Arxiu de la categoria: General

La pena de muerte. Autor: Eric Bellido

Publicat el per
8
Se conoce como “Pena de muerte” al castigo impuesto por la constitución de
un país sobre un condenado normalmente acusado de crímenes o delitos
capitales.

En 2009 había al menos 17.118 personas condenadas a muerte en el mundo,
según el informe publicado por Amnistía Internacional en marzo de 2010. En
lo que queda de año son unas 89 personas las que están esperando a
morir en los diversos corredores de la muerte de varios países, 12 de
ellas en Estados Unidos principalmente en el corredor de Austin (Texas).
El primer país ejecutor es China con una media escalofriante de 500 ejecuciones
por año, segundo Irán con 100 ejecuciones/año, tercero Estados Unidos
con 70 ejecuciones/año  y Vietnam 60 ejecuciones/año. Cabe recordar que
el único país que mantiene vigente este castigo en Europa es
Bielorussia.
La pena de muerte es un castigo injusto, discriminatorio, desproporcionado y viola
gravemente los artículos 3 y 5 de la declaración universal de los
derechos humanos.
El 3º articulo dice “Toda persona tiene derecho a la vida, a la libertad y a su propia seguridad”.
El 5º articulo dice “Nadie será sometido a torturas ni a penas o tratos crueles, inhumanos o degradante”.
Los métodos de las ejecuciones varían dependiendo el país practicante, entre los mas usados actualmente son:
– La silla eléctrica utilizada principalmente en algunos condados Estados unidos.
Se mantiene como método secundario a elección del reo.
– La inyección letal también utilizada en Estados unidos es el método mas empleado actualmente en dicho país.
– Lapidación es usada exclusivamente por Irán por delitos como el adulterio.
– La horca principalmente usada en los países del medio oriente y el sudoeste asiático (Pakistán, Arabia saudita, Oman, ect…)
– Pelotón de fusilamiento usada principalmente en China, el sudoeste asiático y Bielorusia.

¿Donde están la moral y la justicia en estos castigos aberrantes?

Inici curs 2010-2011 (comencem de nou…)

Publicat el per
1

Hem estat dos anys amb una activitat mínima a causa de la meva implicació en la coordinació de la biblioteca de l’institut i, encara que potser molts no ho heu notat, això implicava una dedicació que ha fet deixés de banda el bloc com a qüestió secundària …

Aquest curs torno a ser l’únic professor de filosofia de l’Institut i, per tant, únic responsable de la matèria al batxillerat i crec que el bloc ha de ser l’eina preferent per a la reflexió i el debat filosòfic a l’institut.

Us incito, per tant, a la participació, a la reflexió … tal i com vaig dir fa tres anys: ” a pensar.. que és gratis!”

PD: Ja no sóc el maxim responsable de la biblioteca però continuo pensant i fent coses en relació amb ella i, aquest estiu, he parit un bloc de la biblioteca en el que, entre d’altres coses, continuarem recomanant lectures i esperem que vosaltres (els que llegiu) també ens recomaneu llibres, pel·lícules, exposicions, obres d’art …

Concurs de Sant Jordi 2010. Autor: Génesis Encarnación

Publicat el per
4

¿Por qué creo en Dios?

A lo largo de la historia han existido millones de personas que han creído en la existencia de un ser superior a nosotros capaz de conceder todas nuestras suplicas y perdonarnos cada vez que fallamos siempre que haya habido arrepentimiento. Pero a pesar de ello también hay personas que no creer en la existencia de dicho ser.

Filósofos como Descartes han intentado demostrar la existencia de Dios, aunque cabe señalar que tal vez Descartes hizo esta demostración porque en su época estaba prohibido escribir cosas que afectasen la integridad de la iglesia católica, pero aún así demostrar la existencia de Dios le dio sentido a sus hipótesis y las convirtió en verdades necesarias.

