerra hi ha una calavera i no em sembla que sigui un símbol cristià
Vale!!
Ha estat molt interessant i molt ben fet.He après com estaven possades abans les tombes i eren diferents,no com ara que totes són iguals.
És una molt bona recreació. El que més m\’ha sorprés, és que les tombes estan en filera.
La tomba cristiana és la dreta ja que té la creu alfa i omega.
Aquí he trobat el que surt a la tomba: un CRISMÓ!
salve!
la representació del cementiri i el vídeo estan molt bé encara que jo crec que això dels difunts els romans s’ho prnien massa en serio, cosa que actualment no es sol fer.
savetee :D!
Salue! A mi em sembla bastant original aquest video. Abans, per als romans, una mort significava molt més que ara. la música que hi ha crec que és la més adequada per al video, a mi m’ha agradat molt.
LA DE LA DRETA PERQUE TE UNA CREU I NO COM L’ALTRA QUE TE UNA “CALAVERA” I ES VEU MES RELIGIOSA.
Gene, la creu és de fet una lletra grega. A veure si sabeu quina lletra és i de quin nom és la inicial?
Salve
El video ha estat molt bé, he aprés coses que no sabia sobre els sepulcres romans.
Ave!
Aquest video és molt bonic! M’ha agradat molt i em costa de creure que això sigui Barcelona, és tot molt diferent! He après coses que no sabia.
A part, crec que la tomba cristiana és la de la dreta, perquè hi ha una creu i a la altra hi ha una calavera.
Salve!
M’ha semblat bastant interessant aquest video, la evolució de Barcelona i que avans el tema dels morts, se’l prenien molt més en serio.
Crec que la tomba cristiana es la de la dreta, ja que l’altre té una calavera i l’altre té la creu.
Vale!
Salve!
Jo crec que la tomba cristiana es la de la dreta perque hi ha una creu. Es interessant veure com en aquella època les tombes estaven situades per on es passejava. Actualment es molt diferent, estan totes en un cementiri i no en una zona per on sigui normal passejar.
Vale!
Salve!
Està molt bé auest video , molt interesant saber moltes cosses que abans no sabia .
Crec que la tomba cristiana és de la dreta ja que te una creu lai la de l´esquerra te una calavera.
A “Textos llatins de Halloween” he comentat la segona làpida.
La C és Caius, Attianus Rufinus és un nom, Seiliensis és una ciutat que està a l’actual Portugal, ann XXII vol dir any 22.
Se attius Rufus pater et sa binuia mater fece (fece està incomplert, vol dir fecerunt) i vol dir que els pares li van fer aquesta làpida al seu fill.
Salve!
Està molt bé el video, és molt real. I quin camvi més gran a tingut Barcelona en tot aquest temps.
La tomba Cristiana, és la de la dreta.
PART 1:
– ¿Cuál es el nombre de la difunta?
Saturnina.
– ¿A qué edad murió?
36 años.
PART 2:
-¿En qué caso está el nombre del difunto? ¿Y el de los dedicantes?
Nominativo.
– ¿Qué relación hay entre difunto y dedicantes?
El difunto es su padre.
– ¿De donde procede Gayo Atio Atiano?
Portugal.
PART 3:
– ¿En qué caso está el nombre del difunto?
Nominatiu.
– ¿En qué caso está el nombre de la dedicante?
Nominatiu.
– ¿Quién dedica la inscripción? ¿A quién se la dedica? ¿Qué relación hay entre ellos?
La dedica Flacinia Severa a su marido Gayo Arruntio Sereno. Están casados.
– ¿Qué adjetivo aplica Flacinia Severa a su marido?
Cariñosísimo (pientissimus)
PART 4:
– ¿Qué significan los símbolos que aparecen en la lápida?
Yo soy el alfa y el omega, principio y fin de todas las cosas.
– ¿Quién es el difunto? ¿Cuántos años tenía?
El difunto es Agricio. Tenia
– ¿Quiénes dedican la inscripción? ¿Qué relación tienen con el difunto?
Sus hermanas.
– ¿Qué expresiones de origen cristiano aparecen en la inscripción?
El gallo.
– ¿Cuál es el nombre de la difunta?
·Saturnina
– ¿A qué edad murió?
·36 anys.
-¿En qué caso está el nombre del difunto? ¿Y el de los dedicantes?
·Nominatiu.
– ¿Qué relación hay entre difunto y dedicantes?
·Familiar.
– ¿De donde procede Gayo Atio Atiano?
¿En qué caso está el nombre del difunto?
·Queiruga(Acoruña).Nominatiu singular.
– ¿En qué caso está el nombre de la dedicante?
·Numinatiu singular.
– ¿Quién dedica la inscripción? ¿A quién se la dedica? ¿Qué relación hay entre ellos?
·Los padres a el hijo Gayo. Son padres e hijo.
– ¿Qué adjetivo aplica Flacinia Severa a su marido?
¿Qué significan los símbolos que aparecen en la lápida?
·Molt carinyós.
– ¿Quién es el difunto? ¿Cuántos años tenía?
·És Agricio
– ¿Quiénes dedican la inscripción? ¿Qué relación tienen con el difunto?
·Su hermana.
– ¿Qué expresiones de origen cristiano aparecen en la inscripción?
·La creu, el gall.