Category Archives: General

MMXVIII AD: Scientiae hebdomas

35 Replies

La setmana de la ciència és un programa per divulgar el coneixement científic per tota Catalunya. Els alumnes de clàssiques de l’Institut Isaac Albéniz  hem celebrat la 23a edició d’una manera ben especial:

Els alumnes de quart d’ESO hem confeccionat un mural titulat El laberint dels invents. El quid del mural és el mite de Dèdal i Ícar, però també hem explicat tècniques de construcció i la biografia de Vitruvi, un arquitecte i escriptor romà, entre d’altres coses. Primerament, ens vam distribuir en petits grups. Cada grup ha treballat diferents aspectes del mural. Quan tots els grups van enllestir la seva feina, vam ajuntar tots els treballs en el mural. Els alumnes més creatius es van encarregar de la part més artística i estètica, fent un dibuix il·lustratiu del mite de Dèdal i Ícar.

Els alumnes de primer de batxillerat han fet un treball sobre els arcs romans, les tècniques de construcció i els elements constructius d’un arc. Aquests treballs formen part del mural i són molt interessants, ja que ens expliquen com construïen els arcs, les parts d’aquests arcs i ens esmenten tipus de tècniques, com per exemple les que s’utilitzaven per fer les voltes de canó (opus fornicatum).

En aquest muntatge fotogràfic podreu veure com va quedar el mural que vam elaborar els alumnes de quart d’ESO i els de primer de batxillerat. Encara que podreu observar molt millor el mural si aneu a veure’l al costat de la biblioteca del centre!

[Realitzat per Marina Solà i Paula Sorribes amb iMovie]

Per fer aquest article ens hem basat en alguns treballs anteriors d’alumnes de clàssiques del nostre institut. Us deixem els enllaços per si els hi voleu fer una ullada: Setmana de la ciència MMXV AD i Setmana de la ciència MMXII AD.

I per finalitzar, alguns suggeriments per al comentari.

  • Trobeu un llatinisme que hem utilitzat i dieu-ne totes les característiques. Què significa en el nostre text?
  • Expliqueu la vostra aportació al mural i una dels vostres companys que recordeu per l’exposició.
  • Mireu els articles enllaçats d’altres anys i digueu quin era el tema que tractava l’exposició de cadascun. Us atreviu a proposar-ne un de nou per a l’any vinent? Així ajudeu els professors…

Vobis placuisse expectamus!

Marina Solà i Paula Sorribes, 4C2

Simbad: la llegenda del set mars, de Patrick Gilmore i Tim Johnson

3 Replies

FITXA TÈCNICA

Títol Original: Sinbad, The Legend Of The Seven Seas

Directors: Tim Johnson i Patrick Gilmore

Guionista: John Logan

Any: 2003

País: Estats Units

Durada: 88 minuts

Idioma Original: Anglès

Veus: Brad Pitt, Catherine Zeta-Jones, Michelle Pfeiffer, Joseph Fiennes, Dennis Haysbert, Timothy West, Adriano Giannini, Raman Hui, Chung Chan, Jim Cummings, Conrad Vernon, Andrew Birch

