Narracions de mites clàssics (ISBN: 9788430762446) és una adaptació en clau actual de les Metamorfosis d’Ovidi, publicat en català i en castellà a Biblioteca Teide. Les transformacions dels personatges mitològics no segueixen l’ordre d’Ovidi sinó que es divideixen en tres apartats, preservant, però, l’ordre ovidià: animals, plantes i pedres. El resultat és un llibre que no sols permet la lectura lineal, sinó que es pot començar per on un vulgui i alterar l’ordre de les narracions, i de les parts.
En els mites ovidians trobem l’essència de l’ésser humà: d’aquí la seva atemporalitat i vigència en tots els temps, fins i tot en uns moments tan convulsos i mancats de valors, com els actuals.Tot el que ens explica Ovidi a les Metamorfosis és molt bell i suggeridor, tot i que no sigui científic; i a nosaltres ens agrada moltíssim, tot i saber que no és veritat.
Els personatges dels mites ovidians, extrets de la mitologia grega, perviuen encara en el nom d’animals, de plantes, de minerals, d’estels, de mars, d’illes, de sentiments, de complexos, d’antropònims, etc. El nostre continent i la moneda que portem a les butxaques reben el nom d’Europa, raptada per Júpiter en forma de toro. El mar d’Icària i la Nova Icària, a la vila olímpica de Barcelona, prenen el nom d’Ícar, el fill de Dèdal.
Els mites ovidians ens expliquen el perquè de les coses: per què, quan ens enamorem, sentim una fiblada com si Cupido ens clavés una fletxa; el perquè de certs noms científics, tècnics i humanístics; el perquè de certs símbols (el caduceu de les farmàcies, per exemple); per què un àrbitre és Júpiter Tonant, o un vigilant un argus; el perquè de l’eco a les muntanyes; per què cauen els llamps?; per què existeixen els cercles polars i els deserts?; per què es genera la raça negra?; per què els llops són voraços?; per què les ratapinyades volen de nit vora les cases?; per què les granotes viuen a l’entorn de bassals llotosos?; per què l’aranya fila la teranyina?; per què l’heliotropi no para de mirar el sol?; per què relacionem els xiprers amb la vida eterna…
En els mites trobem el primer canvi de sexe (Tirèsias o Ceneu) o el primer ésser volador (Dèdal i Ícar); la igualtat d’homes i dones pel que fa al naixement (pedres); l’explicació dels amors impossibles, les violacions, l’abús de poder del sexe masculí sobre el femení, l’adulteri, l’incest, l’anomenada “violència de gènere”, la prova de paternitat, l’homosexualitat, l’androginisme, el segrest, la traïció, l’engany, el menyspreu, l’enveja, la supèrbia, la guerra per l’aigua i,també, que el destí ha dit que un dia el mar, la terra i els cels cremaran…
A classe de literatura, de llatí, d’història d’art…, a les PAU o quan vagis als museus, en les pintures i escultures mitològiques, fes memòria dels mites ovidians. Si esdevens un/a artista, un/a publicista, un/a compositor/a … recorda’t d’Ovidi, et farà el camí més planer. Et desitjo que tinguis una bona travessia pel mar de la mitologia, acompanyat de l’extraordinari Ovidi.
(N’han parlat a la revista Auriga núm. 50, pàg. 32, Fernando Lillo en el seu blog i Dolors Clota, entre d’altres, a L’illa de Ter: Estiuejant.)
Vid. Blogs Metamorfosejats i El vol de Cenis
ISBN: 9788430762446 (català)
ISBN: 9788430760800 (castellà)
Pingback: El fil de les clàssiques » Blog Archive » Apol·lo i Dafne, de Bernini
Pingback: El fil de les clàssiques » Blog Archive » Qui m’explica el mite?
Crec que és aquí on s’ha de fer el comentari sobre el llibre no? Bueno, jo el deixo suposu que el veuràs igualment:)
Realment l’he trobat molt interessant, ja que no tenia ni idea de la majoria d’aquests mites clàssics i m’han sorprés bastant. Coneixia el de Dafne i em sonava molt el de Narcís, però no el coneixia del tot ben bé. Són molt curiosos i és un llibre molt entretingut per llegir-te’l en qualsevol moment. Sí que és veritat que hi han hagut alguns que no m’han agradat massa, potser per ser una mica cruels, però tots m’han sorprés bastant i m’han semblat agradables de llegir.
Una bona aposta per llegir, ja que la majoria desconeixem totes les històries que s’amaguen en aquest llibre..
Pingback: El fil de les clàssiques » Blog Archive » Guaita, amb qui es trobaren!
