Guaita, amb qui es trobaren!
Cultura clàssica, Espai dels alumnes, General, Grec, Llatí maig 29th, 2008
Tot passejant per les Rambles de Barcelona, mireu amb qui es van trobar i fotografiar la Sara, la Judit, Marina i l’Agus! Què en sabeu d’aquest personatge mitològic, per què és tan horripilant, què feia, qui el matà, etc.
Si encara no ho sabeu o no ho recordeu, potser és el moment de llegir les pàgines 136-143 del llibre de lectura Narracions de mites clàssics, ed. Teide.
Mentrestant, qui va pintar aquest quadre? Què n’opineu?
El Guaita, amb qui es trobaren! per El Fil de les Clàssiques, a no ser que s'indiqui el contrari, està sota una Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 2.5 Spain Llicència.
maig 29th, 2008 at 08:17
Heu fet una feina fantàstica! Enhorabona a totes!
Espero que ens veiem el curs vinent.
maig 29th, 2008 at 11:13
OOO!
Que nenes mes maques=)
És curiós, com encara hi ha gent que recorda mites tan interessants.
Laura.
maig 29th, 2008 at 11:17
PERO QUE HORROROSA ES LA MEDUSAA!!
jajaja
M’agraden molt les rambles, amb els mimos i més cuan em puc fer una foto.
Per cert, hi ha una petita gran diferencia entre la medusa de la primera foto i la de la segon. La primera era molt simpatica en canvi la segona sembla un estupida!
un peto!
maig 29th, 2008 at 11:18
Buaaah Lida, no m’agrada com sorto en aquesta foto, però almenys és amb la medusa (de les rambles xd). Només veure-laens vam enrecordar de cultura classica, algun cop que haviem parlat de la medusa jaja.
un petó!
maig 29th, 2008 at 11:21
Aprofito que surt la meva foto en el blog per comentar sobre el que ha estat aquest any de cultura clàssica per mi. En un principi (al començament de curs) quan em van donar el paper per triar las assignatures variables que durarian tot el curs, vaig tenir molt clar que volia fer cultura clàssica, però tot va ser encara millor quan vaig arribar a la classe. Al principi em vas maxacar perquè jo era una vaga però al final, amb els treballs, les pelis, el blog… eren 2 hores a la setmana les qual mu passava d’alló més bé i cal donar-te les gràcies.
Gràcies perquè aquest blog que és un punt impresionant d’informació i perquè m’ha ajudat molt i he apres molt més.
La foto la vam fer, ja que pocs dies avans haviam vist la pelicula del mite que explicava que Perseu va anar a tallar al cap a la dona medusa per alliberar a la seva mare.
Aquest curs acaba però tranquila, no et lliuraras de mi tan facilment ja que l’any que ve, segueixo a llatí
jajajajaja.
Un petó Lida.
maig 29th, 2008 at 11:23
Bon dia,
Lida, comenso a comentar una mica tard pero weno, Millor tard que mai, es un dels personatges que primer vaig coneixer de la mitologia grega.
Com he vist en aquest crédit la cultura grega es troba per tot arreu.
maig 29th, 2008 at 11:26
Ohhh aquell dia mu vaig passar super bè, i quan vam veure a la medusa, vam pensar totes en tu i per aixó ens vam fer la foto.
jajajaja
Dons ja aprofito per donar-te la meva opinió sobre aquest crédit.
Al cumensament va ser una mica aburrit ja que haviem de llegir el llibre “La Còlera d’Aquiles” i avegades les clases es feien una miquet pessades.
Despres pintar i retallar les cases, aixó em va agradar una miqueta mès. La pel.licula de Troia, aixó em va encantar perque tenia moltes ganes de veure aquesta pel.licula i a la teva classe la vaig poguer visualitzar.
I fer el treball amb power point va estar força bè, tu creguis o no, vaig apendre una mica mès sobre Roma, Grècia, les cases romanes, la supervivència, he après una miqueta sobre tots els treballs que hem fet a classes.
Nose, crec que ha sigut un crèdit interessant, i aixó de no haver fet cap examen ajuda molt a que agradi mès
Bueno l’any que ve ens veiem, perque seguirè l’itinerari B, llatí, i tinc entès que el fas tu, oi?
Un petò, i t’asseguro que has fet un molt bon treball com a professora de Clàssiques, has fet que aprenessim una mica mès sobre l’história de Roma i Grècia.
maig 29th, 2008 at 11:27
Medusa va ser una de les germanes Gorgones, la única mortal de totes tres, filles de Forcis i Ceto.
Al principi Medusa no era tan lletja com al quadre de CARAVAGGIO que ens has posat, era molt guapa i per això Posidó la va seduir o violar a un temple d’Atenea.
