Arxiu mensual: setembre de 2014

Què en sabem de la gastronomia de l’antiga Grècia?

Publicat el per
Respon

Nosaltres hem fet un formulari anomenat “Què en sabem de la gastronomia de l’antiga Grècia?” amb diferents preguntes de l’antiga Grècia i l’actualitat perquè ens interessa saber la importància que té la gastronomia de l’antiga Grècia per a les persones i veure si nosaltres la podem donar una mica més a conèixer perquè la gent sàpiga més de la seva existència.

També l’hem fet per a la gent que li agrada cuinar o li interessa la gastronomia d’altres països perquè es pugui informar amb el nostre bloc sobre aquesta gastronomia i veure la varietat de receptes que feien antigament els grecs, ja que no hi ha molta informació a Internet sobre aquest tema i en el nostre bloc pot trobar informació i molta diversitat de plats sobre l’antiga Grècia, ja que el que hi ha en altres pàgines web és informació de Grècia en l’actualitat i no de l’antiga.

Captura de pantalla 2014-09-15 a la(s) 22.57.10

 

 

Rebeca Barroso i Ana Mª Falcón

 

 

Cuina afrodisíaca a l’antiga Grècia

Publicat el per
Respon

El mateix nom afrodisíac deriva de la dea de l’amor i de la bellesa Afrodita (Ἀφροδίτη). Afrodisíacs són els aliments que estimulen el desig sexual. S’ha comprovat que hi ha determinades substàncies farmacològiques (nitrits d’alquí, el bremelanotide, etc) que produeixen una desinhibició sexual i estimulen el desig sexual. També hi ha aliments que funcionen per associació amb les formes dels òrgans sexuals sexuals (la pastanaga, els espàrrecs, el cogombre o el porro recorden un fal·lus i les ostres o les cloïsses la vagina). El color vermell del marisc, les pomes o les maduixes recorden les mucoses dels òrgans sexuals. Altres elements funcionen pels olors, com els perfums.

Els grecs ja van fer aquesta mena d’associacions. Pel que fa a la ingesta d’aliments per mirar de millorar la vida sexual. Els bulbs eren usats com a afrodisíacs.Entre els condiments, destaca la menta.

Alguns aliments que es deia que tenien propietats afrodisíaques van ser:

• Els bulbs 

Bulbs

• L’all

Alls

• Les cebes

Cebes

• Els bolets

Bolets

 

El vi era la beguda més apreciada com a deliciós desinhibidor en el banquet i fins i tot durant el simposi jugaven al joc del còtabos, en grec κότταβος. Consistia a llençar les gotes que havien quedat al fons d’e la copa a un punt fixat pels assistents, sense que se’n perdés ni una. El premi era ous, pomes, dolços, sandàlies, un collar, cintes, una copa, una pilota o simplement un petó de la persona estimada. Ara bé, la victòria o la derrota en aquest joc s’interpretava com un presagi favorable o desfavorable per guanyar-se els favors de la persona estimada.

Vi

Còtabos

Hipòcrates (Ἱπποκράτης), un antic metge grec, va afirmar que el consum de menta va portar a la dilució d’espermatozoides.

Hipòcrates

La conclusió és que el plaer de la taula anava de la mà de l’activitat sexual. Menjar junts, beure junts i reclinats, escoltar poesia, música, veure dansa…

 

.

La μαστίχα de Quios

Publicat el per
Respon

El màstic (μαστίχα) de Quios és una resina natural segregada, en forma de llàgrimes, per la varietat de l’arbust llentiscle que és autòctona del sud de l’illa de Quios, situada al Mar Egeu septentrional.

μαστίχ.

A Grècia és habitual prendre el màstic dissolt amb aigua freda com a refresc, i el seu sabor és totalment diferent a qualsevol cosa que pugueu conèixer.

Les primeres referències conegudes sobre l’arbre del màstic (μαστίχα) i sobre la mastija de Quios es troben en l’Antiguitat i fonamentalment provenen d’Heròdot (Ἡρόδοτος, 484 – 420 a.C), que fa referència al fet que en l’antiga Grècia mastegaven el líquid resinós dessecat que flueix de l’escorça de l’arbre. En textos medicinals de l’antiguitat es troben abundants receptes mèdiques, l’ingredient fonamental de les quals era la mastija, a la qual consideraven beneficiosa per a la salut humana.