Pingback: El fil de les clàssiques » Blog Archive » Ràdio educativa per a llatí i grec
mai me llegit aquest llibre, pero man dit que era molt interessant, i la veritat es que em fa ganes i tot de llegir-me’l, la gent que la llegit la veritat esque es hi a agradat molt, i me l’han recomenat molt bé. Em diuen, ”Laura, la veritat esque un llibre com aquest mai l’he llegiti mai n’hauras llegit un de parescut, aquest llibre l’he trobat molt interesant, i a tu que t’agrada llegir no i perds res, per intentar-lo a llegir. Jo com amiga teva que som i se els teus gustos se que cuant l’hagis acabat de llegir el voldries tornar a comensar. Com ja te dit aquest llibre a estat molt bé i molt entrenengut.” Això es el que em va dir una bona amiga meva. Ara me’l llegire i tornare a comentar.
Una besada molt forta. LAURA
T’agraeixo, Laura, el comentari i si te’l llegeixes, cosa que crec que faràs ben aviat, m’agradaria que ens deixessis el teu comentari aquí, t’agradi o no. De totes maneres, no crec que el genial Ovidi et defraudi i espero que t’inspiri tota la vida. Bona lectura estiuenca!
Gaaaali! et poso aqui que els que faré els dos mites, seran Coronis i Aracne!
ja ho explicaré vale!?
és perquè no me’ls treguint!
disfrutaaaaaa de lu poc que queda:D
A mi em sembla molt bé, Raquel; però vam quedar que obriríeu comentari al fòrum del Moodle.
Gali jo faré els mites de Dafne i el d’Adonis, ja se que ho hauria de fer através del fòrum al Moodle i ara intentaré obrir una pàgina, però per si no ho aconsegueixo ho deixo escrit aquí.
Ja he fet l’entrada al fòrum del Moodle.
Molt bé, Camila!
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Qui ens l’explica?
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Narracions de mites clàssics III. Pedres
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Cadme i Harmonia
Ave!
Aprofito passar per aquí i comentar el llibre. Jo l’he llegit en català, i a sigut molt interessant. M’encanta la mitologia i trobu que Ovidi va aconseguir explicar el perquè de les coses d’una forma molt maca, amb el seu punt màgic.
El mite que més m’agrada és el de Dafne.
Recomanu aquest llibre a tothom, ja que es pot llegir a poc a poc i no fa falta seguir un ordre en les narracions =D
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Píram i Tisbe
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Hipòmenes i Atalanta
Salve Lida!
He trobat que “Narracions de mites clàssics” és un llibre interessant, facil de llegir i també molt maco. Crec que a tothom li agrada llegir mites com aquests, ja que, son curtets i parlen de temes i situacions importants, en les que tothom s’hi troba alguna vegada a la seva vida. Amb aquestes històries aprens a relacionar els deus amb els objectes que els representen i també amb les seves parelles o relacions sentimentals.
És un llibre que m’ha agradat molt!
Valee! 😀
Hola margalida!!!!!
El llibre de “Narracions de mites clàssics”, per mi es molt interesant i molt important per a nosaltres, ja que es un llibre amb histories molt curtes, i que cada una d’aquestes històries parla d’alguna cosa diferent. Aquesta diversitat fa que aquest llibre no es fagi aburrit i molt constant amb el mateix tema, sino que la varietat de temes i d’històries enrriqueix molt la lectura.
Molts temes dels que surten en aquest llibre, son situacions i mostren uns sentiments que el lector, segur que algun cop li ha pasat algo semblant del que expliquen.
També trobo que es molt interesant perque moltes histories parlen de matrimonis, de parelles, i d’aquest tipos de temes que a nosaltres ens interesen molt i que estem a una edat on també vivint(mes o menys, depén de la persona) aquesta situació de parelles, relacions, il·lusións i desilusions.
Si no sapigués que l’autor és Ovidi, i porta un parell de mil·lenis mort, diria que és un escriptor actual: tracta de temes que encara que hagin passat tants segles segueixen tenir la mateixa importància, i estem davant dels mateixos problemes als que s’enfrontaven les societats de l’època.
Per això mateix és un llibre que m’ha agradat molt: petites històries que parlen d’actualitat, que t’ensenyen punts de vista diferents, i et serveixen d’exemple, o bé d’exemple a no seguir.
El millor de tot, però, és que aquesta finalitat didàctica està mig amagada entre tocs de relacions amoroses, secretes i prohibides, odis i temptacions, venjança i ràbia, … que fan d’aquest llibre una espècie de precessor de les telenovel·les de l’actualitat, i això té la seva gràcia!
En resum, és un llibre interessant i cautivador, que a més a més d’entretenir, ensenya, i bastant. I tenint en compte l’antiguitat d’aquest llibre, és moltíssim tot això.
Ave!