Gènere: Animació, comèdia, aventura

ARGUMENT

Aquesta pel·lícula tracta sobre Simbad, un pirata. Ell estava aguaitant un vaixell que es dirigia a la ciutat de Siracusa quan Eris, la deessa del caos, va enviar una de les seves criatures a destruir la nau. Juntament amb un amic de la infància, Proteu, aconsegueix derrotar la criatura, però aquesta l’agafa per la cama abans de caure a la mar i se l’emporta amb ella. Sota el mar parla amb Eris, que li proposa robar el llibre de la pau per a ella, i Simbad accepta. Però quan arriben a Siracusa es fa enrere i no el vol robar, i Eris es transforma en ell i roba el llibre, de manera que la resta de la gent pensi que ha estat en Simbad i el condemnin a mort. Proteu, que confia cegament en ell, proposa un tracte: si Simbad no tornava a Siracusa al cap de 10 dies amb el llibre, Proteu moriria. Al dia següent, Simbad se’n va amb la seva tripulació cap a les illes Fiji i sense cap intenció de tornar, però la promesa de Proteus, Marina, l’obliga a anar al Tàrtar a buscar el llibre. Durant el viatge superen diferents obstacles, però finalment aconsegueixen arribar al Tàrtar. Hi entren Marina i Simbad, i intenten aconseguir el llibre. Eris li diu que si contestava a una pregunta amb sinceritat, jurava tornar-li el llibre. Si aconseguia el llibre, tornaria a Siracusa per salvar Proteu? Ell afirma, i comença a caminar per agafar-lo, però el terra es comença a trencar perquè havia mentit. Acaben en Simbad i la Marina en una petita illa deserta esperant que la tripulació els vingui a buscar. Al dia 10, Simbad apareix a Siracusa i salva Proteu, el qual estan a punt de matar.  Es posa en el lloc on abans estava el seu amic i, just quan la espasa toca el seu coll, aquesta es trenca en mil trossos i apareix Eris. Com que Simbad sí havia tornat, no havia mentit, i per tant ella li havia de donar el llibre. La pau és restaurada a Siracusa. Simbad marxa a la recerca de noves aventures, i la seva tripulació, i ara també la Marina, l’acompanyaran on ell vagi.

CRÍTICA

Aquesta pel·lícula ofereix una fantasia d’aventures amb acció, romanç i humor en les batalles de gènere. Es valora l’amistat en una contraposició de destins i psicologies, la gosadia i la valentia en situacions límit amb éssers monstruosos de diferent naturalesa i diferents escenaris (marítim, nevat, etc.)

Una escena que em va agradar molt és quan en Proteu s’ofereix a ocupar el lloc d’en Simbad per donar-li l’oportunitat de recuperar el llibre de la pau. A més de disfrutar de la pel·lícula, aquesta ens inculca valors d’amistat, igualtat i tolerància.

REFERÈNCIES CLÀSSIQUES A LA PEL·LÍCULA

En aquesta pel·lícula hi ha moltes referències clàssiques, tot i que està basada en el conte Simbad el Marí, una de les narracions de Les mil i una nits. La presència del món mitològic grecollatí es fa palesa sobretot en algunes de les criatures que hi apareixen i el nom que reben. Aquestes són les referències que he trobat:

  • Un dels personatges principals és la deessa de la discòrdia i la baralla. Aquesta s’anomena Eris, i és filla de Nix. Eris viu al Tàrtar, la regió més profunda del món situada per sota dels inferns.

Eris en el moment que Simbad entra al Tàrtar.  [Font: Super power wiki]

    • En un moment de la pel·lícula apareix una criatura semblant a un calamar que Eris anomena Cetus. El nom d’aquest animal prové d’un monstre marí mitològic, que donarà nom a una constel·lació de l’hemisferi sud en una regió coneguda com l’Aigua. Aquesta constel·lació es troba al costat de Perseu, Andròmeda, Cefeu i Cassiopea, personatges relacionats amb l’episodi mític en què participa Cetus.
    • Una altra referència que he trobat ha sigut la presència de les sirenes, com a l’Odissea d’Homer. Són éssers mitològics amb cua de peix i cos de dona, i tenen un cant magnífic que hipnotitza els homes i fa que, en escoltar-lo, es llancin a l’aigua per buscar d’on prové, de manera que les sirenes aprofiten i fan que morin ofegats.
    • També l’episodi dels Ciclops, un altre ésser fantàstic vençut per Odisseu està versionat a la pel·lícula.

  • La última referència que he trobat ha estat del personatge Proteu. A la pel·lícula és simplement un príncep, però segons la mitologia grega, Proteu era un déu marí, fill d’Ocèan i de Tetis, però també se’l considerava fill de Posidó.

Proteu ambel seu trident. Emblema CLXXXIII  del “Llibre d’emblemes” d’Andrea Alciatio, 1531 [Font. Wikipedia]

SUGGERIMENTS DE COMENTARI

1. En les referències he parlat sobre la constel·lació Cetus, pero també he anomenat alguns personatges com Cefeu o Andròmeda. Quina relació hi ha entre tots aquests personatges mitològics i el nom de la constel·lació? Busqueu i expliqueu l’episodi mític de Cetus. 

2. A la pel·lícula, Cetus és representat com una mena de calamar, però quin és l’animal que en la mitologia clàssica dóna forma a aquest monstre? Quin nom científic rep la família zoològica d’aquest animal?

3. Busqueu informació sobre les sirenes. Com se les representaven en l’Antiguitat Clàssica? En quina important obra literària protagonitzen una de les aventures de l’heroi protagonista? Han tingut sempre cos de dona i cua de peix?

4. Busca alguna representació artística del ciclop Polifem (deixa l’enllaç) i compara-la amb el de la pel·lícula.

5. A la il·lustració Proteu sosté un trident. Coneixes alguna altra divinitat que el tingui com atribut? Digues-ne les dades essencials, tal com hem après a classe. Quina relació té Proteu amb aquest déu?

 

Gimcana mitològica VI: Mitologia heroica

15 Replies

Després haver fet recerca sobre diferents representacions de les divinitats, és hora d’aplicar els nostres coneixements sobre l’univers heroic. Identifiqueu els personatges i episodis que protagonitzen aquestes representacions artístiques, i definiu-los amb totes les dades significatives. Si, a més, aporteu comentaris sobre la fidelitat a la font clàssica i el tractament iconogràfic que en fa cada autor, molt millor!

Walking on sunshine, de Max Giwa i Dania Pasquini

21 Replies

FITXA TÈCNICA

Títol original: Walking on sunshine

Director: Max Giwa i Dania Pasquini

Guionista: Joshua St. Johnson

Música: Anne Dudley

Any: 2014

País: Regne Unit

Durada: 97 min

Idioma original: Anglès

Repartiment: Annabel Scholey, Giulio Berruti, Hannah Arterton, Leona Lewis, Katy brand, Greg Wise, Danny Kirrane, Giulio Corso.

Gènere: Comèdia romàntica, Musical, Drama

ARGUMENT

Maddie, una noia jove amb molta experiència en els temes d’amor, està decidida a organitzar el seu casament amb en Raf, el seu promès, un noi jove que dedica el temps a estar a la platja amb els seus amics, i convida la seva germana Taylor sense saber que els dos van tenir un amor d’estiu temps enrere. Aquest triangle amorós és un dels molts obstacles que hauran de superar amb molt drama, molta amistat i molta música abans de donar-se el “sí vull”.

(Font: Youtube)

CRÍTICA

“Walking on sunshine” és la típica pel·lícula musical que ens explica una història d’amor on hi ha diversos obstacles fins que al final s’aconsegueix l’objectiu marcat. Ensenya les seves cartes des de el principi i tot i ser una comèdia romàntica, en introduir el triangle amorós ja fa que ens canviï la nostra perspectiva d’aquest estil tot combinant-lo amb el fet de ser un musical. És una pel·lícula per gaudir si t’agraden en especial les cançons dels 80, tot i que són cançons que tots coneixem i hem sentit més d’un cop. En el moment que comencen a sonar aquestes cançons i veiem les coreografies és impossible estar-se quiet al seient perquè immediatament entren ganes de ballar. En conclusió, la pel·lícula l’únic que demana és passar-s’ho bé i deixar-se portar pel ritme.

REFERÈNCIES CLÀSSIQUES A LA PEL·LÍCULA

Les referències clàssiques d’aquesta pel·lícula són poques, per ser més concreta una, perquè el tema principal no és aquest. Es tracta d’una escena de la pel·lícula en què sona la cançó Venus de Bananarama. Maddie està explicant a la seva germana i a la seva tieta que es casarà, quan de cop comença a sonar la cançó i comencen a coordinar el que diu la cançó amb el que estan fent. Efectivament, la cançó fa una clara referència a la deessa Venus i l’escena representa un famós quadre protagonitzat per aquesta divinitat, i l’estil del vestuari i maquillatge reforcen aquesta referència.

SUGGERIMENTS DE COMENTARI

  1. Característiques de la deessa Venus: nom en grec i en llatí, genealogia, simbologia i atributs. Quins d’aquests atributs apareixen a l’escena?
  2. A quin quadre fa referencia l’escena musical? Digueu-ne les dades i enllaceu-ne la imatge. Com està adaptat a la pel·lícula?
  3. Visioneu el vídeo de la cançó original de Bananarama, que teniu enllaçat més amunt, i comenteu com l’ha versionat la pel·lícula. Digueu també si hi ha també referències clàssiques i quins altres personatges d’altres mitologies hi apareixen.
  4. Mireu la lletra de la cançó i comenteu com s’utilitza la referència clàssica. Que volen dir amb I’m your Venus?

Clàssics a l’escola: 2a edició

10 Replies

Després del llistó tan alt que va deixar la primera promoció de Clàssics arreu, l’equip del curs 17-18 s’ha enfrontat amb il·lusió i empenta al repte d’una segona sessió de Clàssics a l’escola.

De camí cap a l’escola Bufalà

20180529_151322-COLLAGE

Equip del taller d’escriptura amb tinta

20180529_151314-COLLAGE

Equip d’escriptura en tauletes de cera

 

 

 

 

 

 

 

Però la gran novetat d’enguany ha estat el taller de jocs, una innovació que l’alumnat de Cultura clàssica va decidir que substituís el d’Abillament. I no és que aquest últim no hagués tingut èxit el curs 16-17, de cap manera, però van considerar que hi ha d’haver innovació per tal deixar una empremta diferent. I aquest equip agosarat se’n va sortir, sens dubte!

20180531_123639

Equip del taller de jocs

IMG_5682

Ha estat tot un èxit, de nou. S’ho han passat bé tant els monitors com els monitorats i han après uns dels altres. Clàssics del 18-19, ja podeu anar pensant què fareu vosaltres! Per assessorar-vos, aquí teniu enllaçats més vídeos amb consells de la promoció anterior, opinions dels alumnes…

Com diuen els romans, us desitjo, a la promoció 18-19…

FORTUNA SECUNDA!!!

Τίνες εἰκόνες εἰσίν;

3 Replies

Si alguna cosa us vinc repetint des de les primeres classes, és que tingueu els ulls ben oberts a la presència de referències clàssiques en tots els àmbits, i com no, les icòniques són potser les més aparatoses. Per predicar amb l’exemple, us en porto un parell que he “caçat” en l’exposició Músiques en l’antiguitat del Caixafòrum.

  • Em primer lloc, aquesta imatge és un bon punt de partida per demostrar els vostres coneixements sobre abillament, ceràmica, vida quotidiana….

Pintor de Berlín. 480-470 aC. “Musée du Louvre” [Foto: Hervé Lewandowski]

  • Aquesta altra presenta un personatge mitològic que hem trobat, en segon pla, en un dels cicles treballats. Sabeu a qui em refereixo?

“Musée gallo-romain Saint-Romain-in-Gal, Vienne” (França)

  • I finalment, aquesta sèrie d’imatges presenten diferents perspectives d’una petita escultura amb un seguit d’inscripcions en grec. Transcriviu-les i mireu d’esbrinar de qui es tracta i a què es refereixen les inscripcions a banda i banda de l’estatueta.

TERESA

Gimcana mitològica V: El cicle argonàutic

5 Replies

Els alumnes de 1r de batxillerat de l’Isaac Albéniz ens hem volgut endinsar de nou en un cicle mític, en aquest cas, el cicle Argonàutic. I per fer-ho, hem creat una gimcana del cicle mític amb la intenció d’aprendre i repassar el que ja hem treballat, com ja han fet en el bloc Aracne fila i fila, sobre el cicle troià, el tebà i el micènic.

Abans de tot, us faré una breu definició sobre el cicle argonàutic: és el conjunt d’episodis mítics que giren al voltant de l’expedició dels argonautes en busca del velló d’or; el protagonista és Jàson.

La gimcana consisteix que esbrineu a quin episodi o moment del cicle correspon la imatge. A continuació teniu la presentació amb un total de 8 imatges. Hi ha un personatge infiltrat, a veure si esbrineu qui és.

Esperem que us hagi agradat la gimcana!

Clara Campos, Clara Galiano i Albert Muñoz
1r batxillerat

The Emperor’s club, de Michael Hoffman

42 Replies

FITXA TÈCNICA

Títol Original: The Emperor’s club

Director: Michael Hoffman

Guionista: Ethan Canin, Neil Tolkin

Any: 2002

País: Estats Units

Durada: 110 min

Idioma original: Anglés

Repartiment: Kevin Kline, Emile Hirsch, Embeth Davidtz, Rob Morrow, Edward Herrmann, Harris Yulin, Paul Dano, Jesse Eisenberg, Katherine O’ Sullivan, Elizabeth Hobgood, Purva Bedi, Deirdre Lorenz, James Shanklin, Rishi Mehta.

Gènere: Drama

ARGUMENT

Aquesta pel·lícula tracta sobre un professor anomenat William Hundert que ha sigut convocat a una reunió amb antics alumnes seus en un luxós hotel. Durant la pel·lícula li ve el record d’aquell curs del 72, en la prestigiosa escola de St. Benedict. Aquell any va apassionar els seus alumnes amb l’ensenyament de la història de Roma. Utilitza recursos per alimentar la curiositat natural dels adolescents: com el de fer llegir la inscripció que precedeix el fons de la classe, que narra els fets d’un rei que, en l’actualitat, ningú recorda. Hundert no només els ensenya una assignatura, sinó que els forma com a persones per al futur i, a part, els ajuda a forjar la seva personalitat. Però amb el curs començat arriba un nou alumne a classe, Sedgewick Bell. És un noi molt llest, però va a la seva, no té un bon caràcter i fa distreure i riure als seus companys. Ell se sent pressionat pel seu pare, que no està molt per ell, però vol el seu triomf social. A final de curs Sedgewick aconsegueix ser un dels tres millors alumnes de classe i entra al concurs Juli César, on s’enfrontarà amb els altres dos millors alumnes per demostrar qui sap més sobre la matèria, de manera que descobrirem si realment Sedgewick ha canviat i és un bon alumne.

CRÍTICA

Aquesta pel·lícula dirigida per Michael Hoffman ens mostra la vida d’una escola americana on estudien un grup de nois a qui el seu professor tracta de inculcar uns valors en unes edats difícils. Tot i el que els va inculcar, ells seran lliures per escollir la seva manera d’actuar davant de la vida.

Sedgewick Bell és l’alumne que arriba amb el curs començat, és problemàtic i el professor Hundert l’aguanta, tot i què no ho hauria de fer, perquè creu que sota la seva estupidesa s’amaga un bon alumne. L’afavoreix, l’ajuda, el disculpa, fins que passa el temps i s’adona que no ho hauria d’haver fet.

Una escena molt important és quan el professor Hundert fa sortir Bell a la pissarra perquè respongui una pregunta i ell es riu de la pregunta i tots els altres alumnes també. Llavors, Hundert li diu una frase clàssica d’Aristófanes a mode de consell per tots i Bell s’hi identifica: “La joventut pasa, la immaduresa se supera, la ignorància es cura amb l’educació i l’embriaguesa amb sobrietat, però, l’estupidesa dura per sempre.”

Aquest professor és estimat pels seus alumnes per la seva saviesa, autoritat, disciplina, serietat i valors.

REFERÈNCIES CLÀSSIQUES EN LA PEL·LÍCULA

En aquesta pel·lícula hi ha moltes referències clàssiques, ja que tracta sobre un professor de Grec i Llatí, que explica específicament la civilització romana. Per aquest motiu, hem fet una selecció i hem organitzat les referències en diferents apartats.

Els personatges més importants que anomena el professor Hundert són filòsofs com Aristòtil, Plató, Sòcrates, Ciceró, Antístenes i Heraclit.

També anomena reis i emperadors com César, August, Shutruk-Nahhunte, que és el rei sobirà de la terra d’Elam, Ptolemeu XVIII, Valentinià I, Claudi, Ròmul, August i Teodosi II.

Un personatge a destacar és Marc Aureli, que va ser filòsof i emperador.

A part, esmenta les togues, que eren la vestimenta distintiva de l’antiga Roma, i que els personatges de la pel·lícula utilitzen al concurs Juli César.

Imatge del concurs Juli César, en el què participen els tres millors alumnes de S.Benedict.

[Font: PELICULASONLINEYA]

Per últim, es pronuncien expressions llatines com “Non sibi” que significa “No per a un mateix”, “Finis origine pendet” que significa “El final depèn del principi”. Una de les més importants a destacar és “Alea iacta est”, que significa “La sort està llençada” i el professor Hundert els explica que aquesta frase la va dir Cèsar desafiant el seu govern.

SUGGERIMENTS DE COMENTARI

1.Recordeu en quin tema i context vam utilitzar a classe un fragment del film?
2.Havíeu llegit mai la frase d’Aristòfanes? Feu recerca sobre aquest autor i la seva obra.
3.Coneixeu tots els filòsofs esmentats a les referències? I els reis i emperadors? Expliqueu-ne dos de cada.
4.Esbrineu què eren les togues i qui les utilitzava.
5.I per últim, coneixíeu alguna d’aquestes expressions llatines? Trieu-ne una i expliqueu-la.

Importància de les lletres gregues

2 Replies

Si abans de començar el batxillerat m’haguessin preguntat si l’alfabet grec tenia molta importància arreu del món, hagués contestat, sense dubtar, que no perquè, després de tot, jo no en sabia gaire sobre l’alfabet. Hi havia algunes lletres que coneixia per ciències, el que ja ens demostra que són internacionalment conegudes i importants, o per haver llegit el nom en altres àmbits. Per aquest motiu, quan la Teresa ens va demanar que busquéssim la utilització de lletres gregues en diversos àmbits, no em va costar trobar-ne. Vaig preguntar a diverses persones, vaig buscar per internet i amb el que ja sabia he fet un recull, que no se centra en una sola cultura, sinó que n’abraça de diverses. Aquests són alguns exemples:

Àmbit científic

  • Matemàtiques

Càlcul de l’error absolut: és la diferència entre el valor exacte i el valor aproximat. Hi podem distingir dues lletres gregues, la Sigma, Σ, ressaltada en gran, i la Qui, Χ, en la fórmula de dalt.

  • Tecnologia:

Dibujo sin título(1)La Llei d’Ohm relaciona tres magnituds, la intensitat, el voltatge i la resistència. Com a unitat de la resistència escollida pel sistema internacional tenim els ohms que es representen amb la lletra òmega, Ω.

Àmbit d’entreteniment

  • Anime

Saint Seiya Ω

[Font: Conexion Anime Paradise]

Tot i que no és molt normal veure en cultures asiàtiques un anime o manga on apareguin elements de cultura clàssica, en l’anime Saint Seiya en trobem alguns, entre els quals es troba el nom de l’última lletra de l’alfabet grec, l’òmega, en el títol d’un spin-off.

 

Macross Δ

macross-deltaÉs un anime de 26 capítols, que es va emetre entre abril i setembre de 2016. Aquesta temporada de la franquícia Macross, és l’única que té una lletra grega com a títol.

  • Manga

γ

gammaÉs un manga de Jun Ogino, dividit en 5 volums, publicat en castellà per l’editorial Ivrea. Com es pot apreciar en la imatge, el títol és γ (gamma).

  • K-pop

Alphabat

És un grup de música, actualment format per tres nois i un que està inactiu, de Corea del Sur. El nom del grup ja conté dues lletres de l’alfabet grec en anglès, Alpha i Beta. Si tenim en compte els antics membres, 7 de 10 membres tenien com a nom artístic el nom referent a alguna lletra de l’alfabet grec però en anglès.

Empúries

El passat dimarts 10 d’octubre vam anar, tots els alumnes que fem clàssiques, a Empúries. Durant el trajecte vam veure que més endavant nostre hi havia una furgoneta amb la lletra alfa!

IMG_5161


[Foto Alfonso Campo]

I per si no fos suficient coincidència, quan ja havíem arribat a l’Escala, en una rotonda hi havia una estàtua amb quatre dones i els seus noms escrits en grec. Es tracta del Miratge grec, una estàtua de Lluís Roura inaugurada el 15 de març de 2015. Representa el coll d’una àmfora grega adornat amb imatges gregues trobades a Empúries. Com explica Lluís Roura, està ubicada a la rotonda cap a Empúries, representant un miratge d’un record de la civilització grega que hi havia. En aquest enllaç hi trobaràs una entrevista als artistes d’aquesta estàtua.

miratgegrec

L’escultor, al centre, i l’alcalde de l’Escala a l’esquerra. [Font: L’Escala Marinera i de Festa]

Activitats

  • En la llei d’Ohm generalitzada, l’òmega no és l’única lletra grega que hi ha, investiga quina altra s’hi utilitza.
  • En l’article es fa referència a l’anime Saint Seiya, però no s’explica gaire. Podríeu buscar algun element, dintre de l’anime, que faci referència a la llengua o a la cultura grega?
  • Tal com s’esmenta, els membres del grup AlphaBAT tenen com a nom artístic el nom anglès d’algunes lletres gregues, busqueu quins són. El nom del fandom d’AlphaBAT és Alpha, sabries dir per què? Hi ha cap relació entre el nom dels membres i el del fandom?
  • En l’estàtua del Miratge Grec hi ha quatre noms escrits en grec, sabries dir quins són i què tenen a veure amb les imatges trobades a Empúries? Sabent que és la transcripció i la transliteració, sabries dir si en aquest cas han estats transcrits o transliterats? Podries dir quines característiques, si n’hi ha, es poden distingir?

Neus Borniquel Duran, batxillerat 1.2.

Balanç del primer any al projecte Clàssics a l’escola

30 Replies

Clàssics a l’escola és un projecte emmarcat en l’optativa de Cultura de 4t d’ESO Clàssics arreu del nostre institut, que té com plataforma digital aquest bloc que ara mateix visites i que li dóna nom. De fet, aquest curs, el primer que s’imparteix l’optativa, ha estat la prova de foc final per comprovar si realment havíem assolit els objectius plantejats a principi de curs.

El nostre projecte consisteix a difondre la cultura clàssica a partir del llegat greco-romà; per això hem après i hem investigat sobre aquest llegat i la manera com fer-la arribar a un públic pre-adolescent de manera que gaudeixi i aprengui alhora. Concretament, aquest curs s’ha materialitzat amb la realització de tres tallers amb nois i noies de 5è de primària de l’Escola Bufalà.

Entrada de l'Escola Bufalà de Badalona

Entrada de l’Escola Bufalà de Badalona

Per dissenyar-lo hem pres com a referent principal la Magna Celebratio i el projecte Baetulonis Schola, que se celebra cada any a finals d’abril a Badalona. Ens ha orientat sobre quins tallers faríem i també de quina manera, perquè en aquest festival hi participa gent de totes les edats però sobretot el públic infantil i pre-adolescent. També ens han ajudat les tècniques del Museu de Badalona amb el seu taller de jocs, tot i que al final no vam fer-ne cap d’aquesta mena a l’Escola Bufalà.

