Arxiu de la categoria: Centres docents

Com podem fer poesia sense escriure? La veu dels alumnes

Publicat el per
Respon

Els preparatius del producte final ens van fer marxar una mica del cronograma que ens havíem marcat, i el final del projecte, és a dir, la inauguració de l’exposició, se’ns va gairebé encavalcar amb les colònies, el final de trimestre i les vacances de Setmana Santa. Això va dificultar que poguéssim fer, com a mínim, una sessió de valoració formal amb l’alumnat, sent aquest un altre dels punts febles a millorar en els propers projectes.

A nivell informal, tanmateix, els alumnes van anar manifestant una motivació creixent envers el projecte, ja que, d’entrada, el tema de la poesia visual no l’acabaven d’entendre, però de seguida es van anar engrescant amb aquesta nova forma d’expressar idees, conceptes, enigmes, jugar amb les paraules, els objectes… En definitiva, una nova forma de mirar la realitat…

Les sortides que es van fer, així com la visita de l’artista, van sorprendre i estimular molt als nens i nenes, que van fer quantitat de preguntes i van agafar moltes idees per a les seves produccions i l’organització de l’exposició final.

Com podem fer poesia sense escriure? Avaluació

Publicat el per
Respon

Es va avaluar la participació de cada alumne en les diferents activitats grupals (creació col·lectiva de poemes visuals, sortides a l’itinerari d’art urbà a Reus, a les petjades de Brossa a Bcn, a l’exposició a la Biblioteca Central Xavier Amorós, disseny de l’exposició final, preparació de la visita guiada … ), així com les produccions individuals (com a mínim, cada alumne n’havia de presentar una a l’exposició), valorant el procés de creació de la mateixa.  Es van recollir en un dossier de cada alumne les evidències dels seus aprenentatges. Aquí us deixem una mostra:

Un cop acabat el projecte, els i les mestres de la comunitat de Grans vam fer una valoració de com havia anat, i vam estar d’acord en que l’avaluació era un dels punts millorables, ja que ens va mancar dissenyar i utilitzar més variats i millors instruments per avaluar els aprenentatges de l’alumnat, tant durant el procés com al final del mateix.

Ens va mancar, i ja n’hem pres nota de cara als propers projectes, utilitzar i elaborar instruments diferents d’avaluació (carpeta d’aprenentatge, rúbriques d’avaluació per part del mestre i d’autoavaluació per part del propi alumnat, …), que permetin diversificar el fluxe i els moments d’avaluació.

El projecte en general, i el producte final en particular, van funcionar molt bé, l’alumnat va estar molt engrescat i s’hi va bolcar, i les famílies van fer una molt bona valoració de l’exposició. Això sí, la qüestió avaluativa va ser un dels punts febles.

METODOLOGIA

Publicat el per
Respon

Quines tasques dissenyem? Amb quina intenció? Com introduïm la recerca? Quins espais crearem per compartir el procés, els dubtes, intercanviar idees i coneixements entre els grups, revisar els objectius inicials, contrastar idees, resoldre problemes, reflexionar, prendre decisions per avançar, auto i coavaluar-se?…

Com es formen  i s’autogestionen els grups? 

L’alumnat s’ha agrupat en equips heterogenis de 4 o 5 persones. Aquest primer any hem decidit fer nosaltres les agrupacions i esperem a veure com funciona. Tots els membres de l’equip tenen un rol (coordinador, secretari, responsable de recursos i portaveu). Prèviament, en una tutoria especial, se’ls va explicar les característiques i responsabilitats de cada rol, així com la manera d’autoavaluar-se (rúbrica). A més, hem dissenyat un contracte d’equip on s’especifiquen els noms del components, els rols, el nom d’equip, els objectius personals i els objectius que es posen com a equip per assolir durant el projecte. Aquesta la vam treure de l’espai compartim de la XCB12 i ens ha funcionat molt bé. A més, durant les 9 sessions de treball han fet 3 autovaluacions d’equip i una revisió amb el professorat assignat. 

Us compartim el contracte d’equip ja que ens ha estat una eina molt útil. 

NOM DE L’EQUIP
NOMS I COGNOMS DELS MEMBRES DE L’EQUIP ROLS OBJECTIU PERSONAL QUÈ EM MARCO AMB AQUEST ROL L’he complert?
Objectius que ens marquem com a EQUIP DE TREBALL ( anota un màxim de 3 objectius)
 

 

 
Signatures dels membres de l’equip de treball

 

Com introduïm la recerca?

En tots els projectes, per introduir la recerca del projecte es va dur a terme una activitat motivadora que els crees expectatives i interés per aprendre. Al mateix temps, servia per cohesionar l’equip. 