Doncs aquest llibre porto ja dos anys llegint-lo i el que té de bo és que, com són bastant independents els un dels altres, pots llegir-lo quan tinguis ganes. A més no són difícils de llegir i estan molt bé explicats. Anava a dir que hi ha de molt macos però he recordat que molts d’ells són bastant terrorífics (podem trobar aqui un inici de les històries de por que tant agraden en l’actualitat, però no a mi!) perquè hi ha alguns que fan una mica d’angunia.
Crec que els mites que més m’han agradat han estat el d’Eco i Narcís, Les Miníades (obviament!), la metamorfosi de Jacint (que ens demostra l’amor entre homes i s’assembla a la història de Sant Jordi, ja que de la sang de Jacint en surten les flors amb el mateix nom), Anaxáreta (que demostra la venjança)… Hi ha molts mites que m’han agradat.
A més, com bé diu la Núria, són situacions que, tot i que són històries antigues, poden arribar-te a passar en la teva vida quotidiana (no les metamorfosis sinó els sentiments: la ira, l’enveja, la gelosia, l’amor, la passió…)
En conclusió, és un llibre que cal llegir però que no es fa gens difícil perquè és bastant entretingut.
Vale!
Hola Margalida!
Doncs aquest llibre m’agradat moltíssim! Totes les històries són genials, encara que algunes siguin molt fortes, però el més important es que reflexen algun valor de la nostra vida quotidiana.
La que més m’agrada és la d’Apol·lo i Dafne i la que menys Procne i Filomela.
L’he trobat molt interessant, així que el recomano a tothom! A més t’ajuda en molts aspectes, com per exemple la literatura, ja que molts autors s’han inspirat en els mites d’Ovidi.
Desprès de l’esbroncada per no haver comentat l’article de Narracions de Mites Clàssics, ara ens hem posat tots corrents a comentar l’article perquè sí que ens hem llegit el llibre!:)
Les Metamorfosis d’Ovidi ha estat un llibre del que sempre he sentit a parlar, però perquè potser el trobava massa difícil o perquè no havia tingut la oportunitat, no l’he llegit mai. Aquest curs, al començar a fer classes de llatí, ens has ofert la possibilitat de llegir-lo i la veritat és que m’ha agradat moltíssim.
És necessari per poder parlar de les clàssiques amb certa facilitat el saber tots els mites que Ovidi explica i gràcies a aquest llibre ja en sabem una miqueta més.
El fet de que siguin petites històries fa que sigui una lectura fàcil i entretinguda, les aventures dels personatges no són gens avorrides(moltes arriben fins al punt de ser morboses, ja que son sàdiques i bastant cruels)
Alguns mites com el de Licaón, o el de Dafne ja els coneixia, potser no exactament, però sonaven ja que s’han utilitzat molts cops en literatura, cinema o música.
El mite que més em va agradar va ser el mite de Jacint i la seva mort, en part per culpa d’Apol•lo, em va entristir realment. No podria escollir el mite que menys m’ha agradat, però diria el mite de Tereu i tot el mal que va causar a la seva família.
En definitiva, m’ha agradat moltíssim, Ovidi va fer un bon treball:D
Vale!
Hola!
Per fi l’altre dia em vaig llegir el llibre sencer de Narracions de Mites Classics.
Com que son moltes històries m’ha costat bastant, perque no m’enrecordo massa de totes les hiestòries, pero suposo que amb el temps, anant treballant-les, com fins ara m’enrecordara.L’any vinent em tornare a llegir el llibre o a les vacances.
:)!
Recomano com va dir la Margalida llegir un mite cada dia,perque sino et lias.
Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » Daedalus and Icarus, a la recerca del llatinisme
Fins i tot n’han fet una botiga de disfresses ppt i en volen fer una desfilada els amics de El vaixell d’Odisseu! Moltes gràcies!
Ave lida!
Aquest llibre es el unic llibre que m’he llegit senser, fins hi tot el meu pare s’ha llegit alguns dels mites!
Ho he trobat molt bo, agradable, interesant i apropiat per l’asignatura 🙂
Mariano, de debò que te l’has llegit? o ho dius perquè estigui contenta i feliç?
Me le llegit t’ho pots creure, no ho dubtis!
Ave Lida,
Durant el curs de cuart d’ESO vam començar a fullejar però a 1r de Batxillerat ja vam aprofundir tots els mites que recull aquest llibre de les Narracions del mites clàssics, o bé llegint-ho i explicant-ho a classe, o bé a través de videos, de power points, de cançons, i fins i tot en representació teatral, com el que vam fer al parc del laberint.
Individualment cadascú haria d’haver llegit tots els mites, ja que crec que la mitologia és un factor molt important per comprendre molts aspectes de la pròpia vida quotidiana tant del món grec com llatí.