Por lo que concierne a mi, yo creo que creer en Dios es una forma de ver un sentido a la vida ya que cada cosa que pasa , cada cosa que vivimos es por un motivo y cada uno de nuestros sufrimientos son el camino para llegar a alcanzar la divinidad de Dios. Además, a pesar de que existan miles de teorías que intenten demostrar que el mundo no ha sido creado por Dios para mi es indudable que Dios creo el mundo y todas las cosas que lo conforman. Por otra parte para mi seria muy difícil creer que los seres humanos no han sido creados por Dios, sino que todo es fruto del azar y de la evolución ya que cada una de las reacciones que tiene lugar en el cuerpo humano, como por ejemplo el metabolismo de los lípidos, son tan complejas y con un mínimo error que seria difícil aceptar que cada una de esas enzimas actúan en estos procesos son sólo un fruto del azar.

En conclusión creo en Dios porque es como me han educado y me siento bien conmigo misma ya que cada vez que siento miedo sólo pensar en el me fortalece y me ayuda a seguir luchando por lo que quiero en la vida.

Àfrica, la SIDA, el Papa i els condons.

Publicat el per
1

Vaig deixar de publicar la sèrie d’articles sobre els drets humans emprenyat per la pràcticament nul·la participació i és també l’emprenyamenta la que actua com a motor per a fer que torni a publicar un article: avui tot despertant-me he sentit a la ràdio que el cap de l’església catòlica (aquell que en diuen “papa” …) de visita per terres africanes s’ha entretingut a dir que els preservatius no són la solució per a la SIDA, sinó el control de l’esperit sobre el cos …

Qualsevol que s’informi amb una certa regularitat sobre el que succeeix a Àfrica sabrà que juntament amb la guerra (guerra tribal, guerra entre religions, guerra pel domini del territori o les fonts de riquesa …) i la gana (provocada per les desigualtats econòmiques i la guerra) són les malalties (no només la SIDA, també la malària) un dels principals problemes que afecten als habitants d’aquest continent.

No és sorprenent que la visita d’aquest sinistre personatge a l’Àfrica no hagi portat medecines contra les malalties sinó només paraules i desesperança. No és sorprenent ja que fa segles que aquesta organització alimenta als seus creients amb paraules de desesperança… Encara recordo que fa anys un amic catòlic em mostrava articles de recerca científica en els que s’explicava que, després de costoses investigacions, s’havia descobert que el virus de la SIDA és més petit que els porus del làtex (material amb què es fabriquen els preservatius) … encara recordo la meva estupefacció davant el fet que l’església catòlica hagués emprat tant de temps i diners en una investigació que no tenia com a objectiu la recerca d’un mètode eficaç en la lluita contra la SIDA sinó a demostrar que un mètode, que els és incòmode per motius doctrinaris, no és prou eficaç. I aquesta és la conducta habitual d’aquesta gent: no la recerca de la felicitat, sinó la demostració que allò que els podria fer feliços és ineficaç i, en tot cas. pecaminós.

Podria explicar que hi ha missioners que, malgrat la doctrina, reparteixen preservatius entre la població seguint el dictat del sentit comú; podríem considerar la política de les indústries farmacèutiques que neguen la possibilitat de fabricar retrovirals genèrics per tal de lluitar contra la malaltia a uns estats que no podrien assumir el cost d’aquests medicaments; podríem demanar-nos quina motivació impulsa als líders de l’església catòlica en aquesta creuada contra el sexe, i ser irònics en recordar el que ha passat amb els sacerdots catòlics nord-americans, l’esperit dels quals no s’ha pogut imposar sobre el cos (i és lògica la derrota de l’esperit malalt dels pederastes).

Però cal ser filosòficament freds i, malgrat la indignació, demanar-nos fredament: les paraules del Sant Pare contribueixen a l’increment de la felicitat en la població humana?

Si la resposta és negativa, ja teniu un altre motiu per deixar de ser catòlics (si és que encara ho sou) i, per cert, feu el favor de comprar (i utilitzar) preservatius si heu de tenir relacions sexuals: estic convençut que l’amor, el sexe, el plaer i la tendresa incrementen la felicitat de la majoria dels humans, però els embarassos no desitjats i les malalties venèries només apropen a la felicitat a aquells que pateixen malalties espirituals molt greus.

