Cap a un centre sostenible

Com podem tenir l’aula més neta, endreçada i sostenible?

Els previs del projecte

Tot parteix de l’observació i la preocupació per part de direcció de l’estat de les aules i d’alguns incidents que tenen lloc a principi de curs (petits furts de material, manca de respecte pel mobiliari…). Es porta el tema al Consell de delegats i la comissió ambiental per demanar a l’alumnat que hi forma part si tenen alguna idea de com fer que els alumnes de cada grup sigui més responsable de la seva aula i millorar l’estat i la convivència dins d’aquestes.

Les primeres idees

De l’alumnat que forma part de la comissió ambiental sorgeix la idea de fer un concurs “Aules netes, endreçades i sostenibles” a nivell de centre. Ells mateixos consideren que les normes no es compleixen i aquest podria ser un bon incentiu. El grup classe guanyador tindrà un premi lúdic al final del trimestre.

D’altra banda, del consell de delegats es recull una demanda que sorgeix de l’alumnat d‘algunes tutories: a les aules se separa només el paper per al seu reciclatge i consideren que també hi hauria d’haver un contenidor d’envasos per poder separar l’alumini, tetrabrics i altres (fins al moment els contenidors d’envasos es localitzaven als espais comuns del centre). Es valora el component conscienciador envers la correcta separació de residus que pot tenir el fet que a les aules de tutoria pren la decisió que es donarà resposta afirmativa a la demanda.

Com podem organitzar un concurs a nivell de centre?

Els delegats mediambientals (alumnat membre de la comissió ambiental del centre) es reuneixen i es decideix crear unes bases del concurs i els ítems que serviran com a criteris de valoració de l’estat de les aules.
A banda d’això, s’organitzen comités de control formats per membres de la comissió ambiental de centre (docent i alumne) i un membre de l’equip directiu. Es creen unes graelles amb els ítems que es valoraran i s’estableix que les inspeccions seran en qualsevol moment de la jornada lectiva i les valoracions s’anotaran a les mateixes aules perquè l’alumnat pugui anar revisant en quins ítems té més o menys puntuació i les puguin anar millorant al llarg del curs.

Els delegats ambientals informen sobre les bases del concurs i els ítems que hauran de respectar cada grup per ser els guanyadors al consell de delegats i els delegats traslladen la informació a les seves tutories.

El nou sistema de gestió de residus de les aules

Abans de posar en marxa el concurs, s’ha de proposar un nou sistema de gestió dels residus generats a les aules per tal d’introduir el nou contenidor d’envasos. Es proposa que sigui el propi alumnat que genera el residu qui es faci càrrec de la seva gestió. Per aconseguir-ho s’han de fer els següents passos:
Crear un punt verd al centre que faci servir només l’alumnat.
Aconseguir contenidors d’envasos petits per posar a les aules.
Canviar el contenidor blau de les aules (és gran i de cartró) per altre més petit i resistent.
Fer una acció per informar dels canvis a cada grup de tutoria i aportar el material necessari.
Per aconseguir els objectius, es porta la idea a la reunió d’Escoles Verdes Municipals que s’organitza trimestralment amb la regidora d’ensenyament de l’ajuntament de La Selva del Camp. La resposta és molt positiva, ja que la regidora entén que la conscienciació de l’alumnat de l’institut repercutirà directament en l’estat dels equipament municipals utilitzats per aquests mateixos joves. Els parcs del poble estan molt bruts i serà una bona manera de fer consciència cívica. Ens dona tot de facilitats:
L’ajuntament donarà al centre les 3 contenidors (paper, envasos, rebuig) per crear el punt verd al centre.
La brigada de manteniment municipal recollirà dos cops per setmana els contenidors del punt verd del centre i els buidarà a la deixalleria municipal.
L’ajuntament donarà al centre 20 galledes bicompartimentades (grogues i grises) perquè siguin els contenidors d’envasos i rebuig a les aules de tutoria.
A banda d’això, una professora del centre fa una aportació de 20 bosses reutilitzables de color blau per penjar a les aules de tutoria i substituir el contenidor anterior, que era gran i obligava a posar bossa de plàstic per recollir el paper i cartró, cosa que dificultava el posterior tractament del paper per al seu reciclat.