Sincerament m’he llegit tots els mites i un que em va agradar molt va ser el de Leucòtoe i Clítie:)Crec que aquesta lectura és esencial per a tothom, no només això, si nò que si fos un llibre molt tostón doncs costaria la veritta, però aquest és ben fàcil i entretingut.
De tots els llibres que m’he llegit aquest és un dels més satisfactori, ja que si algun dia t’aburreixes, i no tens res a fer, agafes el llibre i et llegeixes algun, ja que no té continuació i cada mite és independent de l’altre.
valee
Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » Cada setmana, un mite ovidià!
Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » Noves lectures a 2n de llatí!
Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » Ecce pictura IX. Quae fabula est?
Salvete!
Després d’haver estat dos trimestres sencers per a llegir el llibre de Narracions de Mites clàssics, puc comentar què m’ha semblat!
Doncs bé, dir senzillament que m’ha semblat un llibre molt interessant, i una cosa molt positiva que tenia era que el llenguatge era fàcil, es podia entendre sense cap dificultat.
Que les narracions no fossin masa llargues i amb dibuixos també ha ajudat; sempre és més costós llegir un llibre molt gruixut i sense cap imatge que no un llibre com aquest.
Malgrat que m’ha agradat, hi ha hagut algun mite difícil d’entendre (recordo que el de Coronis em va costar bastant), però el fet d’explicar-los a la classe em va ajudar molt!
Valete!
Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » Narcís o l’amor a si mateix
La meva opinió personal sobre el llibre, és molt bona.
M’agrada molt els mites en general, apart sento que estic dins de cada història ja que ho explica amb pels i senyals. L’únic inconvenient que puc trobar es que surten molts noms, Peró com cada cosa te la seva dificultat
En la meva opinió, el llibre m’ha encantat, me llegit la primera part i ja estic ansiosa per llegir ja la 2na part. Penso que Ovidi es un autor increible, ja que gracies a ell perduren grans elements de la seva cultura avui en l’actualitat. M’han agradat tots els mites.
Valeee. 🙂
Salve!
A mi també m’han agradat molt els mites de les metamorfosis d’Ovidi, són ràpids a l’hora de llegir i entretinguts. Però trobo que alguns mites són cruels, sobretot en l’abús de les doncelles. Però en general són molt útils per entendre el pensament de la societat clàssica.
A mi personalment m’ha agradat bastant la primera part, és bastant entretinguda i donen ganes de seguir llegint. Alguns mites m’han agradat mes que altres pero esta tot molt be
En la meva opinió el llibre esta molt bé, ja que m’agraden els mites. Peró hi ha molts noms i t’emboliques, peró treient aixó es una món diferent!
Salve!
La meva opinió sobre aquest llibre és bastant bona. Tot i que a mi no m’agradi massa llegir aquests tipus de llibres, doncs crec que aquest és un molt interessant. Penso que Ovidi és un autor molt bo. Penso que com hi ha tants mites, al final doncs jo, personalment, m’acabo liant perquè hi ha masses noms i també que molts personatges es transformen en diferents animals o altres.
És molt interessant conèixer nous mites antics.
Tinc ganes de continuar amb la segona part del llibre!
Vale!!!
Salve!
– La meva opinió personal és molt bona, ja que aquest llibre va molt bé per estudiar els mites, també el problema es que hi han molts mites i en alguns t’acaves liant, però m’ha agradat molt, felicitacions a la autora.
Ave!!
Jo m’estic llegint aquest, i encara no l’he acabat…penso que és una molt bona lectura, fàcil, potser lenta, però, agradable de llegir!
Recomanant al 100%!
Salve Lida!
La veritat és que aquest llibre m’ha agradat molt. Principalment perquè a mi sempre m’ha interessat molt la mitologia i m’agraden molt els mites que has recollit. Trobo que s’entenen molt bé i que estan explicats de manera clara i amb un vocabulari ric i entenedor. El meu mite preferit es el de Atalanta i Hipòmenes.
Vale!
Salve!
La meva opinió sobre el llibre és bona. Està molt ben adaptat per poder entendre els mites sense oblidar-nos dels mites d’Ovidi. El meu mite preferit és el d’Apol·lo i Dafne. Enhorabona Margalida!
Vale.
Salve!!
Ja he llegit les dues primeres parts del llibre. Trobo que és un llibre fàcil de llegir tot i que a mi personalment alhora de llegir algun mite, he trobat alguna dificultat en entendre’l.
Vale!
Salve!
Aquest llibre te moltes parts que son fàcils d’entendre ja que utilitza un vocabulari adequat al lector.
També dir que el llibre m’ha semblat molt interesant encara que algunes parts són una mica complicades d’entendre
VALE
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Dia mundial del medi ambient amb Ovidi!
Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » “Ovidi per parelles”, adaptació curricular i atenció a la diversitat