Cadme i Harmonia
General, Llatí 1r, Llatí 2n, Llatí 4t març 23rd, 2009Aquesta és la història de Cadme i la seva dona Harmonia que està inclosa en el llibre de Narracions de mites clàssics pàg. 46 i és clar és de les Metamorfosis d’Ovidi. Ja que hem de fer una traducció d’aquesta història millor que us la mireu, així us serà molt més fàcil traduir-la.

Cadme era el germà d’Europa. El seu pare li va dir que anès a buscar a Europa i que no tornès sense ella, ja que havia desaparegut i no sabien per què. ( L’havia raptat Júpiter.) Com Cadme no la va trobar enlloc, va decidir anar a l’oracle per saber què havia de fer. L’oracle li va dir que havia de fundar una nova ciutat on una vaca que no havia treballat s’assegués. Va anar seguint la vaca i allà on es va parar van començar a construir una ciutat. Cadme va demanar als seus servents que anessin a buscar aigua en un bosc dels voltants. Els servents en arribar al bosc van veure un drac que els va matar a tots. Cadme en veure que els seus servents no tornaven va anar a buscar-los. Quan va arribar, els va veure a tots morts i va veure el drac. Així que el va matar. Llavors Minerva se li apareix i li diu que allò li portarà molta mala sort.
Cadme i els seus homes funden la ciutat de Tebes. Ell es casa amb la filla del Sol, Harmonia. A partir de llavors, tota la seva família i ell mateix tenen molta mala sort. I també el seu nét que era Acteó ( que és converteix en cérvol en una altra metamorfosi, pàg. 36).
Al cap de molt de temps, pensa que la ciutat de Tebes li porta mala sort i decideix anar-se’n amb la seva dona. Arriba a una altra terra i s’adona que tot el que li ha passat ha estat perquè va matar aquell drac. Així que diu ” Si és així jo també em vull convertir en rèptil” i en aquell moment es va transformar en drac. En veure això la seva dona Harmonia va dir que ella tambè s’hi volia convertir per viure amb el seu espòs. Així que també va esdevenir drac i van viure feliços els dos junts en un bosc pròxim.
Mercè Rodoreda en un dels seus llibres “La meva Cristina i altres contes” té un conte que es titula “La Salamandra”. Aquest conte justament està inspirat en la història de Cadme. Tracta d’una noia que està enamorada d’un noi casat, però ella no ho sap. La gent del poble es pensa que és una bruixa i la volen cremar. Quan la noia està a la foguera, es converteix en una salamandra i fuig.
Sara Pèrez Hernández 2n Batx. Llatí i Grec.

Aquesta obra, a no ser que s'indiqui el contrari, està sota una Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 2.5 Spain Llicència.









març 23rd, 2009 at 22:24
Encara que en aquest article no hi hagi cap pregunta a contestar, jo comento.
Aquesta història no es de les que m’agradin la veritat però tampoc està malament, sempre es interesant saver més clarament aquestes metamorfosis.
març 24th, 2009 at 20:23
ave lida!! aquesta història es molt romàntica perquè la dona de Cadme vol convertir-se en un drac per estar al costat de el seu marit.El que no hem queda clar del tot es que va passar amd Europa?.
un bxo!!
març 24th, 2009 at 22:24
Qui explica a la Lina el que li va passar a Europa?
març 25th, 2009 at 14:30
Va anar a Europa a buscar de dona de Cadme, i no podia tornar sensa ella.L’havia raptat Júpiter.
Mes tard quan ja esta tot mes o menys normal i Cadme demana als sirvens qe vagin a buscar aigua i torna i sels troba a tots morts i veu el drac desideix matarlo, pero no sap la mala sort qe li donara.Aixi qe funden la ciutat de tebes.
Ell es casa amb la filla del Sol, Harmonia. A partir de llavors, tota la seva família i ell mateix tenen molta mala sort.
Per anar Europa li canvien tots els plans inclús l’oracle li fa formar una ciutat
març 25th, 2009 at 14:47
avee!
quee boniiicc! jajaj
Aquesta història està molt bé i i crec que al final és molt romàntica, perquè la dona de Cadme al veure que el seu marit es converteix en drac ella també es vol convertir,
Però a Europa no la troben no? quinaa penaa!
vaale!
març 25th, 2009 at 20:26
Cadme va a buscar a Europa que es la seva germana que ha estat raptada per Júpiter en forma de toro. I Jupiter se la emporta a Creta on dona a llum el seu fill. Finalment no troba a Europa per aixó no pot tornar a casa i com li diu l’oracle funda la nova ciutat Tebes.
octubre 6th, 2009 at 22:23
Ave Lida!
Quina historia més maca la de Cadme i la seva dona Harmonia! La de coses que arriba a fer l’ésser humà per amor ^^. És una historia realment maca que no coneixia.
Vale.
octubre 9th, 2009 at 14:57
Kalimera!
Sembla que a vegades la mala sort be donada per les nostres accions i busquem la mala fortuna en el que ens rodeja,almenys aixo es el que jo deduixo d’aquest text,per tant,si la maa fortuna pot estar en les nostres mans,no podria ser que la bona tambe hi fos?
octubre 14th, 2009 at 16:50
Ufff… em sembla una història molt dura. Primer comença amb el seu desterrament (li diuen que no pot tornar fins que no trobi a Europa), després maten a tots els seus homes, després, quan per fi construeix la ciutat, es casa, i té fills i nèts, la mala sort li aclapara la vida, i gairabé tots els seus fills experimenten desgràcies, i tant ell com la seva dona acaben convertits en serps.
Ells creuen que és la ciutat, Tebes, qui els hi porta mala sort a ell i a la seva família, però no crec que en sigui la causa. Doncs la seva mala sort no comença quan construeix la ciutat, sinó que ja la porta des de abans. Així que suposo que hi ha gent que neix amb fortuna, i d’altres que estan condemnats a que els acompanyi la mala sort, com Cadme. Però tot i així, fins i tot acompanyat de mala sort, pots ser feliç, com quan es casa amb Harmonia.
Una altre cosa que es pot aprendre d’aquest mite és que, la voluntat dels dèus és inquebrentable, doncs encara que haguessin passat molts anys, la sentència de Mart, que diguè que Cadme acabaria transformat en serp, es compleix.
octubre 19th, 2009 at 12:27
Me gusta mucho esta historia pero, no era un dragon era una serpiente no lida? o soy yo que no me acuerdo del mito jeje.
A mi me gusta mucho, por que en este mito, se muestra todo lo que es capaz de hacer una persona por amor y como yo estoy muy enamorada eeH lida jeje.
octubre 21st, 2009 at 20:43
Quina historia..
em recorda molt..una que em van contar o llegir de petita quan vivia en Russia.
El amor, aixo es lo que destaca en aquesta història,
jo faria el que foss pel meu noviu.
Aixo es estimar-se de veritat.
octubre 22nd, 2009 at 11:51
Hola Lida !!!!!!!!!!!!
Aquesta historia es una mica triste per nomes matar a una drac quina mala sort ….pero te un final realment maco al final la seva dona es va convertir en drac per el seu marit ,només per amor que maco !!!!!!!!!!!!!!!!
octubre 26th, 2009 at 12:26
Salve Lida!
Trobo que aquest mite és molt bonic ja que Harmonia es converteix en drac només per estar amb Cadme.
I una cosa: en el llibre explica que es converteixen en una serp no? Encara que m’imagino que com tots els contes, aquest mite té varies variacions diferents.
Vale!
octubre 26th, 2009 at 12:41
En aquesta història es mostra tot el que pot fer la gent per amor.
L’amor paternal del pare per Europa ( tot i que després desterri al seu fill).
I l’amor de la filla del Sol per Cadme.
novembre 2nd, 2009 at 12:31
Ave!
Esta historia es bonita y a la vez triste,todo lo que sea por el amor.
novembre 2nd, 2009 at 12:56
Que maco!!
També soc de les persones que creuen que per amor es fa tot i aquest conte ho confirma.
Valee !!
novembre 11th, 2009 at 13:31
Jo pensu que aquesta historia es molt estranya,i una mica confusa pero esta be perque acaba en un final feliç.
novembre 2nd, 2010 at 16:28
Ave lida!
El mite és molt triste peró te un final feliç.
El pare de Cadme li va dir que anés a buscar a Europa, que habia desaparegut ( l’habia raptat Júpiter),després maten a tots els seus homes, i quan per fi construeix la ciutat, es casa, i té fills i nèts, la mala sort el seggueix tota la vida, hi ha gairabé a tots els seus fills experimenten desgràcies, i tant ell com la seva dona acaben convertits en dracs.
novembre 2nd, 2010 at 16:30
Aquesta història es per aquelles persones q estan enamorades com jo ho estic del meu noviu jajajaja bueno faria el minim pero no tot per ell…:D perque no tot es per sempre,tenim que aprofitar el moment.l’Història esta molt bé pero el final més encara.
novembre 4th, 2010 at 20:05
Salve1
M’agradat molt l’història d’amooooooor!