Els alumnes membres de la comissió ambiental organitzen una acció per passar a explicar el nous sistema i repartir el material necessari: la bossa per al paper, el contenidor bicompartimentat per a envasos i rebuig, els tres cartells explicatius de quins son els residus que van a cada contenidor i un cartell amb informació del nou punt verd del centre (ubicació, normes de funcionament).

Un cop està tot preparat, podem començar a organitzar el concurs.

Projecte acabat

Projecte acabat i presentat!

El producte final del nostre projecte ha sorgit de la necessitat d’apropar als nostres alumnes a les T.A.C i començar a utilitzar els recursos que aquesta ens ofereix per poder realitzar una presentació amb el programari Power Point: aprendre les principals funcions d’aquest programa i adquirir recursos expressius i comunicatius davant dels nostres companys.  L’objectiu final és la creació d’una presentació digital amb la resposta a totes les preguntes que ens van sortir al guió inicial i, a més  a més, fer un dibuix explicatiu d’allò que han trobat més interessant dins de la seva part del guió.

Els alumnes han disposat de 2 sessions per poder elaborar el treball i després una més per presentar-lo a la resta de companys/es.

Ha sigut una experiència molt enriquidora perquè han participat molt, s’han interessat per les respostes dels seus companys/es i, a més a més, han complimentat la informació amb experiències pròpies o que ells mateixos havien cercat.

NOTA: per problemes tècnics no s’ha pogut penjar una imatge.

Salvem els oceans (braç robòtic)

El projecte del braç robòtic-hdràulic articulat neix de la pròpia iniciativa de l’alumnat. Les preguntes guia van ser clau per iniciar la curiositat dels infants, sumat a una voluntat de treball en equip i de cercar un públic real, apareix un projecte que ha estat vinculat al projecte europeu de la UNESCO #NoMorePlastic i vinculat en el compromís de l’escola de treballar els SDGs o Objectius del Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 de la UNESCO inclosos en el Decret 119/2015.

 

Amb tot, no ha estat un camí fàcil, ja que l’alumnat no estava acostumat a tasques tant tècniques, ni a un vocabulari tant específic.

 

Curs: 5è

 

Durada: segon i tercer trimestre

 

Metodolgia: ABP

 

Àrees implicades: Medi Natural (Science), llengua anglesa, Educació Artística Plàstica, Matemàtiques

 

Pregunta guia: què ens cal per salvaguardar els nostres oceans? La pregunta sorgeix a partir del projecte sobre Meteorologia que es treballa durant el primer trimestre.

 

D’aquí es deriva la necessitat d’entendre la contaminació química i física. Per tant, comencem cercant processos químics i físics en el nostre dia a dia. Sorgeix la necessitat de desenvolupar una part del projecte fent pastissos entenent, així, els processos químics i treballem amb els glaçons per entendre un procés físic.

 

És molt difícil imaginar al principi que tot serà més senzill del que sembla, però ho és.

 

Seguidament, els nens al veure el vapor del resultat de bullir els glaçons, pregunten pels motors de vapor, fet que ens fa plantejar el moment inicial dels motors i tot el treball posterior que es desencadena.

 

Per una banda, uns demanen fer motors i els altres crear un globus aerostàtic. Es descarta el globus per la seva perillositat en els materials i la volatilitat. En aquesta fase ens decantem tots per fer els motors i en la pluja d’idees i en la recerca inicial sorgeixen els següents motors: motor electromecànic, motor stirling o de vapor, motor electromagnètic, motor eòlic i inclús es va arribar a plantejar un motor nuclear, però, evidentment, no va tirar endavant la idea.

