El punt de partida és el Treball de Síntesi de 1r d’ESO anomenat “Trobada de les escoles”, que consisteix en què els alumnes de 6è venen per primera vegada a l’institut i els reben els de 1r d’ESO.
Es va dur a terme per primer cop el curs passat. Partint dels comentaris i propostes de millora per part dels alumnes, l’equip impulsor de l’Institut Fontanelles, ha decidit modificar-lo seguint aquests punts:
Aquest projecte va sorgir arrel d’una conversa per trobar el nom de la classe. Vam parlar sobre els països, els diferents continents, el planeta terra. Aleshores un alumne va plantejar una pregunta que va donar títol al nom del nostre projecte: “per què és fa de nit i per què es fa de dia?”. Vam fer una conversa col·lectiva amb el grup-classe per preguntar si tots i totes estaven d’acord en investigar sobre aquesta inquietud. La resposta de la resta d’alumnes va ser positiva i a partir d’aquí, ens vam engrescar amb la recerca d’informació.
1.Punt de partida
Comencem el projecte dins del tema central del curs “L’univers”. Al iniciar el curs els alumnes van triar els projectes que treballarien: El sistema solar, La terra i la Lluna i els viatges espacials.
Durant aquest segon trimestre hem desenvolupat el projecte sobre la Terra.
Els objectius del projecte eren conèixer una mica millor el nostre propi planeta, la seva creació i les seves parts (geosfera, hidrosfera i atmosfera).
-Formació de la terra: Com es va crear la terra i les diferents fases per les que va passar al llarg del temps fins adoptar la seva configuració actual. Els continents.
-Geosfera: Les capes de la terra, l’escorça, el mantell i el nucli.
-Atmosfera: El temps atmosfèric i el clima.
-Hidrosfera: L’aigua a la terra. Els mars i els oceans, mars, rius i llacs, aigües subterrànies i glaceres. Els estats de l’aigua i els seus canvis. El cicle de l’aigua.
Com a repte final vam decidir que els alumnes elaborarien una presentació d’alguns dels continguts treballats. La idea era treballar la comunicació i l’expressió oral, ja que els nostres alumnes necessiten reforçar molt aquest aspecte. La majoria d’alumnes no tenen el català com a llengua materna i presenten dificultats per utilitzar-lo de manera adequada.
En aquest article us parlarem de la planificació del tercer projecte dels tres què hem decidit documentar. Ens servirà de model per desenvolupar els projectes de 2n d’ESO pel curs 2019-20.
Durant tot el curs, el nostre alumnat de 1r d’ESO té a l’horari tres sessions, 5 hores setmanals, sota el títol “LEO.DA.VINCI”. Amb un plantejament multidisciplinari (tecnologia, geografia, educació física i visual i plàstica), quatre professionals (docència col·legiada) aborden el currículum per competències mitjançant projectes que es caracteritzen pel treball en equip, la construcció i presentació de productes finals i la constatació del procés personal i col·lectiu d’aprenentatge.
Com es pot perdre el nord?
Amb aquesta pregunta guia comença el projecte.
Treballarem integralment: aplicacions de la tecnologia al medi físic, ús de mapes topogràfics, elaboració de perfils, construcció d’una maqueta de cims catalans, ús d’aplicacions informàtiques per representar aquests perfils i orientar-se en el medi natural.
Cal despertar la curiositat i posar els cervells de l’alumnat en mode exploració.
Aquests són els vímets per teixir el cistell dels interessos dels alumnes:
La contextualització és un magnífic recurs per despertar i vincular els interessos de l’alumnat, però també ho és la participació en la presa de decisions. Explorem i representem l’entorn físic proper i el medi natural (maquetes 2D 3D). Construir i aprendre a utilitzar eines i tècniques d’orientació. Fer sortides al voltant de l’institut i una sortida final a la Mussara per posar en pràctica tots els coneixements que han adquirit durant el projecte.
Sempre tenim especial cura en anticipar el que farem, el que aprendrem i el que s’avaluarà.
Aquesta és la llista seqüenciada del procés inicial, amb indicació de la diversitat de recursos tecnològics que ens faciliten la interacció i presència de la veu de tot l’alumnat:
En pròxims articles abordarem la concreció metodològica, la implementació, el producte final, l’avaluació i la veu de l’alumnat.