En el cas del projecte de 3r d’ESO, els van projectar un vídeo de la Fira FITUR de Madrid que servia d’introducció al seu projecte i al producte final. A més, per decidir quina seria la ciutat destí, els van preparar un sorteig tipus la Lliga de la Champions, amb boles que contenien les ciutats. Un altre factor important de motivació per l’alumnat era que una d’aquestes ciutats serà la destinació del seu viatge de final d’etapa per l’any vinent.  

 

Com intercanviar i idees?

 

Com veiem el nostre recorregut d’aprenentge?

AVALUACIÓ

Publicat el per
Respon

Per poder avaluar els projectes, des del Grup Impulsor hem considerat convenient tenir en compte quatre aspectes del projecte i, per tant, hem realitzat quatre rúbriques: portafoli, treball en equip, carpeta d’aprenentatge i producte final.

Un cop elaborades, el primer que s’ha fet és revisar i llegir les rúbriques amb l’alumnat. Durant l’elaboració dels projectes, cada equip s’ha autoavaluat tres vegades per tal que fos conscient de la seva evolució. A més, el professor responsable de cada equip ha fet un feedback amb tots els membres. 

Totes les rúbriques estan estructurades en quatre nivells (expert, avançat, aprenent i novell). Durant el procés, hem detectat que els costava una mica entendre alguns ítems i per tant, creiem que les hem d’adaptar a un llenguatge més entenedor per a ells/es. A continuació, us mostrem una de les rúbriques que hem elaborat.

RÚBRICA AVALUCIÓ PRODUCTE FINAL
CATEGORIA EXPERT AVANÇAT APRENENT NOVELL
ADEQUACIÓ DELS CONTINGUTS La informació és excel·lent i s’ha entès el tema, hi ha reflexions i conclusions. La informació és força clara i mostra una certa reflexió sobre el tema. El contingut mostra que s’entén el que s’ha treballat. El contingut mostra que s’entén poc el que s’ha treballat.
ADEQUACIÓ DELS CONTINGUTS Mostra una planificació acurada que dóna una seqüència lògica i clara. L’organització és adequada i les seccions estan relacionades entre si. Les diferents seccions tenen els continguts però no estan gaire relacionats entre ells. Manquen seccions i/o continguts i no estan relacionats entre ells.
ASPECTES LINGÜÍSTICS Fluid i amb un bon nivell lingüístic. Fluid i clar malgrat algunes faltes. Adequat malgrat algunes faltes. Poc adequat i/o amb faltes.
PRESENTACIÓ La presentació està treballada i és molt atractiva visualment. Hi participen tots els membres de l’equip. La presentació és acurada i visual. Hi participen tots els membres de l’equip. La presentació és correcta però poc atractiva. Alguns membres del grup no hi participen. La presentació és poc acurada i atractiva. Alguns membres del grup no hi participen.
CREATIVITAT És original i innovador. Crea expectació. Capta l’atenció del públic. És original i força innovador. Capta l’atenció del públic És poc original i innovador però capta l’atenció. No és original ni innovador. Capta poc l’atenció.

 

 

Planificació vs programació

Publicat el per
Respon

Després de la sessió de programació, duem a terme la sessió amb el claustre, i ens sorgeixen alguns dubtes, però entre tots anem aclarint com definir un objectiu, un criteri i un indicador. Per desenvolupar el projecte del bosc pintat, la planificació ens ajuda molt! Però no es tracta pas d’un document que es queda a l’armari, sinó que serveix de guia i és contínuament revisat i modificat sobre la pràctica:

Com ho hem fet?

Publicat el per
Respon

Pel que fa a la metodologia i la seva implementació, hem utilitzat sobretot la documentació mitjançant power point a l’aula per anar introduïnt hipòtesis, fotografies del procés, comprovacions, converses, i tot allò que ha estat significatiu. En aquest, també es poden apreciar les diferents dinàmiques de grup emprades, el treball individual i cooperatiu, la coavaluació i l’autoavaluació.

La documentació ens ha ajudat sobretot a seguir tot el procés amb els alumnes, reflexionar sobre la pràctica i comunicar el projecte.

A continuació podreu veure el procés:

Sempre estem avaluant, però també cal una evidència final.

Publicat el per
Respon

A classe, el mestre sempre està avaluant. Qualsevol acció està sent avaluada. I això es fa més evident quan treballem en projectes. Està clar que en un treball en petit grup, per exemple, es poden avaluar molts més aspectes que el resultat final del treball realitzat.

Però ara ens volem centrar en l’evidència final de l’avaluació, en aquella activitat que fan els alumnes per avaluar-se. Nosaltres hem cregut interessant recollir evidències de tipologies diferents:

  • Avaluar l’assoliment d’aprenentatges, amb alguna pregunta on hagin d’explicar quelcom, i demanant-los també opinió personal.
  • Auto-avaluació dels alumnes del procés i de la seva actitud en el projecte, a partir d’una rúbrica.
  • Valoració del tema i del projecte en sí, per part de l’alumnat.

Ajuntant aquests 3 tipus d’avaluació, hem dissenyat una activitat avaluativa que consisteix en un formulari usant l’eina de Google Drive.