 

Davant aquest plantejament, els nens i nenes van començar a treballar les energies i els motors, fet que ens deriva en moltes sessions d’indagació i especialització que finalitza en una presentació del disseny d’un motor en format paper. Després d’escoltar unes 10 exposicions es vota que el motor que és més fàcil de fabricar (amb la idea de dur-lo a la fira: Portem la Ciència al Carrer del Vendrell) és el motor Stirling.

 

Al començar a desgranar realment el que ens cal, doncs, sorgeix la necessitat d’explorar el funcionament dels èmbols. La millor manera que se’ns acut és la de desenvolupar un braç articulat que funcioni amb sistema hidràulic, però cal trobar-li una utilitat i una de les nenes ens recorda la pregunta inicial: què ens cal per salvaguardar els oceans. Davant d’això comencem el disseny i aquí a banda de treballar el medi es treballa l’expressió artística i les matemàtiques, conjuntament amb l’àrea de llengües (l’anglesa inclosa).

 

El resultat són 10 braços articulats dissenyats damunt una plataforma que simula la coberta d’un vaixell i l’ús de materials reciclats per la seva elaboració. Aquests es van presentar, finalment, a la fira com a producte final.

 

Per al curs vinent l’alumnat ha demanat de seguir amb el treball del motor.

PLANIFICACIÓ

Com ens hem organitzat per treballar els docents?

En el nostre centre hem dut a terme 4 projectes globalitzats, un per cada nivell de l’ESO. A l’hora de treballar ens hem planificat per sessions de treball setmanals de 2 hores, on ha estat implicat tot l’equip docent del centre. A més a més, l’equip impulsor ens hem reunit 2 cops al mes per guiar els projectes cap a una mateixa línia i traspassar els acords i informació a la resta de professorat relacionat amb la XCB12.

 

A l’hora de triar el tema dels projectes, primer es va revisar tot el que ja es feia a l’Institut des de cada departament i, a més, es van proposar temàtiques noves. Després, cada equip docent va valorar les propostes, el currículum i els possibles interessos que podia motivar a l’alumnat. A 1r d’ESO vam escollir “Plastificats”, a 2n “I els medievals com s’ho feien per… a l’Edat Mitjana?”, a 3r “Anem de viatge, com ens ho muntem?” i a 4t “Com sobreviure en una illa deserta?”.

Equip de treball

 

 

Com hem planificat els projectes?

Els projectes s’han dut a terme durant 10 sessions de 6 hores de treball. D’aquestes deu, 9 s’han planificat per fer recerca i elaborar els productes finals i l’últim dia per fer l’exposició i presentació dels productes.

Com a espais, hem utilitzat les aules ordinàries, aules d’informàtica, laboratoris, pati i altres espais fora del centre com, per exemple, la platja amb l’alumnat de 1r ESO o el casc antic de Tarragona a 2n ESO.

 ALUMNAT TREBALLANT PER GRUPS. Una foto de la platja i una del casc antic:

Com hem planificat el projecte de 3r d’ESO?

Us volem presentar en més detall el projecte de 3r d’ESO  “Anem de viatge, com ens ho muntem?”.

El primer dia van escollir per sorteig les destinacions proposades pel professorat, totes eren ciutats de la Unió Europea.

Cada dia tenien el repte d’investigar i aprendre sobre un tema diferent relacionat amb l’organització del viatge de final de curs. Per exemple, un dia es basava amb el pressupost, l’altre amb la llengua i la cultura, el menjar, allotjament, vols… També vam considerar important la visita i xerrada d’un professional d’una agència de viatges, amb el qual l’alumnat va poder fer preguntes i resoldre dubtes. També, per tal fer més dinàmiques les sessions de treball es van introduir activitats pràctiques i manipulatives, com l’elaboració de souvenirs, trípics del país, tríptics, moneders reciclables… Tots aquests objectes després serviran per exposar al seu estand o per vendre per subvencionar-se el viatge.  S’expliquen algunes d’aquestes experiències a l’apartat d’implementació.

FOTOS ALUMNAT 3r ESO