L’alumnat de 2n A van fer una pluja d’idees per expressar les seves inquietuds i allò que volien aprendre. Entre tots van decidir que, d’entre totes les diferents propostes, volien saber més coses sobre els conills.
A partir d’aquí es va donar pas a una conversa inicial on cada nen i nena va aportar allò que sabia sobre els conills o les preguntes que es feia al voltant del tema elegit.
A continuació, es va fer un buidatge d’allò que realment sabien i d’allò que era desconegut per a ells, ja que de la conversa inicial moltes preguntes les van respondre els mateixos alumnes.
Per tant, el projecte va enfocat a respondre aquestes inquietuds que ells i elles desconeixen i necessiten investigar.
En aquest article us parlarem de la planificació del segon projecte dels tres què hem decidit documentar. Ens servirà de model per desenvolupar els projectes de 2n d’ESO pel curs 2019-20
Durant tot el curs, el nostre alumnat de 1r d’ESO té a l’horari tres sessions setmanals sota el títol “PRO ART”. Amb un plantejament multidisciplinari (música, educació física i visual i plàstica), quatre professionals (docència col·legiada) aborden el currículum per competències mitjançant projectes que es caracteritzen pel treball en equip, la construcció i presentació de productes finals i la constatació del procés personal i col·lectiu d’aprenentatge.
Ens agrada el cinema i el carnaval… fem un carnaval de cine?
Amb aquesta pregunta guia comença el projecte.
Interpretarem, per grups classe, un número musical d’una pel·lícula (enregistrar cançons, decidir i assajar les coreografies del ball, dissenyar i confeccionar el vestuari, l’escenografia i el maquillatge)
Cal despertar la curiositat i posar els cervells de l’alumnat en mode exploració.
Aquests són els vímets per teixir el cistell dels interessos dels alumnes:
La contextualització és un magnífic recurs per despertar i vincular els interessos de l’alumnat, però també ho és la participació en la presa de decisions. Cada grup de 1r d’ESO tria la seva pel·lícula i la cançó. Sempre posem alguna condició per les tries i en aquesta ocasió la pel·lícula ha de ser d’abans que ells/es naixessin. Després vindrà el treball de la coreografia, l’escenografia i el maquillatge.
Sempre tenim especial cura en anticipar el que farem, el que aprendrem i el que s’avaluarà.
Aquesta és la llista seqüenciada del procés inicial, amb indicació de la diversitat de recursos tecnològics que ens faciliten la interacció i presència de la veu de tot l’alumnat:
En pròxims articles abordarem la concreció metodològica, la implementació, el producte final, l’avaluació i la veu de l’alumnat.
La manera de funcionar del nostre equip impulsor ha estat la següent:
Partint de la base que formar part de l’EI és una tasca totalment voluntària i veient que no tots i totes les membres estaven igualment implicats en el procés, es va plantejar que si algú no en volia formar part ho podia deixar sense cap mena de problema. Després d’això van deixar el grup 4 mestres i l’EI va quedar format per 8 mestres.
Va ser a partir de la sisena sessió de treball (15 de febrer), quan ja havíem adquirit alguns coneixements (no sabem si prou) sobre la metodologia de treball per competències i per projectes, que es va començar a treballar en quin projecte volíem fer, quan, on, quins i quines mestres hi treballarien directa i indirectament, etc. Sempre tenint en compte la tipologia d’alumnes que tenim a l’escola, valorant en quins grups aniria millor aquesta metodologia, quins horaris, etc.
A la següent sessió es va decidir que la temàtica del projecte aniria sobre Gaudí, ja que la nostra escola està ubicada al Barri Gaudí de Reus. Que, durant el tercer trimestre, es faria un mòdul opcional del Graduat en Educació Secundària (GES); que els alumnes serien seleccionats pels mestres i es va definir l’horari i quins i quines mestres treballarien a l’aula i fora d’aquesta.
Després de madurar-ho més, vam decidir el producte final del projecte, faríem un petit documental per a fer difusió de la nostra escola on explicaríem els ensenyaments que s’imparteixen amb experiències personals de diferents alumnes, qui era la Marta Mata, com és el Barri Gaudí on estem ubicats, etc.