Formulari que havien de respondre de forma individual.

Ens ha sorprès, per exemple, que una alumna ha expressat que ha après quelcom que no estava previst:

“És una cosa que no te molt a veure, però he après una mica els graus.” [geometria].

També ens ha sorprès algunes de les respostes sobre el que els ha agradat més del projecte:

“Treballar en equip.”
“Que féssim el projecte amb el grup.”
“L’avaluació.”

Finalment, també hem recollit opinions sobre la durada del projecte:

“…perquè només dues setmanes per a mi és poc.”

             

Recull de respostes dels alumnes a algunes de les preguntes amb resposta tancada.

Comencem!

Publicat el per
Respon

Quants anys sentint a parlar de projectes… Però arribem a la xarxa, i en una primera sessió, el Fernando Hernández ens hipnotitza amb la seva mirada educativa, i ens transporta cap a nous reptes. Sortim il·lusionats i molt engrescats! Ja volem començar a aplicar coses! De vegades però, si no gairebé sempre, els projectes són tot un desafiament. Un curs nou, i ens sorgeixen molts dubtes… “Sortirà un bon projecte d’aquí?” “I si no sé veure el potencial d’un tema determinat?”, “Sabré veure l’oportunitat per desenvolupar una  bona pregunta investigable?”

Qui més qui menys, a l’escola tots passem per aquestes qüestions diverses vegades al llarg del curs. Aquest “buit”, hem descobert que pot omplir-se amb les aportacions dels companys. Quina sort poder compartir inquietuds en grup! Allà on un està bloquejat, arriba l’altre, amb una notícia del diari, amb un comentari, una activitat de l’agenda cultural, una fotografia… De fet, ens adonem que els altres actuen com a “impulsors” d’idees, però és el nostre radar, que està present i actiu, obert a totes les possibilitats d’aprenentatge, el que ens alerta…

I això és precisament el que va succeir. Uns nens d’una classe de primer, havien fet una excursió al Bosc pintat de Castellfollit, i el dilluns, emocionadíssims, ens portaven informació per explicar a l’aula. Mapes, fotografies…  Ja s’olorava l’oportunitat de projecte! Però com? Quina seria la pregunta més adequada per despertar l’inquietud?

Però com la majoria de les coses a la vida, això ens ho porta el temps. El temps i l’atenció al que succeeix al nostre voltant. Una nena, amb tota la seva benevolència, i com si hagués pogut sentir l’allau de dubtes que em sorgien i es barallaven al meu cap va dir amb la seva veueta: “i això…COM HO HAN POGUT PINTAR?”

Click.

I és que és així com ho vaig sentir, un click, no al cap, sinó a la boca de l’estómac, que va anar agafant força a mesura que assimilava la qüestió i l’impacte d’aquesta en les cares dels companys i companyes.

 

Expliquem el que hem après, per a fixar la informació.

Publicat el per
Respon

Està clar que una de les millors evidències de l’aprenentatge és saber-lo transmetre, és a dir: saber explicar què hem après i perquè, i respondre preguntes del públic, si pot ser. I si, a més, no es tracta simplement d’explicar allò après sinó de presentar quelcom que s’ha fet, molt millor.

És evident que si estudiem la robòtica, el millor aprenentatge es demostra construint un robot, o si estudiem una determinada tècnica pictòrica, què millor que pintar un quadre. Però, no sempre podem arribar a aquest punt.

En el nostre cas, hem recollit el treball fet en 2 tipus de productes finals diferents:

  • Murals / exposició d’alguns dels temes treballats, on la feina ja anava dirigida a construir l’exposició. Per exemple: museu de les parts de l’ordinador.

     

     

Part de l’exposició i el seu muntatge.

  • Dossier que recull una part del treball més personal o més concreta.Per exemple: reflexions personals després d’un debat en gran grup, o bé una fitxa que recull el treball fet en petit grup.

Dossier individual final.

Pel que fa a les exposicions orals d’alguna part del tema, s’han fet davant de tot el grup, com a posada en comú del treball fet i han quedat també plasmades en un format físic, que s’ha incorporat al dossier i/o a l’exposició.

Exposició oral del treball d’un dels petits grups.

Ara, en redactar aquest article, ens adonem que potser ens ha fallat treballar més aquesta part, i poder fer algun tipus de presentació pública de tot plegat, per sintetitzar tota la informació acumulada.

Naveguem junts!

Publicat el per
Respon

Som l’equip impulsor de l’Escola l’Arrabassada. Tot i que ja fa uns anys que treballem per projectes, seguim aprenent cada dia! Enguany, ha estat un any molt intens ple de reptes, on ens hem endinsat més profundament en el treball per projectes i en el que amb la col·laboració de tota la comunitat educativa, hem invertit molta energia en elaborar la nostra Visió de centre. Aquí la teniu: