Pervivència del mite de Dànae en l’art: Ticià

Aquest any a història de l’art també hem vist que moltes obres tenen una relació directe amb la mitologia (vid. L’elogi de l’aigua). Malgrat el predomini dels temes religiosos, sobretot el cristianisme en les pintures, des del Renaixement, artistes com Leonardo da Vinci, Miguel Ángel i Rafael, van retratar els temes pagans i mitològics. Pràcticament tots els mites i criatures de la mitologia grega van ser representats en pintura o escultura.

Entre els autors que van realitzar grans obres basades en la mitologia trobem Ticià (1485-1576) que fou un pintor del Renaixement italià. Es considera un dels més grans retratistes de la seva època, sobretot gràcies a la seva habilitat per captar els trets de caràcter dels seus personatges. També va ser la gran figura de la pintura veneciana del segle XVI, un artista que va destacar per l’ús del color com a element per a definir les formes (l’sfumato), en contrast amb el dibuix d’altres pintures del Renaixement, que permetia l’absència de contorns que ajuda a transmetre l’atmosfera del quadre que el pintor li volia donar. El pintor va fer obres religioses i retrats; però va ser en la pintura clàssica i mitològica on va destacar més amb composicions dinàmiques, sensualitat en el tractament dels cossos i carregats d’efectes atmosfèrics.

Ticià

Quan una obra d’aquest autor tenia èxit, solia fer altres versions d’aquesta. És el cas de l’obra Dànae. La primera versió va ser pintada a Roma entre 1545 i 1546, conservada al Museu de Capodimonte (Nàpols) i una altra, pintada el 1550, conservada al Museu del Prado (Madrid) i la ultima versió conservada al museum Hermitage a Sant Petesburg, l’any 1553.

El mite en el qual es basa aquesta obra explica que Dànae era filla del rei d’Argos Acrisi i Eurídice. Acrisi va rebre un oracle que li anunciava que el fill de la seva filla el mataria. Per evitar el que l’oracle li va anunciar, Acrisi va decidir tancar la seva filla en una cambra subterrània de bronze amb una guàrdia constant. Malgrat tot l’oracle havia de complir-se i Dànae va quedar embarassada quan Zeus la va seduir en forma de pluja d’or.

Davant aquesta situació, Acrisi es nega a creure aquesta història i decideix tancar Dànae amb el nadó en un cofre i llançar-los al mar. Però Zeus els va protegir i van arribar a l’illa de Sèfiros on Dictis, el germà del tirà Polidectes va donar refugi a la jove mare i al seu fill.

“Dànae” de Ticià 1544-45 Museo Nazionale di Capodimonte (Nàpols)

Entre les dues versions, hi ha diferències tant en les figures com el tipus de pinzellada que utilitza el pintor. En la primera versió, observem que Dànae està acompanyada d’Eros (déu de l’amor) i, en canvi, en la segona versió està acompanyada de la seva serventa, mitjançant la qual l’autor destaca el contrast entra les dues figures com, per exemple, la sensualitat de Dànae i la criada que s’afanya a recollir les monedes d’or que cauen del cel. La foscor de la serventa també contrasta amb la blancor de la princesa i la contraposició d’edats entre les dues figures.

“Dànae rebent la pluja d’or” de Ticià, Museu del Prado (Madrid)

Dànae 1553, Museum Hermitage (Sant Petesburg)

A diferència de les altres versions, en aquesta última, hem de destacar l’alt cromatisme a l’obra on ja no predominen tant els colors obscurs sinó els càlids i una major decoració de l’espai on es troben els personatges. Respecte a les figures principals de l’obra, podem observar molts canvis sobretot en la figura de la serventa que a la darrera versió és representada encara més gran que en la segona versió. La vestimenta d’aquest personatge també és diferent, ja que està més tapada.

En aquesta versió desapareix el gos i és substituït per la mà del personatge més destacat de l’obra, Dànae, que agafa la cortina en un gest de sensualitat.

Com a altra diferència entre les dues últimes versions, trobem que els personatges que a la primera versió estan situats en un espai indefinit, en aquesta última podem identificar un paisatge muntanyós darrere de la serventa en una superposició de plans.

En aquest quadre inspirat en les Metamorfosis d’Ovidi, l’aspecte central és la sensualitat de Dànae convertida en paradigma de la bellesa.

I vosaltres què n’opineu? Quina Dànae pintà primer Ticià? Quina us agrada més?