Drets humans: Article 6

Publicat el per
Respon

Article 6

Tota persona té el dret arreu al reconeixement de la seva personalitat jurídica.

Si l’actual president dels Estat Units compleix la seva paraula de tancar la presó de Guantánamo s’haurà avançat un pas per al compliment d’aquest dret. Us proposo com a exercici que trobeu informació sobre l’incompliment d’aquest dret arreu el món.

Drets humans: Article 5

Publicat el per
2

Article 5

Ningú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.

No afegiré cap comentari, només us demano que mireu el correu que l’ONG Amnistia Internacional em feia arribar el dia 26 de gener.

Amnist?a Internacional - Logologo actua
 
 
 
 
Diez personas pueden morir lapidadas en Irán  
 
 
Foto noticia
Coincidirás conmigo en que la lapidación es una forma especialmente atroz de pena de muerte y parece increíble que en el siglo XXI se siga aplicando una práctica tan terrible.Sin embargo, Irán tropieza con la misma piedra y, a pesar de haber anunciado el fin de dicha práctica, en diciembre dos personas murieron lapidadas y al menos otras diez corren el riesgo de ser lapidadas en cualquier momento.¿Sabías que las piedras utilizadas en las lapidaciones no pueden ser ni muy pequeñas (para que causen dolor), ni muy grandes (para no matar al condenado en seguida)? ¿Sabías que es una pena específicamente impuesta en casos de adulterio, acto que ni siquiera constituye delito en la mayoría de los países del mundo?Tras décadas de campaña de Amnistía Internacional por el fin de la pena capital, lo cierto es que el mundo camina con paso decidido hacia la abolición de la pena de muerte. Y vamos a seguir trabajando con la misma determinación.

Por eso pedimos al Gobierno iraní que prohíba de una vez y por ley esta forma de ejecución. ¿Puedo contar contigo? Al menos diez personas confían en nuestra capacidad de presión; no les des la espalda y únete a nuestra petición cuanto antes.

Como siempre, muchas gracias por tu apoyo y compromiso,

Esteban Beltrán
Director
Amnistía Internacional – Sección Española

Drets humans: Article 4

Publicat el per
Respon

Article 4

Ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud: l’esclavitud i el tràfic d’esclaus són prohibits en totes llurs formes.

És molt possible que algú pugui qüestionar la necessitat de reivindicar el respecte per aquest article: quin estat reconeix l’esclavitud? Algú coneix algun serf? … 

Tendim sovint a mirar cap al Tercer Món (ja se sap, allà estan tan malament …) i és possible que trobéssim algun estat islàmic o africà (o totes dues coses) on l’esclavitud fos reconeguda mitjançant algun subterfugi legal, més o menys subtil; però cal que també mirem i reflexionem sobre allò que succeeix a casa nostra, i quan dic “casa” no és necessàriament una metàfora.

Avui he assistit a l’exposició oral d’un treball de recerca sobre el sexisme a la publicitat, defensat amb molta dignitat (i nervis) per la Cristina Rodríguez  on, tot parlant de l’estereotip de la dona dominant, ens presentava un anunci on una dona es despullava, tot llençant joies i roba sense preocupar-se de qui ho recolliria després … ens podem jugar el que vulgueu que, si feu l’experiment a casa vostra, qui ho recollirà tot plegat serà la vostra mare.

Crec, per tant, que una forma especialment perversa ( ho és per què passa desapercebuda, sota una aparença de normalitat)  de servitud la tenim molt a prop nostre i, no ens enganyem, el pitjor és que no cal cap sagnant revolució per acabar amb ella; amb una mica de consciència hi hauria prou.

Drets humans: Article 3.

Publicat el per
Respon

Article 3

Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat.