El màstic (μαστίχα) encara s’utilitza en els nostres dies per a l’eliminació de tumors en l’anus, al pit, al fetge, a les paròtides, a la melsa, a l’estómac, a l’intestí i a l’esòfag, i fins i tot és eficaç contra les diarrees infantils.

El segon ús més habitual té relació amb la salut de la cavitat estomacal. És adequada per a l’elaboració de dentifricis, ofereix un alè net i irriga la humitat innecessària de la boca. Els antics ja mastegaven xiclet i era de Quios!

El màstic (μαστίχα) s’utilitza fins i tot en la rebosteria com a ingredient addicional d’un gran nombre de dolços i confitures. A la cuina atorga un aroma característic a la carn, al formatge, i fins i tot, s’utilitza com a espècia.

[youtube width=”550″ height=”450″]http://youtu.be/gDYfy2yH8Wc[/youtube]

Phthois

Publicat el per
Respon

Nosaltres us volem ensenyar aquest postre típic de l’antiga Grècia perquè us animeu a realitzar-lo en les vostres cases, ja que no necessita una gran elaboració i els ingredients es poden aconseguir fàcilment a les botigues i no són de gaire cost.

Ingredients:

*Farina

*Formatge feta

*Mel

*Sal

*Nous i ametlles per a la decoració

Elaboració:

1.En un bol, cal triturar el formatge, la sal, la farina i la mel fins a convertir una massa

2.Col·locar la massa sobre una superfície de treball i pastar breument

3.Cobrir amb paper de plàstic la massa i deixar-la reposar 20 minuts

4.Enfarinar una superfície de treball i pastar

5.Un cop pastat, fer la forma

6.Greixar lleugerament una paella i escalfar el foc mitjà-baix

7.Posar la peça en la paella i deixar-la fins que es dori

8.Per finalitzar, adorna-la al teu gust i serveix

Bon profit!

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=2hMHaQ3A6v0[/youtube]

 

Rebeca Barroso i Ana Mª Falcón

Bazyma

Publicat el per
Respon

Hem agafat aquest tipus de pastís de formatge perquè ens ha semblat una recepta interessant de cuinar, ja que els pastissos és un de les postres que sol agradar bastant a la gent, a més hem aprofitat que és la temporada de les figues per poder recollir-les madures per a la recepta.

Nosaltres hem adaptat el pastís típic de l’antiga Grècia a la nostra manera perquè aconseguís un gust més dolç, ja que li hem afegit sucre, cosa que els grecs no tenien, però sí que hem utilitzat alguns ingredients originals grecs, com ara la mel i les figues.

Pel que hem buscat, aquest tipus de pastissos se solia menjar en ocasions especials, sobretot en el teatre o en les festes religioses.

T’animes a cuinar a casa teva aquesta recepta típica de l’antiga Grècia adaptada per nosaltres canviant algun ingredient per millorar-la?

Ingredients:

Per l’almívar:
300 ml d’aigua
Una cullerada de brandy
125 grs de sucre

Per el pastís:
6 o 8 figues
300 grams de formatge cremós suau
4 rovells d’ou
125 grs de sucre
Una cullerada de brandy
50 ml de mel

Per decorar:
2 figues
2 cullerades de mel

Elaboració:

1.Afegir l’aigua, el sucre i el brandy a bullir

2.Barregem el sucre amb el formatge

3.Introduïm el brandy a la barreja

4.Per finalitzar, afegim els rovells de l’ou

5.Ho batem

6.Estenem la barreja

7.Introduïm les figues a bullir amb el brandy i el sucre

8.Un cop bullit, traiem les figues de l’aigua

9.Col·loquem les figues a la barreja

10.Per finalitzar, ho posem al forn

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Rl663_Q6xMM[/youtube]

 

 

Rebeca Barroso i Ana Falcón