Romàntica i una mica triste però desprès s’ha solucionar quan la Cadme es transforma en drac. Aquest mite es molt bónic ens dona la imatge de què l’elememt fonamental que té tota persona (`’amor) es una cosa inexplicable. I jo si estiguès molt enamorada d’ell tampoc feria tot per ell si ell no amb demostra tot el que significu per ell!
Vale!
novembre 4th, 2010 at 21:46
La primera part del mite de Cadme pretén explicar la creació de la ciutat de Tebes. La següent explica la força de l’amor. Certament, quan m’estava llegint el mite, creia que Cadme transformat en serp assessinaria sense volguer a la seva dona, però, Ovidi, prova de demostrar que després d’una metamorfosi, la persona que l’ha patit manté la seva essència.
P.D.: Doncs, no sàbia aixó de Mercé Rodoreda i això que m’he llegit el llibre! Un apunt curiós!
novembre 5th, 2010 at 14:43
Salve!
Oh, que bonic!!! M’encanta! Jajaja, és molt romàntic… especial per les persones enamorades!
Si esque quan s’està enamorat de veritat ets capaç de donar i de fer el que faci falta per la persona estimada, com bé es veu es aquest mite de Cadme!
Salve!
novembre 5th, 2010 at 14:48
Ave!
Com molt bé diu la Sílvia el mite ens explica un origen mitològic de la ciutat de Tebes i això el fa un mite bastant interessant. Però tot i això trobo que la part més important d’el mite és la segona, que ens transmet un missatge romàntic molt important. Crec que el que vol dir aquest mite és que és igual com siguis exteriorment si pots estar amb qui estimes i t’estima per ser feliç.
Vale!
novembre 7th, 2010 at 00:01
Salve!
Es una historia molt bonica, hi ha mi que m’agraden les histories d’amor aquesta una de les mes buniques a la historia de les classiques.
juny 19th, 2011 at 08:06
Doncs, a mi, aquest mite de Cadme i Harmonia m’ha inspirat aquesta recreació:
L’Albert vivia a la ciutat de Mèxic, la seva família pertanyia a les classes més altes de la ciutat. Se sentia culpable pel rapte de la seva germana Alícia. Sabia que per als seus pares ell era el culpable.
Un dia , cansat de menjar-se el cap i de plorar per la seva germana, que per una simple distracció i acte d’una persona irresponsable se la van emportar. Va ser tot molt ràpid, ell l’únic que va veure va ser com un furgó amb els vidres tintats va frenar de cop va obrir les portes i un home encaputxat va agafar la seva germana, no va poder actuar, tot va ser molt ràpid. L’unica cosa que el podria apropar a buscar-la era la matrícula del furgó FSA-8966.
Llavors decideix trucar a uns amics i decideix sortir a buscar-la pels carrers de Mèxic. Sap que la polícia no hi posaria la mà al foc ni investigaria per un cas i problema com aquest, ja que tots els policies es troben en negocis de narcotràfic i mafies.
Ell se sent obligat a anar a buscar-la encara que sàpiga que és quasi bé impossible i d’allò més perillós. Ell i els seus amics es preparen tot equipant-se amb armes i d’altres. S’apressen a sortir contra més aviat possible.
Al cap d’una llarga estona d’haver buscat pels carrers i casetes sospitoses, escolta la veu d’una nena plorant i cridant, sap que no tindrà cap altra opció de tornar a escoltar-la així que surt corrents mentre que els seus amics se sorprenen i no arriben a poder seguir-lo. L’Albert s’adintra en uns carrers obscurs durant 5 minuts angoniosos. Durant aquest petit termini de temps, els seus amics van ser tirotejats i assassinats per la banda que havia raptat la seva germana. Tot havia estat una trampa per trencar el grup. Quan torna, veu els cossos del seus amics llençats per terra i al final sí, veu la seva germana corrents cap a ell, de tans sols deu anyets. Ve perseguida per un home. L’Albert treu tota la seva ràbia per poder defensar la seva germana, i al cap d’una estona aconsegueix matar l’home d’una bala al pit. De sobte apareixen quatre homes més que sembla que volen emportar-se l’Alícia .
Finalment tirotegen l’Albert i aquest no pot fer res per la seva germana, la qual finalment és raptada de nou.
Al cap de nou anys, l’Alícia s’escapa i comença una nova vida.
novembre 28th, 2011 at 14:13
Molt maca la recreació, fa veure el mite des d’un altre punt de vista. Felicitats!
desembre 1st, 2011 at 11:41
Salve!!
Penso que està molt bé i que és molt bonica. Gràcies a ella puc veure el mite des d’un altre punt de vista.
Bon treball, felicitats.
Vale!!
desembre 21st, 2011 at 18:06
Salve!!
Trobo que és una recreació molt maca. Bon treball!