Quan avui he llegit que a Gaza ha mort a causa del foc israelià un conductor que transportava ajut humanitari sota bandera de la ONU, he pensat que probablement les organitzacions antiavortistes que sovint es manifesten pel dret a la vida no sortiran aquesta vegada al carrer i així, de nou, una determinada manera d’entendre el que és el cristianisme torna a demostrar que només es mobilitza per la vida quan aquesta és encara una mera especulació i no una realitat.

Hi ha individus a la nostra societat que s’indignen per l’atemptat perpetrat contra la seva llibertat individual quan se’ls prohibeix fumar o se’ls limita la velocitat a la que poden circular per determinades vies. Aquests lluitadors per la llibertat de pa sucat amb oli perden consistència, substància i dignitat quan s’indignen per aquestes collonades i llegeixen amb perfecta calma i serenitat la pàgina del diari en que s’informa que ahir 30 civils palestins que, després de ser expulsats de casa seva pels soldats israelians, s’havien refugiat a una escola regentada per la ONU, van morir quan l’escola en qüestió va ser bombardejada per l’exercit israelià.

Fa pocs anys un alumne m’explicava indignat que,  a causa de la recent onada migratòria, la seva àvia ja no es sentia segura als carrers de Cornellà; vaig demanar sobre la base d’aquesta sensació i vaig descobrir que a la bona dona ningú no l’havia agredit, robat ni insultat; això sí, sembla que havia estat objecte d’algunes mirades inquietants … Avui li podria haver explicat que si Cornellà es trobés a la Franja de Gaza, no estaria tranquil·la per la seguretat dels seus nets quan són a escola i que els obusos són més perillosos que la més inquietant de les mirades.

 

Drets humans: Article 2

Publicat el per
Respon

Article 2

Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició.

A més, no es farà cap distinció basada en l’estatut polític, jurídic o internacional del país o del territori al qual pertanyi una persona, tant si és independent com si està sota administració fiduciària, si no és autònom, o està sota qualsevol altra limitació de sobirania.

Estem de vacances i potser no ve de gust pensar en coses desagradables i és possible que no vingui de gust pensar … Però cal vèncer la mandra i dedicar una estoneta a la reflexió de ben segur que no farà cap mal a ningú. Proposo una reflexió al voltant d’un detall d’aquest article:

Tothom té tots els drets i llibertats (…) sense cap distinció de raça (…) religió, opinió política o de qualsevol mena …

Us plantejo la següent qüestió: si algú per coherència amb la seva “religió, opinió política o de qualsevol mena” decidís privar-se a si mateix dels drets i llibertats  que li reconeix la “Declaració …” estaria actuant incorrectament? Més enllà, si per la mateixa coherència, privés d’aquests drets a aquells que legalment estan sota la seva responsabilitat: imaginem un pare que, per coherència amb les seves opinions polítiques decidís educar els seus fills en valors discriminatoris, o bé, per motius religiosos, decidís donar una educació discriminatòria en funció del gènere dels seus fills o filles. Hem de posar límit a les llibertats individuals si aquestes entren en contradicció amb els drets humans? Penseu abans de contestar: existeix un corrent d’opinió força poderós que, des de plantejaments neoliberals, afirma sovint que l’Estat no té dret a limitar les llibertats individuals…

Bon Nadal!

Drets humans: Article 1

Publicat el per
Respon

Article 1

Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.

Tal i com publicava el diari “El Pais” el dia 7/12/08:

En los países en desarrollo nacen cada año más de 20 millones de niños con insuficiencia de peso. Alrededor de 923 millones de personas se encuentran en situación de subalimentación en el mundo, según la Organización de las Naciones Unidas para la Agricultura y la Alimentación (FAO). Doscientos millones de familias malviven con el presupuesto de un dólar diario; 100 millones de personas lo hacen con 50 céntimos al día y morirán si no se actúa con urgencia. Más de mil millones de personas del Tercer Mundo ni siquiera tienen acceso a agua potable. De los más de 30 países que se enfrentan a graves carencias alimenticias, al menos 24 son africanos.

No crec que calgui afegir cap explicació.