En enterar-se la dea del que va passar en el seu temple i amb la rivalitat que tenien aquests dos deus, Atenea castigà a Medusa fent-la igual que les seves horroroses germanes. Els seus cabells es convertiren en serps i la seva mirada fou capaç de petrificar a aquell que la mirés.
Perseu fou l’heroi que va decapitar-la per portar-li el cap al seu rei i recuperar la seva mare, segons el vídeo que vàrem veure a classe.
Molt interessant la foto a les rambles i molts guapes totes, excepte Medusa, jajaj
Salve!
maig 29th, 2008 at 11:28
Medusa era un personatge que qui el mirés als ulls, es convertiria en pedra.
Per Perseu va ser molt difícil matar-la, perquè com mates a algú que ni el pots mirar a la cara?
Costa molt de trobar qui ha pintat aquest quadre…
Però finalment ho he trobat el quadre l’ha pintat Caravaggio.
M’agrada molt el quadre, possiblement es just en el moment que Perseu li talla el cap.
Es pot veure un rostre ple de ràbia.
Fio.
maig 29th, 2008 at 11:34
olaaa maaRgaariiidaaa
doncsss ress
per aqui paso
perqueee vegiiiisss
i ressssss mes aaadddeewwwwwwwww
maig 29th, 2008 at 11:57
hola lida!!!
T`explico tal i com m`ho ha explicat la marina.
Era un rei que li va dir a perceu que si volia a s`ha mare li havia de portar el cap de la medusa i perceu va anr i li va tallar el cap i li va portar el rei, el rei va mirar a la medusa i es va quedar de pedra, hi li va tornar a la seva mare.
maig 29th, 2008 at 12:02
Ola que tal lida !!!
Lida en aixo que as escrit tens tota la rao de poder pasegar per les rambles i poder beure a la medusa contricaria de persefun en la que va ser decapitada en un un contra un…
a dew espero que t´agi agradat el meu comentari no m´a donat tems de emplificar-lo ho sento .
maig 29th, 2008 at 12:28
Hola Margalida!!
Quina considensia trobar a la medusa en las reamblas per que es un vestit molt dificil de fer… per que també es molt dificil fer tot el pentinat etc..
Noies esteu molt be al costat d’ella i bona idea al fer la foto per la classe.
maig 31st, 2008 at 17:18
un comentari de la marta gallart!
quina pena que aquest any hagi estat fora..
molt maca la foooto!=)
maig 31st, 2008 at 17:23
Jo també l’he trobada molt a faltar! El curs vinent tant la Marta com en Manel tornaran, però vosaltres ja sereu a la Universitat.
juny 2nd, 2008 at 15:23
si..és una pena la veritat..
pero ara toca viure una nova etapa, esperem que hi hagi sort=)
juny 2nd, 2008 at 18:17
Galiiiiii!
no et podràs queixar del coment de la Agus eeh!
és la medusaa, m’encanta aquestaa foto ^^
juny 2nd, 2008 at 21:25
Estic tan contenta, Raquel, que ja començo a enlairar-me, quan pugi massa potser…Gràcies a tots i a totes jo també m’ho he passat molt bé i he après moltes coses. El curs vinent, més. A reveure!
juny 10th, 2008 at 17:50
medusa era una dona molt bella (encara que en la foto no es nota ^^)que amb la sva mirada convrtia al homes en pedre i va ser castigada per la deessa Atena
Poseidò es va enamorar d’ella i la va seduir en el temple dedicat a Atena. Cuan Atena ho va descobrir es va enfadar tant que va convertir a medusa a la mateixa forma que les seves germanes Gongonas, els seus cavells es van convertir en serps i les seves mirades tenien el poder de petrificar a cualsevol esser viu.
El cuandre va ser pintat per Caravaggio que era un pintor d’itàlia.
En la meva opinió personal, el cuadra trasmet com un sentiment qu indica que esta sufrin per alguna cosa, també trasmet desconfiansa.
juny 14th, 2008 at 01:18
Sí sí, és el monstre de la portada del teu llibre de narracions de mites clàssics, per cert estic traduint i és molt entretingut quan li agafes el truc de veritat. Porto dos dies sense parar, espero donar-te una alegria aprovant llatí, i demà començaré amb grec que segur que també li agafo el truc. Bueno al llarg de la nit aniré comentant! desitja’m sort Gali! no em vull quedar a primer ha ha ha! Bona nit! Fins després.
juny 14th, 2008 at 08:57
Val més tard que mai. Llàstima que te n’hagis adonat al final i ara et cal fer aquesta marató. Que tinguis bona sort, Marc. Ja saps Audaces fortuna iuvat!