18157530_10211676737767490_1689977601717785330_n

Foto d’equip a la Magna Celebratio

No ha estat una tasca senzilla, perquè hem hagut de submergir-nos en el món clàssic i dissenyar amb detall el projecte final. Per això, a posteriori, hem fet balanç del nostre primer any en el projecte i exposarem la nostra experiència en aquest article.

Volem que aquest article serveixi d’orientació per als que ocuparan el nostre lloc al projecte del curs 2017/2018, de manera que tinguin un model en el qual inspirar-se, atès els bon resultats que hem tingut enguany.

Després dels dos primers trimestres de curs d’immersió en la cultura greco-llatina i la seva pervivència, al principi del tercer vam fer una pluja d’idees per començar a donar forma al projecte final. No era la primera, perquè a principi de curs ja n’havíem fet una per intentar definir què era per a nosaltres la cultura clàssica.

A continuació, es van decidir les activitats i confeccionar els equips en funció de les propostes i oferiments de cada alumne. Els taller definitius serien d’abillament romà, escriptura amb tauletes de cera i escriptura amb tinta. Els següents passos van ser decidir un coordinador d’equip i repartir-nos les tasques.

piZap_1503644966211

En aquest collage podem veure en primer lloc el taller d’escriptura amb tauletes de cera, en segon lloc el taller d’abillament i abillament romà, en tercer lloc el taller d’escriptura amb tinta i per últim com a fons tenim la foto d’equip a l’entrada de l’escola.

En tornar de les vacances de Setmana Santa ens vam posar a investigar i a treballar en equip i no va ser fins al mes de maig que el nostre projecte va començar a tenir cara i ulls. Llavors vam començar la difícil tasca d’elaborar el material nosaltres mateixos, el paper pergamí en el cas del nostre equip.

En el moment de dur a terme el nostre projecte davant dels nois i noies teníem molta incertesa per si els nens gaudirien o no, però al final la sessió va anar molt bé, perquè els alumnes de 5è mostraven curiositat i no van para de fer preguntes. El que ens va cridar més l’atenció va ser la curiositat i ganes de fer coses noves, i al final vam sortir reconfortats i contents per haver complert el nostre objectiu i veure que els nens s’ho havien passat de meravella!

En aquest projecte he après molt sobre la nostra cultura perquè he assimilat d’on ve, m’he divertit perquè he descobert que m’agrada la Cultura clàssica. La seva realització ha estat difícil perquè vam haver de documentar-nos sobre com escrivien els romans i com es vestien, per després fer el material per als tallers.

pizap.com15036738655061

En aquest collage podem veure primer la confecció dels materials pels tallers, de fons hi ha la foto de l’entrada a l’escola i, per últim, els nois i noies de cinquè fent de públic als nostres tallers.

Desde la perspectiva d’equip també podem dir que ha estat una experiència nova per a nosaltres, perquè hem hagut de presentar un projecte, hem madurat, hem après a expressar-nos en públic sense vergonya, hem aprés treballar junts i sobretot hem gaudit cadascun de nosaltres.

No només hem fet una investigació, sinó que hem apropat la cultura clàssica a nois i noies de 10 a 11 anys, després d’una bona recerca. Ens hem repartit per equips i hem investigat sobre els suports sobre els quals escrivien els romans i, en el cas de l’abillament, sobre la classe social i l’estament a què pertanyia cada tipus de roba.

A les dificultats materials i logístiques i el rigor en la recerca calia afegir la necessitat que els tallers fossin amens i atractius per a l’alumnat de primària. És possible aconseguir-ho i no morir en l’intent?

La resposta és sí, encara que sembli impossible a priori, però no ens hem d’oblidar que si posem interès, tot surt de fàbula. Espero, doncs, que aquest article sigui prou orientador i motivador per a les noves generacions.

Text: Maria Sorribes, 1r de Batxillerat

Imatges: Teresa Devesa