Ja ho començàvem a tenir tot lligat quan problemes sobrevinguts van impedir la implantació del projecte i deixar-lo pel proper curs. Tot i així, no vam aturar el procés que havíem engegat. El coordinador ha seguit anant a les jornades de la XCB i l’EI ha seguit trobant-se i treballant durant tot el curs.
Va ser quan es va parlar del Treball Cooperatiu que vam decidir que els i les mestres que poguéssim faríem alguna activitat a l’aula que impliqués aquesta metodologia. En total han sorgit quatre activitats que impliquen el treball cooperatiu i per competències:
L’experiència ha estat positiva i engrescadora, ja que, en general, aquesta manera de treballar ha estat prou ben valorada tant pels mestres com pels alumnes. Tot i que hi ha moltes coses a millorar per a properes activitats d’aquesta mena.
En aquest article us parlarem de la planificació del primer projecte dels tres què hem decidit documentar. Ens servirà de model per desenvolupar els projectes de 2n d’ESO pel curs 2019-20.
Durant tot el curs, el nostre alumnat de 1r d’ESO té a l’horari tres sessions setmanals sota el títol “natural.MENT!”. Amb un plantejament multidisciplinari (ciències de la naturalesa i matemàtiques), dos professionals (docència col·legiada) aborden el currículum per competències mitjançant projectes que es caracteritzen pel treball en equip, la construcció i presentació de productes finals i la constatació del procés personal i col·lectiu d’aprenentatge.
Com es pot endevinar el temps que farà? Màgia o ciència?
Amb aquesta pregunta guia comença el projecte.
Construir, per equips, els diversos aparells d’una estació meteorològica per vincular les magnituds mesurades amb els coneixements meteorològics bàsics.
Cal despertar la curiositat i posar els cervells de l’alumnat en mode exploració. Aconseguir-ho crea l’espai d’incorporació dels seus interessos.
Els hi descobrim que “som un país especialment interessat en els fenòmens meteorològics. I és possible que tinguem aquesta fal·lera pels núvols, les boires i les tempestes perquè som descendents directes dels primers científics que van liderar la professionalització i el desenvolupament de la meteorologia moderna europea”.
Aquests són els vímets per teixir el cistell dels interessos dels alumnes:
La contextualització és un magnífic recurs per vincular els interessos de l’alumnat. La meteorologia local afecta de manera similar dintre d’una mateixa població o petita àrea, per tant les dades recollides pels alumnes seran molt similars a les recollides pel centre, vistes als mitjans de comunicació (televisió, radio… etc) o bé recollides pel servei meteorològic de Catalunya.
Sempre tenim especial cura en anticipar el que farem, el que aprendrem i el que s’avaluarà.
Aquesta és la llista seqüenciada del procés inicial, amb indicació de la diversitat de recursos tecnològics que ens facilitaran la interacció i presència de la veu de tot l’alumnat:
En pròxims articles abordarem la concreció metodològica, la implementació, el producte final, l’avaluació i la veu de l’alumnat.
Al nostre centre la planificació va començar sent una tasca exclusiva dels i les mestres, però des de fa un temps els nostres alumnes comencen a formar part de la planificació.
La seva participació i veu ha augmentat a mesura que van coneixent el projecte i comencen a pensar jocs per treballar els continguts que veiem a classe a partir de jocs amb activitat física.
Hem de dir que des de que l’alumnat es sent més important a dintre del projecte, estan molt més motivats.
El tutor de 6è, com cada any, proposa realitzar un projecte a l’aula. Entre tot l’alumnat decideixen proposar temes i fer votacions. El tema més votat va ser youtubers però molts alumnes van manifestar que cursos anteriors s’havia treballat un tema semblant.
El tutor, a partir d’aquesta situació els hi proposa que cada alumne, o grups d’alumnes, realitzi el seu propi projecte sobre allò que més els interessi.
A partir d’això sorgeixen vàries qüestions referents amb com ha de ser l’exposició, el suport on realitzar-ho i la informació rellevant que ha d’incloure.
